El coneixement indígena ajuda la ciència a solucionar el canvi climàtic

Per fer front a un problema tan greu com el canvi climàtic, ens cal tant la ciència com la saviesa indígena, ens diu l'activista per al medi ambient Hindou Oumarou Ibrahim. En aquesta atractiva xerrada, ens descriu com la seva comunitat nòmada, al Txad, treballa amb els científics per restaurar ecosistemes en perill, i mostra com crear comunitats més resilients.

Suposo que tots teniu un Iphone
o un altre telèfon intel·ligent

i aquest matí, segurament,
heu comprovat el temps,

per agafar el paraigües
si ha de ploure,

o les ulleres de sol
si ha de fer bo.

o agafar un abric
si ha de fer fred.

De vegades us donarà bona informació,
i de vegades no.

Permeteu-me que us digui

la millor app que tinc és la meva àvia.

(Rialles)

Es diu Mamadda.

I us dirà, no només el temps d'avui,

sinó que us predirà els propers 12 mesos,

si tindrem o no
una bona estació de pluges.

Us ho pot dir simplement
observant el medi ambient,

la direcció del vent,

la posició dels núvols,

la migració dels ocells,

la mida de la fruita,

les flors de les plantes.

Us ho pot dir observant
el comportament del seu bestiar.

Així és com coneix el temps

i l'ecosistema on viu.

Vinc d'una comunitat de pastors

que són ramaders.

Som nòmades.

Ens movem d'un lloc a l'altre

per trobar aigua i pasturatges.

En un any ens traslladem mil kms,
la mida de Califòrnia.

I aquesta vida ens fa viure
en harmonia amb l'ecosistema.

Ens comprenem mútuament.

Per nosaltres, la natura és el súpermercat

on podem recollir el menjar

i l'aigua.

És la farmàcia, on podem
collir plantes medicinals.

Però és la nostra escola,

on podem aprendre millor
a protegir-la

i a que ens doni el que ens cal.

Però, amb l'impacte del
canvi climàtic,

experimentem un impacte diferent.

A la meva comunitat,

tenim una de les 5 reserves
més grans d'aigua dolça a l'Àfrica.

És el llac Txad.

Quan va néixer ma mare,

el llac Txad tenia
25.000 km quadrats d'aigua

Quan vaig néixer, fa 30 anys,
eren 10.000 km quadrats.

I de fet ara

té 1.200 km quadrats d'aigua.

el 90 % de l'aigua
s'ha evaporat, ha desaparegut.

I hi ha més de 40 milions de persones

que viuen al voltant del llac
i en depenen.

Són pastors.

Són pescadors.

I són pagesos.

No depenen d'un salari
a final de mes.

Depenen de la pluja.

Depenen de les collites que creixen.

o de les pastures pels ramats.

Com que els recursos disminueixen,

hi ha moltes comunitats
que lluiten per tenir-hi accés.

El primer arribat és el
primer servit.

Els segons han de lluitar a mort.

El canvi climàtic
modifica el nostre entorn

i ens canvia la vida social,

perquè en aquesta regió el rol
d'homes i dones és diferent.

Els homes alimenten la família,

tenen cura de la comunitat,

i si no ho poden fer,

la seva dignitat està amenaçada.

No poden fer res per compensar-ho.

Per tant el canvi climàtic
ens arrabassa els homes.

Això és l'emigració.

Poden emigrar a una ciutat,
on poden estar uns mesos,

si troben una feina,
poden enviar diners a casa.

Si no la troben,

han de creuar el Mediterrani,

i emigrar a Europa.

Alguns hi moren, però
cap d'ells deixa d'anar-hi.

Per descomptat, és trist
pel país receptor,

que és un país desenvolupat

i ha d'adaptar-se a rebre
els emigrants que hi arriben

Però què hi ha dels que es queden,

les dones i nens que han
de fer el paper dels homes,

el paper de les dones,

que s'han d'ocupar de la seguretat,

del menjar, de la salut
de tota la família,

dels nens i del vells?

Aquestes dones són les meves heroïnes,

perquè són les innovadores,
busquen solucions,

transformen l'escassedat de recursos

en un bé per la comunitat.

Aquesta és la meva gent.

Fem servir el coneixement
tradicional dels indígenes,

per millorar la resiliència i
aconseguir sobreviure.

El nostre coneixement no és
només per les nostres comunitats.

És per compartir amb tots
els altres amb qui convivim.

I a tot el món, els pobles indígenes

estan salvant el 80 per cent
de la biodiversitat mundial.

Això ens diuen els científics.

Els pobles indígenes de l'Amazones,

amb l'ecosistema més diversificat,
millor que un parc nacional.

Els pobles indígenes del Pacífic,

els avis i les àvies,

que saben on trobar menjar
després de l'atac de l'huracà.

Així, el coneixement dels nostres pobles

ens ajuda i ajuda
a altres pobles a sobreviure

l'impacte del canvi climàtic.

El món està perdent.

Hem perdut ja el 60 per cent d'espècies,

i això s'incrementa diàriament.

Un dia, vaig dur un científic
a la meva comunitat.

Li vaig dir: done informació
meteorològica per TV i ràdio,

però per què no veniu
a veure el meu poble?

I aleshores vénen,

s'asseuen amb nosaltres,

i de cop, com bons nòmades,
comencem a desar les coses,

i aleshores diuen: "que ens traslladem?"

I diem: "no, no ens traslladem,
és que ha de ploure".

I diuen: "Si no hi ha núvols.
Com sabeu que plourà?"

I nosaltres, diem: "Sí, plourà."
i desem les nostres coses.

De cop i volta, comença a ploure fort

i veiem com corren,
amagant-se sota els arbres,

i protegint les seves coses.

Nosaltres ja les havíem desat.

[Rialles]

Quan la pluja acaba, comencem a parlar.

Diuen: "Com sabíeu que anava a ploure?"

Diem: "Bé, la vella havia vist
que els insectes

amagaven els ous dins dels seus nius,

i encara que els insectes
no parlen ni miren la tele,

sabem com predir el temps
per salvar les seves cries,

i com protegir el menjar.

Per nosaltres, aquest és el
senyal que ha de ploure

com a màxim en un parell d'hores."

I aleshores diuen:

"Clar, tenim el coneixement,

però no unim el coneixement
ecològic i el del temps."

Així va ser com vaig començar a treballar

amb el meteoròlegs i les meves comunitats

per donar millor informació
i adaptar-nos al canvi climàtic.

Penso, que si ajuntem tots
els sistemes de coneixement,

la ciència, la tecnologia,

el coneixement tradicional,

podem donar el millor
per protegir els nostres pobles,

per protegir el planeta,

per restaurar l'ecosistema
que estem perdent.

També vaig utilitzar un altre mitjà.

Vaig fer servir una eina que m'encanta.

Es diu
mapatge participatiu en 3D.

És participatiu,
perquè pot ajuntar dones, homes,

joves, gent gran,

tots els grups intergeneracionals.

Usen coneixements científics

i la comunitat es reuneix,
i configuren aquest mapa,

aporten tot el coneixement que tenim

sobre on és el bosc sagrat,
on són els punts d'aigua

on són els nostre llocs de pas.

on són els llocs
on ens traslladem cada estació.

I aquestes eines són genials
per aumentar la capacitat de les dones.

ja que a les nostres comunitats

homes i dones no poden seure junts.

Sempre parlen els homes, les dones seuen

a la part del darrere.

No hi són per prendre cap decisió.

O sigui que quan els homes
acaben d'aportar tots els coneixements,

diem: "Crideu a les dones,
que vinguin a fer una ullada"

Diuen: "I tant!"

Perquè ja han fet la feina abans.

(Rialles)

Quan les dones arriben

i miren el mapa, diuen: "No, no."

(Rialles)

"Això està malament.

La medicina la recullo aquí.
El menjar l'aplego aquí,

Aquí és on recullo..."

Així que vam canviar
les anotacions en el mapa,

i vam cridar els homes.

Ells rumien
sobre el que les dones han dit.

Van fent que sí amb el cap.

"Tenen raó. Tenen raó.

Tenen raó."

Així fomentem
la capacitat de les dones,

donant-los veu

en aquest mapatge participatiu 3D.

Les dones tenen el coneixement detallat

que pot ajudar la comunitat
a adaptar-se,

i els homes tenen
el coneixement més global.

De manera que quan l'ajuntem,

aquest mapa els ajuda a analitzar

i a suavitzar el conflicte
entre les comunitats

per accedir als recursos,

per compartir-los millor,

per recuperar-los

i per administrar-los millor
a llarg termini.

El nostre coneixement és molt útil.

El coneixement dels pobles indígenes

és crucial per al nostre planeta.

És crucial per a tots els pobles.

El coneixement científic es va
descobrir fa 200 anys,

la tecnologia fa cent anys,

però del coneixement
dels pobles indígenes en fa milers.

Doncs, per què no posem
tot això en comú,

combinem aquests tres coneixements

i donem una millor resiliència

als qui sofreixen l'impacte
del canvi climàtic?

I això no és tan sols per als
països en desenvolupament.

També és per als desenvolupats.

Hem vist huracans,
inundacions a tot arreu.

Hem vist incendis, fins i tot
aquí a Califòrnia.

Ens cal que tot aquest
coneixement s'ajunti.

Ens cal que la gent s'impliqui,

I ens cal que els qui prenen
les decisions canviïn.

Els científics els ho diuen,

i nosaltres els ho diem,

i tenim el coneixement.

Tenim deu anys per canviar-ho.

Deu anys són molt poc,

o sigui que cal que actuem junts

i que actuem ara mateix.

Gràcies.

(Aplaudiments)