Una adreça precisa de tres paraules per a cada lloc del món

Amb what3words, Chris Sheldrick i el seu equip han dividit tot el planeta en quadrats de 3 x 3 metres i li han assignat a cadascun un identificador únic de tres paraules, com ara famós.muntar.escriptors o blocs.uniformement.raça, donant una adreça precisa als milers de milions de persones de tot el món que no en tenien. En aquesta breu xerrada sobre una gran idea, Sheldrick explica les implicacions econòmiques i polítiques de donar a tothom una adreça precisa: des de la construcció d'infraestructures, a enviar ajuda a zones de desastre, o lliurar pizza calenta.

Segons l'ONU,

milers de milions de persones
encara viuen sense una adreça.

L'economista Hernando de Soto va dir:

"Sense adreça,

vius fora de la llei.

És com si no existissis."

He vingut a explicar-los com
el meu equip i jo intentem canviar-ho.

Si utilitzen un mapa en línia
i busquen una favela al Brasil

o un poblat a Sud-àfrica,

veuran alguns carrers,
però molt espai buit.

Però si canvien a vista de satèl·lit,

hi ha milers de persones, cases i negocis

en aquests extensos espais
no cartografiats i sense adreça.

A la capital de Ghana, Accra,

hi ha números i lletres
gargotejades a les parets,

on van provar sistemes d'adreçament
però no els van acabar.

Però aquests llocs,
aquests llocs sense adreça,

tenen gran potencial econòmic.

Us explico per què
em va interessar aquesta qüestió.

He treballat 10 anys
a la indústria musical,

i el que potser no sàpiguen
del món de la música

és que tots els dies s'enfronten
problemes d'adreçament.

Des dels músics que han de trobar
el lloc dels concerts

fins a les productores que porten l'equip,

d'alguna manera tots es perden.

Vam haver d'afegir algú
a la nostra agenda,

la persona a qui trucar
quan pensaves que havies arribat

però t'adonaves que no.

I vam tenir alguns dies
bastant complicats,

com a Itàlia, on un conductor
va descarregar tot l'equip

una hora al nord de Roma,
no una hora al sud de Roma,

i un dia una mica pitjor

en què un teclista em va trucar
i em va dir:

"No t'espantis, però és possible
que hàgim fet la prova de so

al casament equivocat".

(Rialles)

No gaire després del
desafortunat esdeveniment a Roma,

vaig xerrar sobre això
amb un amic meu

que és matemàtic,

i vam pensar que era un problema
que podríem resoldre.

Vam pensar que podríem
crear un nou sistema,

que no se semblés a l'antic.

Vam convenir que
les adreces eren deficients.

Sabíem que volíem
una cosa molt precisa,

però les coordenades de GPS,
latitud i longitud,

eren massa complicades.

Així que vam dividir el món
en quadrats de tres metres.

El món es divideix en uns 57 bilions
de quadrats de tres metres,

i descobrirem que hi ha
suficients combinacions

de tres paraules de diccionari

com per donar-li un nom únic
a cada quadrat de tres metres del món

amb només tres paraules.

Vam fer servir 40.000 paraules,

això és 40.000 al cub,

64 bilions de combinacions
de tres paraules,

que és més que suficient per als
57 bilions de quadrats de tres metres,

amb algunes de sobres.

I això és exactament el què vam fer.

Vam dividir el món
en quadrats de tres metres,

donàrem un identificador
de tres paraules a cadascun,

que anomenem
adreça de tres paraules.

Així que, per exemple, aquí mateix

em trobo a mostassa.cupons.cartell,

(Rialles)

però aquí...

Em trobo a demacrat.singularment.tutoria.

Però no ho hem fet només en anglès.

Vam pensar que era essencial que
la gent pogués utilitzar el sistema

en la seva pròpia llengua.

Fins ara, l'hem creat en 14 llengües,

incloent el francès, el swahili i l'àrab,

i ara treballem en més,
com ara Xhosa, Zulu i Hindi.

Però aquesta idea pot fer molt més

que portar els meus músics
als seus concerts a temps.

Si el 75 per cent dels països que no tenen
un sistema d'adreçament fiable

utilitzés adreces de tres paraules,

hi hauria un munt d'aplicacions
molt més importants.

A Durban, Sud-àfrica,

una ONG anomenada Gateway Health

ha distribuït 11.000 senyals
d'adreces de tres paraules

a la seva comunitat,

perquè les mares embarassades,
en posar-se de part,

puguin trucar als serveis d'emergència

i dir-los exactament on recollir-les,

perquè si no, les ambulàncies
sovint triguen hores a trobar-les.

A Mongòlia, el servei postal nacional
va adoptar el sistema

i ara fa lliuraments
a les cases de moltes persones

per primera vegada.

L'ONU l'està fent servir per geoetiquetar
fotos en zones de desastre

per poder enviar ajuda
exactament al lloc correcte.

Fins i tot Domino's Pizza
l'utilitza al Carib,

perquè no han pogut trobar
les cases dels clients,

però volen portar-los la seva pizza
mentre encara està calenta.

En breu, podran pujar a un cotxe,

dir les tres paraules,

i el cotxe els portarà al lloc exacte.

A l'Àfrica, el continent ha deixat
les línies telefòniques enrere

per els mòbils,

ignorant els bancs tradicionals
per anar directe als pagaments mòbils.

Estem molt orgullosos que els serveis
postals de tres països africans,

Nigèria, Djibouti i Costa d'Ivori,

hagin adoptat directament
les adreces de tres paraules;

el que significa que avui
en aquests països

la gent té un manera molt senzilla
d'explicar on viu.

Per a mi, un sistema d'adreçament
deficient era una frustració molesta,

però per a milions de persones

és una gran ineficiència comercial

que obstaculitza el creixement
de la infraestructura

i pot costar vides.

Tenim la missió de canviar-ho

de tres en tres paraules.

Gràcies.

(Aplaudiments)