-
(Música)
-
Steven Zucker: L'escultures de l'antiga Grècia, de bronze o marbre,
-
semblen congelades en el temps.
-
Però això no vol dir que els antics grecs
-
no volien transmetre moviment.
-
Beth Harris: En aquest cas, un moviment que no podries
-
veure a simple vista.
-
Steven Zucker: El què estem veient,
-
és una escultura d'un artista conegut com a Miró.
-
Hem perdut el seu original, però tenim una còpia romana en marbre
-
coneguda com a "El discòbol".
-
Beth Harris: L'original era de bronze i data del segle V
-
abans de la nostra era.
-
Steven Zucker: Al voltant de l'any 450, 460.
-
Beth Harris: I el que estem veient
-
és una de les moltes còpies romanes.
-
De fet, hi ha una al costat de l'altra
-
en aquest mateix museu, com a testimoni de la seva popularitat
-
entre els romans.
-
Steven Zucker: L'escultura mostra un home
-
en aquest moment on el seu cos està completament en tensió.
-
Observa la manera en què la seva cama dreta
-
suporta el pes del seu cos.
-
La seva cama esquerra, els dits del peu
inclinats per sota, arrossegant lleugerament,
-
i està a punt de llençar el disc que sosté amb la mà dreta.
-
Aquest és un moment de tremenda tensió,
-
però també és aquest un moment d'estasi, de quietud,
-
just abans d'executar l'acció.
-
Beth Harris: Atletes i historiadors de l'art
-
han debatut si això és així, si és una posi real
-
que el llançador de disc assumeix en el moviment de llançament.
-
Steven Zucker: És tan interessant, perquè quan pensem de nou
-
sobre la història de la representació de la figura humana en l'antiga Grècia,
-
pensem primer en els Kouros de l'etapa arcaica, els quals
-
es mostraven rígids i estilitzats.
-
I llavors tenim els grans avenços
-
de gent com Policlet que van desenvolupar
-
una comprensió del cos, i van exhibir el contrapposto.
-
En aquest cas tenim alguna cosa similar
-
quant a dinamisme, complexitat, vull dir només
-
observa l'arc de l'esquena i braços,
-
i la manera en què inverteixen l'arc
-
del gir dels malucs.
-
Beth Harris: És a dir, la preocupació primordial
-
de Miró, l'escultor, va ser capturar les qualitats estètiques
-
de l'atleta.
-
El sentit d'equilibri i harmonia,
-
i la bellesa de les proporcions del cos.
-
Steven Zucker: Hi ha una mena d'anti-realisme
-
en aquesta representació naturalista.
-
No hi ha una tensió real dins del cos.
-
El cos es mostra absolutament en descans, fins i tot
-
en aquesta posi extrema.
-
Beth Harris: Si pensem en una figura
-
en un moviment similar, però realitzada molt més tard,
-
d'energia atlètica, com el "David" de Bernini.
-
Steven Zucker: Bé, aquesta torsió és absoluta.
-
Beth Harris: Aquesta figura expressa tot
-
el poder físic en el rostre.
-
Està pressionant les dents, oi?
-
Steven Zucker: Sí.
-
I la seva cara està realment concentrada en l'acció.
-
Però aquí, la cara es mostra absolutament serena.
-
I em recorda de la consistència
-
amb el qual els grecs sempre mantenen la seva noblesa, fins i tot
-
en la batalla, fins i tot en terribles
situacions amb monstres.
-
I aquí, fins i tot en aquest moment quan
-
està a punt d'alliberar el disc.
-
Beth Harris: Correcte, aquesta noblesa, la calma a la cara,
-
és un signe de noblesa de l'ésser humà.
-
Steven Zucker: Bé, aquest és un esport,
-
i l'home està nu, que era el que formava part de la cultura de l'antiga Grècia.
-
Però hi ha un altre raonament del perquè està nua la figura.
-
Per què ocultar la bellesa
-
del cos en l'esport, que és, per descomptat, una celebració
-
del que el cos humà pot aconseguir.
-
Aquesta és una manera de recordar-nos què preocupava als grecs,
-
del potencial de la humanitat, el potencial del pensament,
-
i el potencial del cos.
-
Beth Harris: L'escultura, per tant, representaria
-
un ideal més noble, més heroic,
-
que la representació realista del millor dels atletes.
-
Steven Zucker: És una forma perfecta.
-
(música)
