-
El que faré en aquest vídeo
-
és pensar en els orígens de l'Àlgebra
-
els orígens de l'àlgebra
-
i la paraula
-
especialment en l'associació d'idees
-
com avui en dia l'àlgebra es representa.
-
Ve d'aquest llibre
-
de fet aquesta es una pàgina del llibre
-
La traducció del títol d'aquest llibre al anglés es,
-
"The Compendious book on Calculation by Completion and Balancing".
-
I el va escriure un matemàtic Persa
-
que vivia a Baghdad.
-
Crec que va ser al segle 8 o 9
-
Sobre l'any 820 D.C
-
quan ell va escriure aquest llibre.
-
D.C
-
Algèbra es una paraula àrab
-
i aquest es el nom actual que ells l'hi van posar
-
ja que es un títol àrab
-
"Algèbra vol dir restauració o finalització"
-
restauració ... restauració o finalització ... finalització
-
I ell va associar-ho a aquest llibre una operació específica
-
agafant alguna cosa d'una part d'una equació
-
cap un altre part de l'equació.
-
Però aquí podem veure el títol del llibre, i, jo no sé àrab
-
però si que conec alguns idiomes que sembla que han agafat una mica de l'àrab
-
o potser va ser al revés.
-
Això és "Al Kitab"
-
Sé que n'hi ha prou amb Urdu o Hindi per entendre una bona pel·lícula índia
-
Però Al Kitab 'Kitab' significa 'llibre'
-
Doncs aquesta part és llibre
-
Al-Muhktasar crec que vol dir 'comprensiu'
-
perquè no sé la paraula per' comprensiu' i això sembla així.
-
Fi Hisab, 'Hisab' vol dir 'càlcul' en Hindi o Urdu, així que això és càlcul.
-
Al-Gabr és l'arrel
-
Aquesta es la famosa 'Àlgebra', aquí amb
-
el significat de 'completar'
-
per el que podem agafarla com a 'complecció'
-
i Wa...Al-Muqabala
-
que això vol dir 'equilibri'
-
finalització i equilibri
-
Llavors si ho volem traduir
-
i sé que aquest video no es un video de traducció al árab
-
però el libre
-
Suposo que això significa "compedre el càlcul per complet i equilibrat"
-
és la traducció aproximada.
-
Però aquesta és la font de la paraula "àlgebra".
-
I aquest és un llibre molt molt important.
-
No només perquè era el primer ús de la paraula Àlgebra
-
Però moltes persones van veure aquest llibre com a primera vegada
-
que l'àlgebra prenia moltes de les seves idees modernes,
-
idees d'equilibrar una equació,
-
el problema abstracte en si mateix,
-
no intentar fer problemes puntuals aquí i allà.
-
Però Al-Khwārizmī no era la primera persona.
-
I només per tenir una idea d'on està succeint tot això,
-
de manera que estava sortint a Bagdad.
-
Així que això és així i aquesta part del món apareix
-
molt a la història de l'àlgebra.
-
Però estava sortint allà mateix al voltant del segle VIII o IX.
-
Així que permeti'm dibuixar una petita línia de temps aquí,
-
només per poder apreciar-ho tot.
-
Així que això és ... el eix cronològic.
-
I si ets o no religiós,
-
la majoria de les nostres dates modernes depenen del naixement de Jesús.
-
Així que ho posaré, així que està aquí.
-
Potser posarem una creu allà
-
per indicar que, quan volem ser no religiosos,
-
diem "era comuna" abans de l'era comuna ";
-
quan volem ser religiosos,
-
diem D.C.
-
que significa "l'any del nostre senyor".
-
Anno ... No sé el llatí ... "Anno Domini", crec
-
"L'any del nostre senyor"
-
I quan vulguem ... en el context religiós,
-
en lloc de dir 'abans de l'era comuna',
-
diem "Abans de Crist", A.C.
-
Però de qualsevol manera, de qualsevol manera, així que això és 1000
-
en l'era comuna.
-
Això és 2000 en l'era comuna.
-
I òbviament estem asseguts almenys
-
quan estic fent aquest vídeo, estic assegut allà mateix.
-
I després ... això és 1000 abans de l'era comuna.
-
I això és 2000 abans de l'era comuna.
-
Així doncs, les primeres traces, i no em surten
-
i realment és el que podem trobar.
-
Estic segur que si hàgim pogut cavar més.
-
Podríem trobar altres proves
-
de diferents civilitzacions i persones diferents,
-
trobo amb moltes de les idees a Àlgebra.
-
Però els nostres primers registres de persones
-
realment explorant les idees que es produeixen a l'àlgebra
-
provenen de l'antiga Babilònia,
-
al voltant de 2000 anys abans de l'era comuna,
-
abans de Crist. Així que tot just a la dreta
-
on hi havia tauletes de pedra
-
on sembla que la gent estava explorant
-
algunes de les idees fonamentals de l'àlgebra.
-
No utilitzaven els mateixos símbols.
-
No utilitzaven les mateixes formes de representar els números.
-
Però va ser algrebra en què treballaven
-
i això va ser una vegada més en aquesta part del món.
-
Babilònia tenia raó ... allà.
-
I Babilònia ha conservat la tradició de Sumer.
-
Tota aquesta regió es deia Mesopotamia
-
- Grec per 'entre dos rius' -
-
Però aquest és el primer rastre de persones que coneixem
-
que eren persones que començaven a fer
-
què anomenaríem àlgebra real real.
-
I després avança ràpidament
-
i estic segur que fins i tot els nostres historiadors no saben
-
totes les diferents instàncies de persones que utilitzen àlgebra.
-
Però el tipus de contribucions importants a l'àlgebra
-
la vam veure aquí a Babylon fa 2000
-
I després, si avançem ràpidament a uns 200-300 A.D.,
-
així que allà mateix,
-
teniu un cavaller grec que vivia a Alexandria.
-
Així que aquí està Grècia, però va viure a Alexandria
-
que en el moment era part de l'Imperi Romà.
-
Així que Alexandria està aquí.
-
I era un cavaller amb el nom de
-
Diophantus o Diaphantus
-
o no sé com pronunciar-la.
-
Dio... Diophantus.
-
i de vegades se li atribueix ser el pare de l'àlgebra.
-
I és discutible si es tracta de Diofanto o si és Al-Khwārizmī '
-
Al-Khwārizmī "que una mica va començar a utilitzar aquests termes d'equilibri d'equacions
-
i parlar de matemàtiques de manera pura
-
mentre Diophantus estava més centrat en problemes particulars.
-
I els dos eren tan copejats pels babilonis
-
tot i que tots van contribuir a la seva manera.
-
No és que estiguin copiant el que feien els babilonis.
-
Tenien les seves pròpies aportacions úniques
-
al que ara considerem "àlgebra".
-
Però molts, especialment historiadors occidentals,
-
associar Diofant com el pare de l'àlgebra.
-
I ara All-Khwārizmī 'és de vegades
-
el que altres discutien com el pare de l'àlgebra.
-
Va fer importants contribucions.
-
Així que si aneu a uns 600 A.D.
-
Així que si aneu a uns 600 A.D.
-
un altre matemàtic famós en la història de l'àlgebra
-
va ser Brahma Gupta a l'Índia
-
Brahma Gupta... a l'Índia
-
Va ser Brahmagupta a l'Índia Així que ... òbviament i realment no ho sé
-
on va viure a l'Índia. He de mirar això.
-
Però és aproximadament ... aproximadament en aquesta part del món
-
I també va fer importants contribucions.
-
I, per descomptat, tú tens Al-Khwārizmī '
-
qui apareix allà mateix.
-
Al-Khwārizmī 'i ell és el cavaller
-
que definitivament vam acreditar amb el nom Àlgebra,
-
prové de l'àrab per a 'Restauració'
-
i algunes persones també consideren que sigui, si no el pare de l'àlgebra,
-
encara que alguns diuen que és el pare,
-
ell és un dels pares de l'àlgebra,
-
perquè realment va començar a pensar sobre Àlxebra en sentit abstracte,
-
sense problemes específics,
-
i moltes de les maneres
-
i moltes de les maneres que un matemàtic modern començaria a pensar en el camp.