< Return to Video

Daniel Tammet: diferent maneres de conèixer

  • 0:00 - 0:02
    Sóc un savi,
  • 0:02 - 0:04
    o més exactament,
  • 0:04 - 0:06
    un
  • 0:06 - 0:08
    savi autista d'alt rendiment.
  • 0:08 - 0:10
    És una situació excepcional.
  • 0:10 - 0:13
    i encara ho és més quan està acompanyada,
  • 0:13 - 0:15
    com és el meu cas,
  • 0:15 - 0:17
    per l'auto-consciència
  • 0:17 - 0:20
    i el domini del llenguatge.
  • 0:20 - 0:23
    Sovint, quan conec algú
  • 0:23 - 0:25
    i s'assebenten d'això sobre mi
  • 0:25 - 0:28
    hi ha un cert tipus d'estranyesa.
  • 0:28 - 0:31
    Ho puc veure en els seus ulls.
  • 0:31 - 0:34
    Em volen demanar alguna cosa.
  • 0:34 - 0:36
    I sovint al final
  • 0:36 - 0:39
    l'impúls és més forts que ells
  • 0:39 - 0:41
    i ho deixen anar:
  • 0:41 - 0:43
    "Si et dic la meva data de neixement,
  • 0:43 - 0:45
    pots dir-me quin dia de la semana vaig nèixer?"
  • 0:45 - 0:48
    (Rialles)
  • 0:48 - 0:51
    O mencionen arrels cúbiques
  • 0:51 - 0:55
    o em demanen que reciti un número molt gran o un text extens.
  • 0:55 - 0:57
    Espero que em perdoneu
  • 0:57 - 1:00
    si no faig
  • 1:00 - 1:04
    el número de l'home savi avui per vosaltres.
  • 1:04 - 1:07
    En canvi, parlaré
  • 1:07 - 1:09
    d'una cosa
  • 1:09 - 1:11
    bastant més interessant
  • 1:11 - 1:14
    que dates de naixement o arrels cúbiques --
  • 1:14 - 1:16
    una mica més profund
  • 1:16 - 1:19
    i bastant més proper, per a la meva ment, que la feina.
  • 1:19 - 1:21
    Us vull parlar breument
  • 1:21 - 1:24
    sobre percepció.
  • 1:24 - 1:27
    Quan estava escrivint les obres i contes
  • 1:27 - 1:29
    que li donarien renom,
  • 1:29 - 1:32
    Anton Chekhov mantenia una llibreta de notes
  • 1:32 - 1:34
    en la qual va escriure
  • 1:34 - 1:36
    les seves observacions
  • 1:36 - 1:38
    sobre el món que l'envoltava --
  • 1:38 - 1:40
    petits detalls
  • 1:40 - 1:43
    que altre gent sembla perdre's.
  • 1:43 - 1:46
    Cada cop que llegeixo a Chekhov
  • 1:46 - 1:50
    i la seva visió única de la vida humana,
  • 1:50 - 1:52
    me'n recordo de per què jo també
  • 1:52 - 1:54
    m'he fet escriptor.
  • 1:54 - 1:56
    En els meus llibres,
  • 1:56 - 1:58
    exploro la naturalesa de la percepció
  • 1:58 - 2:01
    i com diferents tipus de percepció
  • 2:01 - 2:03
    creen diferents tipus de coneixement
  • 2:03 - 2:06
    i enteniment.
  • 2:08 - 2:10
    Vet aquí tres preguntes
  • 2:10 - 2:12
    extretes del meu treball.
  • 2:12 - 2:14
    Més que intentar resoldre-les,
  • 2:14 - 2:17
    us vull demanar que considereu per un moment
  • 2:17 - 2:19
    les intuicions
  • 2:19 - 2:21
    i els pressentiments
  • 2:21 - 2:23
    que passen pel vostre cap i pel vostre cor
  • 2:23 - 2:26
    quan les mireu.
  • 2:26 - 2:29
    Per exemple, el càlcul.
  • 2:29 - 2:31
    Podeu sentir on a la línia de números
  • 2:31 - 2:34
    pot caure la solució?
  • 2:34 - 2:37
    O mirar a la paraula estrangera i els sons.
  • 2:37 - 2:39
    Podeu fer-vos una idea del ventall de significats
  • 2:39 - 2:42
    que us està indicant?
  • 2:42 - 2:45
    I respecte a la línia del poema,
  • 2:45 - 2:47
    per què utilitza el poeta la paraula llebre
  • 2:47 - 2:50
    en comptes de conill?
  • 2:51 - 2:53
    Us demano que feu això
  • 2:53 - 2:57
    perquè crec que les nostres percepcions personals,
  • 2:57 - 2:59
    són la clau
  • 2:59 - 3:01
    de com adquirim el coneixement.
  • 3:01 - 3:03
    Judicis estètics,
  • 3:03 - 3:06
    més que el raonament abstracte,
  • 3:06 - 3:08
    guien i formen el procés
  • 3:08 - 3:11
    pel qual tots arribem a conèixer
  • 3:11 - 3:13
    el que coneixem.
  • 3:13 - 3:16
    Jo sóc un cas extrem d'això.
  • 3:16 - 3:19
    Els meus móns de paraules i números
  • 3:19 - 3:21
    es difuminen amb color, emoció
  • 3:21 - 3:23
    i personalitat.
  • 3:23 - 3:25
    Tal i com en Juan ha dit,
  • 3:25 - 3:28
    és l'estat que els científics anomenen sinestèsia.
  • 3:28 - 3:30
    una interferència inusual
  • 3:30 - 3:33
    entre els sentits.
  • 3:36 - 3:38
    Vet aquí els números de l'1 al 12
  • 3:38 - 3:40
    tal com jo els veig --
  • 3:40 - 3:44
    cada número té la seva pròpia forma i caràcter.
  • 3:44 - 3:46
    L'1 és un llampec de llum blanca.
  • 3:46 - 3:51
    El 6 és un forat negre petit i tristíssim.
  • 3:51 - 3:54
    Els esbossos estan en blanc i negre,
  • 3:54 - 3:56
    pero en la meva ment tenen colors.
  • 3:56 - 3:58
    El 3 és verd.
  • 3:58 - 4:00
    El 4 és blau.
  • 4:00 - 4:03
    El 5 és groc.
  • 4:05 - 4:07
    També pinto.
  • 4:07 - 4:10
    I aquí teniu una de les meves pintures.
  • 4:10 - 4:14
    És la multiplicació de dos números primers.
  • 4:14 - 4:16
    Formes tridimensinals
  • 4:16 - 4:19
    i l'espai que creen al mig
  • 4:19 - 4:21
    crea una nova forma,
  • 4:21 - 4:24
    la solució de la suma.
  • 4:24 - 4:26
    I amb números més grans?
  • 4:26 - 4:30
    Bé, no poden ser gaire mes grans que Pi,
  • 4:30 - 4:32
    la constant matemàtica.
  • 4:32 - 4:34
    És un número infinit --
  • 4:34 - 4:36
    literalment, no s'acaba mai.
  • 4:36 - 4:38
    En aquesta pintura que vaig fer
  • 4:38 - 4:42
    dels primers 20 decimals de Pi,
  • 4:42 - 4:44
    prenc els colors
  • 4:44 - 4:47
    i les emocions i les textures
  • 4:47 - 4:49
    i les ajunto
  • 4:49 - 4:54
    en una mena de paissatge numèric rodant.
  • 4:54 - 4:57
    Però no només veig números en els colors.
  • 4:57 - 4:59
    Les paraules tambe, per a mí,
  • 4:59 - 5:01
    tenen colors i emocions
  • 5:01 - 5:03
    i textures.
  • 5:03 - 5:05
    I aquesta és una frase introductòria
  • 5:05 - 5:07
    de la novel·la "Lolita".
  • 5:07 - 5:11
    I Nabokov també era sinestètic.
  • 5:11 - 5:13
    I aquí podeu veure
  • 5:13 - 5:16
    com la meva percepció del so L
  • 5:16 - 5:18
    ajuda a l'al·literació
  • 5:18 - 5:21
    a fer-se evident.
  • 5:21 - 5:23
    Un altre exemple:
  • 5:23 - 5:25
    una mica més matemàtic.
  • 5:25 - 5:27
    I em demano si alguns de vosaltres percebreu
  • 5:27 - 5:29
    la construcció de la frase
  • 5:29 - 5:32
    de "El gran Gatsby".
  • 5:33 - 5:36
    Hi ha una processó de síl.labes --
  • 5:36 - 5:38
    "wheat" (blat), una;
  • 5:38 - 5:40
    "prairies" (praderies), dues,
  • 5:40 - 5:43
    "lost Swede towns" (ciutats sueques perdudes), tres --
  • 5:43 - 5:45
    un, dos, tres.
  • 5:45 - 5:49
    I aquest efecte és molt agradable a la ment,
  • 5:49 - 5:51
    i ajuda que la frase
  • 5:51 - 5:54
    es senti bé.
  • 5:54 - 5:56
    Tornem a les preguntes
  • 5:56 - 5:59
    que us he fet fa un moment.
  • 5:59 - 6:02
    64 multiplicat per 75.
  • 6:02 - 6:05
    Si alguns de vosaltres jugueu a escacs,
  • 6:05 - 6:07
    sabreu que 64
  • 6:07 - 6:10
    és un número quadrat,
  • 6:10 - 6:12
    i per això els taulers d'escacs
  • 6:12 - 6:14
    vuit per vuit,
  • 6:14 - 6:17
    tenen 64 caselles.
  • 6:17 - 6:19
    Això ens dóna una forma
  • 6:19 - 6:22
    que ens podem imaginar, que podem percebre.
  • 6:22 - 6:25
    I què passa amb 75?
  • 6:25 - 6:27
    Bé, si 100,
  • 6:27 - 6:30
    si pensem en 100 com si fos un quadrat,
  • 6:30 - 6:33
    75 tindria aquest aspecte.
  • 6:33 - 6:35
    Així que el que hem de fer ara
  • 6:35 - 6:37
    és unir aquestes dues imatges
  • 6:37 - 6:39
    a la nostra ment --
  • 6:39 - 6:42
    una cosa així.
  • 6:42 - 6:46
    64 esdevé 6.400.
  • 6:46 - 6:50
    I a la cantonada dreta,
  • 6:50 - 6:52
    no heu de calcular res.
  • 6:52 - 6:54
    quatre a travès, quatre de dalt a baix --
  • 6:54 - 6:57
    és 16.
  • 6:57 - 6:59
    De manera que la suma que us demana que feu
  • 6:59 - 7:01
    és 16
  • 7:01 - 7:04
    16, 16.
  • 7:04 - 7:06
    Això és molt més fàcil
  • 7:06 - 7:09
    que com l'escola us va ensenyar a fer matemàtiques, n'estic segur.
  • 7:09 - 7:11
    És 16, 16, 16, 48,
  • 7:11 - 7:13
    4.800 --
  • 7:13 - 7:15
    4.000,
  • 7:15 - 7:18
    la resposta a la suma.
  • 7:18 - 7:20
    És fàcil quan saps com fer-ho.
  • 7:20 - 7:23
    (Rialles)
  • 7:23 - 7:26
    La segona pregunta era una paraula islandesa.
  • 7:26 - 7:29
    Suposo que aquí no hi ha massa gent
  • 7:29 - 7:31
    que parla islandès.
  • 7:31 - 7:34
    De manera que deixeu-me reduir les opcions a dues.
  • 7:36 - 7:38
    Hnugginn:
  • 7:38 - 7:40
    és una paraula alegre,
  • 7:40 - 7:42
    o trista?
  • 7:42 - 7:44
    Què diríeu?
  • 7:45 - 7:47
    Molt bé.
  • 7:47 - 7:49
    Hi ha qui diu que és alegre
  • 7:49 - 7:51
    La majoria, una majoria de gent,
  • 7:51 - 7:53
    diu que trista.
  • 7:53 - 7:57
    I en realitat vol dir trist.
  • 7:57 - 8:00
    (Rialles)
  • 8:00 - 8:03
    Per què, estadísticament,
  • 8:03 - 8:05
    la majoria de gent
  • 8:05 - 8:07
    diu que una paraula és trista, en aquet cas,
  • 8:07 - 8:10
    pesada, en altres?
  • 8:10 - 8:13
    Segons la meva teoria, la llengua evoluciona de tal manera
  • 8:13 - 8:15
    que els sons coincideixen,
  • 8:15 - 8:18
    corresponen amb allò subjectiu,
  • 8:18 - 8:20
    amb l'experiència
  • 8:20 - 8:22
    intuïtiva i personal
  • 8:22 - 8:24
    de qui escolta.
  • 8:25 - 8:28
    Fem una ullada a la tercera pregunta.
  • 8:29 - 8:32
    És una línia d'un poema de John Keats.
  • 8:32 - 8:35
    Les paraules, com els números,
  • 8:35 - 8:38
    expressen relacions fonamentals
  • 8:38 - 8:40
    entre objectes
  • 8:40 - 8:42
    i esdeveniments i forces
  • 8:42 - 8:44
    que constitueixen el nostre món.
  • 8:44 - 8:47
    És lògic que nosaltes, que existim en aquest món,
  • 8:47 - 8:49
    en el decurs de les nostes vides
  • 8:49 - 8:52
    absorvim intuïtivament aquestes relacions.
  • 8:52 - 8:55
    I els poetes, com altres artistes,
  • 8:55 - 8:58
    juguen amb aquesta interpretació intuïtiva.
  • 8:58 - 9:01
    En el cas de llebre (en anglès, "hare")
  • 9:01 - 9:03
    és un so ambigu en anglès.
  • 9:03 - 9:06
    També pot voler dir les fibres que creixen d'un cap.
  • 9:06 - 9:08
    I si pensem en això --
  • 9:08 - 9:10
    deixeu-me penjar la imatge --
  • 9:10 - 9:13
    les fibres representen vulnerabilitat.
  • 9:14 - 9:17
    Cedeixen al més lleuger gest
  • 9:17 - 9:20
    o moviment o emoció.
  • 9:20 - 9:24
    Així el que teniu és una ambient
  • 9:24 - 9:26
    de vulnerabilitat i tensió.
  • 9:26 - 9:28
    La llebre pròpiament dita, l'animal --
  • 9:28 - 9:31
    no un gat, no un gos, una llebre --
  • 9:31 - 9:33
    per què una llebre?
  • 9:33 - 9:35
    Perquè penseu en la imarge,
  • 9:35 - 9:37
    no en la paraula, la imatge.
  • 9:37 - 9:39
    Les orelles extrallargues,
  • 9:39 - 9:41
    els peus extragrans,
  • 9:41 - 9:44
    ens ajuden a imaginar, a sentir intuïtivament,
  • 9:44 - 9:47
    el que significa coixejar
  • 9:47 - 9:50
    i tremolar.
  • 9:50 - 9:52
    Així, en aquests pocs minuts,
  • 9:52 - 9:54
    espero haver estat capaç de compartir
  • 9:54 - 9:57
    una mica de la meva visió de les coses,
  • 9:57 - 10:00
    i de mostrar-vos
  • 10:00 - 10:03
    que les paraules poden tenir colors i emocions,
  • 10:03 - 10:06
    els nombres, formes i personalitats.
  • 10:06 - 10:08
    El món és més ric,
  • 10:08 - 10:10
    més vast,
  • 10:10 - 10:13
    del què sovint sembla ser.
  • 10:13 - 10:16
    Espero haver-vos provocat el desig
  • 10:16 - 10:19
    d'aprendre a veure el món amb nous ulls.
  • 10:19 - 10:21
    Gràcies.
  • 10:21 - 10:32
    (Aplaudiment)
Title:
Daniel Tammet: diferent maneres de conèixer
Speaker:
Daniel Tammet
Description:

Daniel Tammet té sinestèsia lingüística, numèrica i visual - això significa que la seva percepció de paraules, números i colors està entreteixida en una nova manera de percebre i entendre el món. L'autor de "Nascut en un dia blau" ("Born on a Blue Day", en la versió original), Tammet comparteix el seu art i la seva passió per les llengües en aquest cop d'ull a la seva bella ment.
more » « less
Video Language:
English
Team:
closed TED
Project:
TEDTalks
Duration:
10:33
Mer Moreno added a translation

Catalan subtitles

Revisions

Our website uses cookies for analysis purposes.