El que faré en aquest vídeo és pensar en els orígens de l'Àlgebra els orígens de l'àlgebra i la paraula especialment en l'associació d'idees com avui en dia l'àlgebra es representa. Ve d'aquest llibre de fet aquesta es una pàgina del llibre La traducció del títol d'aquest llibre al anglés es, "The Compendious book on Calculation by Completion and Balancing". I el va escriure un matemàtic Persa que vivia a Baghdad. Crec que va ser al segle 8 o 9 Sobre l'any 820 D.C quan ell va escriure aquest llibre. D.C Algèbra es una paraula àrab i aquest es el nom actual que ells l'hi van posar ja que es un títol àrab "Algèbra vol dir restauració o finalització" restauració ... restauració o finalització ... finalització I ell va associar-ho a aquest llibre una operació específica agafant alguna cosa d'una part d'una equació cap un altre part de l'equació. Però aquí podem veure el títol del llibre, i, jo no sé àrab però si que conec alguns idiomes que sembla que han agafat una mica de l'àrab o potser va ser al revés. Això és "Al Kitab" Sé que n'hi ha prou amb Urdu o Hindi per entendre una bona pel·lícula índia Però Al Kitab 'Kitab' significa 'llibre' Doncs aquesta part és llibre Al-Muhktasar crec que vol dir 'comprensiu' perquè no sé la paraula per' comprensiu' i això sembla així. Fi Hisab, 'Hisab' vol dir 'càlcul' en Hindi o Urdu, així que això és càlcul. Al-Gabr és l'arrel Aquesta es la famosa 'Àlgebra', aquí amb el significat de 'completar' per el que podem agafarla com a 'complecció' i Wa...Al-Muqabala que això vol dir 'equilibri' finalització i equilibri Llavors si ho volem traduir i sé que aquest video no es un video de traducció al árab però el libre Suposo que això significa "compedre el càlcul per complet i equilibrat" és la traducció aproximada. Però aquesta és la font de la paraula "àlgebra". I aquest és un llibre molt molt important. No només perquè era el primer ús de la paraula Àlgebra Però moltes persones van veure aquest llibre com a primera vegada que l'àlgebra prenia moltes de les seves idees modernes, idees d'equilibrar una equació, el problema abstracte en si mateix, no intentar fer problemes puntuals aquí i allà. Però Al-Khwārizmī no era la primera persona. I només per tenir una idea d'on està succeint tot això, de manera que estava sortint a Bagdad. Així que això és així i aquesta part del món apareix molt a la història de l'àlgebra. Però estava sortint allà mateix al voltant del segle VIII o IX. Així que permeti'm dibuixar una petita línia de temps aquí, només per poder apreciar-ho tot. Així que això és ... el eix cronològic. I si ets o no religiós, la majoria de les nostres dates modernes depenen del naixement de Jesús. Així que ho posaré, així que està aquí. Potser posarem una creu allà per indicar que, quan volem ser no religiosos, diem "era comuna" abans de l'era comuna "; quan volem ser religiosos, diem D.C. que significa "l'any del nostre senyor". Anno ... No sé el llatí ... "Anno Domini", crec "L'any del nostre senyor" I quan vulguem ... en el context religiós, en lloc de dir 'abans de l'era comuna', diem "Abans de Crist", A.C. Però de qualsevol manera, de qualsevol manera, així que això és 1000 en l'era comuna. Això és 2000 en l'era comuna. I òbviament estem asseguts almenys quan estic fent aquest vídeo, estic assegut allà mateix. I després ... això és 1000 abans de l'era comuna. I això és 2000 abans de l'era comuna. Així doncs, les primeres traces, i no em surten i realment és el que podem trobar. Estic segur que si hàgim pogut cavar més. Podríem trobar altres proves de diferents civilitzacions i persones diferents, trobo amb moltes de les idees a Àlgebra. Però els nostres primers registres de persones realment explorant les idees que es produeixen a l'àlgebra provenen de l'antiga Babilònia, al voltant de 2000 anys abans de l'era comuna, abans de Crist. Així que tot just a la dreta on hi havia tauletes de pedra on sembla que la gent estava explorant algunes de les idees fonamentals de l'àlgebra. No utilitzaven els mateixos símbols. No utilitzaven les mateixes formes de representar els números. Però va ser algrebra en què treballaven i això va ser una vegada més en aquesta part del món. Babilònia tenia raó ... allà. I Babilònia ha conservat la tradició de Sumer. Tota aquesta regió es deia Mesopotamia - Grec per 'entre dos rius' - Però aquest és el primer rastre de persones que coneixem que eren persones que començaven a fer què anomenaríem àlgebra real real. I després avança ràpidament i estic segur que fins i tot els nostres historiadors no saben totes les diferents instàncies de persones que utilitzen àlgebra. Però el tipus de contribucions importants a l'àlgebra la vam veure aquí a Babylon fa 2000 I després, si avançem ràpidament a uns 200-300 A.D., així que allà mateix, teniu un cavaller grec que vivia a Alexandria. Així que aquí està Grècia, però va viure a Alexandria que en el moment era part de l'Imperi Romà. Així que Alexandria està aquí. I era un cavaller amb el nom de Diophantus o Diaphantus o no sé com pronunciar-la. Dio... Diophantus. i de vegades se li atribueix ser el pare de l'àlgebra. I és discutible si es tracta de Diofanto o si és Al-Khwārizmī ' Al-Khwārizmī "que una mica va començar a utilitzar aquests termes d'equilibri d'equacions i parlar de matemàtiques de manera pura mentre Diophantus estava més centrat en problemes particulars. I els dos eren tan copejats pels babilonis tot i que tots van contribuir a la seva manera. No és que estiguin copiant el que feien els babilonis. Tenien les seves pròpies aportacions úniques al que ara considerem "àlgebra". Però molts, especialment historiadors occidentals, associar Diofant com el pare de l'àlgebra. I ara All-Khwārizmī 'és de vegades el que altres discutien com el pare de l'àlgebra. Va fer importants contribucions. Així que si aneu a uns 600 A.D. Així que si aneu a uns 600 A.D. un altre matemàtic famós en la història de l'àlgebra va ser Brahma Gupta a l'Índia Brahma Gupta... a l'Índia Va ser Brahmagupta a l'Índia Així que ... òbviament i realment no ho sé on va viure a l'Índia. He de mirar això. Però és aproximadament ... aproximadament en aquesta part del món I també va fer importants contribucions. I, per descomptat, tú tens Al-Khwārizmī ' qui apareix allà mateix. Al-Khwārizmī 'i ell és el cavaller que definitivament vam acreditar amb el nom Àlgebra, prové de l'àrab per a 'Restauració' i algunes persones també consideren que sigui, si no el pare de l'àlgebra, encara que alguns diuen que és el pare, ell és un dels pares de l'àlgebra, perquè realment va començar a pensar sobre Àlxebra en sentit abstracte, sense problemes específics, i moltes de les maneres i moltes de les maneres que un matemàtic modern començaria a pensar en el camp.