< Return to Video

Sarah-Jayne Blakemore: El misteriós funcionament del cervell adolescent

  • 0:01 - 0:04
    Fa quinze anys, es pensava generalment
  • 0:04 - 0:06
    que la major part del desenvolupament del cervell
  • 0:06 - 0:09
    es produïa durant els primers anys de vida.
  • 0:09 - 0:11
    Llavors, fa 15 anys, no teníem la habilitat
  • 0:11 - 0:14
    de mirar dins d'un cervell humà viu
  • 0:14 - 0:17
    i seguir el desenvolupament al llarg de la vida.
  • 0:17 - 0:20
    En l'última década més o menys,
    principalment gràcies als avanços
  • 0:20 - 0:22
    en les tecnologies de representació del cervell,
  • 0:22 - 0:25
    com les resonàncies magnètiques (MRI),
  • 0:25 - 0:28
    els neurocientífics han començat a mirar dins de
  • 0:28 - 0:30
    cervells vius de totes les edats, i a analitzar els canvis
  • 0:30 - 0:33
    en l'estructura del cervell i la funció cerebral,
  • 0:33 - 0:37
    així que utilitzem una ressonància estructural si volem fer
  • 0:37 - 0:40
    una foto amb una resolució molt alta de l'interior
  • 0:40 - 0:43
    del cervell viu, i podem fer-nos preguntes com:
  • 0:43 - 0:46
    quanta matèria gris conté el cervell,
  • 0:46 - 0:48
    i com canvia amb l'edat?
  • 0:48 - 0:51
    També podem utilitzar una ressonància funcional (fMRI)
  • 0:51 - 0:55
    per fer un vídeo, una pel·lícula, de l'activitat cerebral
  • 0:55 - 0:57
    dels participants quan estan fent algun tipus de tasca
  • 0:57 - 1:00
    com pensar, sentir o percebre alguna cosa.
  • 1:00 - 1:03
    Molts laboratoris en tot el món estan involucrats en aquest tipus
  • 1:03 - 1:05
    d'investigacions, i ara tenim una imatge
  • 1:05 - 1:09
    molt detallada del desenvolupament del cervell humà viu,
  • 1:09 - 1:12
    aquesta imatge ha canviat radicalment la manera
  • 1:12 - 1:15
    en la qual concebim el desenvolupament del cervell humà
  • 1:15 - 1:17
    revelant que no s'acaba tot en l'infància,
  • 1:17 - 1:20
    sinó que el cervell continua desenvolupant-se
  • 1:20 - 1:24
    durant l'adolescència fins al 20 i 30 anys.
  • 1:24 - 1:28
    L'adolescència es defineix com el període de vida que comença
  • 1:28 - 1:32
    amb els canvis biològics, hormonals i físics de la pubertat
  • 1:32 - 1:36
    i acaba a l'edat en què l'individu aconsegueix
  • 1:36 - 1:39
    un paper estable i independent en la societat.
  • 1:39 - 1:41
    (Rialles)
  • 1:41 - 1:44
    Pot durar molt de temps. (Rialles)
  • 1:44 - 1:47
    Una de les parts del cervell que canvia més radicalment
  • 1:47 - 1:50
    durant l'adolescència s'anomena l'escorça prefrontal.
  • 1:50 - 1:53
    Aquesta és una maqueta del cervell humà,
  • 1:53 - 1:56
    i aquesta és l'escorça prefrontal, just davant.
  • 1:56 - 1:58
    L'escorça prefrontal és una part del cervell molt interessant.
  • 1:58 - 2:02
    En proporció és molt més gran en els humans
  • 2:02 - 2:05
    que en qualsevol altra espècie,
    i participa en una gran varietat
  • 2:05 - 2:08
    de funcions de gran nivell cognitiu,
    com la presa de decisions,
  • 2:08 - 2:11
    la creació de plans, planejar el que faràs demà,
  • 2:11 - 2:13
    o la setmana que ve, o l'any que ve, inhibir
  • 2:13 - 2:16
    el comportament inapropiat, per exemple, evitar
  • 2:16 - 2:19
    dir alguna cosa molt grollera o fer estupideses.
  • 2:19 - 2:21
    També participa en l'interacció social,
  • 2:21 - 2:24
    comprendre altra gent, i la consciència d'un mateix.
  • 2:24 - 2:27
    D'aquesta manera, estudis de ressonàncies que observen el desenvolupament d'aquesta regió
  • 2:27 - 2:29
    mostren que en efecte sofreix un desenvolupament dràstic
  • 2:29 - 2:32
    durant el període de l'adolescència.
  • 2:32 - 2:35
    Si mireu el volum de matèria gris, per exemple,
  • 2:35 - 2:40
    el volum d'aquesta matèria al llarg del temps, des dels 4 anys als 22
  • 2:40 - 2:42
    augmenta durant l'infància, i podeu veure-ho
  • 2:42 - 2:46
    en aquest gràfic. Arriba al màxim al principi de l'adolescència.
  • 2:46 - 2:49
    Les fletxes indiquen el màxim de volum de matèria gris
  • 2:49 - 2:52
    en l'escorça prefrontal. Podeu veure que el màxim es produeix
  • 2:52 - 2:56
    un parell d'anys més tard en nois que en noies,
  • 2:56 - 2:58
    probablement perquè normalmentels nois arriben a la pubertat
  • 2:58 - 3:00
    un parell d'anys més tard que les noies,
  • 3:00 - 3:03
    i desprès durant l'adolescència,
    es produeix una disminució significativa
  • 3:03 - 3:06
    en el volum de matèria gris de l'escorça prefrontal.
  • 3:06 - 3:08
    Pot sonar mal, però en realitat
  • 3:08 - 3:11
    aquest és un procés de desenvolupament molt important,
  • 3:11 - 3:15
    perquè la matèria gris conté cèl·lules i connexions
  • 3:15 - 3:19
    entre cèl·lules, les sinapsis, i aquesta disminució
  • 3:19 - 3:21
    en el volum de matèria gris de l'escorça prefrontal
  • 3:21 - 3:24
    es considera que correspon a una poda sinàptica,
  • 3:24 - 3:27
    l'eliminació de sinapsis no desitjades.
  • 3:27 - 3:30
    Aquest és un procés molt important. En part depèn
  • 3:30 - 3:33
    del mitjà en el que estigui l'animal o l'humà,
  • 3:33 - 3:36
    les sinapsis que s'utilitzen són reforçades,
  • 3:36 - 3:38
    i les sinapsis que no s'utilitzen
  • 3:38 - 3:41
    en aquest mitjà en concret seran podades.
  • 3:41 - 3:43
    Es pareix un poc a podar un roser.
  • 3:43 - 3:46
    Podeu les branques més dèbils
    per a que les que queden,
  • 3:46 - 3:49
    les branques importants, puguen créixer i fer-se més fortes,
  • 3:49 - 3:53
    i aquest procés, que adapta de manera efectiva el teixit del cervell
  • 3:53 - 3:56
    d'acord al mitjà específic de l'espècie,
  • 3:56 - 3:58
    es produeix en l'escorça prefrontal i en altres regions del cervell
  • 3:58 - 4:02
    durant el període de l'adolescència humana.
  • 4:02 - 4:06
    Un altre mètode que utilitzem per a detectar canvis
  • 4:06 - 4:09
    en el cervell adolescent és la ressonància funcional
  • 4:09 - 4:12
    per observar els canvis en l'activitat cerebral al llarg dels anys.
  • 4:12 - 4:14
    Us donaré un exemple de la meva investigació.
  • 4:14 - 4:17
    En el meu laboratori ens interessem en el cervell social, és a dir,
  • 4:17 - 4:21
    la xarxa de regions del cervell que utilitzem per comprendre
  • 4:21 - 4:23
    altres persones i interactuar amb elles.
  • 4:23 - 4:27
    M'agradaria mostrar-vos una foto d'un partit de futbol
  • 4:27 - 4:32
    per il·lustrar dos aspectes de com
    funciona el vostre cervell social.
  • 4:32 - 4:33
    Així que estem veient un partit de futbol. (rialles)
  • 4:33 - 4:36
    Michael Owen casi marca un gol, i està tirat
  • 4:36 - 4:38
    per terra, i el primer aspecte del cervell social
  • 4:38 - 4:41
    és que aquesta foto il·lustra perfectament que les respostes
  • 4:41 - 4:44
    emocionals i socials són automàtiques i instintives.
  • 4:44 - 4:47
    Un segon desprès de que Michael Owen falli el gol
  • 4:47 - 4:49
    tot el públic està fent el mateix amb els braços
  • 4:49 - 4:51
    i tenen la mateixa expressió, inclús Michael Owen
  • 4:51 - 4:53
    que està estirat en l'herba està fent el mateix
  • 4:53 - 4:55
    amb els braços, i segurament té una expressió
  • 4:55 - 4:57
    facial pareguda, i les úniques persones que no
  • 4:57 - 5:01
    ho fan son els homes de groc al fons - (rialles) -
  • 5:01 - 5:03
    i em penso que estan al costat equivocat de l'estadi,
  • 5:03 - 5:05
    i tenen una resposta emocional social diferent
  • 5:05 - 5:08
    que podem reconèixer instantàniament,
    i aquest és el segon aspecte
  • 5:08 - 5:12
    del cervell social que il·lustra aquesta imatge:
  • 5:12 - 5:15
    la gran capacitat que tenim per llegir els comportaments d'altres persones,
  • 5:15 - 5:18
    les seves accions, gests, expressions facials,
  • 5:18 - 5:22
    per relacionar-les amb les emocions internes
    i estats mentals.
  • 5:22 - 5:23
    Per tant, no haureu de preguntar a cap d'aquests homes.
  • 5:23 - 5:26
    Ja teniu una idea del que senten
  • 5:26 - 5:28
    i pensen en aquest moment precís en el temps.
  • 5:28 - 5:30
    I això és en el què ens interessem en el meu laboratori.
  • 5:30 - 5:34
    En la meva investigació portem adolescents
    i adults al laboratori
  • 5:34 - 5:36
    per fer-los un encefalograma, i els fem uns tests
  • 5:36 - 5:40
    en els què pensen en altres persones, les seves ments,
  • 5:40 - 5:42
    els seus estats mentals i emocions, i una de les troballes
  • 5:42 - 5:45
    que hem fet en varies ocasions, igual que altres laboratoris
  • 5:45 - 5:48
    per tot el món, és part de l'escorça prefrontal anomenada
  • 5:48 - 5:52
    escorça prefrontal media, que apareix en blau en la presentació
  • 5:52 - 5:54
    i està just el mig de l'escorça prefrontal
  • 5:54 - 5:57
    al mig del vostre cap.
  • 5:57 - 6:00
    Aquesta regió està més activa en adolescents quan prenen
  • 6:00 - 6:02
    aquestes decisions socials i pensen en altres persones
  • 6:02 - 6:05
    que en adults, i aquest és un dels meta-anàlisi
  • 6:05 - 6:08
    de nou estudis diferents en aquest àmbit de laboratoris
  • 6:08 - 6:11
    per tot el món, i mostren el mateix resultat, que l'activitat
  • 6:11 - 6:14
    en l'escorça prefrontal media disminueix
  • 6:14 - 6:17
    durant el període de l'adolescència.
  • 6:17 - 6:19
    I creiem que pot ser perquè els adolescents i els adults
  • 6:19 - 6:22
    pensen de manera diferent, tenen una
  • 6:22 - 6:25
    estratègia cognitiva diferent per prendre decisions socials,
  • 6:25 - 6:29
    i una forma d'observar-ho és fer estudis de comportament
  • 6:29 - 6:31
    en els què portem gent al laboratori i els fem
  • 6:31 - 6:33
    uns tests de comportament i vos donaré
  • 6:33 - 6:36
    un altre exemple del tipus de tests que fem al meu laboratori.
  • 6:36 - 6:39
    Imagineu que participeu en un dels nostres
  • 6:39 - 6:41
    experiments. Veniu al laboratori
  • 6:41 - 6:44
    i veieu aquest test informatitzat.
  • 6:44 - 6:46
    En aquest test, veieu una serie de prestatges.
  • 6:46 - 6:49
    Hi han objectes en aquest prestatges, en alguns d'ells,
  • 6:49 - 6:52
    i veureu que hi ha un home plantat darrere del moble
  • 6:52 - 6:56
    i que hi han objectes que no pot veure.
  • 6:56 - 6:58
    Estan ocults des del seu punt de vista,
  • 6:58 - 7:01
    amb un tros de fusta gris.
  • 7:01 - 7:04
    Aquesta és la mateixa prestatgeria des del seu punt de vista.
  • 7:04 - 7:08
    Us donareu conte que ell només pot veure uns quants objectes,
  • 7:08 - 7:10
    mentre que vosaltres en podeu veure molts més.
  • 7:10 - 7:12
    La vostra feina es manejar els objectes.
  • 7:12 - 7:15
    El director, plantat darrere de la prestatgeria,
  • 7:15 - 7:17
    us dirigirà per manejar-los,
  • 7:17 - 7:19
    però heu de recordar, que no us demanarà que manegeu els objectes
  • 7:19 - 7:23
    que no pot veure. I açò introdueix una condició molt
  • 7:23 - 7:25
    interessant en la que hi ha un conflicte
  • 7:25 - 7:28
    entre la vostra perspectiva i la del director.
  • 7:28 - 7:32
    Imagineu que us diu que manegeu el camió de dalt a l'esquerra.
  • 7:32 - 7:34
    Hi han tres camions i per instint anireu directament
  • 7:34 - 7:36
    al camió blanc, perquè és el de dalt a l'esquerra
  • 7:36 - 7:39
    des de la vostra perspectiva, però llavors haureu de recordar:
  • 7:39 - 7:41
    "Oh, ell no pot veure aquest camió, voldrà que manegi
  • 7:41 - 7:43
    el camió blau," que es el camió de dalt
  • 7:43 - 7:46
    des de la seva perspectiva. Potser no ho creureu, però
  • 7:46 - 7:49
    adults normals, sans i intel·ligents com vosaltres fan errors
  • 7:49 - 7:52
    un 50% de les vegades en aquest tipus de test.
  • 7:52 - 7:55
    Mouen el camió blanc en lloc del blau.
  • 7:55 - 7:58
    Els fem aquest test a adolescents i a adults.
  • 7:58 - 8:00
    També tenim un grup de control
  • 8:00 - 8:04
    en el què no hi ha director i en el seu lloc els donem una regla.
  • 8:04 - 8:06
    Els diem que farem exactament el mateix
  • 8:06 - 8:09
    però ara no hi ha director. Ara deveu ignorar
  • 8:09 - 8:12
    els objectes que tenen la fusta gris obscura al fons.
  • 8:12 - 8:15
    I veureu que és exactament la mateixa condició, simplement
  • 8:15 - 8:17
    que en el grup sense director han de recordar
  • 8:17 - 8:20
    aplicar aquesta regla arbitraria, mentre que
  • 8:20 - 8:22
    en el grup amb director, han de recordar
  • 8:22 - 8:26
    tindre en compte la perspectiva del director
  • 8:26 - 8:30
    per a guiar el seu comportament.
  • 8:30 - 8:33
    Així que si us ensenyo el percentatge d'errors
  • 8:33 - 8:35
    en un ampli estudi de desenvolupament que vam fer,
  • 8:35 - 8:39
    un estudi que va des dels set anys fins a l'adultesa,
  • 8:39 - 8:40
    el que veureu serà el percentatge d'errors
  • 8:40 - 8:42
    en el grup d'adults en els dos grups de control.
  • 8:42 - 8:45
    Les barres en gris son el grup amb director, i podeu veure
  • 8:45 - 8:48
    que els adults intel·ligents han fet errors fins un 50 per cent
  • 8:48 - 8:50
    de les vegades, mentre que fan molts menys errors
  • 8:50 - 8:53
    quan no hi ha un director present, quan només han
  • 8:53 - 8:56
    de recordar la regla d'ignorar el fons gris.
  • 8:56 - 8:58
    Observant el desenvolupament, els dos grups es desenvolupen
  • 8:58 - 9:01
    de la mateixa manera exactament. Entre la tardana infància
  • 9:01 - 9:03
    i la meitat de l'adolescència, es produeix una millora,
  • 9:03 - 9:07
    és a dir, una reducció dels errors, en les dos proves,
  • 9:07 - 9:08
    en els dos grups de control.
  • 9:08 - 9:10
    Però quan comparem els dos últims grups,
  • 9:10 - 9:12
    el grup en la meitat de l'adolescència i el grup dels adults
  • 9:12 - 9:15
    és on es posa interessant, perquè ací ja no
  • 9:15 - 9:18
    hi ha una millora contínua en el grup sense director.
  • 9:18 - 9:21
    En altres paraules, tot el que necessiteu per recordar
  • 9:21 - 9:24
    la regla i aplicar-la pareix ser que ja està totalment desenvolupat
  • 9:24 - 9:26
    a la meitat de l'adolescència, mentre que en contrast,
  • 9:26 - 9:29
    si mireu les dos últimes barres, existeix encara
  • 9:29 - 9:32
    una millora significant en el grup de control
  • 9:32 - 9:34
    entre la mitjan adolescència i l'adultesa, i això
  • 9:34 - 9:38
    vol dir que l'habilitat de prendre en compte la
  • 9:38 - 9:41
    perspectiva d'altra persona per a guiar el nostre comportament habitual,
  • 9:41 - 9:43
    que, per cert, és una cosa que fem sovint,
  • 9:43 - 9:48
    encara està desenvolupant-se en la mitjan i tardana adolescència.
  • 9:48 - 9:51
    Així que si teniu un fill o filla adolescent i penseu
  • 9:51 - 9:53
    que a vegades tenen problemes veient les coses
  • 9:53 - 9:57
    des d'un altra perspectiva, teniu raó. En tenen. I aquesta està la raó.
  • 9:57 - 10:00
    A vegades ens riem dels adolescents.
  • 10:00 - 10:04
    Els parodiem, sovint inclús els demonitzem als mitjans de comunicació
  • 10:04 - 10:08
    per el típic comportament adolescent. Prenen riscs,
  • 10:08 - 10:10
    a voltes estan de mal humor, tenen molts complexos.
  • 10:10 - 10:13
    Conec una anècdota molt simpàtica d'un amic
  • 10:13 - 10:15
    que deia que el que més havia notat en
  • 10:15 - 10:18
    les seves filles adolescents abans i desprès de la pubertat
  • 10:18 - 10:21
    era com s'avergonyien davant d'ell.
  • 10:21 - 10:23
    Ell deia: "Abans de la pubertat, si les meves dos filles
  • 10:23 - 10:25
    desordenaven en alguna tenda, els diria: "Hey,
  • 10:25 - 10:27
    deixeu de tocar coses i us cantaré la vostra cançó preferida,"
  • 10:27 - 10:29
    i instantàniament deixaven de molestar i ell començava a cantar
  • 10:29 - 10:32
    la seva cançó preferida. Desprès de la pubertat, es va convertir en una amenaça.
  • 10:32 - 10:34
    (rialles)
  • 10:34 - 10:38
    Només imaginar-se al seu pare cantant en públic
  • 10:38 - 10:40
    era prou per fer que es comportessin.
  • 10:40 - 10:42
    La gent pregunta sovint,
  • 10:42 - 10:44
    "És l'adolescència un fenomen recent?
  • 10:44 - 10:46
    L'hem inventada recentment a l'Occident?"
  • 10:46 - 10:49
    Però de fet, la resposta és que probablement no.
    Existeixen moltes
  • 10:49 - 10:52
    descripcions d'adolescents en l'història que sonen
  • 10:52 - 10:55
    molt paregudes a les descripcions actuals.
  • 10:55 - 10:59
    Ací tenim una coneguda cita de Shakespeare de "El conte d'hivern"
  • 10:59 - 11:02
    on descriu l'adolescència de la següent manera:
  • 11:02 - 11:04
    "Tant de bo no existís l'edat entre deu i
  • 11:04 - 11:08
    vint-i-tres, o que la joventut dormís la resta;
  • 11:08 - 11:10
    perquè no hi ha res pel mig excepte embarassar noies
  • 11:10 - 11:16
    ofendre els ancians, robar, lluitar." (rialles)
  • 11:16 - 11:21
    Més tard diu: "Desprès de dir açò, algú que no tingui
  • 11:21 - 11:24
    un cervell reblanit d'entre dinou i vint-i-dos
  • 11:24 - 11:26
    caçaria amb aquest temps?" (rialles)
  • 11:26 - 11:29
    Així que 400 anys més tard, Shakespeare representava
  • 11:29 - 11:32
    els adolescents d'una manera molt similar a la manera
  • 11:32 - 11:35
    en que els representem avui, però avui intentem entendre
  • 11:35 - 11:38
    el seu comportament observant els canvis ocults
  • 11:38 - 11:40
    que es produeixen en els seus cervells.
  • 11:40 - 11:44
    Per exemple, penseu en els riscs que prenen.
    Sabem que els adolescents
  • 11:44 - 11:46
    tenen tendència a prendre riscs. És veritat.
  • 11:46 - 11:49
    Prenen més riscs que els nens o els adults,
  • 11:49 - 11:51
    i encara prenen més riscos
  • 11:51 - 11:54
    quan estan amb els amics. Hi ha un instint important
  • 11:54 - 11:57
    a fer-se independent dels pares
  • 11:57 - 12:00
    i impressionar els amics durant l'adolescència.
  • 12:00 - 12:02
    Però ara intentem comprendre-ho en termes
  • 12:02 - 12:05
    del desenvolupament de la part del seu cervell que anomenem el sistema límbic,
  • 12:05 - 12:08
    ara us mostro el sistema límbic en roig
  • 12:08 - 12:10
    en la presentació darrere de mi, i també en aquest cervell.
  • 12:10 - 12:13
    Per tant, el sistema límbic està dins de tot del cervell,
  • 12:13 - 12:16
    i està implicat en activitats com el procés d'emocions
  • 12:16 - 12:20
    i el procés de satisfaccions.
    Us dona una sensació satisfactòria
  • 12:20 - 12:23
    quan feu coses divertides, inclús prendre riscs.
  • 12:23 - 12:25
    Us dona plaer quan preneu riscs.
  • 12:25 - 12:28
    I esta regió, les regions incloses dins del sistema límbic,
  • 12:28 - 12:32
    s'ha descobert que son hipersensibles a la sensació
  • 12:32 - 12:35
    satisfactòria de prendre riscs en adolescents comparats amb els adults,
  • 12:35 - 12:39
    i al mateix temps, l'escorça prefrontal,
  • 12:39 - 12:41
    que podeu veure en la presentació en blau,
  • 12:41 - 12:44
    que és la que impedeix que prenguem riscs excessius,
  • 12:44 - 12:48
    està encara en procés de desenvolupament en adolescents.
  • 12:48 - 12:51
    Les recerques del cervell han mostrat que el cervell adolescent
  • 12:51 - 12:55
    sofreix un desenvolupament molt profund
  • 12:55 - 12:59
    i açò té implicacions per a l'educació, per a la rehabilitació,
  • 12:59 - 13:03
    i les mediacions. El mon que els envolta, inclosa l'escola,
  • 13:03 - 13:06
    modela el cervell en desenvolupament adolescent,
  • 13:06 - 13:09
    i és relativament recent quan hem començat
  • 13:09 - 13:11
    a educar els adolescents en Occident.
  • 13:11 - 13:15
    Per exemple, els meus quatre avis van deixar l'escola
  • 13:15 - 13:19
    prompte en l'adolescència. No van tindre opció.
  • 13:19 - 13:22
    I aquest és encara el cas per a moltíssims adolescents
  • 13:22 - 13:25
    per tot el món avui en dia. Quaranta per cent d'adolescents
  • 13:25 - 13:29
    no tenen accés a l'educació secundaria.
  • 13:29 - 13:32
    Malgrat això, aquest és un període de la vida durant el qual
  • 13:32 - 13:35
    el cervell és particularment adaptable i mal·leable.
  • 13:35 - 13:38
    És una oportunitat fantàstica per aprendre i per a ser creatius.
  • 13:38 - 13:41
    Per tant, el que a vegades es veu com el problema
  • 13:41 - 13:43
    amb els adolescents (riscs excessius, un control
  • 13:43 - 13:47
    d'impulsos pobre, timidesa) no deurien ser estigmatitzats.
  • 13:47 - 13:50
    De fet, reflecteix els canvis del cervell que proporcionen
  • 13:50 - 13:53
    una oportunitat excel·lent per a l'educació
  • 13:53 - 13:57
    i el desenvolupament social. Gràcies. (Aplaudiments).
  • 13:57 - 14:05
    (Aplaudiments)
Title:
Sarah-Jayne Blakemore: El misteriós funcionament del cervell adolescent
Speaker:
Sarah-Jayne Blakemore
Description:

Per què pareixen els adolescents molt més impulsius, molt menys conscients d'ells mateixos que els adults? La neurocientífica cognitiva Sarah-Jayne Blakemore compara l'escorça prefrontal dels adolescents amb la dels adults per mostrar-nos que el comportament típic dels adolescents el causa el seu cervell en desenvolupament.

more » « less
Video Language:
English
Team:
closed TED
Project:
TEDTalks
Duration:
14:26

Catalan subtitles

Revisions