1
00:00:00,000 --> 00:00:03,000
Jo crec que aquestes crisis laborals

2
00:00:03,000 --> 00:00:05,000
les acostumem a tenir el diumenge al vespre,

3
00:00:05,000 --> 00:00:07,000
quan comença a caure la nit

4
00:00:07,000 --> 00:00:10,000
i la distància entre les meves esperances

5
00:00:10,000 --> 00:00:14,000
i la meva realitat comença a fer-se tan gran

6
00:00:14,000 --> 00:00:17,000
que acabo plorant com un nen amb la cara al coixí.

7
00:00:17,000 --> 00:00:19,000
Tot això ho explico

8
00:00:19,000 --> 00:00:22,000
perquè no crec que sigui un problema només meu.

9
00:00:22,000 --> 00:00:24,000
Potser penseu que vaig errat

10
00:00:24,000 --> 00:00:26,000
però em sembla que vivim en una època en què

11
00:00:26,000 --> 00:00:28,000
ara i adés ens assalten aquestes crisis laborals

12
00:00:28,000 --> 00:00:30,000
aquests moments en què el que crèiem saber

13
00:00:30,000 --> 00:00:32,000
sobre les nostres vides i feines

14
00:00:32,000 --> 00:00:36,000
topa amb una realitat molt amenaçadora.

15
00:00:36,000 --> 00:00:39,000
Potser és més fàcil guanyar-se bé la vida ara que abans.

16
00:00:39,000 --> 00:00:42,000
Potser el que és més difícil que mai és

17
00:00:42,000 --> 00:00:45,000
no perdre la calma, que no ens angoixin les perspectives laborals.

18
00:00:45,000 --> 00:00:47,000
Ara, si em deixeu, m'agradaria analitzar

19
00:00:47,000 --> 00:00:49,000
alguns dels motius que expliquen

20
00:00:49,000 --> 00:00:52,000
aquest neguit que sentim pel nostre futur laboral,

21
00:00:52,000 --> 00:00:54,000
que expliquen per què som víctimes d'aquestes crisis laborals

22
00:00:54,000 --> 00:00:58,000
i esclafim a plorar enfonsant la cara al coixí.

23
00:00:58,000 --> 00:01:01,000
Un dels possibles motius de tot aquest patiment

24
00:01:01,000 --> 00:01:03,000
és que estem envoltats d'esnobs.

25
00:01:03,000 --> 00:01:06,000
Avanço que, en certa manera, tinc males notícies,

26
00:01:06,000 --> 00:01:09,000
sobretot per als qui hàgiu vingut a Oxford de fora.

27
00:01:09,000 --> 00:01:11,000
Tenim un autèntic problema d'esnobisme.

28
00:01:11,000 --> 00:01:13,000
De vegades la gent de fora del Regne Unit creuen

29
00:01:13,000 --> 00:01:15,000
que l'esnobisme és un fenomen particularment britànic

30
00:01:15,000 --> 00:01:18,000
centrat en les cases d'estiueig i els títols nobiliaris.

31
00:01:18,000 --> 00:01:20,000
I les males notícies? Doncs que no és cert.

32
00:01:20,000 --> 00:01:22,000
L'esnobisme és un fenomen mundial.

33
00:01:22,000 --> 00:01:24,000
Som una organització mundial. Això és un fenomen mundial.

34
00:01:24,000 --> 00:01:26,000
Existeix. Què és un esnob?

35
00:01:26,000 --> 00:01:29,000
L'esnob és aquell que agafa una petita part de tu

36
00:01:29,000 --> 00:01:32,000
i a partir d'aquí es fa una idea completa de qui ets.

37
00:01:32,000 --> 00:01:34,000
L'esnobisme és això.

38
00:01:34,000 --> 00:01:36,000
I la principal modalitat d'esnobisme

39
00:01:36,000 --> 00:01:38,000
que trobem avui dia és la laboral.

40
00:01:38,000 --> 00:01:40,000
A les festes no trigues ni un instant a detectar-lo

41
00:01:40,000 --> 00:01:43,000
quan et fan aquella coneguda pregunta icònica

42
00:01:43,000 --> 00:01:46,000
de principis del segle XXI: "I tu a què et dediques?"

43
00:01:46,000 --> 00:01:48,000
I, segons el que contestis, els altres

44
00:01:48,000 --> 00:01:50,000
estaran encantats de veure't

45
00:01:50,000 --> 00:01:52,000
o es miraran el rellotge i s'inventaran excuses.

46
00:01:52,000 --> 00:01:53,000
(Riuen)

47
00:01:53,000 --> 00:01:56,000
El contrari d'un esnob seria la vostra mare.

48
00:01:56,000 --> 00:01:58,000
(Riuen)

49
00:01:58,000 --> 00:02:01,000
No cal que sigui la vostra, ni la meva,

50
00:02:01,000 --> 00:02:03,000
n'hi ha prou que sigui la mare ideal.

51
00:02:03,000 --> 00:02:05,000
Algú a qui no li importin les teves fites.

52
00:02:05,000 --> 00:02:07,000
Malauradament, la major part de gent no són la mare.

53
00:02:07,000 --> 00:02:10,000
El que fa la gent és relacionar directament el temps

54
00:02:10,000 --> 00:02:12,000
i l'amor, no el romàntic,

55
00:02:12,000 --> 00:02:14,000
tot i que també pot ser,

56
00:02:14,000 --> 00:02:16,000
sinó l'amor en general, el respecte,

57
00:02:16,000 --> 00:02:19,000
que estan disposats a atorgar-nos, cosa que vindrà determinada

58
00:02:19,000 --> 00:02:21,000
per la posició que ocupem dins la jerarquia social.

59
00:02:21,000 --> 00:02:24,000
I, en gran part, és per això que ens importa tant la professió.

60
00:02:24,000 --> 00:02:28,000
Per això ens comencen a amoïnar tant els béns materials.

61
00:02:28,000 --> 00:02:31,000
Sempre ens diuen que vivim en una època materialista,

62
00:02:31,000 --> 00:02:33,000
que som tots molt avariciosos,

63
00:02:33,000 --> 00:02:35,000
però jo no crec que siguem especialment materialistes.

64
00:02:35,000 --> 00:02:37,000
Senzillament em fa l'efecte que vivim en una societat

65
00:02:37,000 --> 00:02:39,000
que ha atribuït determinades recompenses emocionals

66
00:02:39,000 --> 00:02:42,000
a l'adquisició de béns materials.

67
00:02:42,000 --> 00:02:45,000
No són els béns el que busquem, sinó la recompensa.

68
00:02:45,000 --> 00:02:47,000
Vet aquí una nova manera de pensar en els productes de luxe.

69
00:02:47,000 --> 00:02:49,000
La propera vegada que vegeu algú al volant d'un Ferrari

70
00:02:49,000 --> 00:02:51,000
no penseu "Ves, un altre que no en té mai prou",

71
00:02:51,000 --> 00:02:54,000
sinó "Aquesta persona és d'allò més vulnerable i va mancat d'amor".

72
00:02:54,000 --> 00:02:59,000
Dit d'una altra manera (riuen)

73
00:02:59,000 --> 00:03:01,000
tingueu-li pena en comptes de menyspreu.

74
00:03:01,000 --> 00:03:03,000
Hi ha altres motius...

75
00:03:03,000 --> 00:03:04,000
(Riuen)

76
00:03:04,000 --> 00:03:06,000
Hi ha altres motius pels quals potser costa més

77
00:03:06,000 --> 00:03:08,000
estar tranquil ara que abans.

78
00:03:08,000 --> 00:03:11,000
Un dels motius, cosa paradoxal, perquè està lligat a una cosa molt agradable,

79
00:03:11,000 --> 00:03:14,000
és l'esperança que sentim tots pel nostre futur professional.

80
00:03:14,000 --> 00:03:16,000
Mai abans hem tingut el llistó tan alt

81
00:03:16,000 --> 00:03:19,000
sobre el que poden arribar a aconseguir els humans al llarg de la vida.

82
00:03:19,000 --> 00:03:22,000
Des de tot arreu se'ns diu que tothom ho pot aconseguir tot.

83
00:03:22,000 --> 00:03:24,000
Ens hem desempallegat del sistema de castes.

84
00:03:24,000 --> 00:03:26,000
Ara vivim en un sistema on tothom pot accedir

85
00:03:26,000 --> 00:03:28,000
al càrrec que li vingui de gust.

86
00:03:28,000 --> 00:03:30,000
La idea és preciosa.

87
00:03:30,000 --> 00:03:34,000
A més, hi ha una mena d'esperit igualitari. Comptat i debatut, tots som iguals.

88
00:03:34,000 --> 00:03:36,000
No hi ha cap jerarquia

89
00:03:36,000 --> 00:03:38,000
estrictament determinada.

90
00:03:38,000 --> 00:03:40,000
Això, però, només té un problema, i gros.

91
00:03:40,000 --> 00:03:42,000
El problema és l'enveja.

92
00:03:42,000 --> 00:03:45,000
L'enveja. És tot un tabú parlar-ne,

93
00:03:45,000 --> 00:03:48,000
però si hi ha una emoció dominant a la societat morderna és l'enveja.

94
00:03:48,000 --> 00:03:52,000
I té a veure amb l'esperit igualitari. M'explico.

95
00:03:52,000 --> 00:03:55,000
Diríem que és poc probable que algú de vosaltres o dels que ens miren

96
00:03:55,000 --> 00:03:57,000
senti enveja de la reina d'Anglaterra.

97
00:03:57,000 --> 00:04:00,000
Tot i que és molt més rica que qualsevol de nosaltres.

98
00:04:00,000 --> 00:04:03,000
I té una casa enorme.

99
00:04:03,000 --> 00:04:07,000
No l'envegem perquè és molt estranya.

100
00:04:07,000 --> 00:04:09,000
És massa peculiar, diguem-ho així.

101
00:04:09,000 --> 00:04:11,000
No ens hi podem veure, fent d'ella. Parla d'aquella manera.

102
00:04:11,000 --> 00:04:13,000
Prové d'un lloc estrany.

103
00:04:13,000 --> 00:04:17,000
Per tant, no ens hi veiem. I quan no tens res en comú amb algú, no l'enveges.

104
00:04:17,000 --> 00:04:20,000
Com més properes siguin dues persones en edat, orígens,

105
00:04:20,000 --> 00:04:23,000
en el procés d'identificació, més perill d'enveja hi ha.

106
00:04:23,000 --> 00:04:26,000
Per cert, per això mateix no heu d'anar mai a cap trobada de companys de col·le.

107
00:04:26,000 --> 00:04:29,000
Perquè no hi ha punt de comparació més important

108
00:04:29,000 --> 00:04:31,000
que la gent amb qui vas anar a escola.

109
00:04:31,000 --> 00:04:34,000
El problema de la societat, a grans trets, és que converteix el món sencer

110
00:04:34,000 --> 00:04:36,000
en escola. Tothom du texans, tothom és igual.

111
00:04:36,000 --> 00:04:38,000
I, tot i així, no ho són.

112
00:04:38,000 --> 00:04:41,000
De manera que tenim un esperit igualitari barrejat amb desigualtats flagrants.

113
00:04:41,000 --> 00:04:44,000
Que és la recepta, o pot ser-ho, d'una situació molt estressant.

114
00:04:44,000 --> 00:04:46,000
Segurament és igual d'improbable que avui dia us torneu

115
00:04:46,000 --> 00:04:48,000
tan rics com Bill Gates

116
00:04:48,000 --> 00:04:50,000
com era improbable al segle XVII

117
00:04:50,000 --> 00:04:53,000
accedir a les files de l'aristocràcia francesa.

118
00:04:53,000 --> 00:04:55,000
Però el que vull dir és que no ens ho sembla.

119
00:04:55,000 --> 00:04:58,000
Ens fa la sensació, per les revistes i la resta de mitjans,

120
00:04:58,000 --> 00:05:01,000
que si tenim empenta, una mica d'intel·ligència tecnològica

121
00:05:01,000 --> 00:05:05,000
i un garatge tots podem arrencar alguna cosa gran.

122
00:05:05,000 --> 00:05:06,000
(Riuen)

123
00:05:06,000 --> 00:05:09,000
I els efectes d'aquest problema es fan evidents a les llibreries.

124
00:05:09,000 --> 00:05:12,000
Si aneu a una llibreria de les grans a les seccions d'autoajuda,

125
00:05:12,000 --> 00:05:14,000
cosa que de vegades faig,

126
00:05:14,000 --> 00:05:16,000
si analitzeu els llibres d'autoajuda que es produeixen

127
00:05:16,000 --> 00:05:18,000
avui dia al món, n'hi ha, a grans trets, de dues menes.

128
00:05:18,000 --> 00:05:21,000
Els que et diuen "Te'n pots sortir! Endavant! Tot és possible!".

129
00:05:21,000 --> 00:05:24,000
I els altres, que t'ensenyen com gestionar

130
00:05:24,000 --> 00:05:27,000
el que, de manera educada, en diem una "baixa autoestima",

131
00:05:27,000 --> 00:05:29,000
de manera menys fina en diríem "sentir-se fatal".

132
00:05:29,000 --> 00:05:31,000
Hi ha una correlació clara,

133
00:05:31,000 --> 00:05:35,000
una autèntica correlació entre una societat que anima la seva gent a fer-ho tot

134
00:05:35,000 --> 00:05:37,000
i l'existència d'una baixa autoestima.

135
00:05:37,000 --> 00:05:39,000
Aquesta és una altra via per fer que amb una cosa positiva

136
00:05:39,000 --> 00:05:41,000
ens surti el tret per la culata.

137
00:05:41,000 --> 00:05:44,000
També podem sentir neguit pel nostre futur per una altra raó,

138
00:05:44,000 --> 00:05:48,000
el nostre futur laboral, la nostra condició actual, més que abans.

139
00:05:48,000 --> 00:05:50,000
Un cop més, està lligat a una cosa agradable.

140
00:05:50,000 --> 00:05:53,000
En aquesta ocasió, la cosa agradable rep el nom de meritocràcia.

141
00:05:53,000 --> 00:05:55,000
Ara tots els polítics, d'esquerres o de dretes,

142
00:05:55,000 --> 00:05:57,000
diuen que la meritocràcia és fantàstica

143
00:05:57,000 --> 00:06:01,000
i que tots hauríem de fer que les societats fossin totes meritocràtiques.

144
00:06:01,000 --> 00:06:05,000
Què és, dit d'una altra manera, una societat meritocràtica?

145
00:06:05,000 --> 00:06:07,000
Doncs es tracta d'una societat en què,

146
00:06:07,000 --> 00:06:09,000
si tens talent, empenta i traça,

147
00:06:09,000 --> 00:06:11,000
arribaràs a dalt de tot. Res t'ho ha d'impedir.

148
00:06:11,000 --> 00:06:14,000
La idea és meravellosa. El problema és que,

149
00:06:14,000 --> 00:06:16,000
si de debò creus en una societat on

150
00:06:16,000 --> 00:06:19,000
els que s'ho mereixen arriben a dalt de tot,

151
00:06:19,000 --> 00:06:22,000
per deducció, se't girarà la truita de mala manera i també creuràs

152
00:06:22,000 --> 00:06:25,000
en una societat on els que mereixen quedar-se al fons de tot

153
00:06:25,000 --> 00:06:28,000
s'hi queden per sempre.

154
00:06:28,000 --> 00:06:31,000
És a dir, el lloc que ocupes deixa de ser incidental

155
00:06:31,000 --> 00:06:33,000
i esdevé merescut i meritori.

156
00:06:33,000 --> 00:06:36,000
Això fa que el fracàs sigui molt més devastador.

157
00:06:36,000 --> 00:06:38,000
Mireu, a l'edat mitjana, a Anglaterra,

158
00:06:38,000 --> 00:06:40,000
a les persones molt pobres

159
00:06:40,000 --> 00:06:43,000
se'ls deia que eren "desafortunats".

160
00:06:43,000 --> 00:06:47,000
Literalment, algú a qui no ha somrigut la fortuna, un desafortunat.

161
00:06:47,000 --> 00:06:49,000
Avui dia, sobretot als Estats Units,

162
00:06:49,000 --> 00:06:51,000
algú que sigui al capdavall de la societat

163
00:06:51,000 --> 00:06:54,000
pot rebre el nom poc amable de "perdedor".

164
00:06:54,000 --> 00:06:57,000
Hi ha una gran diferència entre un desafortunat i un perdedor.

165
00:06:57,000 --> 00:07:00,000
I, a més, demostra 400 anys d'evolució en societat

166
00:07:00,000 --> 00:07:03,000
i qui creiem que és responsable de les nostres vides.

167
00:07:03,000 --> 00:07:06,000
Ja no són els déus, sinó que som nosaltres. Tenim la paella pel mànec.

168
00:07:06,000 --> 00:07:08,000
És clar, si et va bé la cosa, és molt engrescador,

169
00:07:08,000 --> 00:07:10,000
però si no, és devastador.

170
00:07:10,000 --> 00:07:13,000
En els pitjors casos, d'acord amb l'anàlisi d'un sociòleg

171
00:07:13,000 --> 00:07:17,000
com Emil Durkheim, comporta un augment dels índexs de suïcidi.

172
00:07:17,000 --> 00:07:20,000
Trobem més suïcides en els països desenvolupats i individualistes

173
00:07:20,000 --> 00:07:22,000
que a la resta del món.

174
00:07:22,000 --> 00:07:24,000
I en part això s'explica perquè la gent s'agafa tot el que els passa

175
00:07:24,000 --> 00:07:26,000
molt i molt a pit.

176
00:07:26,000 --> 00:07:30,000
Són amos del seu èxit, però també del seu fracàs.

177
00:07:30,000 --> 00:07:32,000
Com alleujar aquestes pressions

178
00:07:32,000 --> 00:07:34,000
que acabo d'apuntar?

179
00:07:34,000 --> 00:07:36,000
Jo crec que es pot. Us parlaré de diferents solucions.

180
00:07:36,000 --> 00:07:38,000
Pensem en la meritocràcia.

181
00:07:38,000 --> 00:07:41,000
Aquesta idea que tothom mereix ser on és.

182
00:07:41,000 --> 00:07:44,000
Em sembla una idea de bojos, però del tot.

183
00:07:44,000 --> 00:07:46,000
Donaré el meu suport a qualsevol polític, d'esquerra o de dreta,

184
00:07:46,000 --> 00:07:48,000
que tingui mitja idea meritocràtica digna.

185
00:07:48,000 --> 00:07:50,000
Sóc meritòcrata i punt.

186
00:07:50,000 --> 00:07:52,000
Però em sembla de bojos creure que sempre construirem

187
00:07:52,000 --> 00:07:56,000
una societat meritocràtica de debò. És un somni impossible.

188
00:07:56,000 --> 00:07:58,000
La idea que aconseguirem fer una societat

189
00:07:58,000 --> 00:08:00,000
on tothom tingui nota,

190
00:08:00,000 --> 00:08:02,000
els bons a dalt i els dolents a sota,

191
00:08:02,000 --> 00:08:04,000
i triats com caldria, és impossible.

192
00:08:04,000 --> 00:08:06,000
Hi ha massa factors aleatoris.

193
00:08:06,000 --> 00:08:08,000
Els accidents, accidents de naixement,

194
00:08:08,000 --> 00:08:11,000
els objectes que ens cauen al cap, les malalties, etc.

195
00:08:11,000 --> 00:08:13,000
Mai no aconseguirem destriar-ho, tot això.

196
00:08:13,000 --> 00:08:15,000
La gent mai rebrà la nota que hauria de tenir.

197
00:08:15,000 --> 00:08:18,000
Hi ha una cita de Sant Agustí de "La ciutat de Déu" que m'agrada molt

198
00:08:18,000 --> 00:08:22,000
i diu "És un pecat jutjar algú pel lloc que ocupa".

199
00:08:22,000 --> 00:08:24,000
Això, traduït als temps moderns, vol dir que

200
00:08:24,000 --> 00:08:26,000
és un pecat decidir a qui adreçar-se

201
00:08:26,000 --> 00:08:28,000
segons la seva targeta de visita.

202
00:08:28,000 --> 00:08:30,000
El càrrec no és el que hauria de comptar.

203
00:08:30,000 --> 00:08:32,000
A més, segons Sant Agustí,

204
00:08:32,000 --> 00:08:34,000
Déu és l'únic que pot posar tothom al seu lloc.

205
00:08:34,000 --> 00:08:36,000
I això ho farà el dia del Judici Final

206
00:08:36,000 --> 00:08:38,000
amb els àngels i les trompetes i el cel, que s'obrirà.

207
00:08:38,000 --> 00:08:41,000
Una idea de bojos si s'és laic, com jo,

208
00:08:41,000 --> 00:08:43,000
però, sigui com sigui, conté alguna cosa de gran valor.

209
00:08:43,000 --> 00:08:47,000
És a dir, que pareu el carro abans de jutjar ningú.

210
00:08:47,000 --> 00:08:50,000
No sabem mai quina és la vàlua real d'aquella persona.

211
00:08:50,000 --> 00:08:52,000
És una part d'ells que desconeixem.

212
00:08:52,000 --> 00:08:55,000
I no hem de comportar-nos com si ho sabéssim.

213
00:08:55,000 --> 00:08:58,000
Hi ha un altre lloc on sentir-nos alleujats i recomfortats.

214
00:08:58,000 --> 00:09:01,000
Quan pensem en fracassar a la vida, quan imaginem el fracàs,

215
00:09:01,000 --> 00:09:03,000
un dels motius pels quals ens fa por fallar no és només

216
00:09:03,000 --> 00:09:05,000
perdre el sou o la condició social.

217
00:09:05,000 --> 00:09:09,000
El que ens fa més por és el judici i el ridícul a ulls dels altres. Que hi és.

218
00:09:09,000 --> 00:09:11,000
Sabeu que l'òrgan principal de ridiculitzar

219
00:09:11,000 --> 00:09:13,000
avui dia són els diaris?

220
00:09:13,000 --> 00:09:15,000
Si obriu un diari qualsevol dia de la setmana,

221
00:09:15,000 --> 00:09:17,000
hi trobareu tot de gent amb vides malbaratades.

222
00:09:17,000 --> 00:09:20,000
Se n'han anat al llit amb qui no tocava, s'han pres no sé quina substància,

223
00:09:20,000 --> 00:09:22,000
han aprovat la llei que no havien d'aprovar... el que sigui.

224
00:09:22,000 --> 00:09:25,000
Des d'aquell moment són l'esca del ridícul.

225
00:09:25,000 --> 00:09:28,000
És a dir, han fracassat. I se'ls descriu com "perdedors".

226
00:09:28,000 --> 00:09:30,000
Quina alternativa hi ha?

227
00:09:30,000 --> 00:09:32,000
La tradició occidental ens mostra una alternativa gloriosa:

228
00:09:32,000 --> 00:09:35,000
la tragèdia.

229
00:09:35,000 --> 00:09:38,000
L'art tràgic, tal com el van desenvolupar als teatres de l'antiga Grècia

230
00:09:38,000 --> 00:09:40,000
al segle V a.C., era bàsicament una forma artística

231
00:09:40,000 --> 00:09:43,000
dedicada a reflectir el fracàs de les persones.

232
00:09:43,000 --> 00:09:47,000
I també a sentir certa compassió per elles,

233
00:09:47,000 --> 00:09:51,000
cosa que no necessàriament passaria a la vida real.

234
00:09:51,000 --> 00:09:52,000
Recordo que fa uns anys que pensava en això, precisament,

235
00:09:52,000 --> 00:09:54,000
i vaig visitar l'equip de "The Sunday Sport",

236
00:09:54,000 --> 00:09:57,000
un diari sensacionalista que no recomano que comenceu a llegir ara

237
00:09:57,000 --> 00:09:59,000
si no el coneixeu.

238
00:09:59,000 --> 00:10:01,000
Vaig anar a parlar amb ells

239
00:10:01,000 --> 00:10:04,000
sobre algunes de les grans tragèdies de l'art occidental.

240
00:10:04,000 --> 00:10:06,000
Volia veure com captarien l'essència de determinades

241
00:10:06,000 --> 00:10:09,000
històries si els arribessin com a notícies

242
00:10:09,000 --> 00:10:12,000
a la redacció una tarda de dissabte.

243
00:10:12,000 --> 00:10:14,000
Els vaig parlar d'Otel·lo. No n'havien sentit a parlar, però els va fascinar.

244
00:10:14,000 --> 00:10:15,000
(Riuen)

245
00:10:15,000 --> 00:10:18,000
I els vaig demanar que escrivissin un titular de la història d'Otel·lo.

246
00:10:18,000 --> 00:10:21,000
Se'ls va acudir "Immigrant trastocat per amor assassina la filla del senador"

247
00:10:21,000 --> 00:10:23,000
com a gran titular.

248
00:10:23,000 --> 00:10:25,000
Els vaig explicar la trama de Madame Bovary.

249
00:10:25,000 --> 00:10:27,000
Un altre que els va encantar descobrir i van escriure:

250
00:10:27,000 --> 00:10:32,000
"Adúltera compradora compulsiva empassa arsènic per frau creditici"

251
00:10:32,000 --> 00:10:33,000
(Riuen)

252
00:10:33,000 --> 00:10:35,000
I el meu favorit.

253
00:10:35,000 --> 00:10:37,000
Aquests paios són molt enginyosos, de veritat.

254
00:10:37,000 --> 00:10:39,000
El meu favorit va ser Èdip rei, de Sòfocles.

255
00:10:39,000 --> 00:10:42,000
"El sexe amb la mare el va deixar encegat"

256
00:10:42,000 --> 00:10:45,000
(Riuen)

257
00:10:45,000 --> 00:10:47,000
(Aplaudeixen)

258
00:10:47,000 --> 00:10:50,000
En certa manera, podem dir que a un extrem del contínuum de compassió

259
00:10:50,000 --> 00:10:52,000
hi trobem el diari sensacionalista.

260
00:10:52,000 --> 00:10:55,000
I a l'altre extrem d'aquest contínuum, la tragèdia i l'art tràgic.

261
00:10:55,000 --> 00:10:57,000
Amb això vull dir que hauríem d'aprendre una mica

262
00:10:57,000 --> 00:10:59,000
del que passa amb l'art tràgic.

263
00:10:59,000 --> 00:11:02,000
A Hamlet ningú se li acudiria dir-li "perdedor".

264
00:11:02,000 --> 00:11:05,000
Perd, però no per això és un "perdedor".

265
00:11:05,000 --> 00:11:07,000
I aquest és el missatge que ens reserva la tragèdia

266
00:11:07,000 --> 00:11:10,000
i per això és tan i tan important, crec.

267
00:11:10,000 --> 00:11:12,000
Una altra cosa sobre la societat moderna

268
00:11:12,000 --> 00:11:14,000
que genera tot aquest neguit

269
00:11:14,000 --> 00:11:17,000
és que no tenim res en ple centre que no sigui humà.

270
00:11:17,000 --> 00:11:19,000
Som la primera societat viva d'aquest món

271
00:11:19,000 --> 00:11:22,000
que no venerem res més que nosaltres mateixos.

272
00:11:22,000 --> 00:11:24,000
Tenim un gran concepte de nosaltres, i amb raó.

273
00:11:24,000 --> 00:11:27,000
Hem arribat a la Lluna. Hem fet gestes extraordinàries.

274
00:11:27,000 --> 00:11:29,000
Per tant, tendim a venerar-nos.

275
00:11:29,000 --> 00:11:31,000
Els nostres herois són humans.

276
00:11:31,000 --> 00:11:33,000
Aquesta situació és molt nova.

277
00:11:33,000 --> 00:11:35,000
La major part de les altres societats han tingut al bell mig

278
00:11:35,000 --> 00:11:37,000
l'adoració d'alguna cosa transcendent. Un déu,

279
00:11:37,000 --> 00:11:39,000
un esperit, una força de la natura, l'univers.

280
00:11:39,000 --> 00:11:42,000
El que sigui, alguna cosa externa que adorar.

281
00:11:42,000 --> 00:11:44,000
N'hem perdut una mica l'hàbit.

282
00:11:44,000 --> 00:11:46,000
Per això, em fa a mi l'efecte, ens atreu tant la natura.

283
00:11:46,000 --> 00:11:49,000
No per salut pròpia, tot i que de vegades ens ho venguin així,

284
00:11:49,000 --> 00:11:53,000
sinó perquè és una via per fugir del formiguer humà.

285
00:11:53,000 --> 00:11:55,000
Una escapada de la nostra pròpia competència

286
00:11:55,000 --> 00:11:57,000
i els nostres drames.

287
00:11:57,000 --> 00:11:59,000
Per això ens encanta contemplar les glaceres i els mars,

288
00:11:59,000 --> 00:12:03,000
observar la Terra d'enllà dels seus confins, etc.

289
00:12:03,000 --> 00:12:07,000
Ens agradar sentir-nos en contacte amb alguna cosa no humana.

290
00:12:07,000 --> 00:12:11,000
Una sensació a què assignem una gran importància.

291
00:12:11,000 --> 00:12:14,000
Del que he estat parlant és, de fet, de l'èxit i del fracàs.

292
00:12:14,000 --> 00:12:17,000
Un dels aspectes interessants de l'èxit

293
00:12:17,000 --> 00:12:19,000
és que ens fa l'efecte que sabem el que vol dir.

294
00:12:19,000 --> 00:12:21,000
Si ara us digués que darrere de la pantalla hi ha algú

295
00:12:21,000 --> 00:12:24,000
que té molt d'èxit, automàticament us vindrien certes idees al cap.

296
00:12:24,000 --> 00:12:26,000
Pensaríeu que és algú que ha fet pela llarga,

297
00:12:26,000 --> 00:12:29,000
algú molt reconegut en el seu camp.

298
00:12:29,000 --> 00:12:31,000
La meva teoria de l'èxit, i a mi això de l'èxit

299
00:12:31,000 --> 00:12:34,000
m'interessa força, vull ser una persona d'èxit.

300
00:12:34,000 --> 00:12:36,000
Jo sempre penso: "Com puc tenir més èxit?",

301
00:12:36,000 --> 00:12:38,000
però a mesura que em faig gran, també sóc més contingut

302
00:12:38,000 --> 00:12:40,000
sobre el significat de la paraula "èxit".

303
00:12:40,000 --> 00:12:42,000
Us explico una idea que se m'ha acudit sobre l'èxit.

304
00:12:42,000 --> 00:12:45,000
Un no se'n pot sortir en tot.

305
00:12:45,000 --> 00:12:47,000
Se'ns parla molt sobre l'equilibri entre la feina i la vida.

306
00:12:47,000 --> 00:12:50,000
Bajanades. No es pot tenir tot. No es pot.

307
00:12:50,000 --> 00:12:52,000
Qualsevol visió sobre l'èxit ha d'acceptar

308
00:12:52,000 --> 00:12:54,000
que a alguna cosa s'ha de renunciar,

309
00:12:54,000 --> 00:12:56,000
ha de saber quina és la pèrdua.

310
00:12:56,000 --> 00:12:59,000
Qualsevol que tingui dos dits de front entendrà,

311
00:12:59,000 --> 00:13:02,000
com dic, que sempre hi haurà alguna cosa en què no tindrem èxit.

312
00:13:02,000 --> 00:13:04,000
Si parlem d'una vida d'èxit, sovint,

313
00:13:04,000 --> 00:13:06,000
les idees que tenim sobre

314
00:13:06,000 --> 00:13:09,000
el que significa tenir èxit no són nostres.

315
00:13:09,000 --> 00:13:11,000
Les hem absorbit dels altres.

316
00:13:11,000 --> 00:13:13,000
Bàsicament, si sou homes, del vostre pare,

317
00:13:13,000 --> 00:13:15,000
i si sou dones, de la vostra mare.

318
00:13:15,000 --> 00:13:18,000
Fa 80 anys que la psicoanàlisi insisteix amb aquest missatge.

319
00:13:18,000 --> 00:13:21,000
Però ningú no li fa prou cas. Jo, per contra, crec que és veritat.

320
00:13:21,000 --> 00:13:23,000
També absorbim missatges

321
00:13:23,000 --> 00:13:25,000
a partir de la televisió, la publicitat,

322
00:13:25,000 --> 00:13:27,000
el màrqueting, etc.

323
00:13:27,000 --> 00:13:29,000
Són forces molt potents

324
00:13:29,000 --> 00:13:33,000
que defineixen el que volem i com ens veiem.

325
00:13:33,000 --> 00:13:36,000
Quan se'ns diu que la banca és una professió molt respectable,

326
00:13:36,000 --> 00:13:38,000
molts de nosaltres volem treballar a la banca.

327
00:13:38,000 --> 00:13:41,000
Quan es perd el respecte a la banca, perdem interès.

328
00:13:41,000 --> 00:13:44,000
Estem molt oberts a la suggestió.

329
00:13:44,000 --> 00:13:47,000
En resum, el que defenso no és que abandonem

330
00:13:47,000 --> 00:13:49,000
qualsevol idea d'èxit que tinguem,

331
00:13:49,000 --> 00:13:51,000
sinó que ens assegurem que és nostra.

332
00:13:51,000 --> 00:13:53,000
Ens hem de centrar en les nostres pròpies idees.

333
00:13:53,000 --> 00:13:56,000
I garantir que són nostres,

334
00:13:56,000 --> 00:13:58,000
que som els autèntics autors de les nostres ambicions.

335
00:13:58,000 --> 00:14:00,000
Perquè ja és prou fumut no obtenir el que vols

336
00:14:00,000 --> 00:14:03,000
perquè a sobre t'hagis fet una idea

337
00:14:03,000 --> 00:14:06,000
del que vols i al final descobreixis

338
00:14:06,000 --> 00:14:09,000
que, fet i fet, no era allò el que realment volies.

339
00:14:09,000 --> 00:14:11,000
Amb això acabo.

340
00:14:11,000 --> 00:14:14,000
Deixeu-me, abans, recalcar que

341
00:14:14,000 --> 00:14:16,000
l'èxit és important, i tant,

342
00:14:16,000 --> 00:14:18,000
però acceptem que algunes idees ens són estranyes.

343
00:14:18,000 --> 00:14:21,000
Sospesem sempre la nostra concepció de l'èxit.

344
00:14:21,000 --> 00:14:25,000
I assegurem-nos que les nostres idees d'èxit són nostres de debò.

345
00:14:25,000 --> 00:14:27,000
Moltes gràcies.

346
00:14:27,000 --> 00:14:43,000
(Aplaudeixen)

347
00:14:43,000 --> 00:14:45,000
Chris Anderson: Ha estat fantàstic. Però com es menja

348
00:14:45,000 --> 00:14:50,000
aquesta idea que algú,

349
00:14:50,000 --> 00:14:53,000
no convé, però aquesta idea de veure'l com un perdedor

350
00:14:53,000 --> 00:14:57,000
amb la idea que agrada a tanta gent, de tenir les regnes de la vida a les mans?

351
00:14:57,000 --> 00:15:00,000
I que una societat que anima a seguir per aquesta via

352
00:15:00,000 --> 00:15:03,000
potser ha de tenir guanyadors i perdedors?

353
00:15:03,000 --> 00:15:06,000
Alain de Botton: Sí. Diria que és senzillament aleatori,

354
00:15:06,000 --> 00:15:08,000
aquest procés de guanyar o perdre que he intentat subratllar.

355
00:15:08,000 --> 00:15:10,000
Perquè avui dia l'èmfasi el trobem

356
00:15:10,000 --> 00:15:12,000
en la justícia del sistema.

357
00:15:12,000 --> 00:15:14,000
Els polítics s'omplen la boca parlant de justícia.

358
00:15:14,000 --> 00:15:17,000
Jo crec ferventment en la justícia, però trobo que és impossible.

359
00:15:17,000 --> 00:15:19,000
Hauríem de fer tot el possible,

360
00:15:19,000 --> 00:15:21,000
tot el que sigui a les nostres mans, per aconseguir-ho.

361
00:15:21,000 --> 00:15:23,000
Però, ras i curt, el que hem de fer és no oblidar mai

362
00:15:23,000 --> 00:15:26,000
que aquella persona que tenim davant, hagi tingut la vida que hagi tingut,

363
00:15:26,000 --> 00:15:29,000
serà majoritàriament fruit de l'atzar.

364
00:15:29,000 --> 00:15:31,000
I vull deixar la porta oberta a aquesta idea.

365
00:15:31,000 --> 00:15:33,000
Perquè si no la cosa pot tornar-se molt claustrofòbica.

366
00:15:33,000 --> 00:15:35,000
Chris Anderson: O sigui, tu creus que es pot reconciliar

367
00:15:35,000 --> 00:15:37,000
la teva filosofia més amable, menys agressiva, de la feina

368
00:15:37,000 --> 00:15:41,000
amb una economia basada en l'èxit?

369
00:15:41,000 --> 00:15:43,000
O et sembla que no?

370
00:15:43,000 --> 00:15:45,000
No hi estem donant massa importància?

371
00:15:45,000 --> 00:15:48,000
Alain de Botton: El que fa venir malsons és que

372
00:15:48,000 --> 00:15:52,000
la millor manera de fer treballar a la gent és fent-los sentir por.

373
00:15:52,000 --> 00:15:55,000
En certa manera, com més cruel és l'entorn,

374
00:15:55,000 --> 00:15:57,000
més entomarà la gent el repte.

375
00:15:57,000 --> 00:16:01,000
Pensa, a qui voldries tenir com a pare ideal?

376
00:16:01,000 --> 00:16:04,000
I el pare ideal serà un home sever, però amable.

377
00:16:04,000 --> 00:16:06,000
Aquesta actitud és molt difícil.

378
00:16:06,000 --> 00:16:10,000
Ens calen pares, diguem-ne, figures paternes exemplars a la societat

379
00:16:10,000 --> 00:16:12,000
que sàpiguen evitar tots dos extrems.

380
00:16:12,000 --> 00:16:16,000
D'una banda, el més autoritari, el disciplinari.

381
00:16:16,000 --> 00:16:20,000
I de l'altra, el laxe, l'opció de no imposar regles.

382
00:16:20,000 --> 00:16:22,000
Chris Anderson: Alain de Botton.

383
00:16:22,000 --> 00:16:24,000
Alain de Botton: Moltes gràcies.

384
00:16:24,000 --> 00:16:34,000
(Aplaudeixen)