0:00:00.000,0:00:04.860
(Música)

0:00:04.860,0:00:08.109
Steven Zucker: L'escultures de l'antiga Grècia, de bronze o marbre,

0:00:08.109,0:00:09.160
semblen congelades en el temps.

0:00:09.160,0:00:11.210
Però això no vol dir que els antics grecs

0:00:11.210,0:00:14.160
no volien transmetre moviment.

0:00:14.160,0:00:16.600
Beth Harris: En aquest cas, un moviment que no podries

0:00:16.600,0:00:18.016
veure a simple vista.

0:00:18.016,0:00:19.390
Steven Zucker: El què estem veient,

0:00:19.390,0:00:22.230
és una escultura d'un artista conegut com a Miró.

0:00:22.230,0:00:26.590
Hem perdut el seu original, però tenim una còpia romana en marbre

0:00:26.590,0:00:29.580
coneguda com a "El discòbol".

0:00:29.580,0:00:33.160
Beth Harris: L'original era de bronze i data del segle V

0:00:33.160,0:00:34.240
abans de la nostra era.

0:00:34.240,0:00:35.700
Steven Zucker: Al voltant de l'any 450, 460.

0:00:35.700,0:00:37.200
Beth Harris: I el que estem veient

0:00:37.200,0:00:39.270
és una de les moltes còpies romanes.

0:00:39.270,0:00:41.170
De fet, hi ha una al costat de l'altra

0:00:41.170,0:00:43.650
en aquest mateix museu, com a testimoni de la seva popularitat

0:00:43.650,0:00:45.930
entre els romans.

0:00:45.930,0:00:47.600
Steven Zucker: L'escultura mostra un home

0:00:47.600,0:00:51.380
en aquest moment on el seu cos està completament en tensió.

0:00:51.380,0:00:53.630
Observa la manera en què la seva cama dreta

0:00:53.630,0:00:55.590
suporta el pes del seu cos.

0:00:55.590,0:01:00.330
La seva cama esquerra, els dits del peu[br]inclinats per sota, arrossegant lleugerament,

0:01:00.330,0:01:03.420
i està a punt de llençar el disc que sosté amb la mà dreta.

0:01:03.420,0:01:05.900
Aquest és un moment de tremenda tensió,

0:01:05.900,0:01:08.480
però també és aquest un moment d'estasi, de quietud,

0:01:08.480,0:01:10.560
just abans d'executar l'acció.

0:01:10.560,0:01:12.250
Beth Harris: Atletes i historiadors de l'art

0:01:12.250,0:01:14.930
han debatut si això és així, si és una posi real

0:01:14.930,0:01:18.914
que el llançador de disc assumeix en el moviment de llançament.

0:01:18.914,0:01:21.330
Steven Zucker: És tan interessant, perquè quan pensem de nou

0:01:21.330,0:01:23.520
sobre la història de la representació de la figura humana en l'antiga Grècia,

0:01:23.520,0:01:25.680
pensem primer en els Kouros de l'etapa arcaica, els quals

0:01:25.680,0:01:28.050
es mostraven rígids i estilitzats.

0:01:28.050,0:01:30.000
I llavors tenim els grans avenços

0:01:30.000,0:01:32.380
de gent com Policlet que van desenvolupar

0:01:32.380,0:01:35.400
una comprensió del cos, i van exhibir el contrapposto.

0:01:35.400,0:01:36.800
En aquest cas tenim alguna cosa similar

0:01:36.800,0:01:39.350
quant a dinamisme, complexitat, vull dir només

0:01:39.350,0:01:43.090
observa l'arc de l'esquena i braços,

0:01:43.090,0:01:45.370
i la manera en què inverteixen l'arc

0:01:45.370,0:01:47.000
del gir dels malucs.

0:01:47.000,0:01:49.635
Beth Harris: És a dir, la preocupació primordial

0:01:49.635,0:01:54.401
de Miró, l'escultor, va ser capturar les qualitats estètiques

0:01:54.401,0:01:54.900
de l'atleta.

0:01:54.900,0:01:57.380
El sentit d'equilibri i harmonia,

0:01:57.380,0:02:00.420
i la bellesa de les proporcions del cos.

0:02:00.420,0:02:02.790
Steven Zucker: Hi ha una mena d'anti-realisme

0:02:02.790,0:02:05.980
en aquesta representació naturalista.

0:02:05.980,0:02:09.050
No hi ha una tensió real dins del cos.

0:02:09.050,0:02:12.350
El cos es mostra absolutament en descans, fins i tot

0:02:12.350,0:02:13.627
en aquesta posi extrema.

0:02:13.627,0:02:15.210
Beth Harris: Si pensem en una figura

0:02:15.210,0:02:19.110
en un moviment similar, però realitzada molt més tard,

0:02:19.110,0:02:22.350
d'energia atlètica, com el "David" de Bernini.

0:02:22.350,0:02:25.140
Steven Zucker: Bé, aquesta torsió és absoluta.

0:02:25.140,0:02:27.150
Beth Harris: Aquesta figura expressa tot

0:02:27.150,0:02:29.990
el poder físic en el rostre.

0:02:29.990,0:02:31.502
Està pressionant les dents, oi?

0:02:31.502,0:02:32.460
Steven Zucker: Sí.

0:02:32.460,0:02:34.690
I la seva cara està realment concentrada en l'acció.

0:02:34.690,0:02:37.720
Però aquí, la cara es mostra absolutament serena.

0:02:37.720,0:02:40.520
I em recorda de la consistència

0:02:40.520,0:02:44.020
amb el qual els grecs sempre mantenen la seva noblesa, fins i tot

0:02:44.020,0:02:47.610
en la batalla, fins i tot en terribles[br]situacions amb monstres.

0:02:47.610,0:02:49.520
I aquí, fins i tot en aquest moment quan

0:02:49.520,0:02:51.100
està a punt d'alliberar el disc.

0:02:51.100,0:02:54.370
Beth Harris: Correcte, aquesta noblesa, la calma a la cara,

0:02:54.370,0:02:58.470
és un signe de noblesa de l'ésser humà.

0:02:58.470,0:03:00.030
Steven Zucker: Bé, aquest és un esport,

0:03:00.030,0:03:03.640
i l'home està nu, que era el que formava part de la cultura de l'antiga Grècia.

0:03:03.640,0:03:05.460
Però hi ha un altre raonament del perquè està nua la figura.

0:03:05.460,0:03:07.130
Per què ocultar la bellesa

0:03:07.130,0:03:10.700
del cos en l'esport, que és, per descomptat, una celebració

0:03:10.700,0:03:13.220
del que el cos humà pot aconseguir.

0:03:13.220,0:03:17.700
Aquesta és una manera de recordar-nos què preocupava als grecs,

0:03:17.700,0:03:20.730
del potencial de la humanitat, el potencial del pensament,

0:03:20.730,0:03:22.460
i el potencial del cos.

0:03:22.460,0:03:24.180
Beth Harris: L'escultura, per tant, representaria

0:03:24.180,0:03:29.700
un ideal més noble, més heroic,

0:03:29.700,0:03:32.630
que la representació realista del millor dels atletes.

0:03:32.630,0:03:34.950
Steven Zucker: És una forma perfecta.

0:03:34.950,0:03:45.627
(música)