Ken Robinson diu que les escoles maten la creativitat
-
0:00 - 0:07Bon dia. Com esteu? Està sent genial, no?
-
0:07 - 0:11He quedat impressionat per tot això.
-
0:11 - 0:15De fet, crec que me'n vaig. (Riures)
-
0:15 - 0:19Hi ha hagut tres temes principals,
-
0:19 - 0:23dels que s'ha parlat en les conferències, els quals em semblen rellevants
-
0:23 - 0:25pel que he vingut a explicar.
-
0:25 - 0:29Un és la extraordinària evidència de la creativitat humana
-
0:29 - 0:32en totes les presentacions que hem tingut
-
0:32 - 0:35i en tota la gent de per aquí. Ha quedat patent la varietat de la creativitat
-
0:35 - 0:38i l'abast que pot tenir. El segon és
-
0:38 - 0:41que això ens posa en un lloc on no tenim ni idea del que pot passar,
-
0:41 - 0:43pel que fa al futur, Ni idea
-
0:43 - 0:45de quin paper tindrà.
-
0:45 - 0:48Jo estic interessat en l'educació
-
0:48 - 0:51realment, trobo que tothom té interés en l'educació.
-
0:51 - 0:53No? Ho trobo molt interessant.
-
0:53 - 0:56Si estàs en un sopar de celebració, i dius
-
0:56 - 0:59que treballes en educació
-
0:59 - 1:06de fet, no acostumes estar en celebracions, francament, si et dediques a l'educació.
-
1:06 - 1:09(Riures) Ningú t'ho pregunta.
-
1:09 - 1:14I ningú mai no et respon preguntant-te, curiosament. És una mica estrany per a mi.
-
1:14 - 1:16Però si ho ets, i li dius a algú,
-
1:16 - 1:18sabeu, solen dir, "A què et dediques?"
-
1:18 - 1:20i tu dius que et dediques a l'educació,
-
1:20 - 1:24i pots veure com la sang se'ls hi envà de la cara. Es queden com,
-
1:24 - 1:30"Déu meu," sabeu, "Perquè jo? Si només surto una nit a la setmana." (Riures)
-
1:30 - 1:32Però si els hi preguntes sobre la seva educació,
-
1:32 - 1:34llavors no paren de parlar-te'n. Per que és una d'aquelles coses
-
1:34 - 1:37que arriba fons en les persones, no creieu?
-
1:37 - 1:40Com la religió, els diners i altres coses.
-
1:40 - 1:44Tinc un gran interés en l'educació, i penso que tots el tenim.
-
1:44 - 1:46Tenim un enorme interés vital en ella,
-
1:46 - 1:49en part per que és l'educació qui ens
-
1:49 - 1:52porta a un futur que no podem imaginar.
-
1:52 - 1:55Si ho penseu, els nens que comencen l'escola aquest any
-
1:55 - 2:01es retiraran l'any 2065. Ningú té ni idea
-
2:01 - 2:04a pesar de tots els experts que han passat per aquí els últims quatre dies
-
2:04 - 2:06de com serà el món
-
2:06 - 2:08ni tan sols d'aquí a cinc anys. I, tot i així, suposadament
-
2:08 - 2:11hem d'estar preparant els nens per aquest món. La impredibilitat, penso,
-
2:11 - 2:13és extraordinària.
-
2:13 - 2:15I el tercer tema és que
-
2:15 - 2:20tots ens hem posat d'acord, a pesar de tot, en dir que
-
2:20 - 2:23les extraordinàries capacitats que els nens tenen
-
2:23 - 2:25les seves capacitats per la inovació. Em refereixo a... la Sirena, ahir a la nit, va ser meravellós,
-
2:25 - 2:28no creieu? Només veure el que podia fer.
-
2:28 - 2:33Va estar excepcional, però penso que ella no és, per dir-ho així
-
2:33 - 2:36excepcional dins el col·lectiu infantil.
-
2:36 - 2:39El que és és una persona amb un extraordinària dedicació
-
2:39 - 2:41que ha trobat un talent. I la meva idea és que,
-
2:41 - 2:43tots els nens tenen talents increïbles.
-
2:43 - 2:45I que nosaltres els malgastem, de mala manera.
-
2:45 - 2:48Així doncs, vull parlar sobre educació i
-
2:48 - 2:51vull parlar sobre creativitat. El meu punt de vista és que
-
2:51 - 2:54la creativitat és ara tan important en l'educació com llegir o escriure,
-
2:54 - 2:58i li hauríem de donar un tracte semblant.
-
2:58 - 3:06(Aplaudiments) Gràcies. Això és tot, per cert.
-
3:06 - 3:10Moltes gràcies. (Riures) així, em sobren 15 minuts.
-
3:10 - 3:17Bé, Jo vaig neixer... no. (Riures)
-
3:17 - 3:21Vaig escoltar una història fantàstica fa poc -m'encanten les històries-
-
3:21 - 3:25d'una nena que estava en una classe de dibuix. Tenia sis anys,
-
3:25 - 3:27estava asseguda al final de la classe, dibuixant,
-
3:27 - 3:29i la professora deia que la nena quasi mai
-
3:29 - 3:33prestava atenció, i que, a la classe de dibuix sí que en prestava
-
3:33 - 3:35La professora estava fascinada i va anar a veure-la al seu lloc
-
3:35 - 3:38i li va preguntar: "Què dibuixes?"
-
3:38 - 3:41I la nena va respondre: "Estic dibuixant un retrat de Déu."
-
3:41 - 3:44I la professora va dir: "Però si ningú sap com és Déu."
-
3:44 - 3:51I la nena li va contestar: "Ho sabran en un minut."
-
3:51 - 3:52(Riures)
-
3:52 - 3:57Quan el meu fill tenia quatre anys, a Anglaterra -
-
3:57 - 4:00de fet ell tenia quatre anys a tot arreu, sent sincer. (Riures)
-
4:00 - 4:06Si som estrictes, allà on anés, tenia quatre anys.
-
4:06 - 4:08Ell estava a la representació del Naixement.
-
4:08 - 4:11Recordeu la història? No, va ser gran.
-
4:11 - 4:14Va ser una gran història. El Mel Gibson en va fer tota la sèrie.
-
4:14 - 4:19Potser heu vist: "Cavalcada II." Però el James feia el paper del Joseph,
-
4:19 - 4:22cosa que ens emocionava molt.
-
4:22 - 4:24Consideravem que era un dels papers més importants.
-
4:24 - 4:26Vam omplir l'auditori de samarretes que posaven:
-
4:26 - 4:29"James Robinson ÉS Joseph!" (Riures)
-
4:29 - 4:31No feia falta que parlés, però sabeu el moment
-
4:31 - 4:34en que venen els tres reis d'orient. Que porten regals,
-
4:34 - 4:36porten or, encens i mirra.
-
4:36 - 4:38Això va passar de veritat. Estàvem allà asseguts
-
4:38 - 4:40i jo vaig pensar que s'havien equivocat,
-
4:40 - 4:42però vam parlar amb ell al final i li vam dir:
-
4:42 - 4:44"Tot ha sortit bé?" I ell va contestar: "Sí, perquè, ho he fet malament?"
-
4:44 - 4:46Ho havien canviat, això era tot.
-
4:46 - 4:47Fos com fos, els tres nens van entrar,
-
4:47 - 4:49nens de quatre anys amb tovalloles al cap,
-
4:49 - 4:52i van deixar les caixes a terra,
-
4:52 - 4:54i el primer noi va dir: "Jo et porto or."
-
4:54 - 4:57el segon va dir: "Jo et porto mirra."
-
4:57 - 5:11i el tercer va dir: "En Cens t'envia això." (Riures)
-
5:11 - 5:13El que tenen en comú aquests exemples és que els nens van tenir el control.
-
5:13 - 5:16Si no ho saben, s'ho inventen.
-
5:16 - 5:19No és cert? No tenen por d'equivocar-se.
-
5:19 - 5:24Amb això no vull dir que equivocar-se sigui el mateix que ser creatiu.
-
5:24 - 5:25El que sabem és que,
-
5:25 - 5:28si no estàs preparat per equivocar-te,
-
5:28 - 5:31mai trobaràs res original.
-
5:31 - 5:34Si no estàs preparat per equivocar-te. I, quan es fan grans,
-
5:34 - 5:36la majoria de nens han perdut aquesta capacitat.
-
5:36 - 5:39Tenen por d'estar equivocats.
-
5:39 - 5:41I nosaltres dirigim les nostres empreses així, per cert.
-
5:41 - 5:44Estigmatizem els errors. També, ara, tractem així
-
5:44 - 5:47el sistema d'educació nacional, on
-
5:47 - 5:50els errors son el pitjor que un pot fer.
-
5:50 - 5:53I el resultat és que estem educant a la gent en detriment
-
5:53 - 5:56de les seves capacitats creatives. Picasso va dir un cop
-
5:56 - 5:59que tots els nens neixen artistes.
-
5:59 - 6:03El problema és concervar-se artista quan creixem. Crec profundament
-
6:03 - 6:05que no creixem creativament,
-
6:05 - 6:08perdem creativitat mentres creixem. Més aviat, l'educació ens en separa
-
6:08 - 6:10Perquè passa això?
-
6:10 - 6:14Jo vaig viure a Stratford-on-Avon fins fa cinc anys.
-
6:14 - 6:16De fet, ens vem traslladar de Stratford a Los Angeles.
-
6:16 - 6:20Així que ja us podeu imaginar quin canvi va suposar això.
-
6:20 - 6:22(Riures) De fet,
-
6:22 - 6:24vivíem en un lloc que es deia Snitterfield,
-
6:24 - 6:26sortint de Stratford, que és on
-
6:26 - 6:31el pare de Shakespeare va néixer. Us ha sorprés un pensament? A mi sí que em va passar.
-
6:31 - 6:33Havíeu pensat mai que Shakespeare tingués pare?
-
6:33 - 6:35No oi? Perquè tampoc imagineu a
-
6:35 - 6:37Shakespeare quan era nen, oi?
-
6:37 - 6:40El Shakespeare quan tenia set anys? Jo mai havia pensat en això. Vull dir, ell
-
6:40 - 6:42va tenir set anys en algún moment. Ell va anar a
-
6:42 - 6:51la classe d'anglès d'algú, no? Havia de ser una situació estranya, no?
-
6:51 - 7:05(Riures) "T'has d'esforçar més". Que el seu pare l'enviés al llit, sabeu,
-
7:05 - 7:08al Shakespeare, "Ves a dormir, ara,"
-
7:08 - 7:10al William Shakespeare, "i deixa estar el llapís d'un cop.
-
7:10 - 7:18I deixa de parlar així. Confons a tothom."
-
7:18 - 7:23(Riures)
-
7:23 - 7:26Com deia, ens vam mudar de Startford a Los Angeles,
-
7:26 - 7:30i només vull dir una cosa sobre la transició, de fet.
-
7:30 - 7:33El meu fill no volia venir.
-
7:33 - 7:36Tinc dos fills. Ell té 21 anys i la meva filla en té 16.
-
7:36 - 7:38Ell no volia venir a Los Angeles. Li agradava la idea,
-
7:38 - 7:43pero tenia una nòvia a Anglaterra. Era l'amor de la seva vida, la Sarah.
-
7:43 - 7:45La coneixia des de feia un mes.
-
7:45 - 7:48Mira, ara haurien celebrat el seu quart aniversari,
-
7:48 - 7:52per que això és molt temps quan tens 16 anys
-
7:52 - 7:54Sigui com sigui, estava molt enfadat a l'avió,
-
7:54 - 7:56i deia: "Mai trobaré una altra noia com la Sarah."
-
7:56 - 7:58I nosaltres estavem contents de sentir això, francament,
-
7:58 - 8:10per que ella era la principal raó per la qual marxàvem del país.
-
8:10 - 8:13(Riures)
-
8:13 - 8:16Però hi ha una cosa que et xoca quan et mudes a Amèrica
-
8:16 - 8:18i quan viatges pel món:
-
8:18 - 8:22cada sistema educatiu al món the la mateixa jerarquia de assignatures.
-
8:22 - 8:24Tots. No importa on vagis.
-
8:24 - 8:26Penses que seran diferents, però no és així.
-
8:26 - 8:29A dalt hi ha sempre les matemàtiques i les llengues
-
8:29 - 8:31després venen les humanitats, i al final les arts.
-
8:31 - 8:33A qualsevol lloc del món.
-
8:33 - 8:36I també a quasi tots els sistemes educatius,
-
8:36 - 8:38existeix una jerarquia dins de les arts.
-
8:38 - 8:40Les arts plàstiques i la música tenen, generalment, una importancia major
-
8:40 - 8:43que el teatre i la dansa. No hi ha cap sistema educatiu al planeta
-
8:43 - 8:45que ensenyi dansa cada dia als nens
-
8:45 - 8:48de la mateixa manera que s'ensenyen matemàtiques. Perquè?
-
8:48 - 8:50Perquè no? Penso que és una pregunta important.
-
8:50 - 8:53Les matemàtiques són molt importants, però la dansa també.
-
8:53 - 8:56Els nens ballen tota l'estona si se'ls deixa, tots ho fem.
-
8:56 - 8:59Tots tenim cossos, no? Em deixo alguna cosa?
-
8:59 - 9:03(Riures) Veritablement, el que passa és que
-
9:03 - 9:05quan els nens es fan grans, comencem a educar-los
-
9:05 - 9:08progressivament de cintura cap amunt. I ens acabem centrant en els seus caps.
-
9:08 - 9:10I principalment en un costat.
-
9:10 - 9:14Si anessis a visitar el sistema educatiu com un extraterrestre
-
9:14 - 9:17i preguntessis "Perquè serveix, l'educació pública?"
-
9:17 - 9:19La conclusió seria -miran't-ne els resultats,
-
9:19 - 9:21que qui realment té èxit segons el sistema,
-
9:21 - 9:23és qui fa tot el que se suposa que s'ha de fer,
-
9:23 - 9:26qui s'emporta tots els punts positius, els guanyadors-
-
9:26 - 9:29Penso que hauríem de concloure que el propòsit de l'educació pública
-
9:29 - 9:30arreu del món
-
9:30 - 9:34és produir professors universitaris. No?
-
9:34 - 9:36Són la gent que surt a dalt de tot.
-
9:37 - 9:40I jo solia estar allà, allà. (Riures)
-
9:40 - 9:44I m'agraden els professors d'universitat, però sabeu,
-
9:44 - 9:48no hauríem de tenir-los tant ben considerats, com un exemple de superació humana.
-
9:48 - 9:50Són només una altra opció de vida,
-
9:50 - 9:52una altra opció de vida. Però són curiosos,
-
9:52 - 9:54I dic això amb tot l'afecte cap a ells.
-
9:54 - 9:57Hi ha una cosa molt curiosa sobre els professors universitaris per la meva experiència -
-
9:57 - 10:00no tots, però normalment- viuen dins els seus caps.
-
10:00 - 10:02Viuen allà dalt, i lleugerament en un costat.
-
10:02 - 10:06No tenen cos, sabeu? quasi literalment.
-
10:06 - 10:08Veuen el seu cos
-
10:08 - 10:17com una forma de transport pels seus caps, no?
-
10:17 - 10:24(Riures) És el mitjà per portar els seus caps a reunions.
-
10:24 - 10:27Si voleu evidències reals de experiències extra-corporals,
-
10:27 - 10:30per cert, aneu a alguna conferència
-
10:30 - 10:32acadèmica
-
10:32 - 10:35i visiteu la discoteca l'última nit.
-
10:35 - 10:39(Riures) I allà ho veureu, homes i dones
-
10:39 - 10:43movent-se incontrolablement, completament fora de ritme
-
10:43 - 10:47esperant fins que acaba la festa per poder anar a casa a escriure'n un article.
-
10:47 - 10:53Ara, el nostre sistema educatiu es regeix per la idea de la habilitat acadèmica.
-
10:53 - 10:56I existeix una raó.
-
10:56 - 10:58El sistema va ser inventat -a tot el món, no hi havia
-
10:58 - 11:00un sistema públic d'educació, realment, fins al segle XIX.
-
11:00 - 11:03Es va configurar
-
11:03 - 11:04per satisfer les necessitats de la industrialització.
-
11:04 - 11:07Així doncs, la seva estructura està basada en dues idees.
-
11:07 - 11:11Número u, que les assignatures més útlis per a treballar
-
11:11 - 11:13són les més importants. Segurament us van forçar a deixar de fer coses
-
11:13 - 11:15a l'escola, quan éreu nens, coses que us agradaven,
-
11:15 - 11:17al·legant que
-
11:17 - 11:20mai us servirien per aconseguir una feina. No és així?
-
11:20 - 11:22No facis música, no seràs mai un músic;
-
11:22 - 11:24no facis art, mai seràs un artista.
-
11:25 - 11:29Consell benintencionat -això sí, completament equivocat. Tot el món
-
11:29 - 11:30està embarcat en una revolució.
-
11:30 - 11:33La segona és la habilitat acadèmica, la qual ha esdevingut dominant
-
11:33 - 11:34sobre la nostra visió de intel·ligència,
-
11:34 - 11:37perquè les universitats dissenyen el sistema a la seva semblança.
-
11:37 - 11:39Si ho penseu, tot el sistema
-
11:39 - 11:41d'educació pública de tot el món és un prolongat procés
-
11:41 - 11:43d'entrada a la universitat.
-
11:43 - 11:46i la conseqüència és que molts grans talents,
-
11:46 - 11:48gent brillant i creativa pensen que no tenen talent,
-
11:48 - 11:50perquè la cosa en la què destaquen a l'escola
-
11:50 - 11:54no és valorada, i, tot al contrari, és estigmatitzada.
-
11:54 - 11:56I penso que no ens podem permetre continuar per eixa via
-
11:56 - 11:58En els pròxims 30 anys, segons la UNESCO,
-
11:58 - 12:01a nivell mundial, es gradurà més gent
-
12:01 - 12:03que en tota la hisòria.
-
12:03 - 12:05Més gent, i es tracta de la combinació
-
12:05 - 12:07de tot el que hem parlat -
-
12:07 - 12:10tecnologia i el seu efecte de transformació sobre el treball, i demografia
-
12:10 - 12:12i l'enorme explosió de població.
-
12:12 - 12:15De cop, els títols no valdran res. No creieu?
-
12:15 - 12:19Quan jo era estudiant, si tenies una carrera, tenies una feina.
-
12:19 - 12:22I si no la tenies era perquè no la volies.
-
12:22 - 12:25I jo no en volia cap, francament (Riures)
-
12:25 - 12:30Però ara, joves amb títulacions
-
12:30 - 12:31es queden sovint a casa jugant a videojocs,
-
12:31 - 12:34perquè ara necessites un màster on abans es demanava una carrera,
-
12:34 - 12:37i ara necessites un doctorat per l'altra.
-
12:37 - 12:39Es tracta d'un procés d'inflació acadèmica.
-
12:39 - 12:41I indica que tota l'estructura de l'educació
-
12:41 - 12:43trontolla sota els nostres peus. Necessitem repensar radicalment,
-
12:43 - 12:44la nostra visió sobre la intel·ligència.
-
12:44 - 12:46Sabem tres coses sobre la intel·ligència.
-
12:46 - 12:49Primer, és diversa. Pensem sobre el que ens envolta de tantes maneres
-
12:49 - 12:51com la nostra experiència ens permet. Pensem visualment,
-
12:51 - 12:54pensem en so, pensem mitjançant el nostre cos.
-
12:54 - 12:57Pensem en termes abstractes, pensem en moviment.
-
12:57 - 12:59Segon, la intel·ligència és dinàmica.
-
12:59 - 13:02Si observem les interaccions en el cervell humà, com vam escoltar
-
13:02 - 13:05ahir en diferents presentacions,
-
13:05 - 13:07la intel·ligència és meravellosament interactiva.
-
13:07 - 13:10El cervell no està dividit en compartiments.
-
13:10 - 13:13De fet, la creativitat -que es defineix com el procés
-
13:13 - 13:15de tenir idees originals que tenen valor-
-
13:15 - 13:18més aviat arriba a través de la interacció
-
13:18 - 13:21de diferents maneres de veure les coses.
-
13:21 - 13:23El cervell és intencional -per cert,
-
13:23 - 13:26hi ha un feix de nervis que uneix les dues meitats del cervell
-
13:26 - 13:28anomenat corpus callosum. És més gruixut en les dones.
-
13:28 - 13:30Seguint amb el que deia la Helen ahir, Jo penso
-
13:30 - 13:34que és per això que les dones són millors fent moltes tasques alhora.
-
13:34 - 13:36Perquè ho son, no?
-
13:36 - 13:39Hi ha una branca de recerca que s'hi dedica, però jo ho sé per experiència personal.
-
13:39 - 13:41Si la meva dona està preparant el dinar a casa -
-
13:41 - 13:45cosa que no passa sovint, afortunadament. (Riures)
-
13:45 - 13:48però sabeu, ella està fent -no, ella és bona en moltes altres coses-
-
13:48 - 13:50però si està cuinant, sabeu,
-
13:50 - 13:52ella pot estar parlant per telèfon,
-
13:52 - 13:55parlant amb els nens, pintant el sostre,
-
13:55 - 13:58operant a cor obert per allà.
-
13:58 - 14:01Si jo cuino, la porta està tancada, els nens son fora,
-
14:01 - 14:04el telèfon està despenjat, i si ella entre m'enfado.
-
14:04 - 14:17Li dic: "Terry, si us plau, estic intentant fregir un ou aquí. Deixa'm concentrar." (Riures)
-
14:17 - 14:19De fet, sabeu aquella vella reflexió filosòfica que diu,
-
14:19 - 14:22si un arbre cau en un bosc i ningú el sent,
-
14:22 - 14:25ha passat? Algú se'n enrecordarà?
-
14:25 - 14:28Vaig veure una samarreta genial fa poc que deia: "Si un home diu el que pensa
-
14:28 - 14:31en un bosc, i no hi ha cap dona que l'escolti,
-
14:31 - 14:40estarà igualment equivocat?" (Riures)
-
14:40 - 14:42I la tercera cosa sobre la intel·ligència és,
-
14:43 - 14:45que es diferent. Estic treballant en un nou llibre
-
14:45 - 14:47titulat "Epifania," basat en una sèrie
-
14:47 - 14:49d'entrevistes amb gent que parla sobre com van descobrir
-
14:49 - 14:51el seu talent. Estic fascinat per com arriba la gent a descobrir-lo.
-
14:51 - 14:54Està inspirat en una conversació que vaig tenir
-
14:54 - 14:56amb una dona meravellosa sobre la qual
-
14:56 - 14:58la majoria no hauran sentit a parlar, es deia Gillian Lynne,
-
14:58 - 15:00N'heu sentit a parlar? Alguns sí. Ella era coreògrafa.
-
15:00 - 15:02i tothom coneix la seva feina.
-
15:02 - 15:04Ella va fer "Cats" i "El fantasma de l'opera"
-
15:04 - 15:08Ella és meravellosa. Solia treballar al Royal Ballet, a Anglaterra,
-
15:08 - 15:10com podeu veure.
-
15:10 - 15:12Sigui com sigui, la Gillian i jo vam dinar junts un dia I li vaig preguntar:
-
15:12 - 15:14"Gillian, com vas arribar a ser ballarina?" I ella em va respondre
-
15:14 - 15:16és interessant, quan ella anava a l'escola,
-
15:16 - 15:19estava desesperada. I l'escola, als anys 30,
-
15:19 - 15:21va escriure als seus pares dient: "Pensem
-
15:21 - 15:23que la Gillian té problemes per aprendre". Ella no es podia concentrar,
-
15:23 - 15:25era un sac de nervis. Ara li diagnosticarien
-
15:25 - 15:29hiperacció. No creieu? Però als anys trenta,
-
15:29 - 15:32encara no s'havia inventat l'hiperacció.
-
15:32 - 15:35no era una malaltia coneguda. (Riures)
-
15:35 - 15:39La gent no sabia que es pogués tenir.
-
15:39 - 15:43Fos com fos, va anar a veure un especialista. En una d'aquestes habitacions amb panells de fusta
-
15:43 - 15:46hi va anar amb la seva mare,
-
15:46 - 15:49la van asseure en una cadira al fons,
-
15:49 - 15:51va estar asseguda sobre les seves mans durant 20 minuts
-
15:51 - 15:53i l'home va parlar amb la mare sobre tots
-
15:53 - 15:57els problemes que la Gillian tenia a l'escola. I al final -
-
15:57 - 15:59com que ella molestava als altres,
-
15:59 - 16:01mai feia els deures a temps, entre altres coses,
-
16:01 - 16:04una nena petita de vuit anys- al final, el doctor es va asseure
-
16:04 - 16:06al costat de la Gillian i li va dir: "Gillian,
-
16:06 - 16:08la teva mare ja m'ha explicat totes aquestes coses
-
16:08 - 16:10i ara necessito parlar-ne amb ella en privat."
-
16:10 - 16:13li va dir: "Espera'ns aquí, tornarem en un moment."
-
16:13 - 16:15i van marxar.
-
16:15 - 16:17però en sortir de l'habitació, va encendre la radio
-
16:17 - 16:19que hi havia sobre la seva taula. I quan van
-
16:19 - 16:21tornar a l'habitació, el doctor li va dir a la mare:
-
16:21 - 16:24"Només cal mirar-la". En l'instant en que van sortir de l'habitació,
-
16:24 - 16:28ella em va dir que es va posar de peu, movent-se al ritme de la música.
-
16:28 - 16:30La van estar mirant durant uns minuts
-
16:30 - 16:33I el doctor li va dir a la seva mare:
-
16:33 - 16:37"Sra. Lynne, la Gillian no està malalta, és ballarina.
-
16:37 - 16:39Porti-la a una escola de dansa."
-
16:39 - 16:41I jo li vaig preguntar: "I què va passar?"
-
16:41 - 16:44I ella em va dir: "Que ho va fer. I no puc dir-te com de magnífic va ser.
-
16:44 - 16:46Vam entrar en aquella habitació i estava plena de
-
16:46 - 16:49gent com jo. Gent que no es podia estar quieta.
-
16:49 - 16:52Gent que necessitava moure's per pensar." Gent que necessitava moure's per pensar.
-
16:52 - 16:54Feien ballet, tap, jazz,
-
16:54 - 16:56moderna, i contemporània.
-
16:56 - 16:59Amb el temps va aconseguir una audició a la Royal Ballet Scool,
-
16:59 - 17:01va esdevenir solista, i va tenir una excel·lent carrera
-
17:01 - 17:03en la Royal Ballet. Més endevant es va graduar
-
17:03 - 17:05de la Royal Ballet School i
-
17:05 - 17:08va fundar la seva pròpia companyia, la Gillian Lynne Dance Company,
-
17:08 - 17:11i va conèixer a l'Andrew Lloyd Weber. Ella ha sigut la responsable
-
17:11 - 17:13de les produccions més exitoses de la història
-
17:13 - 17:18del teatre musical, ha donat plaer a milions de persones,
-
17:18 - 17:21i és multi-milionaria. Algú altre
-
17:21 - 17:25li hauria receptat medicació i li hauria dit
-
17:25 - 17:27que es calmés.
-
17:27 - 17:30Ara, penso - (Aplaudiments) Penso el següent:
-
17:30 - 17:32L'Al Gore va parlar l'altra nit
-
17:32 - 17:35sobre ecologia, i la revolució que ha començat la Rachel Carson.
-
17:35 - 17:39Penso que la nostra única esperança per el futur
-
17:39 - 17:42és adoptar una nova concepció de l'ecologia humana,
-
17:42 - 17:46una en la que es comenci a reconstituir la nostra concepció
-
17:46 - 17:48the la riquesa de les capacitats humanes.
-
17:48 - 17:52El nostre sistema educatiu ha destruit les nostres ments d'una manera
-
17:52 - 17:54que fa que ens quedem a la superfície; cosa que es més còmode.
-
17:54 - 17:57I en el futur, no ens servirà.
-
17:57 - 18:00Cal repensar els principis fonamentals
-
18:00 - 18:02sobre els quals basem l'educació dels nens. Hi ha
-
18:02 - 18:06una cita molt bonica d'en Jonas Salk, que diu: "Si tots els insectes
-
18:06 - 18:09desapareguessin de la terra,
-
18:09 - 18:12en 50 anys la vida a la terra acabaria.
-
18:12 - 18:15Si tots els humans desapareguessin de la terra,
-
18:15 - 18:19en 50 anys totes les formes de vida aflorarien."
-
18:19 - 18:21I té raó.
-
18:21 - 18:24El que es celebra a TED és el regal de la imaginació humana.
-
18:24 - 18:28Però hem de ser prudents a l'hora d'utilitzar aquest regal
-
18:28 - 18:31i fer-ho sabiament, i així previndre algunes situacions
-
18:31 - 18:34com les que hem parlat. I la única manera que tenim
-
18:35 - 18:38de fer-ho és veient les nostres capacitats creatives
-
18:38 - 18:40com la riquesa que son, i veure
-
18:40 - 18:43els nens com l'esperança que són. La nostra tasca
-
18:43 - 18:46és educar-los integrament, perquè puguin enfrontar-se al futur.
-
18:46 - 18:49Per cert - pot ser que no veiem aquest futur,
-
18:49 - 18:52però ells sí. I la nostra feina és ajudar-los
-
18:52 - 18:54a fer alguna cosa amb ell. Moltes gràcies.
- Title:
- Ken Robinson diu que les escoles maten la creativitat
- Speaker:
- Sir Ken Robinson
- Description:
-
Sir Ken Robinson dóna una entretinguda però profunda xerrada en favor de la creació d'un sistema educatiu que es nodreixi (en lloc de desaprofitar) la creativitat.
- Video Language:
- English
- Team:
- closed TED
- Project:
- TEDTalks
- Duration:
- 19:00