Alain de Botton: Una filosofia de l'èxit més amable i menys agressiva
-
0:00 - 0:03Jo crec que aquestes crisis laborals
-
0:03 - 0:05les acostumem a tenir el diumenge al vespre,
-
0:05 - 0:07quan comença a caure la nit
-
0:07 - 0:10i la distància entre les meves esperances
-
0:10 - 0:14i la meva realitat comença a fer-se tan gran
-
0:14 - 0:17que acabo plorant com un nen amb la cara al coixí.
-
0:17 - 0:19Tot això ho explico
-
0:19 - 0:22perquè no crec que sigui un problema només meu.
-
0:22 - 0:24Potser penseu que vaig errat
-
0:24 - 0:26però em sembla que vivim en una època en què
-
0:26 - 0:28ara i adés ens assalten aquestes crisis laborals
-
0:28 - 0:30aquests moments en què el que crèiem saber
-
0:30 - 0:32sobre les nostres vides i feines
-
0:32 - 0:36topa amb una realitat molt amenaçadora.
-
0:36 - 0:39Potser és més fàcil guanyar-se bé la vida ara que abans.
-
0:39 - 0:42Potser el que és més difícil que mai és
-
0:42 - 0:45no perdre la calma, que no ens angoixin les perspectives laborals.
-
0:45 - 0:47Ara, si em deixeu, m'agradaria analitzar
-
0:47 - 0:49alguns dels motius que expliquen
-
0:49 - 0:52aquest neguit que sentim pel nostre futur laboral,
-
0:52 - 0:54que expliquen per què som víctimes d'aquestes crisis laborals
-
0:54 - 0:58i esclafim a plorar enfonsant la cara al coixí.
-
0:58 - 1:01Un dels possibles motius de tot aquest patiment
-
1:01 - 1:03és que estem envoltats d'esnobs.
-
1:03 - 1:06Avanço que, en certa manera, tinc males notícies,
-
1:06 - 1:09sobretot per als qui hàgiu vingut a Oxford de fora.
-
1:09 - 1:11Tenim un autèntic problema d'esnobisme.
-
1:11 - 1:13De vegades la gent de fora del Regne Unit creuen
-
1:13 - 1:15que l'esnobisme és un fenomen particularment britànic
-
1:15 - 1:18centrat en les cases d'estiueig i els títols nobiliaris.
-
1:18 - 1:20I les males notícies? Doncs que no és cert.
-
1:20 - 1:22L'esnobisme és un fenomen mundial.
-
1:22 - 1:24Som una organització mundial. Això és un fenomen mundial.
-
1:24 - 1:26Existeix. Què és un esnob?
-
1:26 - 1:29L'esnob és aquell que agafa una petita part de tu
-
1:29 - 1:32i a partir d'aquí es fa una idea completa de qui ets.
-
1:32 - 1:34L'esnobisme és això.
-
1:34 - 1:36I la principal modalitat d'esnobisme
-
1:36 - 1:38que trobem avui dia és la laboral.
-
1:38 - 1:40A les festes no trigues ni un instant a detectar-lo
-
1:40 - 1:43quan et fan aquella coneguda pregunta icònica
-
1:43 - 1:46de principis del segle XXI: "I tu a què et dediques?"
-
1:46 - 1:48I, segons el que contestis, els altres
-
1:48 - 1:50estaran encantats de veure't
-
1:50 - 1:52o es miraran el rellotge i s'inventaran excuses.
-
1:52 - 1:53(Riuen)
-
1:53 - 1:56El contrari d'un esnob seria la vostra mare.
-
1:56 - 1:58(Riuen)
-
1:58 - 2:01No cal que sigui la vostra, ni la meva,
-
2:01 - 2:03n'hi ha prou que sigui la mare ideal.
-
2:03 - 2:05Algú a qui no li importin les teves fites.
-
2:05 - 2:07Malauradament, la major part de gent no són la mare.
-
2:07 - 2:10El que fa la gent és relacionar directament el temps
-
2:10 - 2:12i l'amor, no el romàntic,
-
2:12 - 2:14tot i que també pot ser,
-
2:14 - 2:16sinó l'amor en general, el respecte,
-
2:16 - 2:19que estan disposats a atorgar-nos, cosa que vindrà determinada
-
2:19 - 2:21per la posició que ocupem dins la jerarquia social.
-
2:21 - 2:24I, en gran part, és per això que ens importa tant la professió.
-
2:24 - 2:28Per això ens comencen a amoïnar tant els béns materials.
-
2:28 - 2:31Sempre ens diuen que vivim en una època materialista,
-
2:31 - 2:33que som tots molt avariciosos,
-
2:33 - 2:35però jo no crec que siguem especialment materialistes.
-
2:35 - 2:37Senzillament em fa l'efecte que vivim en una societat
-
2:37 - 2:39que ha atribuït determinades recompenses emocionals
-
2:39 - 2:42a l'adquisició de béns materials.
-
2:42 - 2:45No són els béns el que busquem, sinó la recompensa.
-
2:45 - 2:47Vet aquí una nova manera de pensar en els productes de luxe.
-
2:47 - 2:49La propera vegada que vegeu algú al volant d'un Ferrari
-
2:49 - 2:51no penseu "Ves, un altre que no en té mai prou",
-
2:51 - 2:54sinó "Aquesta persona és d'allò més vulnerable i va mancat d'amor".
-
2:54 - 2:59Dit d'una altra manera (riuen)
-
2:59 - 3:01tingueu-li pena en comptes de menyspreu.
-
3:01 - 3:03Hi ha altres motius...
-
3:03 - 3:04(Riuen)
-
3:04 - 3:06Hi ha altres motius pels quals potser costa més
-
3:06 - 3:08estar tranquil ara que abans.
-
3:08 - 3:11Un dels motius, cosa paradoxal, perquè està lligat a una cosa molt agradable,
-
3:11 - 3:14és l'esperança que sentim tots pel nostre futur professional.
-
3:14 - 3:16Mai abans hem tingut el llistó tan alt
-
3:16 - 3:19sobre el que poden arribar a aconseguir els humans al llarg de la vida.
-
3:19 - 3:22Des de tot arreu se'ns diu que tothom ho pot aconseguir tot.
-
3:22 - 3:24Ens hem desempallegat del sistema de castes.
-
3:24 - 3:26Ara vivim en un sistema on tothom pot accedir
-
3:26 - 3:28al càrrec que li vingui de gust.
-
3:28 - 3:30La idea és preciosa.
-
3:30 - 3:34A més, hi ha una mena d'esperit igualitari. Comptat i debatut, tots som iguals.
-
3:34 - 3:36No hi ha cap jerarquia
-
3:36 - 3:38estrictament determinada.
-
3:38 - 3:40Això, però, només té un problema, i gros.
-
3:40 - 3:42El problema és l'enveja.
-
3:42 - 3:45L'enveja. És tot un tabú parlar-ne,
-
3:45 - 3:48però si hi ha una emoció dominant a la societat morderna és l'enveja.
-
3:48 - 3:52I té a veure amb l'esperit igualitari. M'explico.
-
3:52 - 3:55Diríem que és poc probable que algú de vosaltres o dels que ens miren
-
3:55 - 3:57senti enveja de la reina d'Anglaterra.
-
3:57 - 4:00Tot i que és molt més rica que qualsevol de nosaltres.
-
4:00 - 4:03I té una casa enorme.
-
4:03 - 4:07No l'envegem perquè és molt estranya.
-
4:07 - 4:09És massa peculiar, diguem-ho així.
-
4:09 - 4:11No ens hi podem veure, fent d'ella. Parla d'aquella manera.
-
4:11 - 4:13Prové d'un lloc estrany.
-
4:13 - 4:17Per tant, no ens hi veiem. I quan no tens res en comú amb algú, no l'enveges.
-
4:17 - 4:20Com més properes siguin dues persones en edat, orígens,
-
4:20 - 4:23en el procés d'identificació, més perill d'enveja hi ha.
-
4:23 - 4:26Per cert, per això mateix no heu d'anar mai a cap trobada de companys de col·le.
-
4:26 - 4:29Perquè no hi ha punt de comparació més important
-
4:29 - 4:31que la gent amb qui vas anar a escola.
-
4:31 - 4:34El problema de la societat, a grans trets, és que converteix el món sencer
-
4:34 - 4:36en escola. Tothom du texans, tothom és igual.
-
4:36 - 4:38I, tot i així, no ho són.
-
4:38 - 4:41De manera que tenim un esperit igualitari barrejat amb desigualtats flagrants.
-
4:41 - 4:44Que és la recepta, o pot ser-ho, d'una situació molt estressant.
-
4:44 - 4:46Segurament és igual d'improbable que avui dia us torneu
-
4:46 - 4:48tan rics com Bill Gates
-
4:48 - 4:50com era improbable al segle XVII
-
4:50 - 4:53accedir a les files de l'aristocràcia francesa.
-
4:53 - 4:55Però el que vull dir és que no ens ho sembla.
-
4:55 - 4:58Ens fa la sensació, per les revistes i la resta de mitjans,
-
4:58 - 5:01que si tenim empenta, una mica d'intel·ligència tecnològica
-
5:01 - 5:05i un garatge tots podem arrencar alguna cosa gran.
-
5:05 - 5:06(Riuen)
-
5:06 - 5:09I els efectes d'aquest problema es fan evidents a les llibreries.
-
5:09 - 5:12Si aneu a una llibreria de les grans a les seccions d'autoajuda,
-
5:12 - 5:14cosa que de vegades faig,
-
5:14 - 5:16si analitzeu els llibres d'autoajuda que es produeixen
-
5:16 - 5:18avui dia al món, n'hi ha, a grans trets, de dues menes.
-
5:18 - 5:21Els que et diuen "Te'n pots sortir! Endavant! Tot és possible!".
-
5:21 - 5:24I els altres, que t'ensenyen com gestionar
-
5:24 - 5:27el que, de manera educada, en diem una "baixa autoestima",
-
5:27 - 5:29de manera menys fina en diríem "sentir-se fatal".
-
5:29 - 5:31Hi ha una correlació clara,
-
5:31 - 5:35una autèntica correlació entre una societat que anima la seva gent a fer-ho tot
-
5:35 - 5:37i l'existència d'una baixa autoestima.
-
5:37 - 5:39Aquesta és una altra via per fer que amb una cosa positiva
-
5:39 - 5:41ens surti el tret per la culata.
-
5:41 - 5:44També podem sentir neguit pel nostre futur per una altra raó,
-
5:44 - 5:48el nostre futur laboral, la nostra condició actual, més que abans.
-
5:48 - 5:50Un cop més, està lligat a una cosa agradable.
-
5:50 - 5:53En aquesta ocasió, la cosa agradable rep el nom de meritocràcia.
-
5:53 - 5:55Ara tots els polítics, d'esquerres o de dretes,
-
5:55 - 5:57diuen que la meritocràcia és fantàstica
-
5:57 - 6:01i que tots hauríem de fer que les societats fossin totes meritocràtiques.
-
6:01 - 6:05Què és, dit d'una altra manera, una societat meritocràtica?
-
6:05 - 6:07Doncs es tracta d'una societat en què,
-
6:07 - 6:09si tens talent, empenta i traça,
-
6:09 - 6:11arribaràs a dalt de tot. Res t'ho ha d'impedir.
-
6:11 - 6:14La idea és meravellosa. El problema és que,
-
6:14 - 6:16si de debò creus en una societat on
-
6:16 - 6:19els que s'ho mereixen arriben a dalt de tot,
-
6:19 - 6:22per deducció, se't girarà la truita de mala manera i també creuràs
-
6:22 - 6:25en una societat on els que mereixen quedar-se al fons de tot
-
6:25 - 6:28s'hi queden per sempre.
-
6:28 - 6:31És a dir, el lloc que ocupes deixa de ser incidental
-
6:31 - 6:33i esdevé merescut i meritori.
-
6:33 - 6:36Això fa que el fracàs sigui molt més devastador.
-
6:36 - 6:38Mireu, a l'edat mitjana, a Anglaterra,
-
6:38 - 6:40a les persones molt pobres
-
6:40 - 6:43se'ls deia que eren "desafortunats".
-
6:43 - 6:47Literalment, algú a qui no ha somrigut la fortuna, un desafortunat.
-
6:47 - 6:49Avui dia, sobretot als Estats Units,
-
6:49 - 6:51algú que sigui al capdavall de la societat
-
6:51 - 6:54pot rebre el nom poc amable de "perdedor".
-
6:54 - 6:57Hi ha una gran diferència entre un desafortunat i un perdedor.
-
6:57 - 7:00I, a més, demostra 400 anys d'evolució en societat
-
7:00 - 7:03i qui creiem que és responsable de les nostres vides.
-
7:03 - 7:06Ja no són els déus, sinó que som nosaltres. Tenim la paella pel mànec.
-
7:06 - 7:08És clar, si et va bé la cosa, és molt engrescador,
-
7:08 - 7:10però si no, és devastador.
-
7:10 - 7:13En els pitjors casos, d'acord amb l'anàlisi d'un sociòleg
-
7:13 - 7:17com Emil Durkheim, comporta un augment dels índexs de suïcidi.
-
7:17 - 7:20Trobem més suïcides en els països desenvolupats i individualistes
-
7:20 - 7:22que a la resta del món.
-
7:22 - 7:24I en part això s'explica perquè la gent s'agafa tot el que els passa
-
7:24 - 7:26molt i molt a pit.
-
7:26 - 7:30Són amos del seu èxit, però també del seu fracàs.
-
7:30 - 7:32Com alleujar aquestes pressions
-
7:32 - 7:34que acabo d'apuntar?
-
7:34 - 7:36Jo crec que es pot. Us parlaré de diferents solucions.
-
7:36 - 7:38Pensem en la meritocràcia.
-
7:38 - 7:41Aquesta idea que tothom mereix ser on és.
-
7:41 - 7:44Em sembla una idea de bojos, però del tot.
-
7:44 - 7:46Donaré el meu suport a qualsevol polític, d'esquerra o de dreta,
-
7:46 - 7:48que tingui mitja idea meritocràtica digna.
-
7:48 - 7:50Sóc meritòcrata i punt.
-
7:50 - 7:52Però em sembla de bojos creure que sempre construirem
-
7:52 - 7:56una societat meritocràtica de debò. És un somni impossible.
-
7:56 - 7:58La idea que aconseguirem fer una societat
-
7:58 - 8:00on tothom tingui nota,
-
8:00 - 8:02els bons a dalt i els dolents a sota,
-
8:02 - 8:04i triats com caldria, és impossible.
-
8:04 - 8:06Hi ha massa factors aleatoris.
-
8:06 - 8:08Els accidents, accidents de naixement,
-
8:08 - 8:11els objectes que ens cauen al cap, les malalties, etc.
-
8:11 - 8:13Mai no aconseguirem destriar-ho, tot això.
-
8:13 - 8:15La gent mai rebrà la nota que hauria de tenir.
-
8:15 - 8:18Hi ha una cita de Sant Agustí de "La ciutat de Déu" que m'agrada molt
-
8:18 - 8:22i diu "És un pecat jutjar algú pel lloc que ocupa".
-
8:22 - 8:24Això, traduït als temps moderns, vol dir que
-
8:24 - 8:26és un pecat decidir a qui adreçar-se
-
8:26 - 8:28segons la seva targeta de visita.
-
8:28 - 8:30El càrrec no és el que hauria de comptar.
-
8:30 - 8:32A més, segons Sant Agustí,
-
8:32 - 8:34Déu és l'únic que pot posar tothom al seu lloc.
-
8:34 - 8:36I això ho farà el dia del Judici Final
-
8:36 - 8:38amb els àngels i les trompetes i el cel, que s'obrirà.
-
8:38 - 8:41Una idea de bojos si s'és laic, com jo,
-
8:41 - 8:43però, sigui com sigui, conté alguna cosa de gran valor.
-
8:43 - 8:47És a dir, que pareu el carro abans de jutjar ningú.
-
8:47 - 8:50No sabem mai quina és la vàlua real d'aquella persona.
-
8:50 - 8:52És una part d'ells que desconeixem.
-
8:52 - 8:55I no hem de comportar-nos com si ho sabéssim.
-
8:55 - 8:58Hi ha un altre lloc on sentir-nos alleujats i recomfortats.
-
8:58 - 9:01Quan pensem en fracassar a la vida, quan imaginem el fracàs,
-
9:01 - 9:03un dels motius pels quals ens fa por fallar no és només
-
9:03 - 9:05perdre el sou o la condició social.
-
9:05 - 9:09El que ens fa més por és el judici i el ridícul a ulls dels altres. Que hi és.
-
9:09 - 9:11Sabeu que l'òrgan principal de ridiculitzar
-
9:11 - 9:13avui dia són els diaris?
-
9:13 - 9:15Si obriu un diari qualsevol dia de la setmana,
-
9:15 - 9:17hi trobareu tot de gent amb vides malbaratades.
-
9:17 - 9:20Se n'han anat al llit amb qui no tocava, s'han pres no sé quina substància,
-
9:20 - 9:22han aprovat la llei que no havien d'aprovar... el que sigui.
-
9:22 - 9:25Des d'aquell moment són l'esca del ridícul.
-
9:25 - 9:28És a dir, han fracassat. I se'ls descriu com "perdedors".
-
9:28 - 9:30Quina alternativa hi ha?
-
9:30 - 9:32La tradició occidental ens mostra una alternativa gloriosa:
-
9:32 - 9:35la tragèdia.
-
9:35 - 9:38L'art tràgic, tal com el van desenvolupar als teatres de l'antiga Grècia
-
9:38 - 9:40al segle V a.C., era bàsicament una forma artística
-
9:40 - 9:43dedicada a reflectir el fracàs de les persones.
-
9:43 - 9:47I també a sentir certa compassió per elles,
-
9:47 - 9:51cosa que no necessàriament passaria a la vida real.
-
9:51 - 9:52Recordo que fa uns anys que pensava en això, precisament,
-
9:52 - 9:54i vaig visitar l'equip de "The Sunday Sport",
-
9:54 - 9:57un diari sensacionalista que no recomano que comenceu a llegir ara
-
9:57 - 9:59si no el coneixeu.
-
9:59 - 10:01Vaig anar a parlar amb ells
-
10:01 - 10:04sobre algunes de les grans tragèdies de l'art occidental.
-
10:04 - 10:06Volia veure com captarien l'essència de determinades
-
10:06 - 10:09històries si els arribessin com a notícies
-
10:09 - 10:12a la redacció una tarda de dissabte.
-
10:12 - 10:14Els vaig parlar d'Otel·lo. No n'havien sentit a parlar, però els va fascinar.
-
10:14 - 10:15(Riuen)
-
10:15 - 10:18I els vaig demanar que escrivissin un titular de la història d'Otel·lo.
-
10:18 - 10:21Se'ls va acudir "Immigrant trastocat per amor assassina la filla del senador"
-
10:21 - 10:23com a gran titular.
-
10:23 - 10:25Els vaig explicar la trama de Madame Bovary.
-
10:25 - 10:27Un altre que els va encantar descobrir i van escriure:
-
10:27 - 10:32"Adúltera compradora compulsiva empassa arsènic per frau creditici"
-
10:32 - 10:33(Riuen)
-
10:33 - 10:35I el meu favorit.
-
10:35 - 10:37Aquests paios són molt enginyosos, de veritat.
-
10:37 - 10:39El meu favorit va ser Èdip rei, de Sòfocles.
-
10:39 - 10:42"El sexe amb la mare el va deixar encegat"
-
10:42 - 10:45(Riuen)
-
10:45 - 10:47(Aplaudeixen)
-
10:47 - 10:50En certa manera, podem dir que a un extrem del contínuum de compassió
-
10:50 - 10:52hi trobem el diari sensacionalista.
-
10:52 - 10:55I a l'altre extrem d'aquest contínuum, la tragèdia i l'art tràgic.
-
10:55 - 10:57Amb això vull dir que hauríem d'aprendre una mica
-
10:57 - 10:59del que passa amb l'art tràgic.
-
10:59 - 11:02A Hamlet ningú se li acudiria dir-li "perdedor".
-
11:02 - 11:05Perd, però no per això és un "perdedor".
-
11:05 - 11:07I aquest és el missatge que ens reserva la tragèdia
-
11:07 - 11:10i per això és tan i tan important, crec.
-
11:10 - 11:12Una altra cosa sobre la societat moderna
-
11:12 - 11:14que genera tot aquest neguit
-
11:14 - 11:17és que no tenim res en ple centre que no sigui humà.
-
11:17 - 11:19Som la primera societat viva d'aquest món
-
11:19 - 11:22que no venerem res més que nosaltres mateixos.
-
11:22 - 11:24Tenim un gran concepte de nosaltres, i amb raó.
-
11:24 - 11:27Hem arribat a la Lluna. Hem fet gestes extraordinàries.
-
11:27 - 11:29Per tant, tendim a venerar-nos.
-
11:29 - 11:31Els nostres herois són humans.
-
11:31 - 11:33Aquesta situació és molt nova.
-
11:33 - 11:35La major part de les altres societats han tingut al bell mig
-
11:35 - 11:37l'adoració d'alguna cosa transcendent. Un déu,
-
11:37 - 11:39un esperit, una força de la natura, l'univers.
-
11:39 - 11:42El que sigui, alguna cosa externa que adorar.
-
11:42 - 11:44N'hem perdut una mica l'hàbit.
-
11:44 - 11:46Per això, em fa a mi l'efecte, ens atreu tant la natura.
-
11:46 - 11:49No per salut pròpia, tot i que de vegades ens ho venguin així,
-
11:49 - 11:53sinó perquè és una via per fugir del formiguer humà.
-
11:53 - 11:55Una escapada de la nostra pròpia competència
-
11:55 - 11:57i els nostres drames.
-
11:57 - 11:59Per això ens encanta contemplar les glaceres i els mars,
-
11:59 - 12:03observar la Terra d'enllà dels seus confins, etc.
-
12:03 - 12:07Ens agradar sentir-nos en contacte amb alguna cosa no humana.
-
12:07 - 12:11Una sensació a què assignem una gran importància.
-
12:11 - 12:14Del que he estat parlant és, de fet, de l'èxit i del fracàs.
-
12:14 - 12:17Un dels aspectes interessants de l'èxit
-
12:17 - 12:19és que ens fa l'efecte que sabem el que vol dir.
-
12:19 - 12:21Si ara us digués que darrere de la pantalla hi ha algú
-
12:21 - 12:24que té molt d'èxit, automàticament us vindrien certes idees al cap.
-
12:24 - 12:26Pensaríeu que és algú que ha fet pela llarga,
-
12:26 - 12:29algú molt reconegut en el seu camp.
-
12:29 - 12:31La meva teoria de l'èxit, i a mi això de l'èxit
-
12:31 - 12:34m'interessa força, vull ser una persona d'èxit.
-
12:34 - 12:36Jo sempre penso: "Com puc tenir més èxit?",
-
12:36 - 12:38però a mesura que em faig gran, també sóc més contingut
-
12:38 - 12:40sobre el significat de la paraula "èxit".
-
12:40 - 12:42Us explico una idea que se m'ha acudit sobre l'èxit.
-
12:42 - 12:45Un no se'n pot sortir en tot.
-
12:45 - 12:47Se'ns parla molt sobre l'equilibri entre la feina i la vida.
-
12:47 - 12:50Bajanades. No es pot tenir tot. No es pot.
-
12:50 - 12:52Qualsevol visió sobre l'èxit ha d'acceptar
-
12:52 - 12:54que a alguna cosa s'ha de renunciar,
-
12:54 - 12:56ha de saber quina és la pèrdua.
-
12:56 - 12:59Qualsevol que tingui dos dits de front entendrà,
-
12:59 - 13:02com dic, que sempre hi haurà alguna cosa en què no tindrem èxit.
-
13:02 - 13:04Si parlem d'una vida d'èxit, sovint,
-
13:04 - 13:06les idees que tenim sobre
-
13:06 - 13:09el que significa tenir èxit no són nostres.
-
13:09 - 13:11Les hem absorbit dels altres.
-
13:11 - 13:13Bàsicament, si sou homes, del vostre pare,
-
13:13 - 13:15i si sou dones, de la vostra mare.
-
13:15 - 13:18Fa 80 anys que la psicoanàlisi insisteix amb aquest missatge.
-
13:18 - 13:21Però ningú no li fa prou cas. Jo, per contra, crec que és veritat.
-
13:21 - 13:23També absorbim missatges
-
13:23 - 13:25a partir de la televisió, la publicitat,
-
13:25 - 13:27el màrqueting, etc.
-
13:27 - 13:29Són forces molt potents
-
13:29 - 13:33que defineixen el que volem i com ens veiem.
-
13:33 - 13:36Quan se'ns diu que la banca és una professió molt respectable,
-
13:36 - 13:38molts de nosaltres volem treballar a la banca.
-
13:38 - 13:41Quan es perd el respecte a la banca, perdem interès.
-
13:41 - 13:44Estem molt oberts a la suggestió.
-
13:44 - 13:47En resum, el que defenso no és que abandonem
-
13:47 - 13:49qualsevol idea d'èxit que tinguem,
-
13:49 - 13:51sinó que ens assegurem que és nostra.
-
13:51 - 13:53Ens hem de centrar en les nostres pròpies idees.
-
13:53 - 13:56I garantir que són nostres,
-
13:56 - 13:58que som els autèntics autors de les nostres ambicions.
-
13:58 - 14:00Perquè ja és prou fumut no obtenir el que vols
-
14:00 - 14:03perquè a sobre t'hagis fet una idea
-
14:03 - 14:06del que vols i al final descobreixis
-
14:06 - 14:09que, fet i fet, no era allò el que realment volies.
-
14:09 - 14:11Amb això acabo.
-
14:11 - 14:14Deixeu-me, abans, recalcar que
-
14:14 - 14:16l'èxit és important, i tant,
-
14:16 - 14:18però acceptem que algunes idees ens són estranyes.
-
14:18 - 14:21Sospesem sempre la nostra concepció de l'èxit.
-
14:21 - 14:25I assegurem-nos que les nostres idees d'èxit són nostres de debò.
-
14:25 - 14:27Moltes gràcies.
-
14:27 - 14:43(Aplaudeixen)
-
14:43 - 14:45Chris Anderson: Ha estat fantàstic. Però com es menja
-
14:45 - 14:50aquesta idea que algú,
-
14:50 - 14:53no convé, però aquesta idea de veure'l com un perdedor
-
14:53 - 14:57amb la idea que agrada a tanta gent, de tenir les regnes de la vida a les mans?
-
14:57 - 15:00I que una societat que anima a seguir per aquesta via
-
15:00 - 15:03potser ha de tenir guanyadors i perdedors?
-
15:03 - 15:06Alain de Botton: Sí. Diria que és senzillament aleatori,
-
15:06 - 15:08aquest procés de guanyar o perdre que he intentat subratllar.
-
15:08 - 15:10Perquè avui dia l'èmfasi el trobem
-
15:10 - 15:12en la justícia del sistema.
-
15:12 - 15:14Els polítics s'omplen la boca parlant de justícia.
-
15:14 - 15:17Jo crec ferventment en la justícia, però trobo que és impossible.
-
15:17 - 15:19Hauríem de fer tot el possible,
-
15:19 - 15:21tot el que sigui a les nostres mans, per aconseguir-ho.
-
15:21 - 15:23Però, ras i curt, el que hem de fer és no oblidar mai
-
15:23 - 15:26que aquella persona que tenim davant, hagi tingut la vida que hagi tingut,
-
15:26 - 15:29serà majoritàriament fruit de l'atzar.
-
15:29 - 15:31I vull deixar la porta oberta a aquesta idea.
-
15:31 - 15:33Perquè si no la cosa pot tornar-se molt claustrofòbica.
-
15:33 - 15:35Chris Anderson: O sigui, tu creus que es pot reconciliar
-
15:35 - 15:37la teva filosofia més amable, menys agressiva, de la feina
-
15:37 - 15:41amb una economia basada en l'èxit?
-
15:41 - 15:43O et sembla que no?
-
15:43 - 15:45No hi estem donant massa importància?
-
15:45 - 15:48Alain de Botton: El que fa venir malsons és que
-
15:48 - 15:52la millor manera de fer treballar a la gent és fent-los sentir por.
-
15:52 - 15:55En certa manera, com més cruel és l'entorn,
-
15:55 - 15:57més entomarà la gent el repte.
-
15:57 - 16:01Pensa, a qui voldries tenir com a pare ideal?
-
16:01 - 16:04I el pare ideal serà un home sever, però amable.
-
16:04 - 16:06Aquesta actitud és molt difícil.
-
16:06 - 16:10Ens calen pares, diguem-ne, figures paternes exemplars a la societat
-
16:10 - 16:12que sàpiguen evitar tots dos extrems.
-
16:12 - 16:16D'una banda, el més autoritari, el disciplinari.
-
16:16 - 16:20I de l'altra, el laxe, l'opció de no imposar regles.
-
16:20 - 16:22Chris Anderson: Alain de Botton.
-
16:22 - 16:24Alain de Botton: Moltes gràcies.
-
16:24 - 16:34(Aplaudeixen)
- Title:
- Alain de Botton: Una filosofia de l'èxit més amable i menys agressiva
- Speaker:
- Alain de Botton
- Description:
-
Alain de Botton sospesa les idees que tenim sobre l'èxit i el fracàs i posa en dubte els pressupòsits de base d'aquests dos conceptes. L'èxit sempre es guanya? I el fracàs? L'autor fa una defensa articulada i enginyosa per deixar enrere l'esnobisme i descobrir de debò el plaer de la nostra feina.
- Video Language:
- English
- Team:
closed TED
- Project:
- TEDTalks
- Duration:
- 16:39