1
00:00:00,800 --> 00:00:02,133
El que faré en aquest vídeo

2
00:00:02,133 --> 00:00:04,800
és pensar en els orígens de l'Àlgebra

3
00:00:04,800 --> 00:00:07,019
els orígens de l'àlgebra

4
00:00:07,019 --> 00:00:08,533
i la paraula

5
00:00:08,533 --> 00:00:10,667
especialment en l'associació d'idees

6
00:00:10,667 --> 00:00:12,733
com avui en dia l'àlgebra es representa.


7
00:00:12,733 --> 00:00:15,689
Ve d'aquest llibre

8
00:00:15,689 --> 00:00:18,667
de fet aquesta es una pàgina del llibre

9
00:00:18,667 --> 00:00:20,800
La traducció del títol d'aquest llibre al anglés es,

10
00:00:20,800 --> 00:00:25,662
"The Compendious book on Calculation by Completion and Balancing".

11
00:00:25,667 --> 00:00:28,800
I el va escriure un matemàtic Persa

12
00:00:28,800 --> 00:00:30,969
que vivia a Baghdad.

13
00:00:30,969 --> 00:00:33,615
Crec que va ser al segle 8 o 9

14
00:00:33,615 --> 00:00:35,800
Sobre l'any 820 D.C

15
00:00:35,800 --> 00:00:37,773
quan ell va escriure aquest llibre.

16
00:00:37,773 --> 00:00:38,695
D.C

17
00:00:38,695 --> 00:00:41,350
Algèbra es una paraula àrab

18
00:00:41,350 --> 00:00:43,509
i aquest es el nom actual que ells l'hi van posar

19
00:00:43,509 --> 00:00:45,400
ja que es un títol àrab

20
00:00:45,400 --> 00:00:48,467
"Algèbra vol dir restauració o finalització"

21
00:00:48,467 --> 00:00:55,084
restauració ... restauració o finalització ... finalització

22
00:00:55,084 --> 00:00:58,369
I ell va associar-ho a aquest llibre una operació específica

23
00:00:58,369 --> 00:01:01,667
agafant alguna cosa d'una part d'una equació

24
00:01:01,667 --> 00:01:03,501
cap un altre part de l'equació.

25
00:01:03,501 --> 00:01:06,586
Però aquí podem veure el títol del llibre, i, jo no sé àrab

26
00:01:06,586 --> 00:01:10,400
però si que conec alguns idiomes que sembla que han agafat una mica de l'àrab

27
00:01:10,400 --> 00:01:12,230
o potser va ser al revés.

28
00:01:12,230 --> 00:01:14,941
Això és "Al Kitab"

29
00:01:14,941 --> 00:01:18,243
Sé que n'hi ha prou amb Urdu o Hindi per entendre una bona pel·lícula índia

30
00:01:18,243 --> 00:01:20,130
Però Al Kitab 'Kitab' significa 'llibre'

31
00:01:20,130 --> 00:01:23,302
Doncs aquesta part és llibre

32
00:01:23,302 --> 00:01:27,163
Al-Muhktasar crec que vol dir 'comprensiu'

33
00:01:27,163 --> 00:01:29,904
perquè no sé la paraula per' comprensiu' i això sembla així.

34
00:01:29,904 --> 00:01:36,585
Fi Hisab, 'Hisab' vol dir 'càlcul' en Hindi o Urdu, així que això és càlcul.

35
00:01:36,585 --> 00:01:38,738
Al-Gabr és l'arrel

36
00:01:38,738 --> 00:01:41,021
Aquesta es la famosa 'Àlgebra', aquí amb

37
00:01:41,021 --> 00:01:43,533
el significat de 'completar'

38
00:01:43,533 --> 00:01:46,478
per el que podem agafarla com a 'complecció'

39
00:01:46,478 --> 00:01:49,715
i Wa...Al-Muqabala

40
00:01:49,715 --> 00:01:52,467
que això vol dir 'equilibri'

41
00:01:52,467 --> 00:01:55,631
finalització i equilibri

42
00:01:55,631 --> 00:01:57,133
Llavors si ho volem traduir

43
00:01:57,133 --> 00:01:58,733
i sé que aquest video no es un video de traducció al árab

44
00:01:58,733 --> 00:02:01,947
però el libre

45
00:02:01,947 --> 00:02:10,624

Suposo que això significa "compedre el càlcul per complet i equilibrat"

46
00:02:10,624 --> 00:02:12,564
és la traducció aproximada.

47
00:02:12,564 --> 00:02:15,412
Però aquesta és la font de la paraula "àlgebra".

48
00:02:15,412 --> 00:02:18,146

I aquest és un llibre molt molt important.

49
00:02:18,146 --> 00:02:21,467

No només perquè era el primer ús de la paraula Àlgebra

50
00:02:21,467 --> 00:02:25,000
Però moltes persones van veure aquest llibre com a primera vegada

51
00:02:25,000 --> 00:02:32,000

que l'àlgebra prenia moltes de les seves idees modernes,

52
00:02:32,050 --> 00:02:34,533

idees d'equilibrar una equació,

53
00:02:34,533 --> 00:02:36,533
el problema abstracte en si mateix,

54
00:02:36,533 --> 00:02:38,995
no intentar fer problemes puntuals aquí i allà.

55
00:02:39,000 --> 00:02:42,800
Però Al-Khwārizmī no era la primera persona.

56
00:02:42,800 --> 00:02:44,800
I només per tenir una idea d'on està succeint tot això,

57
00:02:44,800 --> 00:02:46,800
de manera que estava sortint a Bagdad.

58
00:02:46,800 --> 00:02:49,200
Així que això és així i aquesta part del món apareix

59
00:02:49,200 --> 00:02:50,667
molt a la història de l'àlgebra.

60
00:02:50,667 --> 00:02:53,133
Però estava sortint allà mateix al voltant del segle VIII o IX.

61
00:02:53,133 --> 00:02:56,160
Així que permeti'm dibuixar una petita línia de temps aquí,

62
00:02:56,160 --> 00:02:58,000
només per poder apreciar-ho tot.

63
00:02:58,000 --> 00:03:01,431
Així que això és ... el eix cronològic.

64
00:03:01,431 --> 00:03:05,133
I si ets o no religiós,

65
00:03:05,133 --> 00:03:09,159
la majoria de les nostres dates modernes depenen del naixement de Jesús.

66
00:03:09,159 --> 00:03:11,796
Així que ho posaré, així que està aquí.

67
00:03:11,796 --> 00:03:13,704
Potser posarem una creu allà

68
00:03:13,704 --> 00:03:15,462
per indicar que, quan volem ser no religiosos,

69
00:03:15,462 --> 00:03:18,473
diem "era comuna" abans de l'era comuna ";

70
00:03:18,473 --> 00:03:19,766

quan volem ser religiosos,

71
00:03:19,766 --> 00:03:20,566
diem D.C.

72
00:03:20,566 --> 00:03:22,164
que significa "l'any del nostre senyor".


73
00:03:22,164 --> 00:03:25,333
Anno ... No sé el llatí ... "Anno Domini", crec

74
00:03:25,333 --> 00:03:26,434
"L'any del nostre senyor"

75
00:03:26,434 --> 00:03:28,950
I quan vulguem ... en el context religiós,

76
00:03:28,950 --> 00:03:30,482
en lloc de dir 'abans de l'era comuna',

77
00:03:30,482 --> 00:03:32,433
diem "Abans de Crist", A.C.

78
00:03:32,433 --> 00:03:36,133
Però de qualsevol manera, de qualsevol manera, així que això és 1000

79
00:03:36,133 --> 00:03:37,533
en l'era comuna.

80
00:03:37,533 --> 00:03:39,667
Això és 2000 en l'era comuna.

81
00:03:39,667 --> 00:03:41,652
I òbviament estem asseguts almenys

82
00:03:41,652 --> 00:03:44,831
quan estic fent aquest vídeo, estic assegut allà mateix.

83
00:03:44,831 --> 00:03:48,733

I després ... això és 1000 abans de l'era comuna.

84
00:03:48,733 --> 00:03:52,296
I això és 2000 abans de l'era comuna.

85
00:03:52,296 --> 00:03:55,000
Així doncs, les primeres traces, i no em surten

86
00:03:55,000 --> 00:03:56,234
i realment és el que podem trobar.

87
00:03:56,234 --> 00:03:57,369
Estic segur que si hàgim pogut cavar més.

88
00:03:57,369 --> 00:03:58,835
Podríem trobar altres proves

89
00:03:58,835 --> 00:04:01,121
de diferents civilitzacions i persones diferents,

90
00:04:01,121 --> 00:04:04,569
trobo amb moltes de les idees a Àlgebra.

91
00:04:04,569 --> 00:04:06,311
Però els nostres primers registres de persones

92
00:04:06,311 --> 00:04:09,533
realment explorant les idees que es produeixen a l'àlgebra

93
00:04:09,533 --> 00:04:12,200
provenen de l'antiga Babilònia,

94
00:04:12,200 --> 00:04:14,906
al voltant de 2000 anys abans de l'era comuna,

95
00:04:14,906 --> 00:04:21,565
abans de Crist. Així que tot just a la dreta

96
00:04:21,565 --> 00:04:23,023
on hi havia tauletes de pedra

97
00:04:23,023 --> 00:04:24,867
on sembla que la gent estava explorant


98
00:04:24,867 --> 00:04:26,253
algunes de les idees fonamentals de l'àlgebra.


99
00:04:26,253 --> 00:04:27,669
No utilitzaven els mateixos símbols.


100
00:04:27,669 --> 00:04:31,133
No utilitzaven les mateixes formes de representar els números.


101
00:04:31,133 --> 00:04:33,200
Però va ser algrebra en què treballaven

102
00:04:33,200 --> 00:04:35,800
i això va ser una vegada més en aquesta part del món.


103
00:04:35,800 --> 00:04:38,733
Babilònia tenia raó ... allà.


104
00:04:38,733 --> 00:04:42,400
I Babilònia ha conservat la tradició de Sumer.


105
00:04:42,400 --> 00:04:45,400
Tota aquesta regió es deia Mesopotamia

106
00:04:45,400 --> 00:04:47,186
- Grec per 'entre dos rius' -

107
00:04:47,186 --> 00:04:49,733
Però aquest és el primer rastre de persones que coneixem

108
00:04:49,733 --> 00:04:51,744
que eren persones que començaven a fer

109
00:04:51,744 --> 00:04:54,720
què anomenaríem àlgebra real real.


110
00:04:54,720 --> 00:04:56,200
I després avança ràpidament

111
00:04:56,200 --> 00:04:58,992
i estic segur que fins i tot els nostres historiadors no saben

112
00:04:58,992 --> 00:05:03,800
totes les diferents instàncies de persones que utilitzen àlgebra.

113
00:05:03,800 --> 00:05:08,267
Però el tipus de contribucions importants a l'àlgebra

114
00:05:08,267 --> 00:05:11,533
la vam veure aquí a Babylon fa 2000

115
00:05:11,533 --> 00:05:14,171
I després, si avançem ràpidament a uns 200-300 A.D.,

116
00:05:14,171 --> 00:05:15,582
així que allà mateix,



117
00:05:15,582 --> 00:05:18,169
teniu un cavaller grec que vivia a Alexandria.


118
00:05:18,169 --> 00:05:22,000
Així que aquí està Grècia, però va viure a Alexandria

119
00:05:22,000 --> 00:05:25,041
que en el moment era part de l'Imperi Romà.


120
00:05:25,041 --> 00:05:28,000
Així que Alexandria està aquí.

121
00:05:28,000 --> 00:05:29,432
I era un cavaller amb el nom de

122
00:05:29,432 --> 00:05:32,041
Diophantus o Diaphantus

123
00:05:32,041 --> 00:05:33,467
o no sé com pronunciar-la.

124
00:05:33,467 --> 00:05:36,867
Dio... Diophantus.

125
00:05:36,867 --> 00:05:40,244
i de vegades se li atribueix ser el pare de l'àlgebra.

126
00:05:40,244 --> 00:05:44,508
I és discutible si es tracta de Diofanto o si és Al-Khwārizmī '

127
00:05:44,508 --> 00:05:48,531
Al-Khwārizmī "que una mica va començar a utilitzar aquests termes d'equilibri d'equacions

128
00:05:48,533 --> 00:05:50,667
i parlar de matemàtiques de manera pura

129
00:05:50,667 --> 00:05:53,548
mentre Diophantus estava més centrat en problemes particulars.

130
00:05:53,548 --> 00:05:57,032
I els dos eren tan copejats pels babilonis

131
00:05:57,032 --> 00:05:59,061
tot i que tots van contribuir a la seva manera.

132
00:05:59,061 --> 00:06:01,361
No és que estiguin copiant el que feien els babilonis.

133
00:06:01,361 --> 00:06:03,733
Tenien les seves pròpies aportacions úniques

134
00:06:03,733 --> 00:06:06,328
al que ara considerem "àlgebra".

135
00:06:06,328 --> 00:06:08,733
Però molts, especialment historiadors occidentals,

136
00:06:08,733 --> 00:06:11,282
associar Diofant com el pare de l'àlgebra.

137
00:06:11,282 --> 00:06:13,816
I ara All-Khwārizmī 'és de vegades

138
00:06:13,816 --> 00:06:16,212
el que altres discutien com el pare de l'àlgebra.

139
00:06:16,212 --> 00:06:18,352
Va fer importants contribucions.

140
00:06:18,352 --> 00:06:20,347
Així que si aneu a uns 600 A.D.

141
00:06:20,347 --> 00:06:22,221
Així que si aneu a uns 600 A.D.

142
00:06:22,221 --> 00:06:26,067
un altre matemàtic famós en la història de l'àlgebra

143
00:06:26,067 --> 00:06:29,800
va ser Brahma Gupta a l'Índia

144
00:06:29,800 --> 00:06:32,667
Brahma Gupta... a l'Índia

145
00:06:32,667 --> 00:06:34,692
Va ser Brahmagupta a l'Índia Així que ... òbviament i realment no ho sé

146
00:06:34,692 --> 00:06:36,431
on va viure a l'Índia. He de mirar això.

147
00:06:36,431 --> 00:06:39,161
Però és aproximadament ... aproximadament en aquesta part del món

148
00:06:39,161 --> 00:06:42,733
I també va fer importants contribucions.

149
00:06:42,733 --> 00:06:45,768
I, per descomptat, tú tens Al-Khwārizmī '

150
00:06:45,768 --> 00:06:48,667
qui apareix allà mateix.

151
00:06:48,667 --> 00:06:52,513
Al-Khwārizmī 'i ell és el cavaller

152
00:06:52,513 --> 00:06:56,329
que definitivament vam acreditar amb el nom Àlgebra,

153
00:06:56,329 --> 00:06:57,862
prové de l'àrab per a 'Restauració'

154
00:06:57,862 --> 00:07:01,841
i algunes persones també consideren que sigui, si no el pare de l'àlgebra,

155
00:07:01,841 --> 00:07:04,118
encara que alguns diuen que és el pare,

156
00:07:04,118 --> 00:07:05,892
ell és un dels pares de l'àlgebra,

157
00:07:05,892 --> 00:07:09,278
perquè realment va començar a pensar sobre Àlxebra en sentit abstracte,

158
00:07:09,278 --> 00:07:11,025
sense problemes específics,


159
00:07:11,025 --> 00:07:12,492
i moltes de les maneres

160
00:07:12,492 --> 00:07:16,800
i moltes de les maneres que un matemàtic modern començaria a pensar en el camp.