Com les abelles poden mantenir la pau entre els elefants i els humans

Imagina't que et despertes a mitjanit amb un elefant que arrenca la teulada de casa teva perquè busca menjar. Aquesta és la realitat en algunes comunitats a l'Àfrica on, a mesura que els espais lliures desapareixen, la gent i els elefants competeixen per l'espai i els recursos com mai abans. En aquesta interessant xerrada, la zoòloga Lucy King comparteix la seva solució al problema creixent: tanques fetes de ruscs tenen a ratlla els elefants mentre que ajuden als camperols a establir nous mitjans de vida.

Des que puc recordar,

els elefants africans m'han omplert
d'admiració.

Són el mamífer més gran
que viu actualment a la Terra,

poden pesar fins a set tones,

i fer tres metres i mig
a l'alçada de l'espatlla.

Poden menjar fins a 400 quilos
de menjar en un dia,

i dispersen llavors fonamentals
a través de milers de quilòmetres

durant els seus 50-60 anys de vida.

El centre d'aquesta societat
complexa i compassiva són les matriarques.

Aquestes líders fortes crien els cadells

i els guien a través de les dificultats
de la sabana africana

per trobar menjar, aigua i seguretat.

Aquestes societats són tan complexes,

que encara no hem pogut esbrinar

com es comuniquen,
com verbalitzen entre elles,

com funcionen els seus dialectes.

I encara no entenem
com es guien

i recorden els llocs segurs
per passar els rius.

Estic segura que com jo,

molts dels que esteu en aquesta sala teniu
una resposta emocional positiva semblant

cap aquests animals magnífics.

És molt difícil
no haver vist mai un documental

sobre la seva intel·ligència

o, si heu tingut sort,
haver-los vist directament

durant un safari en llibertat.

Però em pregunto
quants de vosaltres

heu estat mai veritablement,
completament atemorits per ells?

He tingut la sort d'haver estat criada
al sud d'Àfrica

per uns pares mestres

que tenien moltes vacances
però molt pocs diners.

Així que agafaven
el nostre Ford Cortina Estate vell,

i amb la meva germana,
ens apilàvem al darrere,

agafàvem les tendes
i acampàvem a les reserves de caça

del sud d'Àfrica.

Allò era el paradís per a una jove
zoòloga en potència com jo.

Però recordo que fins i tot tan jove

trobava les altes tanques elèctriques,
que bloquejaven els parcs de caça,

bastant divisòries.

Sí que mantenien els elefants
fora de les comunitats,

però també feien que les comunitats
quedessin fora dels espais oberts.

Ja era un repte per a mi
en aquella edat tan primerenca.

Va ser quan em vaig traslladar a Kènia
quan tenia 14 anys,

que vaig connectar amb els espais vastos
i oberts de l'Àfrica oriental.

I és aquí ara
que em sento verdaderament, instintivament

realment a casa.

He passat anys molt feliços a una tenda
per estudiar el seu comportament

a la Reserva Nacional de Samburu,

sota la tutela del Prof. Fritz Vollrath
i en Iain Douglas-Hamilton,

per estudiar i entendre
la complexitat de les seves societats.

Però ara, com a cap del programa
de coexistència entre humans i elefants

de Save the Elephants,

veiem molts canvis
que passen tan ràpidament

que fa necessari
un canvi en els programes de recerca.

Ja no ens podem quedar seguts per entendre
les societats d'elefants

o per estudiar com parar el comerç d'ivori

que és horrorós i encara continua.

Hem de canviar els mètodes
cada vegada més

per mirar dins del problema creixent
del conflicte entre humans i elefants,

ja que la gent i els paquiderms rivalitzen
pels espais i els recursos.

No fa gaire, als anys setanta,

hi havia més d'1,2 milions d'elefants
recorrent l'Àfrica.

Avui en dia només en queden uns 400.000.

I en el mateix període,
la població humana s'ha quadruplicat,

i la terra s'ha dividit a un ritme

gairebé impossible de mantenir.

Massa sovint, aquests elefants migratoris
acaben atrapats dins les comunitats,

mentre busquen aigua i menjar

trenquen tancs d'aigua,

trenquen canonades

i, evidentment, entren per la força
en magatzems per buscar menjar.

És tot un repte.

Us podeu imaginar el terror

quan un elefant literalment
arrenca la teulada de la teva casa de fang

en mig de la nit

i has de mantenir els nens allunyats

mentre la trompa entra a buscar
menjar en la més absoluta obscuritat?

Aquests elefants
també aixafen i es mengen les collites,

i això erosiona

la tolerància que aquesta gent
tenia amb els elefants.

Lamentablement,
perdem elefants cada dia

i, en alguns països, cada hora

i no només pels furtius de l'ivori

sinó per l'increment
del conflicte entre humans i elefants

perquè competeixen
per l'espai i els recursos

i és un repte massiu.

Vull dir,
com fas que paquiderms de 7 tones,

que sovint venen en grups de 10 o 12,

no entrin a les petites granges rurals

quan treballes amb gent

que viuen al llindar de la pobresa?

No tenen gaires diners.

Com soluciones aquest problema?

Molt bé, una manera és construir
tanques elèctriques,

i això passa a tota Àfrica,

cada vegada en veiem més i més.

Però estan dividint àrees
i bloquejant corredors.

I què voleu que us digui, als elefants
no els importa gaire això,

sobretot si els bloquegen l'accés
a un bon pou d'aigua

quan necessiten beure,

o si hi ha una femella molt atractiva
a l'altre costat.

No els costa gaire
fer caure un d'aquests pals.

I tan aviat com fan un forat a la tanca,

tiren enrere, i li ho diuen als companys
i en un tres i no res, tots han passat,

i ara tens 12 elefants al cantó
de la comunitat.

I tens un problema gran.

La gent mira de trobar
nous dissenys de tanques elèctriques.

Però aquests elefants tampoc
no s'ho pensen gaire.

(Rialles)

Així que, en comptes de tenir aquestes
estrictes tanques elèctriques rectes

realment divisòries i bloquejadores
de la migració,

ha d'haver-hi altres maneres
de resoldre aquest afer.

Estic interessada en mètodes més holístics
i naturals

per mantenir separats la gent
i els elefants allà on calgui.

Només cal parlar amb la gent,

hem parlat amb pastors rurals
del nord de Kènia

que coneixen tan bé la sabana,

i ens van explicar que els elefants
no mengen dels arbres

que tenen ruscs.

I això és molt interessant.

Mentre els elefants
busquen menjar en un arbre

trenquen les branques
i potser rebenten un rusc.

I les abelles surten volant
dels seus nius naturals

i piquen els elefants.

Així que,
si l'elefant rep una fiblada,

potser recordarà
que aquell arbre era perillós

i no hi tornarà.

Sembla impossible que els puguin picar
amb la pell gruixuda que tenen,

la pell de l'elefant fa uns
2 centímetres de gruix.

Però sembla que els piquen
al voltant de les zones aquoses,

al voltant dels ulls, darrere les orelles,
a la boca, dins la trompa.

Com us podeu imaginar,
ho recordaran molt fàcilment.

I allò que els espanta no és una picada.

Les abelles africanes tenen
una habilitat fenomenal:

quan piquen en un lloc,
deixen anar una feromona

que indueix la resta d'abelles
a anar i picar al mateix lloc.

Així que,
no és que els faci por una fiblada

sinó potser milers de fiblades

totes a la mateixa zona.
És això el que els fa por.

Evidentment, una bona matriarca

mantindrà els petits allunyats
d'aquest perill.

Les cries joves tenen la pell més fina,

i poden rebre les fiblades

a través de la pell més fina.

Així que per al meu doctorat,
em vaig plantejar aquest repte inusual

d'intentar esbrinar

com interactuen els elefants africans
i les abelles africanes,

si en teoria
no interactuen en absolut.

Com podia estudiar això?

Així que vaig agafar el so
que fan les abelles quan les molesten,

i el vaig reproduir a uns elefants
que descansaven sota uns arbres

amb un altaveu sense fils,

i vaig entendre com reaccionarien
si hi hagués abelles a la zona.

I resulta que reaccionen d'una manera
bastant dramàtica

al so de les abelles africanes salvatges.

Aquí estem, reproduint el so
a aquest meravellós grup d'elefants.

Podeu veure les orelles amunt i a fora,

com giren els caps a banda i banda,

un elefant belluga la trompa
per olorar.

Hi ha un altre elefant
que colpeja una de les cries del terra

per dir-li que s'aixequi
atès que hi ha un perill.

I una altra elefanta indueix la retirada,

i aviat la família al complet
corre al seu darrere

per la sabana dins un núvol de pols.

(Brunzit d'abelles)

(S'acaba el brunzit)

Bé doncs, he fet aquest experiment
moltes, moltes vegades,

i els elefants gairebé sempre fugen.

No només corren,

sinó que es tiren pols
a mesura que corren,

com per colpejar
les abelles que els envolten.

Hem posat micròfons infrasònics
al voltant dels elefants

i hem dut a terme aquests experiments.

I sembla que es comuniquen
entre ells amb una remor infrasònica

per avisar-se que hi ha perill d'abelles

i que es mantinguin allunyats de la zona.

Així que aquesta troballa
en el comportament

ens ajuda a entendre com reaccionarien
els elefants

si sentissin o veiessin abelles.

Això m'ha dut a inventar un nou disseny
de tanca de ruscs,

que construïm al voltant de petites
granges, d'entre 4 i 8 mil m2

a les zones frontereres
més vulnerables d'Àfrica

on els humans i els elefants
competeixen per l'espai.

Aquestes tanques de ruscs
són molt i molt simples.

Fem servir 12 ruscs reals i 12 de simulats

per protegir 4 mil m2 de conreus.

Un rusc simulat
és una simple peça de contraplacat

que la tallem a quadrats
i els pintem de groc

i els pengem entre els ruscs.

Senzillament, enganyem els elefants

i els fem creure que hi ha més ruscs
dels que hi ha de veritat.

I per tant, redueix el cost de la tanca
literalment a la meitat.

Aquí tenim un rusc real i un de fals
i un rusc real i un de fals,

cada 10 metres
per tot el perímetre.

Estan col·locats en pals

amb un sostre
que dona ombra i protegeix les abelles,

i que estan interconnectats
amb un senzill filferro,

que dona la volta i connecta
tots els ruscs.

Si un elefant
intenta entrar en una granja,

intentarà evitar el rusc,
costi el que costi,

així que mirarà de passar entre
el rusc i el rusc fals,

això farà que els ruscs es balancegin
tan aviat com toqui el filferro.

I pel que sabem
gràcies a la nostra recerca,

això farà que els elefants
marxin corrents

i amb sort recordaran que
no han de tornar per aquesta zona de risc.

L'eixam sortirà del rusc

i això foragitarà els elefants.

Estudiem aquestes tanques de ruscs
amb càmeres trampa

que ens ajuden a entendre
com responen els elefants

a la nit,

que és quan hi ha més
incursions dins dels sembrats.

I hem trobat que a les granges estudiades

aconseguim mantenir fins a un 80 %
dels elefants

fora del perímetre de les granges.

I les abelles i les tanques de ruscs
estan pol·linitzant els camps.

Així que hem aconseguit tant una reducció
en les incursions dels elefants

com un increment en les collites
a través de la pol·linització

en els cultius
que duen a terme les abelles.

La força de les tanques de ruscs
és molt important,

les colònies han de ser molt fortes.

Així que ajudem els camperols
a fer cultius de fàcil pol·linització

per estimular els ruscs,

i incrementar la força de les abelles

i, evidentment, produir
la millor mel.

Aquesta mel esdevé una font extra
d'ingressos molt gran per als camperols.

És una alternativa més saludable al sucre

i, a la nostra comunitat,

és un regal molt valuós per donar-li
a la sogra,

el que li dona un valor incalculable.

(Rialles)

Ara embotellem aquesta mel,

i hem anomenat aquesta meravellosa mel
Mel Respectuosa amb els Elefants.

És un nom divertit,

i també crida l'atenció
per al nostre projecte

i ajuda a la gent a entendre
allò que fem per salvar elefants.

Actualment treballem amb moltes dones

en més de 60 zones de conflicte
entre humans i elefants

a 19 països d'Àfrica i d'Àsia

per construir aquestes tanques de ruscs,

treballem molt de prop amb
molts grangers

però en particular amb grangeres,

les ajudem a viure millor
en harmonia amb els elefants.

Una de les coses que mirem de fer
és desenvolupar un ventall d'ofertes

per viure més harmònicament
amb aquests paquiderms enormes.

Una d'aquestes qüestions
és aconseguir que els grangers

i les dones en concret, pensin diferent
sobre el que planten a les seves granges.

Volem que conreïn coses

que als elefants no els agradin gaire
com ara xilis,

gingebre, oli de ben, gira-sols.

I per descomptat, a les abelles
i les tanques de ruscs els encanten

aquests conreus per les precioses flors.

Una d'aquestes plantes
és una planta crassa anomenada sisal,

potser la coneixereu com a jute.

És una planta espectacular
que es pot desfibrar

i convertir en un fil per teixir.

Treballem amb aquestes dones sorprenents

que viuen diàriament
amb els reptes dels elefants

per fer servir aquests fils
per teixir cistells

i aconseguir uns ingressos extres.

Tot just fa tres setmanes
hem començat a construir

un centre empresarial per a dones

on treballarem amb elles

no només com a apicultores expertes

sinó com a teixidores de cistells,

processaran oli de xili i de gira-sol,
elaboraran bàlsams labials i mel

i treballarem, d'alguna manera,
per ajudar les grangeres participants

a viure amb millors projectes
de generació ecològica que convisquin

i funcionin millor amb els elefants.

Així doncs, siguin matriarques

o mares o investigadores com jo,

veig que ara més dones
venen a primera línia

a pensar de manera diferent i més atrevida
sobre els reptes als quals ens enfrontem.

Amb més innovació,

i potser
amb més empatia de cara als altres,

i crec que podem passar
d'un estat de conflicte amb els elefants

a una verdadera coexistència.

Gràcies.

(Aplaudiments)