1 00:00:00,000 --> 00:00:03,000 Jo crec que aquestes crisis laborals 2 00:00:03,000 --> 00:00:05,000 les acostumem a tenir el diumenge al vespre, 3 00:00:05,000 --> 00:00:07,000 quan comença a caure la nit 4 00:00:07,000 --> 00:00:10,000 i la distància entre les meves esperances 5 00:00:10,000 --> 00:00:14,000 i la meva realitat comença a fer-se tan gran 6 00:00:14,000 --> 00:00:17,000 que acabo plorant com un nen amb la cara al coixí. 7 00:00:17,000 --> 00:00:19,000 Tot això ho explico 8 00:00:19,000 --> 00:00:22,000 perquè no crec que sigui un problema només meu. 9 00:00:22,000 --> 00:00:24,000 Potser penseu que vaig errat 10 00:00:24,000 --> 00:00:26,000 però em sembla que vivim en una època en què 11 00:00:26,000 --> 00:00:28,000 ara i adés ens assalten aquestes crisis laborals 12 00:00:28,000 --> 00:00:30,000 aquests moments en què el que crèiem saber 13 00:00:30,000 --> 00:00:32,000 sobre les nostres vides i feines 14 00:00:32,000 --> 00:00:36,000 topa amb una realitat molt amenaçadora. 15 00:00:36,000 --> 00:00:39,000 Potser és més fàcil guanyar-se bé la vida ara que abans. 16 00:00:39,000 --> 00:00:42,000 Potser el que és més difícil que mai és 17 00:00:42,000 --> 00:00:45,000 no perdre la calma, que no ens angoixin les perspectives laborals. 18 00:00:45,000 --> 00:00:47,000 Ara, si em deixeu, m'agradaria analitzar 19 00:00:47,000 --> 00:00:49,000 alguns dels motius que expliquen 20 00:00:49,000 --> 00:00:52,000 aquest neguit que sentim pel nostre futur laboral, 21 00:00:52,000 --> 00:00:54,000 que expliquen per què som víctimes d'aquestes crisis laborals 22 00:00:54,000 --> 00:00:58,000 i esclafim a plorar enfonsant la cara al coixí. 23 00:00:58,000 --> 00:01:01,000 Un dels possibles motius de tot aquest patiment 24 00:01:01,000 --> 00:01:03,000 és que estem envoltats d'esnobs. 25 00:01:03,000 --> 00:01:06,000 Avanço que, en certa manera, tinc males notícies, 26 00:01:06,000 --> 00:01:09,000 sobretot per als qui hàgiu vingut a Oxford de fora. 27 00:01:09,000 --> 00:01:11,000 Tenim un autèntic problema d'esnobisme. 28 00:01:11,000 --> 00:01:13,000 De vegades la gent de fora del Regne Unit creuen 29 00:01:13,000 --> 00:01:15,000 que l'esnobisme és un fenomen particularment britànic 30 00:01:15,000 --> 00:01:18,000 centrat en les cases d'estiueig i els títols nobiliaris. 31 00:01:18,000 --> 00:01:20,000 I les males notícies? Doncs que no és cert. 32 00:01:20,000 --> 00:01:22,000 L'esnobisme és un fenomen mundial. 33 00:01:22,000 --> 00:01:24,000 Som una organització mundial. Això és un fenomen mundial. 34 00:01:24,000 --> 00:01:26,000 Existeix. Què és un esnob? 35 00:01:26,000 --> 00:01:29,000 L'esnob és aquell que agafa una petita part de tu 36 00:01:29,000 --> 00:01:32,000 i a partir d'aquí es fa una idea completa de qui ets. 37 00:01:32,000 --> 00:01:34,000 L'esnobisme és això. 38 00:01:34,000 --> 00:01:36,000 I la principal modalitat d'esnobisme 39 00:01:36,000 --> 00:01:38,000 que trobem avui dia és la laboral. 40 00:01:38,000 --> 00:01:40,000 A les festes no trigues ni un instant a detectar-lo 41 00:01:40,000 --> 00:01:43,000 quan et fan aquella coneguda pregunta icònica 42 00:01:43,000 --> 00:01:46,000 de principis del segle XXI: "I tu a què et dediques?" 43 00:01:46,000 --> 00:01:48,000 I, segons el que contestis, els altres 44 00:01:48,000 --> 00:01:50,000 estaran encantats de veure't 45 00:01:50,000 --> 00:01:52,000 o es miraran el rellotge i s'inventaran excuses. 46 00:01:52,000 --> 00:01:53,000 (Riuen) 47 00:01:53,000 --> 00:01:56,000 El contrari d'un esnob seria la vostra mare. 48 00:01:56,000 --> 00:01:58,000 (Riuen) 49 00:01:58,000 --> 00:02:01,000 No cal que sigui la vostra, ni la meva, 50 00:02:01,000 --> 00:02:03,000 n'hi ha prou que sigui la mare ideal. 51 00:02:03,000 --> 00:02:05,000 Algú a qui no li importin les teves fites. 52 00:02:05,000 --> 00:02:07,000 Malauradament, la major part de gent no són la mare. 53 00:02:07,000 --> 00:02:10,000 El que fa la gent és relacionar directament el temps 54 00:02:10,000 --> 00:02:12,000 i l'amor, no el romàntic, 55 00:02:12,000 --> 00:02:14,000 tot i que també pot ser, 56 00:02:14,000 --> 00:02:16,000 sinó l'amor en general, el respecte, 57 00:02:16,000 --> 00:02:19,000 que estan disposats a atorgar-nos, cosa que vindrà determinada 58 00:02:19,000 --> 00:02:21,000 per la posició que ocupem dins la jerarquia social. 59 00:02:21,000 --> 00:02:24,000 I, en gran part, és per això que ens importa tant la professió. 60 00:02:24,000 --> 00:02:28,000 Per això ens comencen a amoïnar tant els béns materials. 61 00:02:28,000 --> 00:02:31,000 Sempre ens diuen que vivim en una època materialista, 62 00:02:31,000 --> 00:02:33,000 que som tots molt avariciosos, 63 00:02:33,000 --> 00:02:35,000 però jo no crec que siguem especialment materialistes. 64 00:02:35,000 --> 00:02:37,000 Senzillament em fa l'efecte que vivim en una societat 65 00:02:37,000 --> 00:02:39,000 que ha atribuït determinades recompenses emocionals 66 00:02:39,000 --> 00:02:42,000 a l'adquisició de béns materials. 67 00:02:42,000 --> 00:02:45,000 No són els béns el que busquem, sinó la recompensa. 68 00:02:45,000 --> 00:02:47,000 Vet aquí una nova manera de pensar en els productes de luxe. 69 00:02:47,000 --> 00:02:49,000 La propera vegada que vegeu algú al volant d'un Ferrari 70 00:02:49,000 --> 00:02:51,000 no penseu "Ves, un altre que no en té mai prou", 71 00:02:51,000 --> 00:02:54,000 sinó "Aquesta persona és d'allò més vulnerable i va mancat d'amor". 72 00:02:54,000 --> 00:02:59,000 Dit d'una altra manera (riuen) 73 00:02:59,000 --> 00:03:01,000 tingueu-li pena en comptes de menyspreu. 74 00:03:01,000 --> 00:03:03,000 Hi ha altres motius... 75 00:03:03,000 --> 00:03:04,000 (Riuen) 76 00:03:04,000 --> 00:03:06,000 Hi ha altres motius pels quals potser costa més 77 00:03:06,000 --> 00:03:08,000 estar tranquil ara que abans. 78 00:03:08,000 --> 00:03:11,000 Un dels motius, cosa paradoxal, perquè està lligat a una cosa molt agradable, 79 00:03:11,000 --> 00:03:14,000 és l'esperança que sentim tots pel nostre futur professional. 80 00:03:14,000 --> 00:03:16,000 Mai abans hem tingut el llistó tan alt 81 00:03:16,000 --> 00:03:19,000 sobre el que poden arribar a aconseguir els humans al llarg de la vida. 82 00:03:19,000 --> 00:03:22,000 Des de tot arreu se'ns diu que tothom ho pot aconseguir tot. 83 00:03:22,000 --> 00:03:24,000 Ens hem desempallegat del sistema de castes. 84 00:03:24,000 --> 00:03:26,000 Ara vivim en un sistema on tothom pot accedir 85 00:03:26,000 --> 00:03:28,000 al càrrec que li vingui de gust. 86 00:03:28,000 --> 00:03:30,000 La idea és preciosa. 87 00:03:30,000 --> 00:03:34,000 A més, hi ha una mena d'esperit igualitari. Comptat i debatut, tots som iguals. 88 00:03:34,000 --> 00:03:36,000 No hi ha cap jerarquia 89 00:03:36,000 --> 00:03:38,000 estrictament determinada. 90 00:03:38,000 --> 00:03:40,000 Això, però, només té un problema, i gros. 91 00:03:40,000 --> 00:03:42,000 El problema és l'enveja. 92 00:03:42,000 --> 00:03:45,000 L'enveja. És tot un tabú parlar-ne, 93 00:03:45,000 --> 00:03:48,000 però si hi ha una emoció dominant a la societat morderna és l'enveja. 94 00:03:48,000 --> 00:03:52,000 I té a veure amb l'esperit igualitari. M'explico. 95 00:03:52,000 --> 00:03:55,000 Diríem que és poc probable que algú de vosaltres o dels que ens miren 96 00:03:55,000 --> 00:03:57,000 senti enveja de la reina d'Anglaterra. 97 00:03:57,000 --> 00:04:00,000 Tot i que és molt més rica que qualsevol de nosaltres. 98 00:04:00,000 --> 00:04:03,000 I té una casa enorme. 99 00:04:03,000 --> 00:04:07,000 No l'envegem perquè és molt estranya. 100 00:04:07,000 --> 00:04:09,000 És massa peculiar, diguem-ho així. 101 00:04:09,000 --> 00:04:11,000 No ens hi podem veure, fent d'ella. Parla d'aquella manera. 102 00:04:11,000 --> 00:04:13,000 Prové d'un lloc estrany. 103 00:04:13,000 --> 00:04:17,000 Per tant, no ens hi veiem. I quan no tens res en comú amb algú, no l'enveges. 104 00:04:17,000 --> 00:04:20,000 Com més properes siguin dues persones en edat, orígens, 105 00:04:20,000 --> 00:04:23,000 en el procés d'identificació, més perill d'enveja hi ha. 106 00:04:23,000 --> 00:04:26,000 Per cert, per això mateix no heu d'anar mai a cap trobada de companys de col·le. 107 00:04:26,000 --> 00:04:29,000 Perquè no hi ha punt de comparació més important 108 00:04:29,000 --> 00:04:31,000 que la gent amb qui vas anar a escola. 109 00:04:31,000 --> 00:04:34,000 El problema de la societat, a grans trets, és que converteix el món sencer 110 00:04:34,000 --> 00:04:36,000 en escola. Tothom du texans, tothom és igual. 111 00:04:36,000 --> 00:04:38,000 I, tot i així, no ho són. 112 00:04:38,000 --> 00:04:41,000 De manera que tenim un esperit igualitari barrejat amb desigualtats flagrants. 113 00:04:41,000 --> 00:04:44,000 Que és la recepta, o pot ser-ho, d'una situació molt estressant. 114 00:04:44,000 --> 00:04:46,000 Segurament és igual d'improbable que avui dia us torneu 115 00:04:46,000 --> 00:04:48,000 tan rics com Bill Gates 116 00:04:48,000 --> 00:04:50,000 com era improbable al segle XVII 117 00:04:50,000 --> 00:04:53,000 accedir a les files de l'aristocràcia francesa. 118 00:04:53,000 --> 00:04:55,000 Però el que vull dir és que no ens ho sembla. 119 00:04:55,000 --> 00:04:58,000 Ens fa la sensació, per les revistes i la resta de mitjans, 120 00:04:58,000 --> 00:05:01,000 que si tenim empenta, una mica d'intel·ligència tecnològica 121 00:05:01,000 --> 00:05:05,000 i un garatge tots podem arrencar alguna cosa gran. 122 00:05:05,000 --> 00:05:06,000 (Riuen) 123 00:05:06,000 --> 00:05:09,000 I els efectes d'aquest problema es fan evidents a les llibreries. 124 00:05:09,000 --> 00:05:12,000 Si aneu a una llibreria de les grans a les seccions d'autoajuda, 125 00:05:12,000 --> 00:05:14,000 cosa que de vegades faig, 126 00:05:14,000 --> 00:05:16,000 si analitzeu els llibres d'autoajuda que es produeixen 127 00:05:16,000 --> 00:05:18,000 avui dia al món, n'hi ha, a grans trets, de dues menes. 128 00:05:18,000 --> 00:05:21,000 Els que et diuen "Te'n pots sortir! Endavant! Tot és possible!". 129 00:05:21,000 --> 00:05:24,000 I els altres, que t'ensenyen com gestionar 130 00:05:24,000 --> 00:05:27,000 el que, de manera educada, en diem una "baixa autoestima", 131 00:05:27,000 --> 00:05:29,000 de manera menys fina en diríem "sentir-se fatal". 132 00:05:29,000 --> 00:05:31,000 Hi ha una correlació clara, 133 00:05:31,000 --> 00:05:35,000 una autèntica correlació entre una societat que anima la seva gent a fer-ho tot 134 00:05:35,000 --> 00:05:37,000 i l'existència d'una baixa autoestima. 135 00:05:37,000 --> 00:05:39,000 Aquesta és una altra via per fer que amb una cosa positiva 136 00:05:39,000 --> 00:05:41,000 ens surti el tret per la culata. 137 00:05:41,000 --> 00:05:44,000 També podem sentir neguit pel nostre futur per una altra raó, 138 00:05:44,000 --> 00:05:48,000 el nostre futur laboral, la nostra condició actual, més que abans. 139 00:05:48,000 --> 00:05:50,000 Un cop més, està lligat a una cosa agradable. 140 00:05:50,000 --> 00:05:53,000 En aquesta ocasió, la cosa agradable rep el nom de meritocràcia. 141 00:05:53,000 --> 00:05:55,000 Ara tots els polítics, d'esquerres o de dretes, 142 00:05:55,000 --> 00:05:57,000 diuen que la meritocràcia és fantàstica 143 00:05:57,000 --> 00:06:01,000 i que tots hauríem de fer que les societats fossin totes meritocràtiques. 144 00:06:01,000 --> 00:06:05,000 Què és, dit d'una altra manera, una societat meritocràtica? 145 00:06:05,000 --> 00:06:07,000 Doncs es tracta d'una societat en què, 146 00:06:07,000 --> 00:06:09,000 si tens talent, empenta i traça, 147 00:06:09,000 --> 00:06:11,000 arribaràs a dalt de tot. Res t'ho ha d'impedir. 148 00:06:11,000 --> 00:06:14,000 La idea és meravellosa. El problema és que, 149 00:06:14,000 --> 00:06:16,000 si de debò creus en una societat on 150 00:06:16,000 --> 00:06:19,000 els que s'ho mereixen arriben a dalt de tot, 151 00:06:19,000 --> 00:06:22,000 per deducció, se't girarà la truita de mala manera i també creuràs 152 00:06:22,000 --> 00:06:25,000 en una societat on els que mereixen quedar-se al fons de tot 153 00:06:25,000 --> 00:06:28,000 s'hi queden per sempre. 154 00:06:28,000 --> 00:06:31,000 És a dir, el lloc que ocupes deixa de ser incidental 155 00:06:31,000 --> 00:06:33,000 i esdevé merescut i meritori. 156 00:06:33,000 --> 00:06:36,000 Això fa que el fracàs sigui molt més devastador. 157 00:06:36,000 --> 00:06:38,000 Mireu, a l'edat mitjana, a Anglaterra, 158 00:06:38,000 --> 00:06:40,000 a les persones molt pobres 159 00:06:40,000 --> 00:06:43,000 se'ls deia que eren "desafortunats". 160 00:06:43,000 --> 00:06:47,000 Literalment, algú a qui no ha somrigut la fortuna, un desafortunat. 161 00:06:47,000 --> 00:06:49,000 Avui dia, sobretot als Estats Units, 162 00:06:49,000 --> 00:06:51,000 algú que sigui al capdavall de la societat 163 00:06:51,000 --> 00:06:54,000 pot rebre el nom poc amable de "perdedor". 164 00:06:54,000 --> 00:06:57,000 Hi ha una gran diferència entre un desafortunat i un perdedor. 165 00:06:57,000 --> 00:07:00,000 I, a més, demostra 400 anys d'evolució en societat 166 00:07:00,000 --> 00:07:03,000 i qui creiem que és responsable de les nostres vides. 167 00:07:03,000 --> 00:07:06,000 Ja no són els déus, sinó que som nosaltres. Tenim la paella pel mànec. 168 00:07:06,000 --> 00:07:08,000 És clar, si et va bé la cosa, és molt engrescador, 169 00:07:08,000 --> 00:07:10,000 però si no, és devastador. 170 00:07:10,000 --> 00:07:13,000 En els pitjors casos, d'acord amb l'anàlisi d'un sociòleg 171 00:07:13,000 --> 00:07:17,000 com Emil Durkheim, comporta un augment dels índexs de suïcidi. 172 00:07:17,000 --> 00:07:20,000 Trobem més suïcides en els països desenvolupats i individualistes 173 00:07:20,000 --> 00:07:22,000 que a la resta del món. 174 00:07:22,000 --> 00:07:24,000 I en part això s'explica perquè la gent s'agafa tot el que els passa 175 00:07:24,000 --> 00:07:26,000 molt i molt a pit. 176 00:07:26,000 --> 00:07:30,000 Són amos del seu èxit, però també del seu fracàs. 177 00:07:30,000 --> 00:07:32,000 Com alleujar aquestes pressions 178 00:07:32,000 --> 00:07:34,000 que acabo d'apuntar? 179 00:07:34,000 --> 00:07:36,000 Jo crec que es pot. Us parlaré de diferents solucions. 180 00:07:36,000 --> 00:07:38,000 Pensem en la meritocràcia. 181 00:07:38,000 --> 00:07:41,000 Aquesta idea que tothom mereix ser on és. 182 00:07:41,000 --> 00:07:44,000 Em sembla una idea de bojos, però del tot. 183 00:07:44,000 --> 00:07:46,000 Donaré el meu suport a qualsevol polític, d'esquerra o de dreta, 184 00:07:46,000 --> 00:07:48,000 que tingui mitja idea meritocràtica digna. 185 00:07:48,000 --> 00:07:50,000 Sóc meritòcrata i punt. 186 00:07:50,000 --> 00:07:52,000 Però em sembla de bojos creure que sempre construirem 187 00:07:52,000 --> 00:07:56,000 una societat meritocràtica de debò. És un somni impossible. 188 00:07:56,000 --> 00:07:58,000 La idea que aconseguirem fer una societat 189 00:07:58,000 --> 00:08:00,000 on tothom tingui nota, 190 00:08:00,000 --> 00:08:02,000 els bons a dalt i els dolents a sota, 191 00:08:02,000 --> 00:08:04,000 i triats com caldria, és impossible. 192 00:08:04,000 --> 00:08:06,000 Hi ha massa factors aleatoris. 193 00:08:06,000 --> 00:08:08,000 Els accidents, accidents de naixement, 194 00:08:08,000 --> 00:08:11,000 els objectes que ens cauen al cap, les malalties, etc. 195 00:08:11,000 --> 00:08:13,000 Mai no aconseguirem destriar-ho, tot això. 196 00:08:13,000 --> 00:08:15,000 La gent mai rebrà la nota que hauria de tenir. 197 00:08:15,000 --> 00:08:18,000 Hi ha una cita de Sant Agustí de "La ciutat de Déu" que m'agrada molt 198 00:08:18,000 --> 00:08:22,000 i diu "És un pecat jutjar algú pel lloc que ocupa". 199 00:08:22,000 --> 00:08:24,000 Això, traduït als temps moderns, vol dir que 200 00:08:24,000 --> 00:08:26,000 és un pecat decidir a qui adreçar-se 201 00:08:26,000 --> 00:08:28,000 segons la seva targeta de visita. 202 00:08:28,000 --> 00:08:30,000 El càrrec no és el que hauria de comptar. 203 00:08:30,000 --> 00:08:32,000 A més, segons Sant Agustí, 204 00:08:32,000 --> 00:08:34,000 Déu és l'únic que pot posar tothom al seu lloc. 205 00:08:34,000 --> 00:08:36,000 I això ho farà el dia del Judici Final 206 00:08:36,000 --> 00:08:38,000 amb els àngels i les trompetes i el cel, que s'obrirà. 207 00:08:38,000 --> 00:08:41,000 Una idea de bojos si s'és laic, com jo, 208 00:08:41,000 --> 00:08:43,000 però, sigui com sigui, conté alguna cosa de gran valor. 209 00:08:43,000 --> 00:08:47,000 És a dir, que pareu el carro abans de jutjar ningú. 210 00:08:47,000 --> 00:08:50,000 No sabem mai quina és la vàlua real d'aquella persona. 211 00:08:50,000 --> 00:08:52,000 És una part d'ells que desconeixem. 212 00:08:52,000 --> 00:08:55,000 I no hem de comportar-nos com si ho sabéssim. 213 00:08:55,000 --> 00:08:58,000 Hi ha un altre lloc on sentir-nos alleujats i recomfortats. 214 00:08:58,000 --> 00:09:01,000 Quan pensem en fracassar a la vida, quan imaginem el fracàs, 215 00:09:01,000 --> 00:09:03,000 un dels motius pels quals ens fa por fallar no és només 216 00:09:03,000 --> 00:09:05,000 perdre el sou o la condició social. 217 00:09:05,000 --> 00:09:09,000 El que ens fa més por és el judici i el ridícul a ulls dels altres. Que hi és. 218 00:09:09,000 --> 00:09:11,000 Sabeu que l'òrgan principal de ridiculitzar 219 00:09:11,000 --> 00:09:13,000 avui dia són els diaris? 220 00:09:13,000 --> 00:09:15,000 Si obriu un diari qualsevol dia de la setmana, 221 00:09:15,000 --> 00:09:17,000 hi trobareu tot de gent amb vides malbaratades. 222 00:09:17,000 --> 00:09:20,000 Se n'han anat al llit amb qui no tocava, s'han pres no sé quina substància, 223 00:09:20,000 --> 00:09:22,000 han aprovat la llei que no havien d'aprovar... el que sigui. 224 00:09:22,000 --> 00:09:25,000 Des d'aquell moment són l'esca del ridícul. 225 00:09:25,000 --> 00:09:28,000 És a dir, han fracassat. I se'ls descriu com "perdedors". 226 00:09:28,000 --> 00:09:30,000 Quina alternativa hi ha? 227 00:09:30,000 --> 00:09:32,000 La tradició occidental ens mostra una alternativa gloriosa: 228 00:09:32,000 --> 00:09:35,000 la tragèdia. 229 00:09:35,000 --> 00:09:38,000 L'art tràgic, tal com el van desenvolupar als teatres de l'antiga Grècia 230 00:09:38,000 --> 00:09:40,000 al segle V a.C., era bàsicament una forma artística 231 00:09:40,000 --> 00:09:43,000 dedicada a reflectir el fracàs de les persones. 232 00:09:43,000 --> 00:09:47,000 I també a sentir certa compassió per elles, 233 00:09:47,000 --> 00:09:51,000 cosa que no necessàriament passaria a la vida real. 234 00:09:51,000 --> 00:09:52,000 Recordo que fa uns anys que pensava en això, precisament, 235 00:09:52,000 --> 00:09:54,000 i vaig visitar l'equip de "The Sunday Sport", 236 00:09:54,000 --> 00:09:57,000 un diari sensacionalista que no recomano que comenceu a llegir ara 237 00:09:57,000 --> 00:09:59,000 si no el coneixeu. 238 00:09:59,000 --> 00:10:01,000 Vaig anar a parlar amb ells 239 00:10:01,000 --> 00:10:04,000 sobre algunes de les grans tragèdies de l'art occidental. 240 00:10:04,000 --> 00:10:06,000 Volia veure com captarien l'essència de determinades 241 00:10:06,000 --> 00:10:09,000 històries si els arribessin com a notícies 242 00:10:09,000 --> 00:10:12,000 a la redacció una tarda de dissabte. 243 00:10:12,000 --> 00:10:14,000 Els vaig parlar d'Otel·lo. No n'havien sentit a parlar, però els va fascinar. 244 00:10:14,000 --> 00:10:15,000 (Riuen) 245 00:10:15,000 --> 00:10:18,000 I els vaig demanar que escrivissin un titular de la història d'Otel·lo. 246 00:10:18,000 --> 00:10:21,000 Se'ls va acudir "Immigrant trastocat per amor assassina la filla del senador" 247 00:10:21,000 --> 00:10:23,000 com a gran titular. 248 00:10:23,000 --> 00:10:25,000 Els vaig explicar la trama de Madame Bovary. 249 00:10:25,000 --> 00:10:27,000 Un altre que els va encantar descobrir i van escriure: 250 00:10:27,000 --> 00:10:32,000 "Adúltera compradora compulsiva empassa arsènic per frau creditici" 251 00:10:32,000 --> 00:10:33,000 (Riuen) 252 00:10:33,000 --> 00:10:35,000 I el meu favorit. 253 00:10:35,000 --> 00:10:37,000 Aquests paios són molt enginyosos, de veritat. 254 00:10:37,000 --> 00:10:39,000 El meu favorit va ser Èdip rei, de Sòfocles. 255 00:10:39,000 --> 00:10:42,000 "El sexe amb la mare el va deixar encegat" 256 00:10:42,000 --> 00:10:45,000 (Riuen) 257 00:10:45,000 --> 00:10:47,000 (Aplaudeixen) 258 00:10:47,000 --> 00:10:50,000 En certa manera, podem dir que a un extrem del contínuum de compassió 259 00:10:50,000 --> 00:10:52,000 hi trobem el diari sensacionalista. 260 00:10:52,000 --> 00:10:55,000 I a l'altre extrem d'aquest contínuum, la tragèdia i l'art tràgic. 261 00:10:55,000 --> 00:10:57,000 Amb això vull dir que hauríem d'aprendre una mica 262 00:10:57,000 --> 00:10:59,000 del que passa amb l'art tràgic. 263 00:10:59,000 --> 00:11:02,000 A Hamlet ningú se li acudiria dir-li "perdedor". 264 00:11:02,000 --> 00:11:05,000 Perd, però no per això és un "perdedor". 265 00:11:05,000 --> 00:11:07,000 I aquest és el missatge que ens reserva la tragèdia 266 00:11:07,000 --> 00:11:10,000 i per això és tan i tan important, crec. 267 00:11:10,000 --> 00:11:12,000 Una altra cosa sobre la societat moderna 268 00:11:12,000 --> 00:11:14,000 que genera tot aquest neguit 269 00:11:14,000 --> 00:11:17,000 és que no tenim res en ple centre que no sigui humà. 270 00:11:17,000 --> 00:11:19,000 Som la primera societat viva d'aquest món 271 00:11:19,000 --> 00:11:22,000 que no venerem res més que nosaltres mateixos. 272 00:11:22,000 --> 00:11:24,000 Tenim un gran concepte de nosaltres, i amb raó. 273 00:11:24,000 --> 00:11:27,000 Hem arribat a la Lluna. Hem fet gestes extraordinàries. 274 00:11:27,000 --> 00:11:29,000 Per tant, tendim a venerar-nos. 275 00:11:29,000 --> 00:11:31,000 Els nostres herois són humans. 276 00:11:31,000 --> 00:11:33,000 Aquesta situació és molt nova. 277 00:11:33,000 --> 00:11:35,000 La major part de les altres societats han tingut al bell mig 278 00:11:35,000 --> 00:11:37,000 l'adoració d'alguna cosa transcendent. Un déu, 279 00:11:37,000 --> 00:11:39,000 un esperit, una força de la natura, l'univers. 280 00:11:39,000 --> 00:11:42,000 El que sigui, alguna cosa externa que adorar. 281 00:11:42,000 --> 00:11:44,000 N'hem perdut una mica l'hàbit. 282 00:11:44,000 --> 00:11:46,000 Per això, em fa a mi l'efecte, ens atreu tant la natura. 283 00:11:46,000 --> 00:11:49,000 No per salut pròpia, tot i que de vegades ens ho venguin així, 284 00:11:49,000 --> 00:11:53,000 sinó perquè és una via per fugir del formiguer humà. 285 00:11:53,000 --> 00:11:55,000 Una escapada de la nostra pròpia competència 286 00:11:55,000 --> 00:11:57,000 i els nostres drames. 287 00:11:57,000 --> 00:11:59,000 Per això ens encanta contemplar les glaceres i els mars, 288 00:11:59,000 --> 00:12:03,000 observar la Terra d'enllà dels seus confins, etc. 289 00:12:03,000 --> 00:12:07,000 Ens agradar sentir-nos en contacte amb alguna cosa no humana. 290 00:12:07,000 --> 00:12:11,000 Una sensació a què assignem una gran importància. 291 00:12:11,000 --> 00:12:14,000 Del que he estat parlant és, de fet, de l'èxit i del fracàs. 292 00:12:14,000 --> 00:12:17,000 Un dels aspectes interessants de l'èxit 293 00:12:17,000 --> 00:12:19,000 és que ens fa l'efecte que sabem el que vol dir. 294 00:12:19,000 --> 00:12:21,000 Si ara us digués que darrere de la pantalla hi ha algú 295 00:12:21,000 --> 00:12:24,000 que té molt d'èxit, automàticament us vindrien certes idees al cap. 296 00:12:24,000 --> 00:12:26,000 Pensaríeu que és algú que ha fet pela llarga, 297 00:12:26,000 --> 00:12:29,000 algú molt reconegut en el seu camp. 298 00:12:29,000 --> 00:12:31,000 La meva teoria de l'èxit, i a mi això de l'èxit 299 00:12:31,000 --> 00:12:34,000 m'interessa força, vull ser una persona d'èxit. 300 00:12:34,000 --> 00:12:36,000 Jo sempre penso: "Com puc tenir més èxit?", 301 00:12:36,000 --> 00:12:38,000 però a mesura que em faig gran, també sóc més contingut 302 00:12:38,000 --> 00:12:40,000 sobre el significat de la paraula "èxit". 303 00:12:40,000 --> 00:12:42,000 Us explico una idea que se m'ha acudit sobre l'èxit. 304 00:12:42,000 --> 00:12:45,000 Un no se'n pot sortir en tot. 305 00:12:45,000 --> 00:12:47,000 Se'ns parla molt sobre l'equilibri entre la feina i la vida. 306 00:12:47,000 --> 00:12:50,000 Bajanades. No es pot tenir tot. No es pot. 307 00:12:50,000 --> 00:12:52,000 Qualsevol visió sobre l'èxit ha d'acceptar 308 00:12:52,000 --> 00:12:54,000 que a alguna cosa s'ha de renunciar, 309 00:12:54,000 --> 00:12:56,000 ha de saber quina és la pèrdua. 310 00:12:56,000 --> 00:12:59,000 Qualsevol que tingui dos dits de front entendrà, 311 00:12:59,000 --> 00:13:02,000 com dic, que sempre hi haurà alguna cosa en què no tindrem èxit. 312 00:13:02,000 --> 00:13:04,000 Si parlem d'una vida d'èxit, sovint, 313 00:13:04,000 --> 00:13:06,000 les idees que tenim sobre 314 00:13:06,000 --> 00:13:09,000 el que significa tenir èxit no són nostres. 315 00:13:09,000 --> 00:13:11,000 Les hem absorbit dels altres. 316 00:13:11,000 --> 00:13:13,000 Bàsicament, si sou homes, del vostre pare, 317 00:13:13,000 --> 00:13:15,000 i si sou dones, de la vostra mare. 318 00:13:15,000 --> 00:13:18,000 Fa 80 anys que la psicoanàlisi insisteix amb aquest missatge. 319 00:13:18,000 --> 00:13:21,000 Però ningú no li fa prou cas. Jo, per contra, crec que és veritat. 320 00:13:21,000 --> 00:13:23,000 També absorbim missatges 321 00:13:23,000 --> 00:13:25,000 a partir de la televisió, la publicitat, 322 00:13:25,000 --> 00:13:27,000 el màrqueting, etc. 323 00:13:27,000 --> 00:13:29,000 Són forces molt potents 324 00:13:29,000 --> 00:13:33,000 que defineixen el que volem i com ens veiem. 325 00:13:33,000 --> 00:13:36,000 Quan se'ns diu que la banca és una professió molt respectable, 326 00:13:36,000 --> 00:13:38,000 molts de nosaltres volem treballar a la banca. 327 00:13:38,000 --> 00:13:41,000 Quan es perd el respecte a la banca, perdem interès. 328 00:13:41,000 --> 00:13:44,000 Estem molt oberts a la suggestió. 329 00:13:44,000 --> 00:13:47,000 En resum, el que defenso no és que abandonem 330 00:13:47,000 --> 00:13:49,000 qualsevol idea d'èxit que tinguem, 331 00:13:49,000 --> 00:13:51,000 sinó que ens assegurem que és nostra. 332 00:13:51,000 --> 00:13:53,000 Ens hem de centrar en les nostres pròpies idees. 333 00:13:53,000 --> 00:13:56,000 I garantir que són nostres, 334 00:13:56,000 --> 00:13:58,000 que som els autèntics autors de les nostres ambicions. 335 00:13:58,000 --> 00:14:00,000 Perquè ja és prou fumut no obtenir el que vols 336 00:14:00,000 --> 00:14:03,000 perquè a sobre t'hagis fet una idea 337 00:14:03,000 --> 00:14:06,000 del que vols i al final descobreixis 338 00:14:06,000 --> 00:14:09,000 que, fet i fet, no era allò el que realment volies. 339 00:14:09,000 --> 00:14:11,000 Amb això acabo. 340 00:14:11,000 --> 00:14:14,000 Deixeu-me, abans, recalcar que 341 00:14:14,000 --> 00:14:16,000 l'èxit és important, i tant, 342 00:14:16,000 --> 00:14:18,000 però acceptem que algunes idees ens són estranyes. 343 00:14:18,000 --> 00:14:21,000 Sospesem sempre la nostra concepció de l'èxit. 344 00:14:21,000 --> 00:14:25,000 I assegurem-nos que les nostres idees d'èxit són nostres de debò. 345 00:14:25,000 --> 00:14:27,000 Moltes gràcies. 346 00:14:27,000 --> 00:14:43,000 (Aplaudeixen) 347 00:14:43,000 --> 00:14:45,000 Chris Anderson: Ha estat fantàstic. Però com es menja 348 00:14:45,000 --> 00:14:50,000 aquesta idea que algú, 349 00:14:50,000 --> 00:14:53,000 no convé, però aquesta idea de veure'l com un perdedor 350 00:14:53,000 --> 00:14:57,000 amb la idea que agrada a tanta gent, de tenir les regnes de la vida a les mans? 351 00:14:57,000 --> 00:15:00,000 I que una societat que anima a seguir per aquesta via 352 00:15:00,000 --> 00:15:03,000 potser ha de tenir guanyadors i perdedors? 353 00:15:03,000 --> 00:15:06,000 Alain de Botton: Sí. Diria que és senzillament aleatori, 354 00:15:06,000 --> 00:15:08,000 aquest procés de guanyar o perdre que he intentat subratllar. 355 00:15:08,000 --> 00:15:10,000 Perquè avui dia l'èmfasi el trobem 356 00:15:10,000 --> 00:15:12,000 en la justícia del sistema. 357 00:15:12,000 --> 00:15:14,000 Els polítics s'omplen la boca parlant de justícia. 358 00:15:14,000 --> 00:15:17,000 Jo crec ferventment en la justícia, però trobo que és impossible. 359 00:15:17,000 --> 00:15:19,000 Hauríem de fer tot el possible, 360 00:15:19,000 --> 00:15:21,000 tot el que sigui a les nostres mans, per aconseguir-ho. 361 00:15:21,000 --> 00:15:23,000 Però, ras i curt, el que hem de fer és no oblidar mai 362 00:15:23,000 --> 00:15:26,000 que aquella persona que tenim davant, hagi tingut la vida que hagi tingut, 363 00:15:26,000 --> 00:15:29,000 serà majoritàriament fruit de l'atzar. 364 00:15:29,000 --> 00:15:31,000 I vull deixar la porta oberta a aquesta idea. 365 00:15:31,000 --> 00:15:33,000 Perquè si no la cosa pot tornar-se molt claustrofòbica. 366 00:15:33,000 --> 00:15:35,000 Chris Anderson: O sigui, tu creus que es pot reconciliar 367 00:15:35,000 --> 00:15:37,000 la teva filosofia més amable, menys agressiva, de la feina 368 00:15:37,000 --> 00:15:41,000 amb una economia basada en l'èxit? 369 00:15:41,000 --> 00:15:43,000 O et sembla que no? 370 00:15:43,000 --> 00:15:45,000 No hi estem donant massa importància? 371 00:15:45,000 --> 00:15:48,000 Alain de Botton: El que fa venir malsons és que 372 00:15:48,000 --> 00:15:52,000 la millor manera de fer treballar a la gent és fent-los sentir por. 373 00:15:52,000 --> 00:15:55,000 En certa manera, com més cruel és l'entorn, 374 00:15:55,000 --> 00:15:57,000 més entomarà la gent el repte. 375 00:15:57,000 --> 00:16:01,000 Pensa, a qui voldries tenir com a pare ideal? 376 00:16:01,000 --> 00:16:04,000 I el pare ideal serà un home sever, però amable. 377 00:16:04,000 --> 00:16:06,000 Aquesta actitud és molt difícil. 378 00:16:06,000 --> 00:16:10,000 Ens calen pares, diguem-ne, figures paternes exemplars a la societat 379 00:16:10,000 --> 00:16:12,000 que sàpiguen evitar tots dos extrems. 380 00:16:12,000 --> 00:16:16,000 D'una banda, el més autoritari, el disciplinari. 381 00:16:16,000 --> 00:16:20,000 I de l'altra, el laxe, l'opció de no imposar regles. 382 00:16:20,000 --> 00:16:22,000 Chris Anderson: Alain de Botton. 383 00:16:22,000 --> 00:16:24,000 Alain de Botton: Moltes gràcies. 384 00:16:24,000 --> 00:16:34,000 (Aplaudeixen)