Sarah-Jayne Blakemore: El misteriós funcionament del cervell adolescent

Per què pareixen els adolescents molt més impulsius, molt menys conscients d'ells mateixos que els adults? La neurocientífica cognitiva Sarah-Jayne Blakemore compara l'escorça prefrontal dels adolescents amb la dels adults per mostrar-nos que el comportament típic dels adolescents el causa el seu cervell en desenvolupament.

Fa quinze anys, es pensava generalment

que la major part del desenvolupament del cervell

es produïa durant els primers anys de vida.

Llavors, fa 15 anys, no teníem la habilitat

de mirar dins d'un cervell humà viu

i seguir el desenvolupament al llarg de la vida.

En l'última década més o menys,
principalment gràcies als avanços

en les tecnologies de representació del cervell,

com les resonàncies magnètiques (MRI),

els neurocientífics han començat a mirar dins de

cervells vius de totes les edats, i a analitzar els canvis

en l'estructura del cervell i la funció cerebral,

així que utilitzem una ressonància estructural si volem fer

una foto amb una resolució molt alta de l'interior

del cervell viu, i podem fer-nos preguntes com:

quanta matèria gris conté el cervell,

i com canvia amb l'edat?

També podem utilitzar una ressonància funcional (fMRI)

per fer un vídeo, una pel·lícula, de l'activitat cerebral

dels participants quan estan fent algun tipus de tasca

com pensar, sentir o percebre alguna cosa.

Molts laboratoris en tot el món estan involucrats en aquest tipus

d'investigacions, i ara tenim una imatge

molt detallada del desenvolupament del cervell humà viu,

aquesta imatge ha canviat radicalment la manera

en la qual concebim el desenvolupament del cervell humà

revelant que no s'acaba tot en l'infància,

sinó que el cervell continua desenvolupant-se

durant l'adolescència fins al 20 i 30 anys.

L'adolescència es defineix com el període de vida que comença

amb els canvis biològics, hormonals i físics de la pubertat

i acaba a l'edat en què l'individu aconsegueix

un paper estable i independent en la societat.

(Rialles)

Pot durar molt de temps. (Rialles)

Una de les parts del cervell que canvia més radicalment

durant l'adolescència s'anomena l'escorça prefrontal.

Aquesta és una maqueta del cervell humà,

i aquesta és l'escorça prefrontal, just davant.

L'escorça prefrontal és una part del cervell molt interessant.

En proporció és molt més gran en els humans

que en qualsevol altra espècie,
i participa en una gran varietat

de funcions de gran nivell cognitiu,
com la presa de decisions,

la creació de plans, planejar el que faràs demà,

o la setmana que ve, o l'any que ve, inhibir

el comportament inapropiat, per exemple, evitar

dir alguna cosa molt grollera o fer estupideses.

També participa en l'interacció social,

comprendre altra gent, i la consciència d'un mateix.

D'aquesta manera, estudis de ressonàncies que observen el desenvolupament d'aquesta regió

mostren que en efecte sofreix un desenvolupament dràstic

durant el període de l'adolescència.

Si mireu el volum de matèria gris, per exemple,

el volum d'aquesta matèria al llarg del temps, des dels 4 anys als 22

augmenta durant l'infància, i podeu veure-ho

en aquest gràfic. Arriba al màxim al principi de l'adolescència.

Les fletxes indiquen el màxim de volum de matèria gris

en l'escorça prefrontal. Podeu veure que el màxim es produeix

un parell d'anys més tard en nois que en noies,

probablement perquè normalmentels nois arriben a la pubertat

un parell d'anys més tard que les noies,

i desprès durant l'adolescència,
es produeix una disminució significativa

en el volum de matèria gris de l'escorça prefrontal.

Pot sonar mal, però en realitat

aquest és un procés de desenvolupament molt important,

perquè la matèria gris conté cèl·lules i connexions

entre cèl·lules, les sinapsis, i aquesta disminució

en el volum de matèria gris de l'escorça prefrontal

es considera que correspon a una poda sinàptica,

l'eliminació de sinapsis no desitjades.

Aquest és un procés molt important. En part depèn

del mitjà en el que estigui l'animal o l'humà,

les sinapsis que s'utilitzen són reforçades,

i les sinapsis que no s'utilitzen

en aquest mitjà en concret seran podades.

Es pareix un poc a podar un roser.

Podeu les branques més dèbils
per a que les que queden,

les branques importants, puguen créixer i fer-se més fortes,

i aquest procés, que adapta de manera efectiva el teixit del cervell

d'acord al mitjà específic de l'espècie,

es produeix en l'escorça prefrontal i en altres regions del cervell

durant el període de l'adolescència humana.

Un altre mètode que utilitzem per a detectar canvis

en el cervell adolescent és la ressonància funcional

per observar els canvis en l'activitat cerebral al llarg dels anys.

Us donaré un exemple de la meva investigació.

En el meu laboratori ens interessem en el cervell social, és a dir,

la xarxa de regions del cervell que utilitzem per comprendre

altres persones i interactuar amb elles.

M'agradaria mostrar-vos una foto d'un partit de futbol

per il·lustrar dos aspectes de com
funciona el vostre cervell social.

Així que estem veient un partit de futbol. (rialles)

Michael Owen casi marca un gol, i està tirat

per terra, i el primer aspecte del cervell social

és que aquesta foto il·lustra perfectament que les respostes

emocionals i socials són automàtiques i instintives.

Un segon desprès de que Michael Owen falli el gol

tot el públic està fent el mateix amb els braços

i tenen la mateixa expressió, inclús Michael Owen

que està estirat en l'herba està fent el mateix

amb els braços, i segurament té una expressió

facial pareguda, i les úniques persones que no

ho fan son els homes de groc al fons - (rialles) -

i em penso que estan al costat equivocat de l'estadi,

i tenen una resposta emocional social diferent

que podem reconèixer instantàniament,
i aquest és el segon aspecte

del cervell social que il·lustra aquesta imatge:

la gran capacitat que tenim per llegir els comportaments d'altres persones,

les seves accions, gests, expressions facials,

per relacionar-les amb les emocions internes
i estats mentals.

Per tant, no haureu de preguntar a cap d'aquests homes.

Ja teniu una idea del que senten

i pensen en aquest moment precís en el temps.

I això és en el què ens interessem en el meu laboratori.

En la meva investigació portem adolescents
i adults al laboratori

per fer-los un encefalograma, i els fem uns tests

en els què pensen en altres persones, les seves ments,

els seus estats mentals i emocions, i una de les troballes

que hem fet en varies ocasions, igual que altres laboratoris

per tot el món, és part de l'escorça prefrontal anomenada

escorça prefrontal media, que apareix en blau en la presentació

i està just el mig de l'escorça prefrontal

al mig del vostre cap.

Aquesta regió està més activa en adolescents quan prenen

aquestes decisions socials i pensen en altres persones

que en adults, i aquest és un dels meta-anàlisi

de nou estudis diferents en aquest àmbit de laboratoris

per tot el món, i mostren el mateix resultat, que l'activitat

en l'escorça prefrontal media disminueix

durant el període de l'adolescència.

I creiem que pot ser perquè els adolescents i els adults

pensen de manera diferent, tenen una

estratègia cognitiva diferent per prendre decisions socials,

i una forma d'observar-ho és fer estudis de comportament

en els què portem gent al laboratori i els fem

uns tests de comportament i vos donaré

un altre exemple del tipus de tests que fem al meu laboratori.

Imagineu que participeu en un dels nostres

experiments. Veniu al laboratori

i veieu aquest test informatitzat.

En aquest test, veieu una serie de prestatges.

Hi han objectes en aquest prestatges, en alguns d'ells,

i veureu que hi ha un home plantat darrere del moble

i que hi han objectes que no pot veure.

Estan ocults des del seu punt de vista,

amb un tros de fusta gris.

Aquesta és la mateixa prestatgeria des del seu punt de vista.

Us donareu conte que ell només pot veure uns quants objectes,

mentre que vosaltres en podeu veure molts més.

La vostra feina es manejar els objectes.

El director, plantat darrere de la prestatgeria,

us dirigirà per manejar-los,

però heu de recordar, que no us demanarà que manegeu els objectes

que no pot veure. I açò introdueix una condició molt

interessant en la que hi ha un conflicte

entre la vostra perspectiva i la del director.

Imagineu que us diu que manegeu el camió de dalt a l'esquerra.

Hi han tres camions i per instint anireu directament

al camió blanc, perquè és el de dalt a l'esquerra

des de la vostra perspectiva, però llavors haureu de recordar:

"Oh, ell no pot veure aquest camió, voldrà que manegi

el camió blau," que es el camió de dalt

des de la seva perspectiva. Potser no ho creureu, però

adults normals, sans i intel·ligents com vosaltres fan errors

un 50% de les vegades en aquest tipus de test.

Mouen el camió blanc en lloc del blau.

Els fem aquest test a adolescents i a adults.

També tenim un grup de control

en el què no hi ha director i en el seu lloc els donem una regla.

Els diem que farem exactament el mateix

però ara no hi ha director. Ara deveu ignorar

els objectes que tenen la fusta gris obscura al fons.

I veureu que és exactament la mateixa condició, simplement

que en el grup sense director han de recordar

aplicar aquesta regla arbitraria, mentre que

en el grup amb director, han de recordar

tindre en compte la perspectiva del director

per a guiar el seu comportament.

Així que si us ensenyo el percentatge d'errors

en un ampli estudi de desenvolupament que vam fer,

un estudi que va des dels set anys fins a l'adultesa,

el que veureu serà el percentatge d'errors

en el grup d'adults en els dos grups de control.

Les barres en gris son el grup amb director, i podeu veure

que els adults intel·ligents han fet errors fins un 50 per cent

de les vegades, mentre que fan molts menys errors

quan no hi ha un director present, quan només han

de recordar la regla d'ignorar el fons gris.

Observant el desenvolupament, els dos grups es desenvolupen

de la mateixa manera exactament. Entre la tardana infància

i la meitat de l'adolescència, es produeix una millora,

és a dir, una reducció dels errors, en les dos proves,

en els dos grups de control.

Però quan comparem els dos últims grups,

el grup en la meitat de l'adolescència i el grup dels adults

és on es posa interessant, perquè ací ja no

hi ha una millora contínua en el grup sense director.

En altres paraules, tot el que necessiteu per recordar

la regla i aplicar-la pareix ser que ja està totalment desenvolupat

a la meitat de l'adolescència, mentre que en contrast,

si mireu les dos últimes barres, existeix encara

una millora significant en el grup de control

entre la mitjan adolescència i l'adultesa, i això

vol dir que l'habilitat de prendre en compte la

perspectiva d'altra persona per a guiar el nostre comportament habitual,

que, per cert, és una cosa que fem sovint,

encara està desenvolupant-se en la mitjan i tardana adolescència.

Així que si teniu un fill o filla adolescent i penseu

que a vegades tenen problemes veient les coses

des d'un altra perspectiva, teniu raó. En tenen. I aquesta està la raó.

A vegades ens riem dels adolescents.

Els parodiem, sovint inclús els demonitzem als mitjans de comunicació

per el típic comportament adolescent. Prenen riscs,

a voltes estan de mal humor, tenen molts complexos.

Conec una anècdota molt simpàtica d'un amic

que deia que el que més havia notat en

les seves filles adolescents abans i desprès de la pubertat

era com s'avergonyien davant d'ell.

Ell deia: "Abans de la pubertat, si les meves dos filles

desordenaven en alguna tenda, els diria: "Hey,

deixeu de tocar coses i us cantaré la vostra cançó preferida,"

i instantàniament deixaven de molestar i ell començava a cantar

la seva cançó preferida. Desprès de la pubertat, es va convertir en una amenaça.

(rialles)

Només imaginar-se al seu pare cantant en públic

era prou per fer que es comportessin.

La gent pregunta sovint,

"És l'adolescència un fenomen recent?

L'hem inventada recentment a l'Occident?"

Però de fet, la resposta és que probablement no.
Existeixen moltes

descripcions d'adolescents en l'història que sonen

molt paregudes a les descripcions actuals.

Ací tenim una coneguda cita de Shakespeare de "El conte d'hivern"

on descriu l'adolescència de la següent manera:

"Tant de bo no existís l'edat entre deu i

vint-i-tres, o que la joventut dormís la resta;

perquè no hi ha res pel mig excepte embarassar noies

ofendre els ancians, robar, lluitar." (rialles)

Més tard diu: "Desprès de dir açò, algú que no tingui

un cervell reblanit d'entre dinou i vint-i-dos

caçaria amb aquest temps?" (rialles)

Així que 400 anys més tard, Shakespeare representava

els adolescents d'una manera molt similar a la manera

en que els representem avui, però avui intentem entendre

el seu comportament observant els canvis ocults

que es produeixen en els seus cervells.

Per exemple, penseu en els riscs que prenen.
Sabem que els adolescents

tenen tendència a prendre riscs. És veritat.

Prenen més riscs que els nens o els adults,

i encara prenen més riscos

quan estan amb els amics. Hi ha un instint important

a fer-se independent dels pares

i impressionar els amics durant l'adolescència.

Però ara intentem comprendre-ho en termes

del desenvolupament de la part del seu cervell que anomenem el sistema límbic,

ara us mostro el sistema límbic en roig

en la presentació darrere de mi, i també en aquest cervell.

Per tant, el sistema límbic està dins de tot del cervell,

i està implicat en activitats com el procés d'emocions

i el procés de satisfaccions.
Us dona una sensació satisfactòria

quan feu coses divertides, inclús prendre riscs.

Us dona plaer quan preneu riscs.

I esta regió, les regions incloses dins del sistema límbic,

s'ha descobert que son hipersensibles a la sensació

satisfactòria de prendre riscs en adolescents comparats amb els adults,

i al mateix temps, l'escorça prefrontal,

que podeu veure en la presentació en blau,

que és la que impedeix que prenguem riscs excessius,

està encara en procés de desenvolupament en adolescents.

Les recerques del cervell han mostrat que el cervell adolescent

sofreix un desenvolupament molt profund

i açò té implicacions per a l'educació, per a la rehabilitació,

i les mediacions. El mon que els envolta, inclosa l'escola,

modela el cervell en desenvolupament adolescent,

i és relativament recent quan hem començat

a educar els adolescents en Occident.

Per exemple, els meus quatre avis van deixar l'escola

prompte en l'adolescència. No van tindre opció.

I aquest és encara el cas per a moltíssims adolescents

per tot el món avui en dia. Quaranta per cent d'adolescents

no tenen accés a l'educació secundaria.

Malgrat això, aquest és un període de la vida durant el qual

el cervell és particularment adaptable i mal·leable.

És una oportunitat fantàstica per aprendre i per a ser creatius.

Per tant, el que a vegades es veu com el problema

amb els adolescents (riscs excessius, un control

d'impulsos pobre, timidesa) no deurien ser estigmatitzats.

De fet, reflecteix els canvis del cervell que proporcionen

una oportunitat excel·lent per a l'educació

i el desenvolupament social. Gràcies. (Aplaudiments).

(Aplaudiments)