Com ser un bon avantpassat

Els futur és dels nostres descendents, però les decisions i accions que prenem ara afectaran enormement les properes generacions, segons el filòsof Roman Krznaric. Des d'una campanya global per concedir el títol de persona a la natura fins a una revolucionària demanda feta per una coalició de joves activistes, Krznaric mostra exemples de maneres a partir de les quals podem convertir-nos en bons avantpassats -- o, com els anomena ell, "Rebels del temps" -- unint-nos a un moviment que redefineix la duració de la vida, cercant justícia intergeneracional, i practicant un profund amor cap al planeta.

És hora que la humanitat
admeti una veritat alarmant:

hem colonitzat el futur.

Sobretot en els països desenvolupats,

el tractem com un indret colonial
remot i distant

on podem abocar danys ecològics lliurement

a més de riscos tecnològics
com si no hi hagués ningú.

La tragèdia és que les generacions
del demà no hi són

per enfrontar-se a
aquest saqueig de la seva herència.

No poden saltar al davant
del cavall del rei com una sufragista

o muntar una asseguda
com activistes dels drets civils

o fer una marxa de la sal per desafiar
els opressors colonials com va fer Gandhi.

No se'ls concedeixen
ni drets polítics ni representació;

no tenen cap influència al mercat.

La gran majoria silenciosa
de les futures generacions

queda impotent.

Pot ser difícil d'arribar a entendre
l'escala d'aquesta injustícia,

per tant ho mirarem així:

Avui hi ha 7,7 bilions de persones vives.

Això és només una part minúscula
dels aproximats 100 bilions de persones

que han viscut i mort
durant els últims 50.000 anys.

Però totes dues xifres són sobrepassades
pels gairebé 7 trilions de persones

que han de néixer
els propers 50.000 anys,

suposant que els índex de natalitat
actuals s'estabilitzen.

Només en els propers 2 segles
naixeran desenes de bilions de persones,

entre elles tots els vostres néts,

i els seus néts,

i els amics i comunitats
de qui dependran.

Com penseu que totes aquestes
futures generacions ens recordaran

a nosaltres i al llegat que els deixem?

Clarament hem heredat
llegats extraordinaris

dels nostres avantpassats comuns:

el regal de la revolució agrícola,

descobriments mèdics,
i les ciutats on encara vivim.

Però clarament també
hem heredat llegats destructius.

Llegats d'esclavatge
i colonialisme i racisme

que han creat desigualtats profundes
que ara s'han de reparar.

Llegats d'economies

estructuralment addictes
a combustibles fòssils

i un creixement interminable
que ara s'ha de transformar.

Com podem doncs convertir-nos en bons
avantpassats per les generacions futures?

Bé, durant la passada dècada,

ha anat sorgint un moviment global

de persones compromeses
a descolonialitzar el futur

i a extendre els horitzons temporals
cap a un ara més llarg.

Aquest moviment encara està fragmentat
i no té cap nom.

Considero els seus pioners
rebels del temps.

Els veiem treballar al moviment visionari
de "Future Design" al Japó,

que vol superar els cícles de curt termini
que dominen la política

recorrent al principi de
presa de decisions de 7a generació

practicat per moltes
comunitats natives americanes.

"Future Design" reuneix a residents

per a redactar i discutir plans
per als pobles i ciutats on viuen.

A la meitat del grup se'ls diu
que són residents del present.

A l'altra meitat se'ls dóna
vestimenta cerimonial

i se'ls diu que s'imaginin
que són residents de l'any 2060.

Resulta que
els residents del 2060

proposen sistemàticament
plans urbans més transformatius,

des d'inversions en atenció mèdica
fins a accions contra el canvi climàtic.

Aquesta forma innovativa
d'assemblees de futurs ciutadans

s'està estenent pel Japó

des de pobles petits com Yahaba
fins a grans ciutats com Kyoto.

I si el "Future Design" fos adoptat
per pobles i ciutats de tot el món

per revitalitzar
la presa de decisions democràtica

i extendre la seva visió
més enllà del present?

Els rebels del temps també
han recorregut als jutjats

per assegurar els drets
de la gent del futur.

L'organització "Our Children's Trust"

ha presentat un cas històric
contra el govern dels EUA

en nom de 21 joves

que fan campanya pel dret a un
clima segur i a una atmosfera saludable

tant per les generacions presents
com futures.

Aquesta lluita de David contra Goliat

ja ha inspirat
demandes revolucionàries per tot el món

des de Colòmbia i el Pakistan
fins a Uganda i Holanda.

I aquesta onada d'activisme
està creixent amb el moviment

per donar l'estat legal de persona
a la natura,

des del Riu Whanganui
a Aotearoa, Nova Zelanda,

fins als rius Ganges i Yamuna a l'India.

Els rebels del temps també
estan actuant a les urnes.

El 2019, adolescents de tot Europa

van fer pressió als seus pares i avis

perquè els donessin el seu vot
a les eleccions parlamentàries europees.

El hashtag #dónaelvotalsnens
es va fer viral a les xarxes socials

i es va escampar fins a Austràlia
gràcies a activistes climàtics.

La meva parella i jo ho vam sentir

i vam decidir donar el nostre vot
a les eleccions generals britàniques

als nostres bessons d'11 anys.

Així que vam asseure'ns a taula
i vam debatre els manifests de cada partit

i llavors ens van dir on de la
papereta havíem de marcar la X.

I en cas que us ho pregunteu,

no, no van reproduir simplement
les opinions polítiques dels seus pares.

Ha començat doncs la rebel·lió del temps.

Els rebels s'estan alçant
per descolonialitzar el futur,

fundant un moviment global
per pensar a llarg termini

i de justícia intergeneracional

que podria convertir-se

en un dels moviments
més poderosos del segle.

Ens ajuden a escapar
els cícles de curt termini

on ens atrapen les distraccions digitals
i el consumerisme,

amb la temptació
del botó Compra Ja

i de les notícies 24 hores.

Ens inspiren a ampliar
els horitzons temporals

de segons i minuts
cap a dècades i més enllà.

El projecte de l'artista Katie Paterson
Llibreria del Futur,

farà cent anys
que es desenvolupa.

Cada any, un autor famós dóna un llibre

que no serà llegit fins l'any 2114

quan s'imprimirà tota la col·lecció
sobre paper

fet amb arbres d'un bosc
plantats només per això.

El magatzem de llavors de Svalbard
vol anar encara més enllà

emmagatzemant milions de llavors

dins d'un búnquer de roca
indestructible al Cercle Àrtic

que està dissenyat per durar 1000 anys.

Però com podem pensar i fer plans
a una escala de milers d'anys?

La resposta és potser el principal secret
per ser un rebel del temps,

i ens la dóna la dissenyadora
de biomimètica Janine Benyus,

qui proposa que aprenguem dels
3,8 bilions d'anys d'evolució natural.

Com és que altres espècies
han après a sobreviure i prosperar

durant 10.000 generacions o més?

És perquè han cuidat el lloc
que cuidarà els seus fills,

perquè viuen dins l'ecosistema
en els qual s'han integrat,

perquè no embruten el seu niu,

cosa que els humans hem estat fent
amb resultats desastrosos

a un ritme i a una escala creixent
durant aquest segle passat.

Per tant, un punt de sortida seriós
pels rebels del temps arreu

és de centrar-se no tan sols
en allargar el temps,

sinó també en regenerar el lloc.

Hem de restaurar i reparar
i cuidar-nos de la llar planetària

que ha de cuidar els nostres fills.

Pels nostres fills,

i pels fills dels nostres fills,

i per tots els que vindran,

hem d'enamorar-nos
de rius i muntanyes,

de capes de gel i de sabanes,

i reconnectar amb els cícles
llargs i fèrtils de la natura.

Tornem-nos tots rebels del temps

i inspirem-nos amb la bonica
benedicció dels mohawks

dita abans del naixement d'un nadó:

"Gràcies, Terra.

Tu coneixes el camí."