WEBVTT 00:00:00.800 --> 00:00:02.133 El que faré en aquest vídeo 00:00:02.133 --> 00:00:04.800 és pensar en els orígens de l'Àlgebra 00:00:04.800 --> 00:00:07.019 els orígens de l'àlgebra 00:00:07.019 --> 00:00:08.533 i la paraula 00:00:08.533 --> 00:00:10.667 especialment en l'associació d'idees 00:00:10.667 --> 00:00:12.733 com avui en dia l'àlgebra es representa. 00:00:12.733 --> 00:00:15.689 Ve d'aquest llibre 00:00:15.689 --> 00:00:18.667 de fet aquesta es una pàgina del llibre 00:00:18.667 --> 00:00:20.800 La traducció del títol d'aquest llibre al anglés es, 00:00:20.800 --> 00:00:25.662 "The Compendious book on Calculation by Completion and Balancing". 00:00:25.667 --> 00:00:28.800 I el va escriure un matemàtic Persa 00:00:28.800 --> 00:00:30.969 que vivia a Baghdad. 00:00:30.969 --> 00:00:33.615 Crec que va ser al segle 8 o 9 00:00:33.615 --> 00:00:35.800 Sobre l'any 820 D.C 00:00:35.800 --> 00:00:37.773 quan ell va escriure aquest llibre. 00:00:37.773 --> 00:00:38.695 D.C 00:00:38.695 --> 00:00:41.350 Algèbra es una paraula àrab 00:00:41.350 --> 00:00:43.509 i aquest es el nom actual que ells l'hi van posar 00:00:43.509 --> 00:00:45.400 ja que es un títol àrab 00:00:45.400 --> 00:00:48.467 "Algèbra vol dir restauració o finalització" 00:00:48.467 --> 00:00:55.084 restauració ... restauració o finalització ... finalització 00:00:55.084 --> 00:00:58.369 I ell va associar-ho a aquest llibre una operació específica 00:00:58.369 --> 00:01:01.667 agafant alguna cosa d'una part d'una equació 00:01:01.667 --> 00:01:03.501 cap un altre part de l'equació. 00:01:03.501 --> 00:01:06.586 Però aquí podem veure el títol del llibre, i, jo no sé àrab 00:01:06.586 --> 00:01:10.400 però si que conec alguns idiomes que sembla que han agafat una mica de l'àrab 00:01:10.400 --> 00:01:12.230 o potser va ser al revés. 00:01:12.230 --> 00:01:14.941 Això és "Al Kitab" 00:01:14.941 --> 00:01:18.243 Sé que n'hi ha prou amb Urdu o Hindi per entendre una bona pel·lícula índia 00:01:18.243 --> 00:01:20.130 Però Al Kitab 'Kitab' significa 'llibre' 00:01:20.130 --> 00:01:23.302 Doncs aquesta part és llibre 00:01:23.302 --> 00:01:27.163 Al-Muhktasar crec que vol dir 'comprensiu' 00:01:27.163 --> 00:01:29.904 perquè no sé la paraula per' comprensiu' i això sembla així. 00:01:29.904 --> 00:01:36.585 Fi Hisab, 'Hisab' vol dir 'càlcul' en Hindi o Urdu, així que això és càlcul. 00:01:36.585 --> 00:01:38.738 Al-Gabr és l'arrel 00:01:38.738 --> 00:01:41.021 Aquesta es la famosa 'Àlgebra', aquí amb 00:01:41.021 --> 00:01:43.533 el significat de 'completar' 00:01:43.533 --> 00:01:46.478 per el que podem agafarla com a 'complecció' 00:01:46.478 --> 00:01:49.715 i Wa...Al-Muqabala 00:01:49.715 --> 00:01:52.467 que això vol dir 'equilibri' 00:01:52.467 --> 00:01:55.631 finalització i equilibri 00:01:55.631 --> 00:01:57.133 Llavors si ho volem traduir 00:01:57.133 --> 00:01:58.733 i sé que aquest video no es un video de traducció al árab 00:01:58.733 --> 00:02:01.947 però el libre 00:02:01.947 --> 00:02:10.624 Suposo que això significa "compedre el càlcul per complet i equilibrat" 00:02:10.624 --> 00:02:12.564 és la traducció aproximada. 00:02:12.564 --> 00:02:15.412 Però aquesta és la font de la paraula "àlgebra". 00:02:15.412 --> 00:02:18.146 I aquest és un llibre molt molt important. 00:02:18.146 --> 00:02:21.467 No només perquè era el primer ús de la paraula Àlgebra 00:02:21.467 --> 00:02:25.000 Però moltes persones van veure aquest llibre com a primera vegada 00:02:25.000 --> 00:02:32.000 que l'àlgebra prenia moltes de les seves idees modernes, 00:02:32.050 --> 00:02:34.533 idees d'equilibrar una equació, 00:02:34.533 --> 00:02:36.533 el problema abstracte en si mateix, 00:02:36.533 --> 00:02:38.995 no intentar fer problemes puntuals aquí i allà. 00:02:39.000 --> 00:02:42.800 Però Al-Khwārizmī no era la primera persona. 00:02:42.800 --> 00:02:44.800 I només per tenir una idea d'on està succeint tot això, 00:02:44.800 --> 00:02:46.800 de manera que estava sortint a Bagdad. 00:02:46.800 --> 00:02:49.200 Així que això és així i aquesta part del món apareix 00:02:49.200 --> 00:02:50.667 molt a la història de l'àlgebra. 00:02:50.667 --> 00:02:53.133 Però estava sortint allà mateix al voltant del segle VIII o IX. 00:02:53.133 --> 00:02:56.160 Així que permeti'm dibuixar una petita línia de temps aquí, 00:02:56.160 --> 00:02:58.000 només per poder apreciar-ho tot. 00:02:58.000 --> 00:03:01.431 Així que això és ... el eix cronològic. 00:03:01.431 --> 00:03:05.133 I si ets o no religiós, 00:03:05.133 --> 00:03:09.159 la majoria de les nostres dates modernes depenen del naixement de Jesús. 00:03:09.159 --> 00:03:11.796 Així que ho posaré, així que està aquí. 00:03:11.796 --> 00:03:13.704 Potser posarem una creu allà 00:03:13.704 --> 00:03:15.462 per indicar que, quan volem ser no religiosos, 00:03:15.462 --> 00:03:18.473 diem "era comuna" abans de l'era comuna "; 00:03:18.473 --> 00:03:19.766 quan volem ser religiosos, 00:03:19.766 --> 00:03:20.566 diem D.C. 00:03:20.566 --> 00:03:22.164 que significa "l'any del nostre senyor". 00:03:22.164 --> 00:03:25.333 Anno ... No sé el llatí ... "Anno Domini", crec 00:03:25.333 --> 00:03:26.434 "L'any del nostre senyor" 00:03:26.434 --> 00:03:28.950 I quan vulguem ... en el context religiós, 00:03:28.950 --> 00:03:30.482 en lloc de dir 'abans de l'era comuna', 00:03:30.482 --> 00:03:32.433 diem "Abans de Crist", A.C. 00:03:32.433 --> 00:03:36.133 Però de qualsevol manera, de qualsevol manera, així que això és 1000 00:03:36.133 --> 00:03:37.533 en l'era comuna. 00:03:37.533 --> 00:03:39.667 Això és 2000 en l'era comuna. 00:03:39.667 --> 00:03:41.652 I òbviament estem asseguts almenys 00:03:41.652 --> 00:03:44.831 quan estic fent aquest vídeo, estic assegut allà mateix. 00:03:44.831 --> 00:03:48.733 I després ... això és 1000 abans de l'era comuna. 00:03:48.733 --> 00:03:52.296 I això és 2000 abans de l'era comuna. 00:03:52.296 --> 00:03:55.000 Així doncs, les primeres traces, i no em surten 00:03:55.000 --> 00:03:56.234 i realment és el que podem trobar. 00:03:56.234 --> 00:03:57.369 Estic segur que si hàgim pogut cavar més. 00:03:57.369 --> 00:03:58.835 Podríem trobar altres proves 00:03:58.835 --> 00:04:01.121 de diferents civilitzacions i persones diferents, 00:04:01.121 --> 00:04:04.569 trobo amb moltes de les idees a Àlgebra. 00:04:04.569 --> 00:04:06.311 Però els nostres primers registres de persones 00:04:06.311 --> 00:04:09.533 realment explorant les idees que es produeixen a l'àlgebra 00:04:09.533 --> 00:04:12.200 provenen de l'antiga Babilònia, 00:04:12.200 --> 00:04:14.906 al voltant de 2000 anys abans de l'era comuna, 00:04:14.906 --> 00:04:21.565 abans de Crist. Així que tot just a la dreta 00:04:21.565 --> 00:04:23.023 on hi havia tauletes de pedra 00:04:23.023 --> 00:04:24.867 on sembla que la gent estava explorant 00:04:24.867 --> 00:04:26.253 algunes de les idees fonamentals de l'àlgebra. 00:04:26.253 --> 00:04:27.669 No utilitzaven els mateixos símbols. 00:04:27.669 --> 00:04:31.133 No utilitzaven les mateixes formes de representar els números. 00:04:31.133 --> 00:04:33.200 Però va ser algrebra en què treballaven 00:04:33.200 --> 00:04:35.800 i això va ser una vegada més en aquesta part del món. 00:04:35.800 --> 00:04:38.733 Babilònia tenia raó ... allà. 00:04:38.733 --> 00:04:42.400 I Babilònia ha conservat la tradició de Sumer. 00:04:42.400 --> 00:04:45.400 Tota aquesta regió es deia Mesopotamia 00:04:45.400 --> 00:04:47.186 - Grec per 'entre dos rius' - 00:04:47.186 --> 00:04:49.733 Però aquest és el primer rastre de persones que coneixem 00:04:49.733 --> 00:04:51.744 que eren persones que començaven a fer 00:04:51.744 --> 00:04:54.720 què anomenaríem àlgebra real real. 00:04:54.720 --> 00:04:56.200 I després avança ràpidament 00:04:56.200 --> 00:04:58.992 i estic segur que fins i tot els nostres historiadors no saben 00:04:58.992 --> 00:05:03.800 totes les diferents instàncies de persones que utilitzen àlgebra. 00:05:03.800 --> 00:05:08.267 Però el tipus de contribucions importants a l'àlgebra 00:05:08.267 --> 00:05:11.533 la vam veure aquí a Babylon fa 2000 00:05:11.533 --> 00:05:14.171 I després, si avançem ràpidament a uns 200-300 A.D., 00:05:14.171 --> 00:05:15.582 així que allà mateix, 00:05:15.582 --> 00:05:18.169 teniu un cavaller grec que vivia a Alexandria. 00:05:18.169 --> 00:05:22.000 Així que aquí està Grècia, però va viure a Alexandria 00:05:22.000 --> 00:05:25.041 que en el moment era part de l'Imperi Romà. 00:05:25.041 --> 00:05:28.000 Així que Alexandria està aquí. 00:05:28.000 --> 00:05:29.432 I era un cavaller amb el nom de 00:05:29.432 --> 00:05:32.041 Diophantus o Diaphantus 00:05:32.041 --> 00:05:33.467 o no sé com pronunciar-la. 00:05:33.467 --> 00:05:36.867 Dio... Diophantus. 00:05:36.867 --> 00:05:40.244 i de vegades se li atribueix ser el pare de l'àlgebra. 00:05:40.244 --> 00:05:44.508 I és discutible si es tracta de Diofanto o si és Al-Khwārizmī ' 00:05:44.508 --> 00:05:48.531 Al-Khwārizmī "que una mica va començar a utilitzar aquests termes d'equilibri d'equacions 00:05:48.533 --> 00:05:50.667 i parlar de matemàtiques de manera pura 00:05:50.667 --> 00:05:53.548 mentre Diophantus estava més centrat en problemes particulars. 00:05:53.548 --> 00:05:57.032 I els dos eren tan copejats pels babilonis 00:05:57.032 --> 00:05:59.061 tot i que tots van contribuir a la seva manera. 00:05:59.061 --> 00:06:01.361 No és que estiguin copiant el que feien els babilonis. 00:06:01.361 --> 00:06:03.733 Tenien les seves pròpies aportacions úniques 00:06:03.733 --> 00:06:06.328 al que ara considerem "àlgebra". 00:06:06.328 --> 00:06:08.733 Però molts, especialment historiadors occidentals, 00:06:08.733 --> 00:06:11.282 associar Diofant com el pare de l'àlgebra. 00:06:11.282 --> 00:06:13.816 I ara All-Khwārizmī 'és de vegades 00:06:13.816 --> 00:06:16.212 el que altres discutien com el pare de l'àlgebra. 00:06:16.212 --> 00:06:18.352 Va fer importants contribucions. 00:06:18.352 --> 00:06:20.347 Així que si aneu a uns 600 A.D. 00:06:20.347 --> 00:06:22.221 Així que si aneu a uns 600 A.D. 00:06:22.221 --> 00:06:26.067 un altre matemàtic famós en la història de l'àlgebra 00:06:26.067 --> 00:06:29.800 va ser Brahma Gupta a l'Índia 00:06:29.800 --> 00:06:32.667 Brahma Gupta... a l'Índia 00:06:32.667 --> 00:06:34.692 Va ser Brahmagupta a l'Índia Així que ... òbviament i realment no ho sé 00:06:34.692 --> 00:06:36.431 on va viure a l'Índia. He de mirar això. 00:06:36.431 --> 00:06:39.161 Però és aproximadament ... aproximadament en aquesta part del món 00:06:39.161 --> 00:06:42.733 I també va fer importants contribucions. 00:06:42.733 --> 00:06:45.768 I, per descomptat, tú tens Al-Khwārizmī ' 00:06:45.768 --> 00:06:48.667 qui apareix allà mateix. 00:06:48.667 --> 00:06:52.513 Al-Khwārizmī 'i ell és el cavaller 00:06:52.513 --> 00:06:56.329 que definitivament vam acreditar amb el nom Àlgebra, 00:06:56.329 --> 00:06:57.862 prové de l'àrab per a 'Restauració' 00:06:57.862 --> 00:07:01.841 i algunes persones també consideren que sigui, si no el pare de l'àlgebra, 00:07:01.841 --> 00:07:04.118 encara que alguns diuen que és el pare, 00:07:04.118 --> 00:07:05.892 ell és un dels pares de l'àlgebra, 00:07:05.892 --> 00:07:09.278 perquè realment va començar a pensar sobre Àlxebra en sentit abstracte, 00:07:09.278 --> 00:07:11.025 sense problemes específics, 00:07:11.025 --> 00:07:12.492 i moltes de les maneres 00:07:12.492 --> 00:07:16.800 i moltes de les maneres que un matemàtic modern començaria a pensar en el camp.