Aquest vídeo conté temes d'adults
i pot no ser apte per a tothom.
Espera!
Un moment.
T'aixafo?
No! És clar que no.
Només que...
crec que hauríem de parlar.
Dir què volem abans que... ja saps.
Així ningú no s'enfada.
És una bona idea.
Comença tu.
D'acord.
Bé...
M'agrades molt, Maya,
però ara no puc tenir una relació.
Això és ridícul,
ja tenim una relació.
Vull dir, no és monògama,
però cada connexió
amb algú és una relació.
Cert!
Crec que al que em referia
és que no estic a punt per tenir...
una relació monògama.
Què vols dir, a punt?
Bé, amb la feina i tot plegat.
No crec que mai estigui a punt
per a la monogàmia.
Com?
No crec en l'estil de vida monògam.
Ja ho he intentat
i no em funciona, a mi.
Oh, bé.
-Perfecte.
-No, vull dir
si amb això estàs més còmode,
no hauríem d'enrotllar-nos
perquè no busquem el mateix.
És un truc?
Un truc mental?
Per fer que em comprometi?
Sí!
Després d'anys reflexionant
i experimentant
he format aquesta filosofia de vida
amb l'únic objectiu
de forçar algun noi
a tenir una relació en exclusiva.
Ho sento.
Hauria d'anar-me'n.
Per què?
Perquè em sembla,
ja saps, que estàs ofesa.
Per què hauria d'estar-ho?
No ho sé.
Va, primera norma del club de cites:
si m’ofenc, t’ho faré saber.
Vine.
Resolguem això.
T’agrada passar temps amb mi?
Sí.
Sents atracció per mi?
Òbviament.
Et sents bé i còmode
si quedo amb altres persones?
A veure, és una pregunta hipotètica
o realment surts amb altra gent?
Surto amb altres, és clar.
Així com quants?
Tants, n'hi ha?
No, és que no és una pregunta fàcil,
ja que tot va canviant constantment.
Saps, aquella amistat, Jessie?
Sí, aquella noia
amb qui quedes per fer exercici.
Sí, en realitat el Jessie és un noi
i de tant en tant sortim junts.
Pel que fa a la resta,
són amistats esporàdiques
i el millor amic de l'insti.
I tu què?
No portem massa sortint junts.
Deu haver-hi més noies
en la teva vida.
Vaja, no ho sé.
Hi havia aquella noia
amb qui més o menys parlàvem per xat.
Oh, genial. Què tal és?
No ho sé.
-De fet, mai ens hem vist.
-Quin greu.
I segueixes al xat?
No, no.
Per què?
He conegut gent fabulosa per Internet
-Com aquell noi, el Paul.
-Hola, Maya.
-I el Dave.
-Ei, Maya.
-Ah, i el Raul.
-Ei, Maya.
Això és el que té de bo:
cadascú t’aporta coses diferents.
I jo, jo què t’aporto?
Per començar, companyia
i una miqueta de tensió sexual.
Folles amb aquell de l'oficina?
El que t'escriu al Facebook?
El Ryan?
I ara! Si ell té nòvia.
Sou tan adorables.
I què?
Són monògams.
Seria trencar les normes.
Hi ha normes?
És clar que n'hi ha!
Creus que em tiro tot el que es mou
en qualsevol situació?
Els instints em diuen que sí,
però el teu to em diu que no.
No ets la persona que creia que eres.
Qui creies que era?
No ho sé.
Normal?
-No una...
-Puta?
Ho has dit tu, no jo.
Sí però no ho he dit
com si fos una cosa dolenta.
No és una cosa dolenta.
De debò que no ho és.
Ja ho sé.
És clar que ho saps.
Tot plegat no és una mica...
estrany?
No sents gelosia?
De vegades.
Però quan passa,
se’n parla o se segueix endavant.
Tot és qüestió d’entendre
què pots acceptar i què no.
Com ara mateix.
Podries acceptar un massatge
per ajudar-te a relaxar?
Crec que sí.
Ets molt bona en això.
Què més podries acceptar?
Coses.
Pots acceptar això?
Sí.
Pots acceptar això?
Sí.
Pots acceptar-me a mi?
Subtítols: AmorsPlurals.cat
Maria Masats i Pere Picornell