0:00:00.800,0:00:02.133
El que faré en aquest vídeo

0:00:02.133,0:00:04.800
és pensar en els orígens de l'Àlgebra

0:00:04.800,0:00:07.019
els orígens de l'àlgebra

0:00:07.019,0:00:08.533
i la paraula

0:00:08.533,0:00:10.667
especialment en l'associació d'idees

0:00:10.667,0:00:12.733
com avui en dia l'àlgebra es representa.[br]

0:00:12.733,0:00:15.689
Ve d'aquest llibre

0:00:15.689,0:00:18.667
de fet aquesta es una pàgina del llibre

0:00:18.667,0:00:20.800
La traducció del títol d'aquest llibre al anglés es,

0:00:20.800,0:00:25.662
"The Compendious book on Calculation by Completion and Balancing".

0:00:25.667,0:00:28.800
I el va escriure un matemàtic Persa

0:00:28.800,0:00:30.969
que vivia a Baghdad.

0:00:30.969,0:00:33.615
Crec que va ser al segle 8 o 9

0:00:33.615,0:00:35.800
Sobre l'any 820 D.C

0:00:35.800,0:00:37.773
quan ell va escriure aquest llibre.

0:00:37.773,0:00:38.695
D.C

0:00:38.695,0:00:41.350
Algèbra es una paraula àrab

0:00:41.350,0:00:43.509
i aquest es el nom actual que ells l'hi van posar

0:00:43.509,0:00:45.400
ja que es un títol àrab

0:00:45.400,0:00:48.467
"Algèbra vol dir restauració o finalització"

0:00:48.467,0:00:55.084
restauració ... restauració o finalització ... finalització

0:00:55.084,0:00:58.369
I ell va associar-ho a aquest llibre una operació específica

0:00:58.369,0:01:01.667
agafant alguna cosa d'una part d'una equació

0:01:01.667,0:01:03.501
cap un altre part de l'equació.

0:01:03.501,0:01:06.586
Però aquí podem veure el títol del llibre, i, jo no sé àrab

0:01:06.586,0:01:10.400
però si que conec alguns idiomes que sembla que han agafat una mica de l'àrab

0:01:10.400,0:01:12.230
o potser va ser al revés.

0:01:12.230,0:01:14.941
Això és "Al Kitab"

0:01:14.941,0:01:18.243
Sé que n'hi ha prou amb Urdu o Hindi per entendre una bona pel·lícula índia

0:01:18.243,0:01:20.130
Però Al Kitab 'Kitab' significa 'llibre'

0:01:20.130,0:01:23.302
Doncs aquesta part és llibre

0:01:23.302,0:01:27.163
Al-Muhktasar crec que vol dir 'comprensiu'

0:01:27.163,0:01:29.904
perquè no sé la paraula per' comprensiu' i això sembla així.

0:01:29.904,0:01:36.585
Fi Hisab, 'Hisab' vol dir 'càlcul' en Hindi o Urdu, així que això és càlcul.

0:01:36.585,0:01:38.738
Al-Gabr és l'arrel

0:01:38.738,0:01:41.021
Aquesta es la famosa 'Àlgebra', aquí amb

0:01:41.021,0:01:43.533
el significat de 'completar'

0:01:43.533,0:01:46.478
per el que podem agafarla com a 'complecció'

0:01:46.478,0:01:49.715
i Wa...Al-Muqabala

0:01:49.715,0:01:52.467
que això vol dir 'equilibri'

0:01:52.467,0:01:55.631
finalització i equilibri

0:01:55.631,0:01:57.133
Llavors si ho volem traduir

0:01:57.133,0:01:58.733
i sé que aquest video no es un video de traducció al árab

0:01:58.733,0:02:01.947
però el libre

0:02:01.947,0:02:10.624
[br]Suposo que això significa "compedre el càlcul per complet i equilibrat"

0:02:10.624,0:02:12.564
és la traducció aproximada.

0:02:12.564,0:02:15.412
Però aquesta és la font de la paraula "àlgebra".

0:02:15.412,0:02:18.146
[br]I aquest és un llibre molt molt important.

0:02:18.146,0:02:21.467
[br]No només perquè era el primer ús de la paraula Àlgebra

0:02:21.467,0:02:25.000
Però moltes persones van veure aquest llibre com a primera vegada

0:02:25.000,0:02:32.000
[br]que l'àlgebra prenia moltes de les seves idees modernes,

0:02:32.050,0:02:34.533
[br]idees d'equilibrar una equació,

0:02:34.533,0:02:36.533
el problema abstracte en si mateix,

0:02:36.533,0:02:38.995
no intentar fer problemes puntuals aquí i allà.

0:02:39.000,0:02:42.800
Però Al-Khwārizmī no era la primera persona.

0:02:42.800,0:02:44.800
I només per tenir una idea d'on està succeint tot això,

0:02:44.800,0:02:46.800
de manera que estava sortint a Bagdad.

0:02:46.800,0:02:49.200
Així que això és així i aquesta part del món apareix

0:02:49.200,0:02:50.667
molt a la història de l'àlgebra.

0:02:50.667,0:02:53.133
Però estava sortint allà mateix al voltant del segle VIII o IX.

0:02:53.133,0:02:56.160
Així que permeti'm dibuixar una petita línia de temps aquí,

0:02:56.160,0:02:58.000
només per poder apreciar-ho tot.

0:02:58.000,0:03:01.431
Així que això és ... el eix cronològic.

0:03:01.431,0:03:05.133
I si ets o no religiós,

0:03:05.133,0:03:09.159
la majoria de les nostres dates modernes depenen del naixement de Jesús.

0:03:09.159,0:03:11.796
Així que ho posaré, així que està aquí.

0:03:11.796,0:03:13.704
Potser posarem una creu allà

0:03:13.704,0:03:15.462
per indicar que, quan volem ser no religiosos,

0:03:15.462,0:03:18.473
diem "era comuna" abans de l'era comuna ";

0:03:18.473,0:03:19.766
[br]quan volem ser religiosos,

0:03:19.766,0:03:20.566
diem D.C.

0:03:20.566,0:03:22.164
que significa "l'any del nostre senyor".[br]

0:03:22.164,0:03:25.333
Anno ... No sé el llatí ... "Anno Domini", crec

0:03:25.333,0:03:26.434
"L'any del nostre senyor"

0:03:26.434,0:03:28.950
I quan vulguem ... en el context religiós,

0:03:28.950,0:03:30.482
en lloc de dir 'abans de l'era comuna',

0:03:30.482,0:03:32.433
diem "Abans de Crist", A.C.

0:03:32.433,0:03:36.133
Però de qualsevol manera, de qualsevol manera, així que això és 1000

0:03:36.133,0:03:37.533
en l'era comuna.

0:03:37.533,0:03:39.667
Això és 2000 en l'era comuna.

0:03:39.667,0:03:41.652
I òbviament estem asseguts almenys

0:03:41.652,0:03:44.831
quan estic fent aquest vídeo, estic assegut allà mateix.

0:03:44.831,0:03:48.733
[br]I després ... això és 1000 abans de l'era comuna.

0:03:48.733,0:03:52.296
I això és 2000 abans de l'era comuna.

0:03:52.296,0:03:55.000
Així doncs, les primeres traces, i no em surten

0:03:55.000,0:03:56.234
i realment és el que podem trobar.

0:03:56.234,0:03:57.369
Estic segur que si hàgim pogut cavar més.

0:03:57.369,0:03:58.835
Podríem trobar altres proves

0:03:58.835,0:04:01.121
de diferents civilitzacions i persones diferents,

0:04:01.121,0:04:04.569
trobo amb moltes de les idees a Àlgebra.

0:04:04.569,0:04:06.311
Però els nostres primers registres de persones

0:04:06.311,0:04:09.533
realment explorant les idees que es produeixen a l'àlgebra

0:04:09.533,0:04:12.200
provenen de l'antiga Babilònia,

0:04:12.200,0:04:14.906
al voltant de 2000 anys abans de l'era comuna,

0:04:14.906,0:04:21.565
abans de Crist. Així que tot just a la dreta

0:04:21.565,0:04:23.023
on hi havia tauletes de pedra

0:04:23.023,0:04:24.867
on sembla que la gent estava explorant[br]

0:04:24.867,0:04:26.253
algunes de les idees fonamentals de l'àlgebra.[br]

0:04:26.253,0:04:27.669
No utilitzaven els mateixos símbols.[br]

0:04:27.669,0:04:31.133
No utilitzaven les mateixes formes de representar els números.[br]

0:04:31.133,0:04:33.200
Però va ser algrebra en què treballaven

0:04:33.200,0:04:35.800
i això va ser una vegada més en aquesta part del món.[br]

0:04:35.800,0:04:38.733
Babilònia tenia raó ... allà.[br]

0:04:38.733,0:04:42.400
I Babilònia ha conservat la tradició de Sumer.[br]

0:04:42.400,0:04:45.400
Tota aquesta regió es deia Mesopotamia

0:04:45.400,0:04:47.186
- Grec per 'entre dos rius' -

0:04:47.186,0:04:49.733
Però aquest és el primer rastre de persones que coneixem

0:04:49.733,0:04:51.744
que eren persones que començaven a fer

0:04:51.744,0:04:54.720
què anomenaríem àlgebra real real.[br]

0:04:54.720,0:04:56.200
I després avança ràpidament

0:04:56.200,0:04:58.992
i estic segur que fins i tot els nostres historiadors no saben

0:04:58.992,0:05:03.800
totes les diferents instàncies de persones que utilitzen àlgebra.

0:05:03.800,0:05:08.267
Però el tipus de contribucions importants a l'àlgebra

0:05:08.267,0:05:11.533
la vam veure aquí a Babylon fa 2000

0:05:11.533,0:05:14.171
I després, si avançem ràpidament a uns 200-300 A.D.,

0:05:14.171,0:05:15.582
així que allà mateix,[br][br]

0:05:15.582,0:05:18.169
teniu un cavaller grec que vivia a Alexandria.[br]

0:05:18.169,0:05:22.000
Així que aquí està Grècia, però va viure a Alexandria

0:05:22.000,0:05:25.041
que en el moment era part de l'Imperi Romà.[br]

0:05:25.041,0:05:28.000
Així que Alexandria està aquí.

0:05:28.000,0:05:29.432
I era un cavaller amb el nom de

0:05:29.432,0:05:32.041
Diophantus o Diaphantus

0:05:32.041,0:05:33.467
o no sé com pronunciar-la.

0:05:33.467,0:05:36.867
Dio... Diophantus.

0:05:36.867,0:05:40.244
i de vegades se li atribueix ser el pare de l'àlgebra.

0:05:40.244,0:05:44.508
I és discutible si es tracta de Diofanto o si és Al-Khwārizmī '

0:05:44.508,0:05:48.531
Al-Khwārizmī "que una mica va començar a utilitzar aquests termes d'equilibri d'equacions

0:05:48.533,0:05:50.667
i parlar de matemàtiques de manera pura

0:05:50.667,0:05:53.548
mentre Diophantus estava més centrat en problemes particulars.

0:05:53.548,0:05:57.032
I els dos eren tan copejats pels babilonis

0:05:57.032,0:05:59.061
tot i que tots van contribuir a la seva manera.

0:05:59.061,0:06:01.361
No és que estiguin copiant el que feien els babilonis.

0:06:01.361,0:06:03.733
Tenien les seves pròpies aportacions úniques

0:06:03.733,0:06:06.328
al que ara considerem "àlgebra".

0:06:06.328,0:06:08.733
Però molts, especialment historiadors occidentals,

0:06:08.733,0:06:11.282
associar Diofant com el pare de l'àlgebra.

0:06:11.282,0:06:13.816
I ara All-Khwārizmī 'és de vegades

0:06:13.816,0:06:16.212
el que altres discutien com el pare de l'àlgebra.

0:06:16.212,0:06:18.352
Va fer importants contribucions.

0:06:18.352,0:06:20.347
Així que si aneu a uns 600 A.D.

0:06:20.347,0:06:22.221
Així que si aneu a uns 600 A.D.

0:06:22.221,0:06:26.067
un altre matemàtic famós en la història de l'àlgebra

0:06:26.067,0:06:29.800
va ser Brahma Gupta a l'Índia

0:06:29.800,0:06:32.667
Brahma Gupta... a l'Índia

0:06:32.667,0:06:34.692
Va ser Brahmagupta a l'Índia Així que ... òbviament i realment no ho sé

0:06:34.692,0:06:36.431
on va viure a l'Índia. He de mirar això.

0:06:36.431,0:06:39.161
Però és aproximadament ... aproximadament en aquesta part del món

0:06:39.161,0:06:42.733
I també va fer importants contribucions.

0:06:42.733,0:06:45.768
I, per descomptat, tú tens Al-Khwārizmī '

0:06:45.768,0:06:48.667
qui apareix allà mateix.

0:06:48.667,0:06:52.513
Al-Khwārizmī 'i ell és el cavaller

0:06:52.513,0:06:56.329
que definitivament vam acreditar amb el nom Àlgebra,

0:06:56.329,0:06:57.862
prové de l'àrab per a 'Restauració'

0:06:57.862,0:07:01.841
i algunes persones també consideren que sigui, si no el pare de l'àlgebra,

0:07:01.841,0:07:04.118
encara que alguns diuen que és el pare,

0:07:04.118,0:07:05.892
ell és un dels pares de l'àlgebra,

0:07:05.892,0:07:09.278
perquè realment va començar a pensar sobre Àlxebra en sentit abstracte,

0:07:09.278,0:07:11.025
sense problemes específics,[br]

0:07:11.025,0:07:12.492
i moltes de les maneres

0:07:12.492,0:07:16.800
i moltes de les maneres que un matemàtic modern començaria a pensar en el camp.