Els símbols del racisme sistemàtic i com eliminar-ne el poder

L'artista multidisciplinari i membre destacat de TED, Paul Rucker, descús el llegat del racisme sistemàtic als Estats Units. Col·leccionista d'objectes relacionats amb la història del racisme, des de ferros de marcar fins grillons i postals que mostren linxaments, Rucker no aconseguia trobar una túnica del Ku Klux Klan en bon estat per a la seva col·lecció, així que va decidir fabricar-ne una. El resultat són peces creades amb gèneres poc tradicionals, com el teixit Kente, teles de camuflatge i seda, que desafien la normalització del racisme sistemàtic als Estats Units. "Si nosaltres com a societat analitzem aquests objectes i acceptem que són part de la nostra història, llavors aconseguirem evitar que el seu poder ens afecti", diu Rucker. (Aquesta xerrada conté imatges que poden ferir la sensibilitat de l'espectador)

[Aquesta xerrada conté imatges que poden
ferir la sensibilitat de l'espectador]

Col·lecciono objectes.

Col·lecciono ferros de marcar que s'usaven
per identificar esclaus com a propietat.

Col·lecciono grillons per a adults

i estris per subjugar adults

i també nens.

Col·lecciono postals de linxaments.

Sí, mostren linxaments.

També mostren la gran quantitat
d'espectadors que hi assistien.

I són postals

que també s'utilitzaven
com a correspondència.

Col·lecciono llibres
que defensen l'esclavitud

i descriuen els negres com a criminals

o com a animals sense ànima.

Els he portat algunes coses.

Això és un ferro de marcar
trobat en un vaixell.

S'utilitzava per marcar els esclaus.

Bé, no eren esclaus encara
quan els marcaven.

Eren a l'Àfrica.

Però se'ls marcava amb una "S"

per indicar que serien esclaus

una vegada arribessin als EUA

o a Europa.

Un altre dels objectes
que em va capturar la imaginació de jove

va ser la túnica del Klan.

Vivint a Carolina del Sud,
estava acostumat a veure

actes del Ku Klux Klan
de tant en tant.

De fet, més que de tant en tant.

I el record d'aquests actes
mai se'm va esborrar de la memòria.

I no vaig fer res amb aquestes imatges
fins al cap de 25 anys.

Fa uns anys, vaig començar
a investigar sobre el Klan,

sobres les seves tres encarnacions

i, en particular, la segona.

La segona encarnació del Klan va tenir
més de 5 milions de membres actius,

que representava
el 5% de la població en aquell temps,

o la població total de Nova York
d'aquell moment.

La fàbrica de túniques del Klan situada
a Buckhead, Georgia, tenia tanta demanda

que funcionava 24 hores
per poder atendre tots els encàrrecs.

Sempre tenien 20 000 túniques preparades
per poder satisfer la demanda.

Com a col·leccionista d'objectes
i com a artista

realment volia una túnica del Klan
per a la col·lecció

perquè els objectes expliquen històries,

però no en podia aconseguir cap
que realment fos de bona qualitat.

Què pot fer un negre als EUA

quan no aconsegueix
una túnica de qualitat del Klan?

(Rialles)

No tenia cap altra opció.

Vaig decidir que fabricaria
les millors túniques del Klan als EUA.

No són les tradicionals túniques
que es veuen als actes del KKK.

Vaig utilitzar teixit Kente,

tela de camuflatge,

elastà, xarpellera, seda, setí
i estampats diferents.

Les fabrico per a gent
de diverses edats,

per a joves i per a nens petits.

Fins i tot en vaig fer una
per a un nadó.

Després de fabricar tantes túniques,
em vaig adonar

que les polítiques que el Klan promovia

o que volien implementar fa cent anys

existeixen avui en dia.

Tenim escoles, barris i llocs de feina
segregats racialment,

però els que porten caputxes no són
els que conserven aquestes polítiques.

La meva feina tracta l'impacte
de l'esclavitud a llarg termini.

No només ens ocupem
de les restes d'un racisme sistemàtic.

És la base de tot el que fem.

Una altra vegada, hem segregat
intencionadament barris,

llocs de feina i escoles.

Suprimim els votants.

Hi ha una representació desproporcionada
de minories a les presons.

Tenim racisme ambiental.
Brutalitat policial.

Els he portat unes quantes coses.

L'aspecte amagat del racisme

és part del seu poder.

Quan se't discrimina,

no sempre pots demostrar-ho.

El racisme té el poder d'amagar-se,

i quan s'amaga, es troba fora de perill

perquè es camufla.

Vaig fer aquesta túnica per il·lustrar-ho.

La base del capitalisme
als EUA és l'esclavitud.

Els esclaus van ser
el capital del capitalisme.

El primer líder oficial del KKK el 1868,
Nathan Bedford Forrest,

era un soldat de la Confederació
i un traficant d'esclaus milionari.

La riquesa com a producte de l'esclavitud,

de tractar l'esclau com a propietat,
era increïble.

Tan sols la venda de cotó el 1860
equivalia a 200 milions de dòlars.

Avui en dia, això equivaldria
a 5 000 milions de dòlars.

Molta d'aquesta riquesa es veu
actualment en la riquesa heretada.

Ah, i oblidava també els altres productes.

Tenim indi, arròs i tabac.

El 2015 vaig fabricar una túnica
a la setmana durant tot l'any.

Després de fer 75 túniques,
vaig tenir una revelació.

Em vaig adonar
que la supremacia blanca existeix,

però el KKK no n'és el màxim promotor,

sinó la normalització
del racisme sistemàtic.

També em vaig adonar
d'una altra cosa.

Les túniques
ja no tenien el poder d'afectar-me.

Però si nosaltres, com a societat,

analitzem aquests objectes,

ferros de marcar, grillons, túniques,

i acceptem que són part
de la nostra història,

llavors aconseguirem evitar
que el seu poder ens afecti.

Si analitzem el racisme sistemàtic

i reconeixem que està ben arrelat
a la nostra identitat com a país,

llavors podrem fer alguna cosa
amb la segregació racial intencionada

a les nostres escoles,
barris i llocs de feina.

Només llavors podrem tractar

i afrontar realment
el llegat de l'esclavitud

i desmantellar aquest horrible llegat.

Moltes gràcies.

(Aplaudiments)