1
00:00:00,000 --> 00:00:04,860
(Música)

2
00:00:04,860 --> 00:00:08,109
Steven Zucker: L'escultures de l'antiga Grècia, de bronze o marbre,

3
00:00:08,109 --> 00:00:09,160
semblen congelades en el temps.

4
00:00:09,160 --> 00:00:11,210
Però això no vol dir que els antics grecs

5
00:00:11,210 --> 00:00:14,160
no volien transmetre moviment.

6
00:00:14,160 --> 00:00:16,600
Beth Harris: En aquest cas, un moviment que no podries

7
00:00:16,600 --> 00:00:18,016
veure a simple vista.

8
00:00:18,016 --> 00:00:19,390
Steven Zucker: El què estem veient,

9
00:00:19,390 --> 00:00:22,230
és una escultura d'un artista conegut com a Miró.

10
00:00:22,230 --> 00:00:26,590
Hem perdut el seu original, però tenim una còpia romana en marbre

11
00:00:26,590 --> 00:00:29,580
coneguda com a "El discòbol".

12
00:00:29,580 --> 00:00:33,160
Beth Harris: L'original era de bronze i data del segle V

13
00:00:33,160 --> 00:00:34,240
abans de la nostra era.

14
00:00:34,240 --> 00:00:35,700
Steven Zucker: Al voltant de l'any 450, 460.

15
00:00:35,700 --> 00:00:37,200
Beth Harris: I el que estem veient

16
00:00:37,200 --> 00:00:39,270
és una de les moltes còpies romanes.

17
00:00:39,270 --> 00:00:41,170
De fet, hi ha una al costat de l'altra

18
00:00:41,170 --> 00:00:43,650
en aquest mateix museu, com a testimoni de la seva popularitat

19
00:00:43,650 --> 00:00:45,930
entre els romans.

20
00:00:45,930 --> 00:00:47,600
Steven Zucker: L'escultura mostra un home

21
00:00:47,600 --> 00:00:51,380
en aquest moment on el seu cos està completament en tensió.

22
00:00:51,380 --> 00:00:53,630
Observa la manera en què la seva cama dreta

23
00:00:53,630 --> 00:00:55,590
suporta el pes del seu cos.

24
00:00:55,590 --> 00:01:00,330
La seva cama esquerra, els dits del peu
inclinats per sota, arrossegant lleugerament,

25
00:01:00,330 --> 00:01:03,420
i està a punt de llençar el disc que sosté amb la mà dreta.

26
00:01:03,420 --> 00:01:05,900
Aquest és un moment de tremenda tensió,

27
00:01:05,900 --> 00:01:08,480
però també és aquest un moment d'estasi, de quietud,

28
00:01:08,480 --> 00:01:10,560
just abans d'executar l'acció.

29
00:01:10,560 --> 00:01:12,250
Beth Harris: Atletes i historiadors de l'art

30
00:01:12,250 --> 00:01:14,930
han debatut si això és així, si és una posi real

31
00:01:14,930 --> 00:01:18,914
que el llançador de disc assumeix en el moviment de llançament.

32
00:01:18,914 --> 00:01:21,330
Steven Zucker: És tan interessant, perquè quan pensem de nou

33
00:01:21,330 --> 00:01:23,520
sobre la història de la representació de la figura humana en l'antiga Grècia,

34
00:01:23,520 --> 00:01:25,680
pensem primer en els Kouros de l'etapa arcaica, els quals

35
00:01:25,680 --> 00:01:28,050
es mostraven rígids i estilitzats.

36
00:01:28,050 --> 00:01:30,000
I llavors tenim els grans avenços

37
00:01:30,000 --> 00:01:32,380
de gent com Policlet que van desenvolupar

38
00:01:32,380 --> 00:01:35,400
una comprensió del cos, i van exhibir el contrapposto.

39
00:01:35,400 --> 00:01:36,800
En aquest cas tenim alguna cosa similar

40
00:01:36,800 --> 00:01:39,350
quant a dinamisme, complexitat, vull dir només

41
00:01:39,350 --> 00:01:43,090
observa l'arc de l'esquena i braços,

42
00:01:43,090 --> 00:01:45,370
i la manera en què inverteixen l'arc

43
00:01:45,370 --> 00:01:47,000
del gir dels malucs.

44
00:01:47,000 --> 00:01:49,635
Beth Harris: És a dir, la preocupació primordial

45
00:01:49,635 --> 00:01:54,401
de Miró, l'escultor, va ser capturar les qualitats estètiques

46
00:01:54,401 --> 00:01:54,900
de l'atleta.

47
00:01:54,900 --> 00:01:57,380
El sentit d'equilibri i harmonia,

48
00:01:57,380 --> 00:02:00,420
i la bellesa de les proporcions del cos.

49
00:02:00,420 --> 00:02:02,790
Steven Zucker: Hi ha una mena d'anti-realisme

50
00:02:02,790 --> 00:02:05,980
en aquesta representació naturalista.

51
00:02:05,980 --> 00:02:09,050
No hi ha una tensió real dins del cos.

52
00:02:09,050 --> 00:02:12,350
El cos es mostra absolutament en descans, fins i tot

53
00:02:12,350 --> 00:02:13,627
en aquesta posi extrema.

54
00:02:13,627 --> 00:02:15,210
Beth Harris: Si pensem en una figura

55
00:02:15,210 --> 00:02:19,110
en un moviment similar, però realitzada molt més tard,

56
00:02:19,110 --> 00:02:22,350
d'energia atlètica, com el "David" de Bernini.

57
00:02:22,350 --> 00:02:25,140
Steven Zucker: Bé, aquesta torsió és absoluta.

58
00:02:25,140 --> 00:02:27,150
Beth Harris: Aquesta figura expressa tot

59
00:02:27,150 --> 00:02:29,990
el poder físic en el rostre.

60
00:02:29,990 --> 00:02:31,502
Està pressionant les dents, oi?

61
00:02:31,502 --> 00:02:32,460
Steven Zucker: Sí.

62
00:02:32,460 --> 00:02:34,690
I la seva cara està realment concentrada en l'acció.

63
00:02:34,690 --> 00:02:37,720
Però aquí, la cara es mostra absolutament serena.

64
00:02:37,720 --> 00:02:40,520
I em recorda de la consistència

65
00:02:40,520 --> 00:02:44,020
amb el qual els grecs sempre mantenen la seva noblesa, fins i tot

66
00:02:44,020 --> 00:02:47,610
en la batalla, fins i tot en terribles
situacions amb monstres.

67
00:02:47,610 --> 00:02:49,520
I aquí, fins i tot en aquest moment quan

68
00:02:49,520 --> 00:02:51,100
està a punt d'alliberar el disc.

69
00:02:51,100 --> 00:02:54,370
Beth Harris: Correcte, aquesta noblesa, la calma a la cara,

70
00:02:54,370 --> 00:02:58,470
és un signe de noblesa de l'ésser humà.

71
00:02:58,470 --> 00:03:00,030
Steven Zucker: Bé, aquest és un esport,

72
00:03:00,030 --> 00:03:03,640
i l'home està nu, que era el que formava part de la cultura de l'antiga Grècia.

73
00:03:03,640 --> 00:03:05,460
Però hi ha un altre raonament del perquè està nua la figura.

74
00:03:05,460 --> 00:03:07,130
Per què ocultar la bellesa

75
00:03:07,130 --> 00:03:10,700
del cos en l'esport, que és, per descomptat, una celebració

76
00:03:10,700 --> 00:03:13,220
del que el cos humà pot aconseguir.

77
00:03:13,220 --> 00:03:17,700
Aquesta és una manera de recordar-nos què preocupava als grecs,

78
00:03:17,700 --> 00:03:20,730
del potencial de la humanitat, el potencial del pensament,

79
00:03:20,730 --> 00:03:22,460
i el potencial del cos.

80
00:03:22,460 --> 00:03:24,180
Beth Harris: L'escultura, per tant, representaria

81
00:03:24,180 --> 00:03:29,700
un ideal més noble, més heroic,

82
00:03:29,700 --> 00:03:32,630
que la representació realista del millor dels atletes.

83
00:03:32,630 --> 00:03:34,950
Steven Zucker: És una forma perfecta.

84
00:03:34,950 --> 00:03:45,627
(música)