(Música) Em fascina com la llengua és vital per la nostra visió cap als pobles indígens. Sóc un artista i curador Néhiyaw i visc en territori Lekwungen a Victoria, BC. La meva investigació es basa en la dinamització lingüística i en com ens connecta amb les cultures i terres. Durant els últims anys, he començat un viatge per aprendre la llengua Cree. Ha estat tot un repte i una experiència molt gratificant. Ara vull viatjar a Alberta, el poble dels meus antpassats, per conéixer com les diferents comunitats estan revitalitzant les seves llengües. La meva mare i jo vam créixer sense conéixer res de la nostra família Cree perque ella va ser adoptada al néixer durant el "Sixties Scoop". Fa dotze anys vam conèixer la nostra família Cree, i des de llavors hem connectat amb la comunitat de Wabasca, Alberta, lloc on la meva kohkom, la meva àvia Florence, va néixer. Fa poc vaig conèixer a la Nora Yellowknee, una administradora de l'escola local, Oski Pasikoniwew Kamik. Després de descobrir que érem cosins segons, es va oferir a ajudarme fer el meu arbre geneològic. Tens la teva àvia, Florence. La seva mare és la Isabel. I aquí hi sóc jo. I la teva àvia. I la teva mare? Fancine. Són cosins germans o cosins segons. - D'acord. - I tu ets aquí. Aquí sota? Sí, això és molt més del que jo coneixia abans de coneixe't, abans de venir. Sí, aquesta és la Isabelle. Nohkom Isabelle. Significa molt per mi veure això una altra vegada. Perquè com més coses veig, sento i més en parlo se'm quedarà per sempre. I ara sé i ho entenc molt més, gracies a aquest procés. El meu somni per la llengua d'aquí, començant per l'escola, és que la gent que el parla el parli cada dia perquè encara no ho fan. N'hi ha molts que treballen aquí, pero no el parlen. Ara, les famílies joves, les mares joves, parlen Cree als fills. La resta vindrà sol. Veure una foto de la meva "kohkom" Florence de jove em va crear una sensació curativa i de reconnexió després d'haverme sentit desconnectat tota la vida. Conéixer més sobre la meva història familiar m'ha permès connectar amb els meus avantpassats. Hi ha tant per descobrir... Però aprendre la llengua portarà temps. El centre cultural i educatiu Kapaskwatinak és un lloc pels nens de Wabaska on connecten amb la terra i la cultura. El coneixedor Lorraine Cardinal ajuda i guia als nens a través d'una educació basada en la inclusió de cerimònies de majoria d'edat M'emociona aprendre sobre aquests coneixements ja que jo no vaig tenir l'oportunitat d'experimentar-los al créixer desconnectat de la comunitat i la família. La raó per la que faig aquestes coses com la cerimonia de majoria d'edat és perquè també és la meva responsabilitat com a nigihosko protegir als nens als creadors, als nens. I quan els estic protegint a aquests nens, necessitem ensenyar-los aquests protocols, necessitem ensenyar-los aquests valors. Necessiten saber-los perquè no acabin ferits en el futur. I aquestes cadenes del nostre llenguatge, i de qui som, i de les nostres cerimònies, la seva pèrdua ha causat una gran destrucció a la nostra comunitat. Perquè els nostres nens, mentre creixen, saben qui son, van arribar amb el regal de conèixer qui són. Tinc la responsabilitat de passar aquests coneixements a tots els altres nens també. Perque també experimentaran, exploraran, i volem evitar que es fereixin uns als altres, o que es fereixin a ells mateixos. (Música) A això en diuen "keniskowan" La joventut de l'home i la dona. Vull agrair-te i honrar-te per venir a aquest món. Ets una benedicció per nosaltres. Estem molt honrats de que formis part de nosaltres. "Nehiwosko". Recorda mantenir sempre el cap ben alt. No t'avergonyeixis, i sempre accepta't tal i com ets i honra aquells dons que has portat amb tu. Benvinguda a l'edat madura de la dona. Benvinguda. És un honor i una benedicció tenir-te com una doneta Nikiho. Benvinguda. D'alguna manera, d'alguna forma, la por ens va invadir com a poble indígena. La vergonya es va colar dins nostre com indígenes. El que els nostres nens experimenten aquí avui, els ensenyem com de sagrats són, com d'importants són, com de bonics són i no només bonics en forma física, sinó que, també son bonics en forma espiritual. Tot el que hem de fer és creure en ells, estimar-los i dir-los, que són importants, i així començaran a sentir-se bé amb ells mateixos. Estic orgullosa d'ells, el seu esperit encara està viu i bé. Roger: Com et sents essent la guia per tal que aquests joves i la comunitat no només aprenguin la llengua, la relació amb l'esperit, la relació amb la terra, amb els companys i amb ells mateixos, sinó que l'estan parlant també. Què penses sobre el futur de la llengua en aquestes properes generacions? Hem de creure en nosaltres per poder-ho fer. I necessitem fixar un objectiu. I si això fa que la llengua revisqui, això farem. Com vam aprendre nosaltres Cree? El vam aprendre sentant-nos amb els ancians, visitant-los, i parlant amb els nostres pares, saps? Així que, ho podem recuperar, només ho hem de fer. Jhon Bigstone és un ancià de Wabasca que té un gran coneixement espiritual i cerenimonial. Em va convidar al lloc on fan les cerimònies de la suor per compartir ensenyaments sobre els esperits de les nostres llengües. (Música) Quan respires aquest fum, es neteja la teva ment. La llengua anglesa és inadequada si vols descriure l'esperit. Qualsevol cosa de l'esperit. És inadequat. Van triar el nom pensant en la connexió amb aquella planta perquè ells parlaven amb la planta. Tenien una connexió. Tenien connexió amb tot allò que té vida. Entenien el seu entorn. Entenien que tot estava viu. I que el teu esperit té una connexió l'esperit de la mare terra i de tot allò que creix en ella. Abans del contacte, tot era descrit d'una manera més espiritual Els mites, saps? Tenen un sentit espiritual. "Sihta" en un sentit espiritual. Que són l'àlber i l'avet. [Eli] Tornant a parlar de la llengua, les nostres famílies han sofert totes aquestes interrupcions de residències escolars, els "sixties scoop", etc. Tinc curiositat per saber què en penses sobre els que ho portem a la sang i els nostres avantpassats ja parlaven la llengua, i si penses que ho portem dins nostre, esperant per sortir. Dins la memòria òssia o la memòria sanguínia del llenguatge. Sí, crec que ho portes al teu ADN. Ja està programat allà dins. Només has de despertar aquesta programació. Per això estàs aquí, ho veus? És la teva programació i els teus guies espirituals. No t'oblidis, hi ha un aspecte espiritual en tot això. Mai estàs sol. Mai camines sol. Els teus avantpassats Cree caminen amb tu. Et van ser assignats, per guiar-te i portar-te on has d'estar. Això és la bellesa d'entendre l'esperit. Succeeix en l'esperit. Som el resultat de l'esperit en acció. Ens convertim en matèria. I això és un ensenyament més profund encara. La realitat és que cadascú de nosaltres, té guies espirituals al voltant. Em trobava en una espècie de camí perdut abans de troar el camí al meu primer campament. I és interessant pensar en les modalitats europees o maneres acadèmiques de descriure el funcionament de les coses. La manera en la qual jo ho explico a la gent és: no sé com funciona, només sé que funciona per mi. I no ho estic intentant desxifrar aquí dalt al cap. Només sé que em funciona aquí a baix, al cor. I penso que, ha connectat el meu cor i esperit en maneres que no ho havia fet mai. Quan faig oracions en un entorn social, ho faig en Cree. Ja que és un insult pels avantpassats si reso en anglès. És una cosa que m'oprimia quan era petit. No puc fer-ho. He de parlar i resar en Cree. I és el que faig. I explico, si cal, el perquè. Perquè jo no reso per la gent, reso pels esperits que m'estan guiant. No cal que la gent entengui el que dic. Perquè mentre l'esperit escolti, sé que vindrà. I entén la meva llengua, la llengua Cree. I quan em presento a la gent, diuen: "Oh, el nostre net està resant, anem a donar-li suport." Aquesta és la bellesa de la nostra llengua. El que va passar a la llengua Cree, ve de l'època de les escoles residencials la primera vegada que va ser introduit. No només la llengua Cree, si no també mateixes les tribus. Quan es van endur els nens, se'ls van endur lluny de les terres, del llenguatge, dels avantpassats, dels avis, de les àvies, dels mestres, dels pares, tiets i tietes. Allà va ser on es va produir la separació. La connexió es va trencar. Quan se'ls van endur, van tallar totes les connexions. Ens van inculcar una forma de pensar estrangera. Com a nen, estava programat, i ara m'he de desprogramar jo mateix. Podríem referir-nos-hi com a descolonització.