-
Aquest vídeo conté temes d'adults
-
i pot no ser apte per a tothom.
-
Espera!
-
Un moment.
-
T'aixafo?
-
No! És clar que no.
-
Només que...
-
crec que hauríem de parlar.
-
Dir què volem abans que... ja saps.
-
Així ningú no s'enfada.
-
És una bona idea.
-
Comença tu.
-
D'acord.
-
Bé...
-
M'agrades molt, Maya,
però ara no puc tenir una relació.
-
Això és ridícul,
ja tenim una relació.
-
Vull dir, no és monògama,
-
però cada connexió
amb algú és una relació.
-
Cert!
-
Crec que al que em referia
-
és que no estic a punt per tenir...
-
una relació monògama.
-
Què vols dir, a punt?
-
Bé, amb la feina i tot plegat.
-
No crec que mai estigui a punt
per a la monogàmia.
-
Com?
-
No crec en l'estil de vida monògam.
-
Ja ho he intentat
i no em funciona, a mi.
-
Oh, bé.
-
-Perfecte.
-No, vull dir
-
si amb això estàs més còmode,
no hauríem d'enrotllar-nos
-
perquè no busquem el mateix.
-
És un truc?
-
Un truc mental?
Per fer que em comprometi?
-
Sí!
-
Després d'anys reflexionant
i experimentant
-
he format aquesta filosofia de vida
amb l'únic objectiu
-
de forçar algun noi
a tenir una relació en exclusiva.
-
Ho sento.
Hauria d'anar-me'n.
-
Per què?
-
Perquè em sembla,
ja saps, que estàs ofesa.
-
Per què hauria d'estar-ho?
-
No ho sé.
-
Va, primera norma del club de cites:
si m’ofenc, t’ho faré saber.
-
Vine.
-
Resolguem això.
-
T’agrada passar temps amb mi?
-
Sí.
-
Sents atracció per mi?
-
Òbviament.
-
Et sents bé i còmode
si quedo amb altres persones?
-
A veure, és una pregunta hipotètica
o realment surts amb altra gent?
-
Surto amb altres, és clar.
-
Així com quants?
-
Tants, n'hi ha?
-
No, és que no és una pregunta fàcil,
ja que tot va canviant constantment.
-
Saps, aquella amistat, Jessie?
-
Sí, aquella noia
amb qui quedes per fer exercici.
-
Sí, en realitat el Jessie és un noi
i de tant en tant sortim junts.
-
Pel que fa a la resta,
són amistats esporàdiques
-
i el millor amic de l'insti.
-
I tu què?
No portem massa sortint junts.
-
Deu haver-hi més noies
en la teva vida.
-
Vaja, no ho sé.
-
Hi havia aquella noia
amb qui més o menys parlàvem per xat.
-
Oh, genial. Què tal és?
-
No ho sé.
-
-De fet, mai ens hem vist.
-Quin greu.
-
I segueixes al xat?
-
No, no.
-
Per què?
He conegut gent fabulosa per Internet
-
-Com aquell noi, el Paul.
-Hola, Maya.
-
-I el Dave.
-Ei, Maya.
-
-Ah, i el Raul.
-Ei, Maya.
-
Això és el que té de bo:
-
cadascú t’aporta coses diferents.
-
I jo, jo què t’aporto?
-
Per començar, companyia
-
i una miqueta de tensió sexual.
-
Folles amb aquell de l'oficina?
-
El que t'escriu al Facebook?
-
El Ryan?
-
I ara! Si ell té nòvia.
-
Sou tan adorables.
-
I què?
-
Són monògams.
Seria trencar les normes.
-
Hi ha normes?
-
És clar que n'hi ha!
-
Creus que em tiro tot el que es mou
en qualsevol situació?
-
Els instints em diuen que sí,
però el teu to em diu que no.
-
No ets la persona que creia que eres.
-
Qui creies que era?
-
No ho sé.
-
Normal?
-
-No una...
-Puta?
-
Ho has dit tu, no jo.
-
Sí però no ho he dit
com si fos una cosa dolenta.
-
No és una cosa dolenta.
De debò que no ho és.
-
Ja ho sé.
-
És clar que ho saps.
-
Tot plegat no és una mica...
-
estrany?
-
No sents gelosia?
-
De vegades.
-
Però quan passa,
se’n parla o se segueix endavant.
-
Tot és qüestió d’entendre
què pots acceptar i què no.
-
Com ara mateix.
-
Podries acceptar un massatge
per ajudar-te a relaxar?
-
Crec que sí.
-
Ets molt bona en això.
-
Què més podries acceptar?
-
Coses.
-
Pots acceptar això?
-
Sí.
-
Pots acceptar això?
-
Sí.
-
Pots acceptar-me a mi?
-
Subtítols: AmorsPlurals.cat
Maria Masats i Pere Picornell
