És hora que la humanitat admeti una veritat alarmant: hem colonitzat el futur. Sobretot en els països desenvolupats, el tractem com un indret colonial remot i distant on podem abocar danys ecològics lliurement a més de riscos tecnològics com si no hi hagués ningú. La tragèdia és que les generacions del demà no hi són per enfrontar-se a aquest saqueig de la seva herència. No poden saltar al davant del cavall del rei com una sufragista o muntar una asseguda com activistes dels drets civils o fer una marxa de la sal per desafiar els opressors colonials com va fer Gandhi. No se'ls concedeixen ni drets polítics ni representació; no tenen cap influència al mercat. La gran majoria silenciosa de les futures generacions queda impotent. Pot ser difícil d'arribar a entendre l'escala d'aquesta injustícia, per tant ho mirarem així: Avui hi ha 7,7 bilions de persones vives. Això és només una part minúscula dels aproximats 100 bilions de persones que han viscut i mort durant els últims 50.000 anys. Però totes dues xifres són sobrepassades pels gairebé 7 trilions de persones que han de néixer els propers 50.000 anys, suposant que els índex de natalitat actuals s'estabilitzen. Només en els propers 2 segles naixeran desenes de bilions de persones, entre elles tots els vostres néts, i els seus néts, i els amics i comunitats de qui dependran. Com penseu que totes aquestes futures generacions ens recordaran a nosaltres i al llegat que els deixem? Clarament hem heredat llegats extraordinaris dels nostres avantpassats comuns: el regal de la revolució agrícola, descobriments mèdics, i les ciutats on encara vivim. Però clarament també hem heredat llegats destructius. Llegats d'esclavatge i colonialisme i racisme que han creat desigualtats profundes que ara s'han de reparar. Llegats d'economies estructuralment addictes a combustibles fòssils i un creixement interminable que ara s'ha de transformar. Com podem doncs convertir-nos en bons avantpassats per les generacions futures? Bé, durant la passada dècada, ha anat sorgint un moviment global de persones compromeses a descolonialitzar el futur i a extendre els horitzons temporals cap a un ara més llarg. Aquest moviment encara està fragmentat i no té cap nom. Considero els seus pioners rebels del temps. Els veiem treballar al moviment visionari de "Future Design" al Japó, que vol superar els cícles de curt termini que dominen la política recorrent al principi de presa de decisions de 7a generació practicat per moltes comunitats natives americanes. "Future Design" reuneix a residents per a redactar i discutir plans per als pobles i ciutats on viuen. A la meitat del grup se'ls diu que són residents del present. A l'altra meitat se'ls dóna vestimenta cerimonial i se'ls diu que s'imaginin que són residents de l'any 2060. Resulta que els residents del 2060 proposen sistemàticament plans urbans més transformatius, des d'inversions en atenció mèdica fins a accions contra el canvi climàtic. Aquesta forma innovativa d'assemblees de futurs ciutadans s'està estenent pel Japó des de pobles petits com Yahaba fins a grans ciutats com Kyoto. I si el "Future Design" fos adoptat per pobles i ciutats de tot el món per revitalitzar la presa de decisions democràtica i extendre la seva visió més enllà del present? Els rebels del temps també han recorregut als jutjats per assegurar els drets de la gent del futur. L'organització "Our Children's Trust" ha presentat un cas històric contra el govern dels EUA en nom de 21 joves que fan campanya pel dret a un clima segur i a una atmosfera saludable tant per les generacions presents com futures. Aquesta lluita de David contra Goliat ja ha inspirat demandes revolucionàries per tot el món des de Colòmbia i el Pakistan fins a Uganda i Holanda. I aquesta onada d'activisme està creixent amb el moviment per donar l'estat legal de persona a la natura, des del Riu Whanganui a Aotearoa, Nova Zelanda, fins als rius Ganges i Yamuna a l'India. Els rebels del temps també estan actuant a les urnes. El 2019, adolescents de tot Europa van fer pressió als seus pares i avis perquè els donessin el seu vot a les eleccions parlamentàries europees. El hashtag #dónaelvotalsnens es va fer viral a les xarxes socials i es va escampar fins a Austràlia gràcies a activistes climàtics. La meva parella i jo ho vam sentir i vam decidir donar el nostre vot a les eleccions generals britàniques als nostres bessons d'11 anys. Així que vam asseure'ns a taula i vam debatre els manifests de cada partit i llavors ens van dir on de la papereta havíem de marcar la X. I en cas que us ho pregunteu, no, no van reproduir simplement les opinions polítiques dels seus pares. Ha començat doncs la rebel·lió del temps. Els rebels s'estan alçant per descolonialitzar el futur, fundant un moviment global per pensar a llarg termini i de justícia intergeneracional que podria convertir-se en un dels moviments més poderosos del segle. Ens ajuden a escapar els cícles de curt termini on ens atrapen les distraccions digitals i el consumerisme, amb la temptació del botó Compra Ja i de les notícies 24 hores. Ens inspiren a ampliar els horitzons temporals de segons i minuts cap a dècades i més enllà. El projecte de l'artista Katie Paterson Llibreria del Futur, farà cent anys que es desenvolupa. Cada any, un autor famós dóna un llibre que no serà llegit fins l'any 2114 quan s'imprimirà tota la col·lecció sobre paper fet amb arbres d'un bosc plantats només per això. El magatzem de llavors de Svalbard vol anar encara més enllà emmagatzemant milions de llavors dins d'un búnquer de roca indestructible al Cercle Àrtic que està dissenyat per durar 1000 anys. Però com podem pensar i fer plans a una escala de milers d'anys? La resposta és potser el principal secret per ser un rebel del temps, i ens la dóna la dissenyadora de biomimètica Janine Benyus, qui proposa que aprenguem dels 3,8 bilions d'anys d'evolució natural. Com és que altres espècies han après a sobreviure i prosperar durant 10.000 generacions o més? És perquè han cuidat el lloc que cuidarà els seus fills, perquè viuen dins l'ecosistema en els qual s'han integrat, perquè no embruten el seu niu, cosa que els humans hem estat fent amb resultats desastrosos a un ritme i a una escala creixent durant aquest segle passat. Per tant, un punt de sortida seriós pels rebels del temps arreu és de centrar-se no tan sols en allargar el temps, sinó també en regenerar el lloc. Hem de restaurar i reparar i cuidar-nos de la llar planetària que ha de cuidar els nostres fills. Pels nostres fills, i pels fills dels nostres fills, i per tots els que vindran, hem d'enamorar-nos de rius i muntanyes, de capes de gel i de sabanes, i reconnectar amb els cícles llargs i fèrtils de la natura. Tornem-nos tots rebels del temps i inspirem-nos amb la bonica benedicció dels mohawks dita abans del naixement d'un nadó: "Gràcies, Terra. Tu coneixes el camí."