< Return to Video

“M'estic morint?" La resposta honesta.

  • 0:00 - 0:02
    He sigut un tècnic sanitari d'emergències
  • 0:02 - 0:04
    durant els darrers set anys a Suffolk,
    Nova York.
  • 0:04 - 0:07
    He sigut el primer en respondre
    a un nombre d'incidents
  • 0:07 - 0:09
    que van d'accidents de cotxe
    a l'huracà Sandy.
  • 0:09 - 0:11
    Si vosaltres sou com la la majoria de gent
  • 0:11 - 0:13
    la mort pot ser un dels més grans temors.
  • 0:13 - 0:15
    Alguns de nosaltres la veurem venir.
  • 0:15 - 0:16
    Alguns de nosaltres no.
  • 0:16 - 0:18
    Hi ha un terme mèdic poc conegut
  • 0:18 - 0:20
    anomenat mort inminent.
  • 0:20 - 0:21
    És quasi un sínptoma
  • 0:21 - 0:24
    Com a prestador de serveis mèdics,
    estic entrenat per respondre
  • 0:24 - 0:25
    a aquest símptoma
  • 0:25 - 0:26
    com a qualsevol altre,
  • 0:26 - 0:29
    per això quan un pacient
    que està patint un atac de cor
  • 0:29 - 0:30
    em mira i diu, " moriré avui,"
  • 0:30 - 0:34
    estem entrenats a revalorar
    la condició del pacient.
  • 0:34 - 0:35
    A través de la meva carrera
  • 0:35 - 0:37
    he respòs a un nombre d'incidents
    on els pacients
  • 0:37 - 0:39
    tenien minuts de vida
  • 0:39 - 0:42
    i no podíem fer res per ells.
  • 0:42 - 0:45
    Amb això, havia d'afrontar un dilema:
  • 0:45 - 0:49
    Dir-los que estaven a punt de morir,
  • 0:49 - 0:51
    o mentir i confortar-los ?
  • 0:51 - 0:54
    Al principi de la meva carrera
    vaig afrontar aquest dilema
  • 0:54 - 0:55
    senzillament mentint.
  • 0:55 - 0:57
    Estava espantat.
  • 0:57 - 1:00
    Temia que si els deia la veritat,
  • 1:00 - 1:03
    ells moririen amb terror, amb por,
  • 1:03 - 1:06
    només aferrant-se a aquests
    últims moments de vida.
  • 1:06 - 1:09
    Tot això va canviar amb un incident.
  • 1:09 - 1:12
    Fa cinc anys vaig respondre
    a un accident de moto.
  • 1:12 - 1:15
    El conductor havia patit danys crítics.
  • 1:15 - 1:17
    Mentre l'examinava em vaig adonar
  • 1:17 - 1:19
    que no es podia fer res per a ell,
  • 1:19 - 1:23
    i com amb molts altres casos,
    ell em va mirar els ulls
  • 1:23 - 1:27
    i em va preguntar: " M'estic morint?"
  • 1:27 - 1:31
    En aquell moment vaig decidir
    fer alguna cosa diferent.
  • 1:31 - 1:33
    Vaig decidir dir-li la veritat.
  • 1:33 - 1:37
    Vaig decidir dir-li que s'estava morint
  • 1:37 - 1:40
    i que no hi havia res a fer.
  • 1:40 - 1:43
    La seva reacció em va sorprendre fins ara.
  • 1:43 - 1:46
    Simplement es va relaxar
    i tenia una mirada
  • 1:46 - 1:48
    d'acceptació a la seva cara.
  • 1:48 - 1:50
    No es va trobar amb aquell terror
    o aquella por
  • 1:50 - 1:52
    que jo pensava.
  • 1:52 - 1:55
    Senzillament es va relaxar,
    i mentre jo mirava els seus ulls
  • 1:55 - 1:58
    vaig veure pau interior i acceptació.
  • 1:58 - 2:00
    Des de llavors, vaig decidir
  • 2:00 - 2:04
    que no era cosa meva consolar moribunds
    amb les meves mentires.
  • 2:04 - 2:07
    Des de llavors he respost a molts casos
  • 2:07 - 2:10
    on els pacients estaven en els seus
    darrers moments
  • 2:10 - 2:12
    i no hi havia res a fer per ells,
  • 2:12 - 2:13
    I en gairebé cada cas
  • 2:13 - 2:16
    tots ells varen tenir la mateixa reacció
    davant la veritat,
  • 2:16 - 2:19
    de pau interior i acceptació.
  • 2:19 - 2:21
    De fet, hi ha tres patrons
  • 2:21 - 2:25
    que he observat en tots els casos.
  • 2:25 - 2:29
    El primer patró sempre m'ha sorprès
  • 2:29 - 2:33
    Independentment de les creences religioses
    o d'antecedents culturals,
  • 2:33 - 2:36
    hi ha una necessitat de perdó.
  • 2:36 - 2:37
    Tant si en diuen pecat
  • 2:37 - 2:40
    o simplement diuen que tenen
    un remordiment,
  • 2:40 - 2:42
    La seva culpa és universal.
  • 2:42 - 2:45
    Una vegada vaig cuidar un senyor
    d'edat avançada
  • 2:45 - 2:46
    que estava tenint un atac de cor.
  • 2:46 - 2:49
    Mentre em preparava a mi mateix
    i el meu equipament
  • 2:49 - 2:51
    per a la seva imminent aturada cardíaca,
  • 2:51 - 2:56
    Vaig començar a parlar al pacient
    de la seva imminent defunció.
  • 2:56 - 2:58
    Ell ja coneix el meu to de veu
  • 2:58 - 2:59
    i el meu llenguatge corporal.
  • 2:59 - 3:02
    Mentre col·locava els elèctrodes
    del desfibril·lador al seu pit
  • 3:02 - 3:04
    preparant el que anava a succeïr,
  • 3:04 - 3:06
    Ell em va mirar als ulls i va dir:
  • 3:06 - 3:09
    "Tan de bo hagués passat més temps
    amb els meus fills i néts
  • 3:09 - 3:12
    en comptes d'haver sigut egoista
    amb el meu temps."
  • 3:12 - 3:14
    Afrontant una mort imminent,
  • 3:14 - 3:17
    la única cosa que volia era perdó.
  • 3:17 - 3:19
    El segon patró que observo
  • 3:19 - 3:21
    és la necessitat de ser recordat.
  • 3:21 - 3:24
    Tant si es tracta de ser recordats
    en els meus pensaments
  • 3:24 - 3:26
    com en els dels seus estimats,
    ells necessiten sentir
  • 3:26 - 3:27
    que seguiran presents.
  • 3:27 - 3:29
    Hi ha una necessitat d'inmortalitat
  • 3:29 - 3:32
    en els cors i els pensaments
    de les seves persones estimades,
  • 3:32 - 3:35
    jo mateix, el meu grup,
    o qualsevol persona del voltant.
  • 3:35 - 3:39
    Incomptables vegades, he tingut un pacient
    que em mira als ulls
  • 3:39 - 3:42
    i diu: "em recordaràs?"
  • 3:42 - 3:45
    El darrer patró que observo
  • 3:45 - 3:48
    Sempre m'ha tocat profundament,
    fins l'ànima.
  • 3:48 - 3:51
    El moribund necessita saber
    que la seva vida ha tingut un sentit.
  • 3:51 - 3:54
    Necessiten saber que no han
    malbaratat la seva vida
  • 3:54 - 3:57
    en tasques sense sentit.
  • 3:57 - 4:00
    Això em va passar molt
    al principi de la meva carrera.
  • 4:00 - 4:02
    Jo havia respost a una trucada.
  • 4:02 - 4:04
    Es tractava d'una dona
    de més d'uns 57 anys
  • 4:04 - 4:06
    greument atrapada dins un vehicle.
  • 4:06 - 4:10
    L'havien envestit de costat
    a molta velocitat,
  • 4:10 - 4:12
    una situació molt i molt crítica.
  • 4:12 - 4:15
    Mentre els bombers treballaven
    per treure-la del cotxe,
  • 4:15 - 4:18
    vaig pujar-hi i vaig començar
    a donar-li atenció.
  • 4:18 - 4:21
    Mentre parlàvem em va dir:
  • 4:21 - 4:24
    " Volia fer moltes coses
    amb la meva vida."
  • 4:24 - 4:28
    Ella havia sentit que no havia deixat
    la seva impremta a aquest món.
  • 4:28 - 4:30
    Mentre parlàvem més va resultar
  • 4:30 - 4:32
    que era mare de dos criatures adoptades
  • 4:32 - 4:35
    que estaven preparant-se
    per estudiar medicina.
  • 4:35 - 4:37
    Gràcies a ella, dues criatures
  • 4:37 - 4:40
    havien tingut l'oportunitat
    que mai haurien tingut d'altra manera
  • 4:40 - 4:43
    i continuarien salvant vides
    en el camp de la medicina
  • 4:43 - 4:45
    com a metges.
  • 4:45 - 4:46
    Estarien 45 minuts
  • 4:46 - 4:48
    per alliberar-la del cotxe.
  • 4:48 - 4:52
    De totes maneres,
    va morir abans que l'alliberessin.
  • 4:52 - 4:55
    Abans creia el que vosaltres
    veieu a les pel·lícules:
  • 4:55 - 4:57
    Quan estàs en aquells últims moments
  • 4:57 - 4:59
    que són estrictament de terror i por.
  • 4:59 - 5:02
    M'he adonat, que independentment
    de les circumstàncies,
  • 5:02 - 5:04
    generalment s'afronta amb pau
    i acceptació,
  • 5:04 - 5:08
    que són les coses més petites,
    els més petits moments,
  • 5:08 - 5:12
    les coses més petites que tu vas
    portar al món
  • 5:12 - 5:15
    les que et donen pau
    en aquells moments finals.
  • 5:15 - 5:17
    Gràcies
  • 5:17 - 5:18
    (Aplaudiments)
Title:
“M'estic morint?" La resposta honesta.
Speaker:
Matthew O'Reilly
Description:

Matthew O'Reilly és un veterà tècnic sanitari d'emergències a Long Island, Nova York. En aquesta conferència, O'Reilly decsriu allò que passa quan un pacient greument ferit li pregunta: "m'estic morint?"

more » « less
Video Language:
English
Team:
closed TED
Project:
TEDTalks
Duration:
05:33

Catalan subtitles

Revisions