-
(Música)
-
Em fascina com la llengua és vital
-
per la nostra visió cap als
pobles indígens.
-
Sóc un artista i curador Néhiyaw i visc
en territori Lekwungen a Victoria, BC.
-
La meva investigació es basa
en la dinamització lingüística
-
i en com ens connecta amb les
cultures i terres.
-
Durant els últims anys, he començat un
viatge
-
per aprendre la llengua Cree.
-
Ha estat tot un repte i una experiència
molt gratificant.
-
Ara vull viatjar a Alberta,
el poble dels meus antpassats,
-
per conéixer com les diferents comunitats
-
estan revitalitzant les seves llengües.
-
La meva mare i jo vam créixer sense
conéixer res de la nostra família Cree
-
perque ella va ser adoptada al néixer
durant el "Sixties Scoop".
-
Fa dotze anys vam conèixer
la nostra família Cree,
-
i des de llavors hem connectat
amb la comunitat de Wabasca, Alberta,
-
lloc on la meva kohkom,
la meva àvia Florence, va néixer.
-
Fa poc vaig conèixer a la Nora Yellowknee,
una administradora de l'escola local,
-
Oski Pasikoniwew Kamik.
-
Després de descobrir que
érem cosins segons,
-
es va oferir a ajudarme fer
el meu arbre geneològic.
-
Tens la teva àvia,
-
Florence.
-
La seva mare és la Isabel.
-
I aquí hi sóc jo.
-
I la teva àvia. I la teva mare?
-
Fancine.
-
Són cosins germans
o cosins segons.
-
- D'acord.
- I tu ets aquí.
-
Aquí sota?
-
Sí, això és molt més
-
del que jo coneixia abans
de coneixe't, abans de venir.
-
Sí, aquesta és la Isabelle.
-
Nohkom Isabelle.
-
Significa molt per mi veure
això una altra vegada.
-
Perquè com més coses veig,
sento i més en parlo
-
se'm quedarà per sempre.
-
I ara sé i ho entenc molt més,
gracies a aquest procés.
-
El meu somni per la llengua d'aquí,
-
començant per l'escola,
és que la gent que el parla
-
el parli cada dia
-
perquè encara no ho fan.
-
N'hi ha molts que treballen
aquí, pero no el parlen.
-
Ara, les famílies joves,
-
les mares joves, parlen Cree als fills.
-
La resta vindrà sol.
-
Veure una foto de la meva
"kohkom" Florence de jove
-
em va crear una sensació
curativa i de reconnexió
-
després d'haverme sentit
desconnectat tota la vida.
-
Conéixer més sobre la meva
història familiar
-
m'ha permès connectar amb
els meus avantpassats.
-
Hi ha tant per descobrir...
Però aprendre la llengua
-
portarà temps.
-
El centre cultural i educatiu
Kapaskwatinak
-
és un lloc pels nens de Wabaska
-
on connecten amb la terra
i la cultura.
-
El coneixedor Lorraine Cardinal
-
ajuda i guia als nens a través
d'una educació basada
-
en la inclusió de cerimònies
de majoria d'edat
-
M'emociona aprendre sobre
aquests coneixements
-
ja que jo no vaig tenir
l'oportunitat d'experimentar-los
-
al créixer desconnectat de la
comunitat i la família.
-
La raó per la que
faig aquestes coses com
-
la cerimonia de majoria d'edat
és perquè
-
també és la meva
responsabilitat com a nigihosko
-
protegir als nens
-
als creadors, als nens.
-
I quan els estic protegint a
aquests nens,
-
necessitem ensenyar-los aquests protocols,
-
necessitem ensenyar-los aquests valors.
-
Necessiten saber-los perquè no acabin
ferits en el futur.
-
I aquestes cadenes del nostre llenguatge,
-
i de qui som, i de les nostres cerimònies,
-
la seva pèrdua ha causat una gran
destrucció a la nostra comunitat.
-
Perquè els nostres nens, mentre creixen,
-
saben qui son,
-
van arribar amb el regal de
conèixer qui són.
-
Tinc la responsabilitat de passar
aquests coneixements
-
a tots els altres nens també.
-
Perque també experimentaran, exploraran,
-
i volem evitar que es
fereixin uns als altres,
-
o que es fereixin a ells mateixos.
-
(Música)
-
A això en diuen "keniskowan"
-
La joventut de l'home i la dona.
-
Vull agrair-te i honrar-te
-
per venir a aquest món.
-
Ets una benedicció per nosaltres.
-
Estem molt honrats de que formis
part de nosaltres.
-
"Nehiwosko".
-
Recorda mantenir sempre el cap ben alt.
-
No t'avergonyeixis,
-
i sempre accepta't tal i com ets
-
i honra aquells dons
que has portat amb tu.
-
Benvinguda a l'edat madura de la dona.
-
Benvinguda.
-
És un honor i una benedicció tenir-te
-
com una doneta Nikiho.
-
Benvinguda.
-
D'alguna manera, d'alguna forma,
-
la por ens va invadir com
a poble indígena.
-
La vergonya es va colar dins nostre
com indígenes.
-
El que els nostres nens
experimenten aquí avui,
-
els ensenyem com de sagrats són,
-
com d'importants són,
-
com de bonics són
-
i no només bonics en forma física,
-
sinó que, també son bonics
en forma espiritual.
-
Tot el que hem de fer és creure en ells,
-
estimar-los i dir-los,
-
que són importants, i
així començaran a sentir-se
-
bé amb ells mateixos.
-
Estic orgullosa d'ells,
-
el seu esperit encara està viu i bé.
-
Roger: Com et sents essent la guia
-
per tal que aquests joves i la comunitat
-
no només aprenguin la llengua,
la relació amb l'esperit,
-
la relació amb la terra, amb
els companys i amb ells mateixos,
-
sinó que l'estan parlant també.
-
Què penses sobre el futur de la llengua
en aquestes properes generacions?
-
Hem de creure en nosaltres
per poder-ho fer.
-
I necessitem fixar un objectiu.
-
I si això fa que la llengua revisqui,
això farem.
-
Com vam aprendre nosaltres Cree?
-
El vam aprendre sentant-nos
amb els ancians,
-
visitant-los,
-
i parlant amb els nostres pares, saps?
-
Així que, ho podem recuperar,
només ho hem de fer.
-
Jhon Bigstone és un ancià de Wabasca
-
que té un gran coneixement
espiritual i cerenimonial.
-
Em va convidar al lloc on fan
les cerimònies de la suor
-
per compartir ensenyaments sobre
els esperits de les nostres llengües.
-
(Música)
-
Quan respires aquest fum,
es neteja la teva ment.
-
La llengua anglesa és inadequada
-
si vols descriure l'esperit.
-
Qualsevol cosa de l'esperit.
-
És inadequat.
-
Van triar el nom pensant en la connexió
amb aquella planta
-
perquè ells parlaven amb la planta.
-
Tenien una connexió.
-
Tenien connexió amb tot allò que té vida.
-
Entenien el seu entorn.
-
Entenien que tot estava viu.
-
I que el teu esperit té una
connexió l'esperit
-
de la mare terra i de tot allò
que creix en ella.
-
Abans del contacte, tot era descrit
d'una manera més espiritual
-
Els mites, saps?
Tenen un sentit espiritual.
-
"Sihta" en un sentit espiritual.
Que són l'àlber i l'avet.
-
[Eli] Tornant a parlar de la llengua,
-
les nostres famílies han sofert
totes aquestes interrupcions
-
de residències escolars,
els "sixties scoop", etc.
-
Tinc curiositat per saber què en penses
-
sobre els que ho portem a la sang
-
i els nostres avantpassats
ja parlaven la llengua,
-
i si penses que ho portem dins nostre,
-
esperant per sortir.
-
Dins la memòria òssia
o la memòria sanguínia
-
del llenguatge.
-
Sí, crec que ho portes al teu ADN.
-
Ja està programat allà dins.
-
Només has de despertar
aquesta programació.
-
Per això estàs aquí, ho veus?
-
És la teva programació i
els teus guies espirituals.
-
No t'oblidis, hi ha un aspecte
espiritual en tot això.
-
Mai estàs sol.
-
Mai camines sol.
-
Els teus avantpassats Cree
caminen amb tu.
-
Et van ser assignats, per guiar-te
i portar-te on has d'estar.
-
Això és la bellesa d'entendre l'esperit.
-
Succeeix en l'esperit.
-
Som el resultat de l'esperit en acció.
-
Ens convertim en matèria.
-
I això és un ensenyament
més profund encara.
-
La realitat és que cadascú
de nosaltres,
-
té guies espirituals al voltant.
-
Em trobava en una espècie
de camí perdut
-
abans de troar el camí
al meu primer campament.
-
I és interessant pensar en
les modalitats europees
-
o maneres acadèmiques de descriure
el funcionament de les coses.
-
La manera en la qual
jo ho explico a la gent és:
-
no sé com funciona,
-
només sé que funciona per mi.
-
I no ho estic intentant
desxifrar aquí dalt al cap.
-
Només sé que em funciona
aquí a baix, al cor.
-
I penso que,
-
ha connectat el meu cor i esperit
-
en maneres que no ho havia fet mai.
-
Quan faig oracions en un entorn social,
-
ho faig en Cree.
-
Ja que és un insult pels avantpassats
-
si reso en anglès.
-
És una cosa que m'oprimia
quan era petit.
-
No puc fer-ho.
He de parlar i resar en Cree.
-
I és el que faig.
-
I explico, si cal, el perquè.
-
Perquè jo no reso per la gent,
-
reso pels esperits que m'estan guiant.
-
No cal que la gent entengui el que dic.
-
Perquè mentre l'esperit escolti,
sé que vindrà.
-
I entén la meva llengua,
la llengua Cree.
-
I quan em presento a la gent, diuen:
-
"Oh, el nostre net està resant,
anem a donar-li suport."
-
Aquesta és la bellesa
de la nostra llengua.
-
El que va passar a la llengua Cree,
-
ve de l'època de les escoles residencials
-
la primera vegada que va ser introduit.
-
No només la llengua Cree,
si no també mateixes les tribus.
-
Quan es van endur els nens,
-
se'ls van endur lluny de les terres,
-
del llenguatge, dels avantpassats,
-
dels avis, de les àvies,
-
dels mestres, dels pares, tiets i tietes.
-
Allà va ser on es va
produir la separació.
-
La connexió es va trencar.
-
Quan se'ls van endur,
-
van tallar totes les connexions.
-
Ens van inculcar una forma
de pensar estrangera.
-
Com a nen, estava programat,
-
i ara m'he de desprogramar jo mateix.
-
Podríem referir-nos-hi
com a descolonització.
Captions Requested
