Els secrets d'aprendre una nova llengua

Vols aprendre una nova llengua però no saps per on començar? No cal cap do especial ni cap "gen lingüístic", diu Lýdia Machová. En aquesta xerrada alegre i inspiradora, ens revela els secrets dels poliglots (aquells que parlen diversos idiomes) i ens explica quatre principis per ajudar-nos a descobrir el nostre do amagat i a gaudir del procés.

M'encanta aprendre idiomes.

De fet, m'agrada tant que
cada dos anys aprenc un idioma nou.

Ja vaig pel vuitè.

Quan ho explico a la gent,
sempre em pregunten:

"Com ho fas? Quin és el secret?"

I, sincerament, durant molts anys
la resposta era:

"No ho sé. M'agrada aprendre idiomes."

Però mai els agradava la resposta,

volien saber per què ells necessiten anys
per aprendre un sol idioma,

sense fluïdesa,

i, en canvi,
jo aprenc un idioma rere l'altre.

Volien saber el secret dels poliglots,

aquells que parlen molts idiomes.

Llavors em vaig preguntar

com ho fan els altres poliglots.

Què tenim en comú?

I què és el que ens permet

aprendre idiomes més ràpid
que la resta de la gent?

Vaig decidir conèixer altra gent
com jo i descobrir-ho.

El millor lloc per conèixer poliglots

és en esdeveniments on
els amants de les llengües

es reuneixen per practicar-les.

Hi ha molts esdeveniments poliglots
per tot el món.

Vaig decidir anar a un

i preguntar als poliglots
quins mètodes utilitzen.

Vaig conèixer el Benny, d'Irlanda,

que em va dir que el seu mètode
és començar a parlar des del primer dia.

Aprèn unes quantes frases
d'un manual de conversa,

va a conèixer parlants nadius

i comença a conversar amb ells.

Li és igual cometre 200 errors al dia,

perquè aprèn gràcies al feedback.

El millor és que, avui dia,
no cal viatjar gaire,

perquè pots conversar amb nadius

des del menjador,
a través de pàgines web.

També vaig conèixer el Lucas,
de Brasil,

que té un mètode molt interessant
per aprendre rus.

Va afegir cent parlants de rus,
desconeguts, a Skype,

va obrir una conversa amb un

i va escriure "Hola" en rus.

La persona va respondre:
"Hola, què tal?"

El Lucas ho va copiar i ho va enganxar
en una altra conversa

i la persona va respondre:
"Molt bé, gràcies. I tu?"

El Lucas ho va copiar a la primera persona

i, d'aquesta manera, tenia dos desconeguts
conversant entre ells

sense saber-ho.

(Riures)

Aviat va començar a escriure-ho ell,

perquè havia tingut tantes converses així

que ja sabia com començar
una conversa.

Enginyós, oi?

També vaig conèixer poliglots que comencen
imitant sons de la llengua,

d'altres que aprenen les 500 paraules
més comunes de l'idioma

i d'altres que comencen
a llegir sobre la gramàtica.

Si preguntés a cent poliglots diferents,

em dirien cent maneres diferents
d'aprendre un idioma.

Sembla que tothom té una manera diferent
d'aprendre una llengua,

però tots arriben a parlar idiomes
amb fluïdesa.

Mentre m'explicaven els seus mètodes,

em vaig adonar

que el que teníem en comú

és que trobem la manera de gaudir
del procés d'aprenentatge.

Tots parlaven de l'aprenentatge

com una cosa divertida.

Hauríeu d'haver-los vist
les cares

mentre m'ensenyaven
els quadres de gramàtica,

les fitxes fetes a mà

i les estadístiques d'aprendre vocabulari
per aplicacions.

Fins i tot, com els agrada cuinar
amb receptes en altres idiomes.

Tots utilitzen mètodes diferents,

però s'asseguren que els agrada.

Em vaig adonar que jo faig el mateix.

Quan aprenia el castellà,
m'avorria el llibre de text.

A qui li agrada llegir sobre en José

preguntant com anar a l'estació de tren?

Volia llegir Harry Potter,

perquè era el meu llibre preferit
de petita

i l'havia llegit moltes vegades.

Vaig agafar Harry Potter en castellà
i vaig començar a llegir.

Al principi, quasi no entenia res,

però vaig seguir llegint,
perquè m'encantava

i al final, el podia entendre quasi tot,
sense problema.

Amb l'alemany, em va passar el mateix.

Vaig començar a mirar Friends,
la meva sèrie preferida, en alemany.

Al principi, tot era un guirigall.

No sabia on acabava una paraula
i on començava l'altra,

però la vaig seguir mirant cada dia.

M'agrada tant
que la puc mirar en qualsevol idioma.

A la segona o tercera temporada,

el diàleg començava a tenir sentit,
de veritat.

No me'n vaig adonar
fins que vaig conèixer altres poliglots.

No som genis

i no tenim cap drecera
per aprendre llengües.

Només trobem maneres de gaudir del procés,

de fer que aprendre una llengua

sigui tan divertit
que ho vulguis fer cada dia.

Si no t'agrada escriure en paper,

escriu en una aplicació;

si no t'agrada escoltar
àudios del llibre de text,

busca continguts de YouTube
o podcasts en la llengua que sigui.

Si ets una persona introvertida

i no vols començar a parlar amb nadius,

parla amb tu mateix.

Pots parlar en veu alta
a la teva habitació,

explica't què faràs el cap de setmana,
com t'ha anat el dia

o tria una foto del mòbil

i descriu-la a un amic imaginari.

Els poliglots aprenen així

i el millor de tot és que qualsevol

que vulgui aprendre una llengua
ho pot fer.

Gràcies a altres poliglots em vaig adonar

que és essencial gaudir

quan aprens llengües,

però gaudir no ho és tot.

Si vols parlar amb fluïdesa
en un altre idioma,

cal aplicar tres principis bàsics.

Primer, calen mètodes efectius.

Si intentes memoritzar
una llista de paraules per a un examen,

les paraules es guarden
en la memòria a curt termini

i les oblidaràs en pocs dies.

En canvi, si vols guardar-les
en la memòria a llarg termini,

les has de revisar durant diversos dies.

Això s'anomena repàs espaiat.

Pots fer servir aplicacions
basades en això, com Anki o Memrise,

o escriure llistes en una llibreta,
seguint el mètode Goldlist,

que és molt popular entre els poliglots.

Si no saps quins mètodes existeixen
i si són efectius,

busca webs i canals de YouTube
de poliglots

i busca-hi idees.

Si a ells els funciona,
probablement a tu també.

El tercer principi

és crear un sistema d'aprenentatge.

Estem sempre molt ocupats
i ningú té temps d'aprendre un idioma.

Però podem trobar-ne si ens organitzem.

Et pots llevar 15 minuts abans?

És el moment perfecte
per revisar vocabulari.

Pots escoltar un podcast
de camí a la feina?

És una bona manera d'escoltar la llengua.

Hi ha moltes coses que es poden fer
sense organitzar temps extra,

com escoltar podcasts de camí a la feina

o fent les feines de casa.

L'important és crear
un pla d'aprenentatge.

"Practicaré parlant cada dimarts i dijous

amb un amic durant 20 minuts."

"Escoltaré un vídeo de YouTube
mentre esmorzo."

Si crees un sistema d'aprenentatge,

no cal que trobis temps extra,

perquè ja formarà part de la rutina.

Finalment, si vols aprendre
a parlar amb fluïdesa,

cal paciència.

És impossible aprendre una llengua
en 2 mesos,

però si que pots millorar en aquest temps,

si aprens a poc a poc cada dia
mentre t'ho passes bé.

No hi ha res que motivi més

que l'èxit.

Recordo clarament el moment

en què vaig entendre el primer acudit
en alemany a Friends.

Estava tant contenta i motivada

que vaig mirar dos capítols més
aquell dia.

I mentre ho mirava,

vaig entendre moltes més coses,
petites victòries.

A poc a poc, vaig arribar a un punt
on podia parlar

lliurement i fluïda per expressar-me.

És una sensació meravellosa.

No en tinc mai prou.

Per això aprenc un idioma cada dos anys.

Aquest és el secret dels poliglots.

Trobar mètodes efectius
que es poden usar sistemàticament

durant un període de temps
mentre t'ho passes bé.

És així com els poliglots aprenen idiomes
en qüestió de mesos i no d'anys.

Algú pensarà que

gaudir d'aprendre una llengua
està molt bé,

però el veritable secret dels poliglots

no serà que teniu molta facilitat
i la majoria no?

No us he explicat una cosa
sobre el Benny i el Lucas.

El Benny havia estudiat 11 anys d'irlandès
i 5 d'alemany a l'escola.

Però quan es va graduar,
no podia parlar-ne cap.

Fins als 21, pensava que no tenia
el gen per als idiomes

i que no podia parlar cap llengua.

Va començar a analitzar
la seva manera d'aprendre idiomes,

que era parlar amb nadius
i rebre'n feedback.

Avui, el Benny pot conversar
en 10 idiomes.

El Lucas va intentar aprendre anglès
durant 10 anys a l'escola.

Era un dels pitjors alumnes.

Els seus amics se'n reien

i, com a broma,
li van regalar un llibre de rus,

perquè pensaven que mai aprendria
cap idioma.

Va començar a experimentar
amb els mètodes,

buscant la seva manera d'aprendre.

Per exemple, amb converses de Skype
amb desconeguts.

10 anys després,

parla amb fluïdesa 11 idiomes.

Sona a miracle?

Doncs veig miracles com aquest cada dia.

Com a mentora d'idiomes,

ajudo a la gent a aprendre idiomes
tots sols

i ho veig cada dia.

Hi ha gent a qui li costa aprendre'n un
durant 5, 10 o 20 anys

i, de cop, aprenen pel seu compte

i comencen a fer servir materials
que gaudeixen, mètodes més efectius

o a seguir l'aprenentatge

per observar-ne el progrés.

De cop,

troben la facilitat que els faltava.

Si heu intentat aprendre un idioma

i us heu donat per vençuts,
perquè és massa difícil

o perquè no teniu facilitat,

intenteu-ho un altre cop.

Potser esteu a un mètode

d'aprendre una llengua amb fluïdesa.

Potser esteu a un mètode de ser poliglots.

Gràcies.

(Aplaudiments)