1 00:00:00,000 --> 00:00:07,000 Bon dia. Com esteu? Està sent genial, no? 2 00:00:07,000 --> 00:00:11,000 He quedat impressionat per tot això. 3 00:00:11,000 --> 00:00:15,000 De fet, crec que me'n vaig. (Riures) 4 00:00:15,000 --> 00:00:19,000 Hi ha hagut tres temes principals, 5 00:00:19,000 --> 00:00:23,000 dels que s'ha parlat en les conferències, els quals em semblen rellevants 6 00:00:23,000 --> 00:00:25,000 pel que he vingut a explicar. 7 00:00:25,000 --> 00:00:29,000 Un és la extraordinària evidència de la creativitat humana 8 00:00:29,000 --> 00:00:32,000 en totes les presentacions que hem tingut 9 00:00:32,000 --> 00:00:35,000 i en tota la gent de per aquí. Ha quedat patent la varietat de la creativitat 10 00:00:35,000 --> 00:00:38,000 i l'abast que pot tenir. El segon és 11 00:00:38,000 --> 00:00:41,000 que això ens posa en un lloc on no tenim ni idea del que pot passar, 12 00:00:41,000 --> 00:00:43,000 pel que fa al futur, Ni idea 13 00:00:43,000 --> 00:00:45,000 de quin paper tindrà. 14 00:00:45,000 --> 00:00:48,000 Jo estic interessat en l'educació 15 00:00:48,000 --> 00:00:51,000 realment, trobo que tothom té interés en l'educació. 16 00:00:51,000 --> 00:00:53,000 No? Ho trobo molt interessant. 17 00:00:53,000 --> 00:00:56,000 Si estàs en un sopar de celebració, i dius 18 00:00:56,000 --> 00:00:59,000 que treballes en educació 19 00:00:59,000 --> 00:01:06,000 de fet, no acostumes estar en celebracions, francament, si et dediques a l'educació. 20 00:01:06,000 --> 00:01:09,000 (Riures) Ningú t'ho pregunta. 21 00:01:09,000 --> 00:01:14,000 I ningú mai no et respon preguntant-te, curiosament. És una mica estrany per a mi. 22 00:01:14,000 --> 00:01:16,000 Però si ho ets, i li dius a algú, 23 00:01:16,000 --> 00:01:18,000 sabeu, solen dir, "A què et dediques?" 24 00:01:18,000 --> 00:01:20,000 i tu dius que et dediques a l'educació, 25 00:01:20,000 --> 00:01:24,000 i pots veure com la sang se'ls hi envà de la cara. Es queden com, 26 00:01:24,000 --> 00:01:30,000 "Déu meu," sabeu, "Perquè jo? Si només surto una nit a la setmana." (Riures) 27 00:01:30,000 --> 00:01:32,000 Però si els hi preguntes sobre la seva educació, 28 00:01:32,000 --> 00:01:34,000 llavors no paren de parlar-te'n. Per que és una d'aquelles coses 29 00:01:34,000 --> 00:01:37,000 que arriba fons en les persones, no creieu? 30 00:01:37,000 --> 00:01:40,000 Com la religió, els diners i altres coses. 31 00:01:40,000 --> 00:01:44,000 Tinc un gran interés en l'educació, i penso que tots el tenim. 32 00:01:44,000 --> 00:01:46,000 Tenim un enorme interés vital en ella, 33 00:01:46,000 --> 00:01:49,000 en part per que és l'educació qui ens 34 00:01:49,000 --> 00:01:52,000 porta a un futur que no podem imaginar. 35 00:01:52,000 --> 00:01:55,000 Si ho penseu, els nens que comencen l'escola aquest any 36 00:01:55,000 --> 00:02:01,000 es retiraran l'any 2065. Ningú té ni idea 37 00:02:01,000 --> 00:02:04,000 a pesar de tots els experts que han passat per aquí els últims quatre dies 38 00:02:04,000 --> 00:02:06,000 de com serà el món 39 00:02:06,000 --> 00:02:08,000 ni tan sols d'aquí a cinc anys. I, tot i així, suposadament 40 00:02:08,000 --> 00:02:11,000 hem d'estar preparant els nens per aquest món. La impredibilitat, penso, 41 00:02:11,000 --> 00:02:13,000 és extraordinària. 42 00:02:13,000 --> 00:02:15,000 I el tercer tema és que 43 00:02:15,000 --> 00:02:20,000 tots ens hem posat d'acord, a pesar de tot, en dir que 44 00:02:20,000 --> 00:02:23,000 les extraordinàries capacitats que els nens tenen 45 00:02:23,000 --> 00:02:25,000 les seves capacitats per la inovació. Em refereixo a... la Sirena, ahir a la nit, va ser meravellós, 46 00:02:25,000 --> 00:02:28,000 no creieu? Només veure el que podia fer. 47 00:02:28,000 --> 00:02:33,000 Va estar excepcional, però penso que ella no és, per dir-ho així 48 00:02:33,000 --> 00:02:36,000 excepcional dins el col·lectiu infantil. 49 00:02:36,000 --> 00:02:39,000 El que és és una persona amb un extraordinària dedicació 50 00:02:39,000 --> 00:02:41,000 que ha trobat un talent. I la meva idea és que, 51 00:02:41,000 --> 00:02:43,000 tots els nens tenen talents increïbles. 52 00:02:43,000 --> 00:02:45,000 I que nosaltres els malgastem, de mala manera. 53 00:02:45,000 --> 00:02:48,000 Així doncs, vull parlar sobre educació i 54 00:02:48,000 --> 00:02:51,000 vull parlar sobre creativitat. El meu punt de vista és que 55 00:02:51,000 --> 00:02:54,000 la creativitat és ara tan important en l'educació com llegir o escriure, 56 00:02:54,000 --> 00:02:58,000 i li hauríem de donar un tracte semblant. 57 00:02:58,000 --> 00:03:06,000 (Aplaudiments) Gràcies. Això és tot, per cert. 58 00:03:06,000 --> 00:03:10,000 Moltes gràcies. (Riures) així, em sobren 15 minuts. 59 00:03:10,000 --> 00:03:17,000 Bé, Jo vaig neixer... no. (Riures) 60 00:03:17,000 --> 00:03:21,000 Vaig escoltar una història fantàstica fa poc -m'encanten les històries- 61 00:03:21,000 --> 00:03:25,000 d'una nena que estava en una classe de dibuix. Tenia sis anys, 62 00:03:25,000 --> 00:03:27,000 estava asseguda al final de la classe, dibuixant, 63 00:03:27,000 --> 00:03:29,000 i la professora deia que la nena quasi mai 64 00:03:29,000 --> 00:03:33,000 prestava atenció, i que, a la classe de dibuix sí que en prestava 65 00:03:33,000 --> 00:03:35,000 La professora estava fascinada i va anar a veure-la al seu lloc 66 00:03:35,000 --> 00:03:38,000 i li va preguntar: "Què dibuixes?" 67 00:03:38,000 --> 00:03:41,000 I la nena va respondre: "Estic dibuixant un retrat de Déu." 68 00:03:41,000 --> 00:03:44,000 I la professora va dir: "Però si ningú sap com és Déu." 69 00:03:44,000 --> 00:03:51,000 I la nena li va contestar: "Ho sabran en un minut." 70 00:03:51,000 --> 00:03:52,000 (Riures) 71 00:03:52,000 --> 00:03:57,000 Quan el meu fill tenia quatre anys, a Anglaterra - 72 00:03:57,000 --> 00:04:00,000 de fet ell tenia quatre anys a tot arreu, sent sincer. (Riures) 73 00:04:00,000 --> 00:04:06,000 Si som estrictes, allà on anés, tenia quatre anys. 74 00:04:06,000 --> 00:04:08,000 Ell estava a la representació del Naixement. 75 00:04:08,000 --> 00:04:11,000 Recordeu la història? No, va ser gran. 76 00:04:11,000 --> 00:04:14,000 Va ser una gran història. El Mel Gibson en va fer tota la sèrie. 77 00:04:14,000 --> 00:04:19,000 Potser heu vist: "Cavalcada II." Però el James feia el paper del Joseph, 78 00:04:19,000 --> 00:04:22,000 cosa que ens emocionava molt. 79 00:04:22,000 --> 00:04:24,000 Consideravem que era un dels papers més importants. 80 00:04:24,000 --> 00:04:26,000 Vam omplir l'auditori de samarretes que posaven: 81 00:04:26,000 --> 00:04:29,000 "James Robinson ÉS Joseph!" (Riures) 82 00:04:29,000 --> 00:04:31,000 No feia falta que parlés, però sabeu el moment 83 00:04:31,000 --> 00:04:34,000 en que venen els tres reis d'orient. Que porten regals, 84 00:04:34,000 --> 00:04:36,000 porten or, encens i mirra. 85 00:04:36,000 --> 00:04:38,000 Això va passar de veritat. Estàvem allà asseguts 86 00:04:38,000 --> 00:04:40,000 i jo vaig pensar que s'havien equivocat, 87 00:04:40,000 --> 00:04:42,000 però vam parlar amb ell al final i li vam dir: 88 00:04:42,000 --> 00:04:44,000 "Tot ha sortit bé?" I ell va contestar: "Sí, perquè, ho he fet malament?" 89 00:04:44,000 --> 00:04:46,000 Ho havien canviat, això era tot. 90 00:04:46,000 --> 00:04:47,000 Fos com fos, els tres nens van entrar, 91 00:04:47,000 --> 00:04:49,000 nens de quatre anys amb tovalloles al cap, 92 00:04:49,000 --> 00:04:52,000 i van deixar les caixes a terra, 93 00:04:52,000 --> 00:04:54,000 i el primer noi va dir: "Jo et porto or." 94 00:04:54,000 --> 00:04:57,000 el segon va dir: "Jo et porto mirra." 95 00:04:57,000 --> 00:05:11,000 i el tercer va dir: "En Cens t'envia això." (Riures) 96 00:05:11,000 --> 00:05:13,000 El que tenen en comú aquests exemples és que els nens van tenir el control. 97 00:05:13,000 --> 00:05:16,000 Si no ho saben, s'ho inventen. 98 00:05:16,000 --> 00:05:19,000 No és cert? No tenen por d'equivocar-se. 99 00:05:19,000 --> 00:05:24,000 Amb això no vull dir que equivocar-se sigui el mateix que ser creatiu. 100 00:05:24,000 --> 00:05:25,000 El que sabem és que, 101 00:05:25,000 --> 00:05:28,000 si no estàs preparat per equivocar-te, 102 00:05:28,000 --> 00:05:31,000 mai trobaràs res original. 103 00:05:31,000 --> 00:05:34,000 Si no estàs preparat per equivocar-te. I, quan es fan grans, 104 00:05:34,000 --> 00:05:36,000 la majoria de nens han perdut aquesta capacitat. 105 00:05:36,000 --> 00:05:39,000 Tenen por d'estar equivocats. 106 00:05:39,000 --> 00:05:41,000 I nosaltres dirigim les nostres empreses així, per cert. 107 00:05:41,000 --> 00:05:44,000 Estigmatizem els errors. També, ara, tractem així 108 00:05:44,000 --> 00:05:47,000 el sistema d'educació nacional, on 109 00:05:47,000 --> 00:05:50,000 els errors son el pitjor que un pot fer. 110 00:05:50,000 --> 00:05:53,000 I el resultat és que estem educant a la gent en detriment 111 00:05:53,000 --> 00:05:56,000 de les seves capacitats creatives. Picasso va dir un cop 112 00:05:56,000 --> 00:05:59,000 que tots els nens neixen artistes. 113 00:05:59,000 --> 00:06:03,000 El problema és concervar-se artista quan creixem. Crec profundament 114 00:06:03,000 --> 00:06:05,000 que no creixem creativament, 115 00:06:05,000 --> 00:06:08,000 perdem creativitat mentres creixem. Més aviat, l'educació ens en separa 116 00:06:08,000 --> 00:06:10,000 Perquè passa això? 117 00:06:10,000 --> 00:06:14,000 Jo vaig viure a Stratford-on-Avon fins fa cinc anys. 118 00:06:14,000 --> 00:06:16,000 De fet, ens vem traslladar de Stratford a Los Angeles. 119 00:06:16,000 --> 00:06:20,000 Així que ja us podeu imaginar quin canvi va suposar això. 120 00:06:20,000 --> 00:06:22,000 (Riures) De fet, 121 00:06:22,000 --> 00:06:24,000 vivíem en un lloc que es deia Snitterfield, 122 00:06:24,000 --> 00:06:26,000 sortint de Stratford, que és on 123 00:06:26,000 --> 00:06:31,000 el pare de Shakespeare va néixer. Us ha sorprés un pensament? A mi sí que em va passar. 124 00:06:31,000 --> 00:06:33,000 Havíeu pensat mai que Shakespeare tingués pare? 125 00:06:33,000 --> 00:06:35,000 No oi? Perquè tampoc imagineu a 126 00:06:35,000 --> 00:06:37,000 Shakespeare quan era nen, oi? 127 00:06:37,000 --> 00:06:40,000 El Shakespeare quan tenia set anys? Jo mai havia pensat en això. Vull dir, ell 128 00:06:40,000 --> 00:06:42,000 va tenir set anys en algún moment. Ell va anar a 129 00:06:42,000 --> 00:06:51,000 la classe d'anglès d'algú, no? Havia de ser una situació estranya, no? 130 00:06:51,000 --> 00:07:05,000 (Riures) "T'has d'esforçar més". Que el seu pare l'enviés al llit, sabeu, 131 00:07:05,000 --> 00:07:08,000 al Shakespeare, "Ves a dormir, ara," 132 00:07:08,000 --> 00:07:10,000 al William Shakespeare, "i deixa estar el llapís d'un cop. 133 00:07:10,000 --> 00:07:18,000 I deixa de parlar així. Confons a tothom." 134 00:07:18,000 --> 00:07:23,000 (Riures) 135 00:07:23,000 --> 00:07:26,000 Com deia, ens vam mudar de Startford a Los Angeles, 136 00:07:26,000 --> 00:07:30,000 i només vull dir una cosa sobre la transició, de fet. 137 00:07:30,000 --> 00:07:33,000 El meu fill no volia venir. 138 00:07:33,000 --> 00:07:36,000 Tinc dos fills. Ell té 21 anys i la meva filla en té 16. 139 00:07:36,000 --> 00:07:38,000 Ell no volia venir a Los Angeles. Li agradava la idea, 140 00:07:38,000 --> 00:07:43,000 pero tenia una nòvia a Anglaterra. Era l'amor de la seva vida, la Sarah. 141 00:07:43,000 --> 00:07:45,000 La coneixia des de feia un mes. 142 00:07:45,000 --> 00:07:48,000 Mira, ara haurien celebrat el seu quart aniversari, 143 00:07:48,000 --> 00:07:52,000 per que això és molt temps quan tens 16 anys 144 00:07:52,000 --> 00:07:54,000 Sigui com sigui, estava molt enfadat a l'avió, 145 00:07:54,000 --> 00:07:56,000 i deia: "Mai trobaré una altra noia com la Sarah." 146 00:07:56,000 --> 00:07:58,000 I nosaltres estavem contents de sentir això, francament, 147 00:07:58,000 --> 00:08:10,000 per que ella era la principal raó per la qual marxàvem del país. 148 00:08:10,000 --> 00:08:13,000 (Riures) 149 00:08:13,000 --> 00:08:16,000 Però hi ha una cosa que et xoca quan et mudes a Amèrica 150 00:08:16,000 --> 00:08:18,000 i quan viatges pel món: 151 00:08:18,000 --> 00:08:22,000 cada sistema educatiu al món the la mateixa jerarquia de assignatures. 152 00:08:22,000 --> 00:08:24,000 Tots. No importa on vagis. 153 00:08:24,000 --> 00:08:26,000 Penses que seran diferents, però no és així. 154 00:08:26,000 --> 00:08:29,000 A dalt hi ha sempre les matemàtiques i les llengues 155 00:08:29,000 --> 00:08:31,000 després venen les humanitats, i al final les arts. 156 00:08:31,000 --> 00:08:33,000 A qualsevol lloc del món. 157 00:08:33,000 --> 00:08:36,000 I també a quasi tots els sistemes educatius, 158 00:08:36,000 --> 00:08:38,000 existeix una jerarquia dins de les arts. 159 00:08:38,000 --> 00:08:40,000 Les arts plàstiques i la música tenen, generalment, una importancia major 160 00:08:40,000 --> 00:08:43,000 que el teatre i la dansa. No hi ha cap sistema educatiu al planeta 161 00:08:43,000 --> 00:08:45,000 que ensenyi dansa cada dia als nens 162 00:08:45,000 --> 00:08:48,000 de la mateixa manera que s'ensenyen matemàtiques. Perquè? 163 00:08:48,000 --> 00:08:50,000 Perquè no? Penso que és una pregunta important. 164 00:08:50,000 --> 00:08:53,000 Les matemàtiques són molt importants, però la dansa també. 165 00:08:53,000 --> 00:08:56,000 Els nens ballen tota l'estona si se'ls deixa, tots ho fem. 166 00:08:56,000 --> 00:08:59,000 Tots tenim cossos, no? Em deixo alguna cosa? 167 00:08:59,000 --> 00:09:03,000 (Riures) Veritablement, el que passa és que 168 00:09:03,000 --> 00:09:05,000 quan els nens es fan grans, comencem a educar-los 169 00:09:05,000 --> 00:09:08,000 progressivament de cintura cap amunt. I ens acabem centrant en els seus caps. 170 00:09:08,000 --> 00:09:10,000 I principalment en un costat. 171 00:09:10,000 --> 00:09:14,000 Si anessis a visitar el sistema educatiu com un extraterrestre 172 00:09:14,000 --> 00:09:17,000 i preguntessis "Perquè serveix, l'educació pública?" 173 00:09:17,000 --> 00:09:19,000 La conclusió seria -miran't-ne els resultats, 174 00:09:19,000 --> 00:09:21,000 que qui realment té èxit segons el sistema, 175 00:09:21,000 --> 00:09:23,000 és qui fa tot el que se suposa que s'ha de fer, 176 00:09:23,000 --> 00:09:26,000 qui s'emporta tots els punts positius, els guanyadors- 177 00:09:26,000 --> 00:09:29,000 Penso que hauríem de concloure que el propòsit de l'educació pública 178 00:09:29,000 --> 00:09:30,000 arreu del món 179 00:09:30,000 --> 00:09:34,000 és produir professors universitaris. No? 180 00:09:34,000 --> 00:09:36,000 Són la gent que surt a dalt de tot. 181 00:09:37,000 --> 00:09:40,000 I jo solia estar allà, allà. (Riures) 182 00:09:40,000 --> 00:09:44,000 I m'agraden els professors d'universitat, però sabeu, 183 00:09:44,000 --> 00:09:48,000 no hauríem de tenir-los tant ben considerats, com un exemple de superació humana. 184 00:09:48,000 --> 00:09:50,000 Són només una altra opció de vida, 185 00:09:50,000 --> 00:09:52,000 una altra opció de vida. Però són curiosos, 186 00:09:52,000 --> 00:09:54,000 I dic això amb tot l'afecte cap a ells. 187 00:09:54,000 --> 00:09:57,000 Hi ha una cosa molt curiosa sobre els professors universitaris per la meva experiència - 188 00:09:57,000 --> 00:10:00,000 no tots, però normalment- viuen dins els seus caps. 189 00:10:00,000 --> 00:10:02,000 Viuen allà dalt, i lleugerament en un costat. 190 00:10:02,000 --> 00:10:06,000 No tenen cos, sabeu? quasi literalment. 191 00:10:06,000 --> 00:10:08,000 Veuen el seu cos 192 00:10:08,000 --> 00:10:17,000 com una forma de transport pels seus caps, no? 193 00:10:17,000 --> 00:10:24,000 (Riures) És el mitjà per portar els seus caps a reunions. 194 00:10:24,000 --> 00:10:27,000 Si voleu evidències reals de experiències extra-corporals, 195 00:10:27,000 --> 00:10:30,000 per cert, aneu a alguna conferència 196 00:10:30,000 --> 00:10:32,000 acadèmica 197 00:10:32,000 --> 00:10:35,000 i visiteu la discoteca l'última nit. 198 00:10:35,000 --> 00:10:39,000 (Riures) I allà ho veureu, homes i dones 199 00:10:39,000 --> 00:10:43,000 movent-se incontrolablement, completament fora de ritme 200 00:10:43,000 --> 00:10:47,000 esperant fins que acaba la festa per poder anar a casa a escriure'n un article. 201 00:10:47,000 --> 00:10:53,000 Ara, el nostre sistema educatiu es regeix per la idea de la habilitat acadèmica. 202 00:10:53,000 --> 00:10:56,000 I existeix una raó. 203 00:10:56,000 --> 00:10:58,000 El sistema va ser inventat -a tot el món, no hi havia 204 00:10:58,000 --> 00:11:00,000 un sistema públic d'educació, realment, fins al segle XIX. 205 00:11:00,000 --> 00:11:03,000 Es va configurar 206 00:11:03,000 --> 00:11:04,000 per satisfer les necessitats de la industrialització. 207 00:11:04,000 --> 00:11:07,000 Així doncs, la seva estructura està basada en dues idees. 208 00:11:07,000 --> 00:11:11,000 Número u, que les assignatures més útlis per a treballar 209 00:11:11,000 --> 00:11:13,000 són les més importants. Segurament us van forçar a deixar de fer coses 210 00:11:13,000 --> 00:11:15,000 a l'escola, quan éreu nens, coses que us agradaven, 211 00:11:15,000 --> 00:11:17,000 al·legant que 212 00:11:17,000 --> 00:11:20,000 mai us servirien per aconseguir una feina. No és així? 213 00:11:20,000 --> 00:11:22,000 No facis música, no seràs mai un músic; 214 00:11:22,000 --> 00:11:24,000 no facis art, mai seràs un artista. 215 00:11:25,000 --> 00:11:29,000 Consell benintencionat -això sí, completament equivocat. Tot el món 216 00:11:29,000 --> 00:11:30,000 està embarcat en una revolució. 217 00:11:30,000 --> 00:11:33,000 La segona és la habilitat acadèmica, la qual ha esdevingut dominant 218 00:11:33,000 --> 00:11:34,000 sobre la nostra visió de intel·ligència, 219 00:11:34,000 --> 00:11:37,000 perquè les universitats dissenyen el sistema a la seva semblança. 220 00:11:37,000 --> 00:11:39,000 Si ho penseu, tot el sistema 221 00:11:39,000 --> 00:11:41,000 d'educació pública de tot el món és un prolongat procés 222 00:11:41,000 --> 00:11:43,000 d'entrada a la universitat. 223 00:11:43,000 --> 00:11:46,000 i la conseqüència és que molts grans talents, 224 00:11:46,000 --> 00:11:48,000 gent brillant i creativa pensen que no tenen talent, 225 00:11:48,000 --> 00:11:50,000 perquè la cosa en la què destaquen a l'escola 226 00:11:50,000 --> 00:11:54,000 no és valorada, i, tot al contrari, és estigmatitzada. 227 00:11:54,000 --> 00:11:56,000 I penso que no ens podem permetre continuar per eixa via 228 00:11:56,000 --> 00:11:58,000 En els pròxims 30 anys, segons la UNESCO, 229 00:11:58,000 --> 00:12:01,000 a nivell mundial, es gradurà més gent 230 00:12:01,000 --> 00:12:03,000 que en tota la hisòria. 231 00:12:03,000 --> 00:12:05,000 Més gent, i es tracta de la combinació 232 00:12:05,000 --> 00:12:07,000 de tot el que hem parlat - 233 00:12:07,000 --> 00:12:10,000 tecnologia i el seu efecte de transformació sobre el treball, i demografia 234 00:12:10,000 --> 00:12:12,000 i l'enorme explosió de població. 235 00:12:12,000 --> 00:12:15,000 De cop, els títols no valdran res. No creieu? 236 00:12:15,000 --> 00:12:19,000 Quan jo era estudiant, si tenies una carrera, tenies una feina. 237 00:12:19,000 --> 00:12:22,000 I si no la tenies era perquè no la volies. 238 00:12:22,000 --> 00:12:25,000 I jo no en volia cap, francament (Riures) 239 00:12:25,000 --> 00:12:30,000 Però ara, joves amb títulacions 240 00:12:30,000 --> 00:12:31,000 es queden sovint a casa jugant a videojocs, 241 00:12:31,000 --> 00:12:34,000 perquè ara necessites un màster on abans es demanava una carrera, 242 00:12:34,000 --> 00:12:37,000 i ara necessites un doctorat per l'altra. 243 00:12:37,000 --> 00:12:39,000 Es tracta d'un procés d'inflació acadèmica. 244 00:12:39,000 --> 00:12:41,000 I indica que tota l'estructura de l'educació 245 00:12:41,000 --> 00:12:43,000 trontolla sota els nostres peus. Necessitem repensar radicalment, 246 00:12:43,000 --> 00:12:44,000 la nostra visió sobre la intel·ligència. 247 00:12:44,000 --> 00:12:46,000 Sabem tres coses sobre la intel·ligència. 248 00:12:46,000 --> 00:12:49,000 Primer, és diversa. Pensem sobre el que ens envolta de tantes maneres 249 00:12:49,000 --> 00:12:51,000 com la nostra experiència ens permet. Pensem visualment, 250 00:12:51,000 --> 00:12:54,000 pensem en so, pensem mitjançant el nostre cos. 251 00:12:54,000 --> 00:12:57,000 Pensem en termes abstractes, pensem en moviment. 252 00:12:57,000 --> 00:12:59,000 Segon, la intel·ligència és dinàmica. 253 00:12:59,000 --> 00:13:02,000 Si observem les interaccions en el cervell humà, com vam escoltar 254 00:13:02,000 --> 00:13:05,000 ahir en diferents presentacions, 255 00:13:05,000 --> 00:13:07,000 la intel·ligència és meravellosament interactiva. 256 00:13:07,000 --> 00:13:10,000 El cervell no està dividit en compartiments. 257 00:13:10,000 --> 00:13:13,000 De fet, la creativitat -que es defineix com el procés 258 00:13:13,000 --> 00:13:15,000 de tenir idees originals que tenen valor- 259 00:13:15,000 --> 00:13:18,000 més aviat arriba a través de la interacció 260 00:13:18,000 --> 00:13:21,000 de diferents maneres de veure les coses. 261 00:13:21,000 --> 00:13:23,000 El cervell és intencional -per cert, 262 00:13:23,000 --> 00:13:26,000 hi ha un feix de nervis que uneix les dues meitats del cervell 263 00:13:26,000 --> 00:13:28,000 anomenat corpus callosum. És més gruixut en les dones. 264 00:13:28,000 --> 00:13:30,000 Seguint amb el que deia la Helen ahir, Jo penso 265 00:13:30,000 --> 00:13:34,000 que és per això que les dones són millors fent moltes tasques alhora. 266 00:13:34,000 --> 00:13:36,000 Perquè ho son, no? 267 00:13:36,000 --> 00:13:39,000 Hi ha una branca de recerca que s'hi dedica, però jo ho sé per experiència personal. 268 00:13:39,000 --> 00:13:41,000 Si la meva dona està preparant el dinar a casa - 269 00:13:41,000 --> 00:13:45,000 cosa que no passa sovint, afortunadament. (Riures) 270 00:13:45,000 --> 00:13:48,000 però sabeu, ella està fent -no, ella és bona en moltes altres coses- 271 00:13:48,000 --> 00:13:50,000 però si està cuinant, sabeu, 272 00:13:50,000 --> 00:13:52,000 ella pot estar parlant per telèfon, 273 00:13:52,000 --> 00:13:55,000 parlant amb els nens, pintant el sostre, 274 00:13:55,000 --> 00:13:58,000 operant a cor obert per allà. 275 00:13:58,000 --> 00:14:01,000 Si jo cuino, la porta està tancada, els nens son fora, 276 00:14:01,000 --> 00:14:04,000 el telèfon està despenjat, i si ella entre m'enfado. 277 00:14:04,000 --> 00:14:17,000 Li dic: "Terry, si us plau, estic intentant fregir un ou aquí. Deixa'm concentrar." (Riures) 278 00:14:17,000 --> 00:14:19,000 De fet, sabeu aquella vella reflexió filosòfica que diu, 279 00:14:19,000 --> 00:14:22,000 si un arbre cau en un bosc i ningú el sent, 280 00:14:22,000 --> 00:14:25,000 ha passat? Algú se'n enrecordarà? 281 00:14:25,000 --> 00:14:28,000 Vaig veure una samarreta genial fa poc que deia: "Si un home diu el que pensa 282 00:14:28,000 --> 00:14:31,000 en un bosc, i no hi ha cap dona que l'escolti, 283 00:14:31,000 --> 00:14:40,000 estarà igualment equivocat?" (Riures) 284 00:14:40,000 --> 00:14:42,000 I la tercera cosa sobre la intel·ligència és, 285 00:14:43,000 --> 00:14:45,000 que es diferent. Estic treballant en un nou llibre 286 00:14:45,000 --> 00:14:47,000 titulat "Epifania," basat en una sèrie 287 00:14:47,000 --> 00:14:49,000 d'entrevistes amb gent que parla sobre com van descobrir 288 00:14:49,000 --> 00:14:51,000 el seu talent. Estic fascinat per com arriba la gent a descobrir-lo. 289 00:14:51,000 --> 00:14:54,000 Està inspirat en una conversació que vaig tenir 290 00:14:54,000 --> 00:14:56,000 amb una dona meravellosa sobre la qual 291 00:14:56,000 --> 00:14:58,000 la majoria no hauran sentit a parlar, es deia Gillian Lynne, 292 00:14:58,000 --> 00:15:00,000 N'heu sentit a parlar? Alguns sí. Ella era coreògrafa. 293 00:15:00,000 --> 00:15:02,000 i tothom coneix la seva feina. 294 00:15:02,000 --> 00:15:04,000 Ella va fer "Cats" i "El fantasma de l'opera" 295 00:15:04,000 --> 00:15:08,000 Ella és meravellosa. Solia treballar al Royal Ballet, a Anglaterra, 296 00:15:08,000 --> 00:15:10,000 com podeu veure. 297 00:15:10,000 --> 00:15:12,000 Sigui com sigui, la Gillian i jo vam dinar junts un dia I li vaig preguntar: 298 00:15:12,000 --> 00:15:14,000 "Gillian, com vas arribar a ser ballarina?" I ella em va respondre 299 00:15:14,000 --> 00:15:16,000 és interessant, quan ella anava a l'escola, 300 00:15:16,000 --> 00:15:19,000 estava desesperada. I l'escola, als anys 30, 301 00:15:19,000 --> 00:15:21,000 va escriure als seus pares dient: "Pensem 302 00:15:21,000 --> 00:15:23,000 que la Gillian té problemes per aprendre". Ella no es podia concentrar, 303 00:15:23,000 --> 00:15:25,000 era un sac de nervis. Ara li diagnosticarien 304 00:15:25,000 --> 00:15:29,000 hiperacció. No creieu? Però als anys trenta, 305 00:15:29,000 --> 00:15:32,000 encara no s'havia inventat l'hiperacció. 306 00:15:32,000 --> 00:15:35,000 no era una malaltia coneguda. (Riures) 307 00:15:35,000 --> 00:15:39,000 La gent no sabia que es pogués tenir. 308 00:15:39,000 --> 00:15:43,000 Fos com fos, va anar a veure un especialista. En una d'aquestes habitacions amb panells de fusta 309 00:15:43,000 --> 00:15:46,000 hi va anar amb la seva mare, 310 00:15:46,000 --> 00:15:49,000 la van asseure en una cadira al fons, 311 00:15:49,000 --> 00:15:51,000 va estar asseguda sobre les seves mans durant 20 minuts 312 00:15:51,000 --> 00:15:53,000 i l'home va parlar amb la mare sobre tots 313 00:15:53,000 --> 00:15:57,000 els problemes que la Gillian tenia a l'escola. I al final - 314 00:15:57,000 --> 00:15:59,000 com que ella molestava als altres, 315 00:15:59,000 --> 00:16:01,000 mai feia els deures a temps, entre altres coses, 316 00:16:01,000 --> 00:16:04,000 una nena petita de vuit anys- al final, el doctor es va asseure 317 00:16:04,000 --> 00:16:06,000 al costat de la Gillian i li va dir: "Gillian, 318 00:16:06,000 --> 00:16:08,000 la teva mare ja m'ha explicat totes aquestes coses 319 00:16:08,000 --> 00:16:10,000 i ara necessito parlar-ne amb ella en privat." 320 00:16:10,000 --> 00:16:13,000 li va dir: "Espera'ns aquí, tornarem en un moment." 321 00:16:13,000 --> 00:16:15,000 i van marxar. 322 00:16:15,000 --> 00:16:17,000 però en sortir de l'habitació, va encendre la radio 323 00:16:17,000 --> 00:16:19,000 que hi havia sobre la seva taula. I quan van 324 00:16:19,000 --> 00:16:21,000 tornar a l'habitació, el doctor li va dir a la mare: 325 00:16:21,000 --> 00:16:24,000 "Només cal mirar-la". En l'instant en que van sortir de l'habitació, 326 00:16:24,000 --> 00:16:28,000 ella em va dir que es va posar de peu, movent-se al ritme de la música. 327 00:16:28,000 --> 00:16:30,000 La van estar mirant durant uns minuts 328 00:16:30,000 --> 00:16:33,000 I el doctor li va dir a la seva mare: 329 00:16:33,000 --> 00:16:37,000 "Sra. Lynne, la Gillian no està malalta, és ballarina. 330 00:16:37,000 --> 00:16:39,000 Porti-la a una escola de dansa." 331 00:16:39,000 --> 00:16:41,000 I jo li vaig preguntar: "I què va passar?" 332 00:16:41,000 --> 00:16:44,000 I ella em va dir: "Que ho va fer. I no puc dir-te com de magnífic va ser. 333 00:16:44,000 --> 00:16:46,000 Vam entrar en aquella habitació i estava plena de 334 00:16:46,000 --> 00:16:49,000 gent com jo. Gent que no es podia estar quieta. 335 00:16:49,000 --> 00:16:52,000 Gent que necessitava moure's per pensar." Gent que necessitava moure's per pensar. 336 00:16:52,000 --> 00:16:54,000 Feien ballet, tap, jazz, 337 00:16:54,000 --> 00:16:56,000 moderna, i contemporània. 338 00:16:56,000 --> 00:16:59,000 Amb el temps va aconseguir una audició a la Royal Ballet Scool, 339 00:16:59,000 --> 00:17:01,000 va esdevenir solista, i va tenir una excel·lent carrera 340 00:17:01,000 --> 00:17:03,000 en la Royal Ballet. Més endevant es va graduar 341 00:17:03,000 --> 00:17:05,000 de la Royal Ballet School i 342 00:17:05,000 --> 00:17:08,000 va fundar la seva pròpia companyia, la Gillian Lynne Dance Company, 343 00:17:08,000 --> 00:17:11,000 i va conèixer a l'Andrew Lloyd Weber. Ella ha sigut la responsable 344 00:17:11,000 --> 00:17:13,000 de les produccions més exitoses de la història 345 00:17:13,000 --> 00:17:18,000 del teatre musical, ha donat plaer a milions de persones, 346 00:17:18,000 --> 00:17:21,000 i és multi-milionaria. Algú altre 347 00:17:21,000 --> 00:17:25,000 li hauria receptat medicació i li hauria dit 348 00:17:25,000 --> 00:17:27,000 que es calmés. 349 00:17:27,000 --> 00:17:30,000 Ara, penso - (Aplaudiments) Penso el següent: 350 00:17:30,000 --> 00:17:32,000 L'Al Gore va parlar l'altra nit 351 00:17:32,000 --> 00:17:35,000 sobre ecologia, i la revolució que ha començat la Rachel Carson. 352 00:17:35,000 --> 00:17:39,000 Penso que la nostra única esperança per el futur 353 00:17:39,000 --> 00:17:42,000 és adoptar una nova concepció de l'ecologia humana, 354 00:17:42,000 --> 00:17:46,000 una en la que es comenci a reconstituir la nostra concepció 355 00:17:46,000 --> 00:17:48,000 the la riquesa de les capacitats humanes. 356 00:17:48,000 --> 00:17:52,000 El nostre sistema educatiu ha destruit les nostres ments d'una manera 357 00:17:52,000 --> 00:17:54,000 que fa que ens quedem a la superfície; cosa que es més còmode. 358 00:17:54,000 --> 00:17:57,000 I en el futur, no ens servirà. 359 00:17:57,000 --> 00:18:00,000 Cal repensar els principis fonamentals 360 00:18:00,000 --> 00:18:02,000 sobre els quals basem l'educació dels nens. Hi ha 361 00:18:02,000 --> 00:18:06,000 una cita molt bonica d'en Jonas Salk, que diu: "Si tots els insectes 362 00:18:06,000 --> 00:18:09,000 desapareguessin de la terra, 363 00:18:09,000 --> 00:18:12,000 en 50 anys la vida a la terra acabaria. 364 00:18:12,000 --> 00:18:15,000 Si tots els humans desapareguessin de la terra, 365 00:18:15,000 --> 00:18:19,000 en 50 anys totes les formes de vida aflorarien." 366 00:18:19,000 --> 00:18:21,000 I té raó. 367 00:18:21,000 --> 00:18:24,000 El que es celebra a TED és el regal de la imaginació humana. 368 00:18:24,000 --> 00:18:28,000 Però hem de ser prudents a l'hora d'utilitzar aquest regal 369 00:18:28,000 --> 00:18:31,000 i fer-ho sabiament, i així previndre algunes situacions 370 00:18:31,000 --> 00:18:34,000 com les que hem parlat. I la única manera que tenim 371 00:18:35,000 --> 00:18:38,000 de fer-ho és veient les nostres capacitats creatives 372 00:18:38,000 --> 00:18:40,000 com la riquesa que son, i veure 373 00:18:40,000 --> 00:18:43,000 els nens com l'esperança que són. La nostra tasca 374 00:18:43,000 --> 00:18:46,000 és educar-los integrament, perquè puguin enfrontar-se al futur. 375 00:18:46,000 --> 00:18:49,000 Per cert - pot ser que no veiem aquest futur, 376 00:18:49,000 --> 00:18:52,000 però ells sí. I la nostra feina és ajudar-los 377 00:18:52,000 --> 00:18:54,000 a fer alguna cosa amb ell. Moltes gràcies.