< Return to Video

Alain de Botton: Una filosofia de l'èxit més amable i menys agressiva

  • 0:00 - 0:03
    Jo crec que aquestes crisis laborals
  • 0:03 - 0:05
    les acostumem a tenir el diumenge al vespre,
  • 0:05 - 0:07
    quan comença a caure la nit
  • 0:07 - 0:10
    i la distància entre les meves esperances
  • 0:10 - 0:14
    i la meva realitat comença a fer-se tan gran
  • 0:14 - 0:17
    que acabo plorant com un nen amb la cara al coixí.
  • 0:17 - 0:19
    Tot això ho explico
  • 0:19 - 0:22
    perquè no crec que sigui un problema només meu.
  • 0:22 - 0:24
    Potser penseu que vaig errat
  • 0:24 - 0:26
    però em sembla que vivim en una època en què
  • 0:26 - 0:28
    ara i adés ens assalten aquestes crisis laborals
  • 0:28 - 0:30
    aquests moments en què el que crèiem saber
  • 0:30 - 0:32
    sobre les nostres vides i feines
  • 0:32 - 0:36
    topa amb una realitat molt amenaçadora.
  • 0:36 - 0:39
    Potser és més fàcil guanyar-se bé la vida ara que abans.
  • 0:39 - 0:42
    Potser el que és més difícil que mai és
  • 0:42 - 0:45
    no perdre la calma, que no ens angoixin les perspectives laborals.
  • 0:45 - 0:47
    Ara, si em deixeu, m'agradaria analitzar
  • 0:47 - 0:49
    alguns dels motius que expliquen
  • 0:49 - 0:52
    aquest neguit que sentim pel nostre futur laboral,
  • 0:52 - 0:54
    que expliquen per què som víctimes d'aquestes crisis laborals
  • 0:54 - 0:58
    i esclafim a plorar enfonsant la cara al coixí.
  • 0:58 - 1:01
    Un dels possibles motius de tot aquest patiment
  • 1:01 - 1:03
    és que estem envoltats d'esnobs.
  • 1:03 - 1:06
    Avanço que, en certa manera, tinc males notícies,
  • 1:06 - 1:09
    sobretot per als qui hàgiu vingut a Oxford de fora.
  • 1:09 - 1:11
    Tenim un autèntic problema d'esnobisme.
  • 1:11 - 1:13
    De vegades la gent de fora del Regne Unit creuen
  • 1:13 - 1:15
    que l'esnobisme és un fenomen particularment britànic
  • 1:15 - 1:18
    centrat en les cases d'estiueig i els títols nobiliaris.
  • 1:18 - 1:20
    I les males notícies? Doncs que no és cert.
  • 1:20 - 1:22
    L'esnobisme és un fenomen mundial.
  • 1:22 - 1:24
    Som una organització mundial. Això és un fenomen mundial.
  • 1:24 - 1:26
    Existeix. Què és un esnob?
  • 1:26 - 1:29
    L'esnob és aquell que agafa una petita part de tu
  • 1:29 - 1:32
    i a partir d'aquí es fa una idea completa de qui ets.
  • 1:32 - 1:34
    L'esnobisme és això.
  • 1:34 - 1:36
    I la principal modalitat d'esnobisme
  • 1:36 - 1:38
    que trobem avui dia és la laboral.
  • 1:38 - 1:40
    A les festes no trigues ni un instant a detectar-lo
  • 1:40 - 1:43
    quan et fan aquella coneguda pregunta icònica
  • 1:43 - 1:46
    de principis del segle XXI: "I tu a què et dediques?"
  • 1:46 - 1:48
    I, segons el que contestis, els altres
  • 1:48 - 1:50
    estaran encantats de veure't
  • 1:50 - 1:52
    o es miraran el rellotge i s'inventaran excuses.
  • 1:52 - 1:53
    (Riuen)
  • 1:53 - 1:56
    El contrari d'un esnob seria la vostra mare.
  • 1:56 - 1:58
    (Riuen)
  • 1:58 - 2:01
    No cal que sigui la vostra, ni la meva,
  • 2:01 - 2:03
    n'hi ha prou que sigui la mare ideal.
  • 2:03 - 2:05
    Algú a qui no li importin les teves fites.
  • 2:05 - 2:07
    Malauradament, la major part de gent no són la mare.
  • 2:07 - 2:10
    El que fa la gent és relacionar directament el temps
  • 2:10 - 2:12
    i l'amor, no el romàntic,
  • 2:12 - 2:14
    tot i que també pot ser,
  • 2:14 - 2:16
    sinó l'amor en general, el respecte,
  • 2:16 - 2:19
    que estan disposats a atorgar-nos, cosa que vindrà determinada
  • 2:19 - 2:21
    per la posició que ocupem dins la jerarquia social.
  • 2:21 - 2:24
    I, en gran part, és per això que ens importa tant la professió.
  • 2:24 - 2:28
    Per això ens comencen a amoïnar tant els béns materials.
  • 2:28 - 2:31
    Sempre ens diuen que vivim en una època materialista,
  • 2:31 - 2:33
    que som tots molt avariciosos,
  • 2:33 - 2:35
    però jo no crec que siguem especialment materialistes.
  • 2:35 - 2:37
    Senzillament em fa l'efecte que vivim en una societat
  • 2:37 - 2:39
    que ha atribuït determinades recompenses emocionals
  • 2:39 - 2:42
    a l'adquisició de béns materials.
  • 2:42 - 2:45
    No són els béns el que busquem, sinó la recompensa.
  • 2:45 - 2:47
    Vet aquí una nova manera de pensar en els productes de luxe.
  • 2:47 - 2:49
    La propera vegada que vegeu algú al volant d'un Ferrari
  • 2:49 - 2:51
    no penseu "Ves, un altre que no en té mai prou",
  • 2:51 - 2:54
    sinó "Aquesta persona és d'allò més vulnerable i va mancat d'amor".
  • 2:54 - 2:59
    Dit d'una altra manera (riuen)
  • 2:59 - 3:01
    tingueu-li pena en comptes de menyspreu.
  • 3:01 - 3:03
    Hi ha altres motius...
  • 3:03 - 3:04
    (Riuen)
  • 3:04 - 3:06
    Hi ha altres motius pels quals potser costa més
  • 3:06 - 3:08
    estar tranquil ara que abans.
  • 3:08 - 3:11
    Un dels motius, cosa paradoxal, perquè està lligat a una cosa molt agradable,
  • 3:11 - 3:14
    és l'esperança que sentim tots pel nostre futur professional.
  • 3:14 - 3:16
    Mai abans hem tingut el llistó tan alt
  • 3:16 - 3:19
    sobre el que poden arribar a aconseguir els humans al llarg de la vida.
  • 3:19 - 3:22
    Des de tot arreu se'ns diu que tothom ho pot aconseguir tot.
  • 3:22 - 3:24
    Ens hem desempallegat del sistema de castes.
  • 3:24 - 3:26
    Ara vivim en un sistema on tothom pot accedir
  • 3:26 - 3:28
    al càrrec que li vingui de gust.
  • 3:28 - 3:30
    La idea és preciosa.
  • 3:30 - 3:34
    A més, hi ha una mena d'esperit igualitari. Comptat i debatut, tots som iguals.
  • 3:34 - 3:36
    No hi ha cap jerarquia
  • 3:36 - 3:38
    estrictament determinada.
  • 3:38 - 3:40
    Això, però, només té un problema, i gros.
  • 3:40 - 3:42
    El problema és l'enveja.
  • 3:42 - 3:45
    L'enveja. És tot un tabú parlar-ne,
  • 3:45 - 3:48
    però si hi ha una emoció dominant a la societat morderna és l'enveja.
  • 3:48 - 3:52
    I té a veure amb l'esperit igualitari. M'explico.
  • 3:52 - 3:55
    Diríem que és poc probable que algú de vosaltres o dels que ens miren
  • 3:55 - 3:57
    senti enveja de la reina d'Anglaterra.
  • 3:57 - 4:00
    Tot i que és molt més rica que qualsevol de nosaltres.
  • 4:00 - 4:03
    I té una casa enorme.
  • 4:03 - 4:07
    No l'envegem perquè és molt estranya.
  • 4:07 - 4:09
    És massa peculiar, diguem-ho així.
  • 4:09 - 4:11
    No ens hi podem veure, fent d'ella. Parla d'aquella manera.
  • 4:11 - 4:13
    Prové d'un lloc estrany.
  • 4:13 - 4:17
    Per tant, no ens hi veiem. I quan no tens res en comú amb algú, no l'enveges.
  • 4:17 - 4:20
    Com més properes siguin dues persones en edat, orígens,
  • 4:20 - 4:23
    en el procés d'identificació, més perill d'enveja hi ha.
  • 4:23 - 4:26
    Per cert, per això mateix no heu d'anar mai a cap trobada de companys de col·le.
  • 4:26 - 4:29
    Perquè no hi ha punt de comparació més important
  • 4:29 - 4:31
    que la gent amb qui vas anar a escola.
  • 4:31 - 4:34
    El problema de la societat, a grans trets, és que converteix el món sencer
  • 4:34 - 4:36
    en escola. Tothom du texans, tothom és igual.
  • 4:36 - 4:38
    I, tot i així, no ho són.
  • 4:38 - 4:41
    De manera que tenim un esperit igualitari barrejat amb desigualtats flagrants.
  • 4:41 - 4:44
    Que és la recepta, o pot ser-ho, d'una situació molt estressant.
  • 4:44 - 4:46
    Segurament és igual d'improbable que avui dia us torneu
  • 4:46 - 4:48
    tan rics com Bill Gates
  • 4:48 - 4:50
    com era improbable al segle XVII
  • 4:50 - 4:53
    accedir a les files de l'aristocràcia francesa.
  • 4:53 - 4:55
    Però el que vull dir és que no ens ho sembla.
  • 4:55 - 4:58
    Ens fa la sensació, per les revistes i la resta de mitjans,
  • 4:58 - 5:01
    que si tenim empenta, una mica d'intel·ligència tecnològica
  • 5:01 - 5:05
    i un garatge tots podem arrencar alguna cosa gran.
  • 5:05 - 5:06
    (Riuen)
  • 5:06 - 5:09
    I els efectes d'aquest problema es fan evidents a les llibreries.
  • 5:09 - 5:12
    Si aneu a una llibreria de les grans a les seccions d'autoajuda,
  • 5:12 - 5:14
    cosa que de vegades faig,
  • 5:14 - 5:16
    si analitzeu els llibres d'autoajuda que es produeixen
  • 5:16 - 5:18
    avui dia al món, n'hi ha, a grans trets, de dues menes.
  • 5:18 - 5:21
    Els que et diuen "Te'n pots sortir! Endavant! Tot és possible!".
  • 5:21 - 5:24
    I els altres, que t'ensenyen com gestionar
  • 5:24 - 5:27
    el que, de manera educada, en diem una "baixa autoestima",
  • 5:27 - 5:29
    de manera menys fina en diríem "sentir-se fatal".
  • 5:29 - 5:31
    Hi ha una correlació clara,
  • 5:31 - 5:35
    una autèntica correlació entre una societat que anima la seva gent a fer-ho tot
  • 5:35 - 5:37
    i l'existència d'una baixa autoestima.
  • 5:37 - 5:39
    Aquesta és una altra via per fer que amb una cosa positiva
  • 5:39 - 5:41
    ens surti el tret per la culata.
  • 5:41 - 5:44
    També podem sentir neguit pel nostre futur per una altra raó,
  • 5:44 - 5:48
    el nostre futur laboral, la nostra condició actual, més que abans.
  • 5:48 - 5:50
    Un cop més, està lligat a una cosa agradable.
  • 5:50 - 5:53
    En aquesta ocasió, la cosa agradable rep el nom de meritocràcia.
  • 5:53 - 5:55
    Ara tots els polítics, d'esquerres o de dretes,
  • 5:55 - 5:57
    diuen que la meritocràcia és fantàstica
  • 5:57 - 6:01
    i que tots hauríem de fer que les societats fossin totes meritocràtiques.
  • 6:01 - 6:05
    Què és, dit d'una altra manera, una societat meritocràtica?
  • 6:05 - 6:07
    Doncs es tracta d'una societat en què,
  • 6:07 - 6:09
    si tens talent, empenta i traça,
  • 6:09 - 6:11
    arribaràs a dalt de tot. Res t'ho ha d'impedir.
  • 6:11 - 6:14
    La idea és meravellosa. El problema és que,
  • 6:14 - 6:16
    si de debò creus en una societat on
  • 6:16 - 6:19
    els que s'ho mereixen arriben a dalt de tot,
  • 6:19 - 6:22
    per deducció, se't girarà la truita de mala manera i també creuràs
  • 6:22 - 6:25
    en una societat on els que mereixen quedar-se al fons de tot
  • 6:25 - 6:28
    s'hi queden per sempre.
  • 6:28 - 6:31
    És a dir, el lloc que ocupes deixa de ser incidental
  • 6:31 - 6:33
    i esdevé merescut i meritori.
  • 6:33 - 6:36
    Això fa que el fracàs sigui molt més devastador.
  • 6:36 - 6:38
    Mireu, a l'edat mitjana, a Anglaterra,
  • 6:38 - 6:40
    a les persones molt pobres
  • 6:40 - 6:43
    se'ls deia que eren "desafortunats".
  • 6:43 - 6:47
    Literalment, algú a qui no ha somrigut la fortuna, un desafortunat.
  • 6:47 - 6:49
    Avui dia, sobretot als Estats Units,
  • 6:49 - 6:51
    algú que sigui al capdavall de la societat
  • 6:51 - 6:54
    pot rebre el nom poc amable de "perdedor".
  • 6:54 - 6:57
    Hi ha una gran diferència entre un desafortunat i un perdedor.
  • 6:57 - 7:00
    I, a més, demostra 400 anys d'evolució en societat
  • 7:00 - 7:03
    i qui creiem que és responsable de les nostres vides.
  • 7:03 - 7:06
    Ja no són els déus, sinó que som nosaltres. Tenim la paella pel mànec.
  • 7:06 - 7:08
    És clar, si et va bé la cosa, és molt engrescador,
  • 7:08 - 7:10
    però si no, és devastador.
  • 7:10 - 7:13
    En els pitjors casos, d'acord amb l'anàlisi d'un sociòleg
  • 7:13 - 7:17
    com Emil Durkheim, comporta un augment dels índexs de suïcidi.
  • 7:17 - 7:20
    Trobem més suïcides en els països desenvolupats i individualistes
  • 7:20 - 7:22
    que a la resta del món.
  • 7:22 - 7:24
    I en part això s'explica perquè la gent s'agafa tot el que els passa
  • 7:24 - 7:26
    molt i molt a pit.
  • 7:26 - 7:30
    Són amos del seu èxit, però també del seu fracàs.
  • 7:30 - 7:32
    Com alleujar aquestes pressions
  • 7:32 - 7:34
    que acabo d'apuntar?
  • 7:34 - 7:36
    Jo crec que es pot. Us parlaré de diferents solucions.
  • 7:36 - 7:38
    Pensem en la meritocràcia.
  • 7:38 - 7:41
    Aquesta idea que tothom mereix ser on és.
  • 7:41 - 7:44
    Em sembla una idea de bojos, però del tot.
  • 7:44 - 7:46
    Donaré el meu suport a qualsevol polític, d'esquerra o de dreta,
  • 7:46 - 7:48
    que tingui mitja idea meritocràtica digna.
  • 7:48 - 7:50
    Sóc meritòcrata i punt.
  • 7:50 - 7:52
    Però em sembla de bojos creure que sempre construirem
  • 7:52 - 7:56
    una societat meritocràtica de debò. És un somni impossible.
  • 7:56 - 7:58
    La idea que aconseguirem fer una societat
  • 7:58 - 8:00
    on tothom tingui nota,
  • 8:00 - 8:02
    els bons a dalt i els dolents a sota,
  • 8:02 - 8:04
    i triats com caldria, és impossible.
  • 8:04 - 8:06
    Hi ha massa factors aleatoris.
  • 8:06 - 8:08
    Els accidents, accidents de naixement,
  • 8:08 - 8:11
    els objectes que ens cauen al cap, les malalties, etc.
  • 8:11 - 8:13
    Mai no aconseguirem destriar-ho, tot això.
  • 8:13 - 8:15
    La gent mai rebrà la nota que hauria de tenir.
  • 8:15 - 8:18
    Hi ha una cita de Sant Agustí de "La ciutat de Déu" que m'agrada molt
  • 8:18 - 8:22
    i diu "És un pecat jutjar algú pel lloc que ocupa".
  • 8:22 - 8:24
    Això, traduït als temps moderns, vol dir que
  • 8:24 - 8:26
    és un pecat decidir a qui adreçar-se
  • 8:26 - 8:28
    segons la seva targeta de visita.
  • 8:28 - 8:30
    El càrrec no és el que hauria de comptar.
  • 8:30 - 8:32
    A més, segons Sant Agustí,
  • 8:32 - 8:34
    Déu és l'únic que pot posar tothom al seu lloc.
  • 8:34 - 8:36
    I això ho farà el dia del Judici Final
  • 8:36 - 8:38
    amb els àngels i les trompetes i el cel, que s'obrirà.
  • 8:38 - 8:41
    Una idea de bojos si s'és laic, com jo,
  • 8:41 - 8:43
    però, sigui com sigui, conté alguna cosa de gran valor.
  • 8:43 - 8:47
    És a dir, que pareu el carro abans de jutjar ningú.
  • 8:47 - 8:50
    No sabem mai quina és la vàlua real d'aquella persona.
  • 8:50 - 8:52
    És una part d'ells que desconeixem.
  • 8:52 - 8:55
    I no hem de comportar-nos com si ho sabéssim.
  • 8:55 - 8:58
    Hi ha un altre lloc on sentir-nos alleujats i recomfortats.
  • 8:58 - 9:01
    Quan pensem en fracassar a la vida, quan imaginem el fracàs,
  • 9:01 - 9:03
    un dels motius pels quals ens fa por fallar no és només
  • 9:03 - 9:05
    perdre el sou o la condició social.
  • 9:05 - 9:09
    El que ens fa més por és el judici i el ridícul a ulls dels altres. Que hi és.
  • 9:09 - 9:11
    Sabeu que l'òrgan principal de ridiculitzar
  • 9:11 - 9:13
    avui dia són els diaris?
  • 9:13 - 9:15
    Si obriu un diari qualsevol dia de la setmana,
  • 9:15 - 9:17
    hi trobareu tot de gent amb vides malbaratades.
  • 9:17 - 9:20
    Se n'han anat al llit amb qui no tocava, s'han pres no sé quina substància,
  • 9:20 - 9:22
    han aprovat la llei que no havien d'aprovar... el que sigui.
  • 9:22 - 9:25
    Des d'aquell moment són l'esca del ridícul.
  • 9:25 - 9:28
    És a dir, han fracassat. I se'ls descriu com "perdedors".
  • 9:28 - 9:30
    Quina alternativa hi ha?
  • 9:30 - 9:32
    La tradició occidental ens mostra una alternativa gloriosa:
  • 9:32 - 9:35
    la tragèdia.
  • 9:35 - 9:38
    L'art tràgic, tal com el van desenvolupar als teatres de l'antiga Grècia
  • 9:38 - 9:40
    al segle V a.C., era bàsicament una forma artística
  • 9:40 - 9:43
    dedicada a reflectir el fracàs de les persones.
  • 9:43 - 9:47
    I també a sentir certa compassió per elles,
  • 9:47 - 9:51
    cosa que no necessàriament passaria a la vida real.
  • 9:51 - 9:52
    Recordo que fa uns anys que pensava en això, precisament,
  • 9:52 - 9:54
    i vaig visitar l'equip de "The Sunday Sport",
  • 9:54 - 9:57
    un diari sensacionalista que no recomano que comenceu a llegir ara
  • 9:57 - 9:59
    si no el coneixeu.
  • 9:59 - 10:01
    Vaig anar a parlar amb ells
  • 10:01 - 10:04
    sobre algunes de les grans tragèdies de l'art occidental.
  • 10:04 - 10:06
    Volia veure com captarien l'essència de determinades
  • 10:06 - 10:09
    històries si els arribessin com a notícies
  • 10:09 - 10:12
    a la redacció una tarda de dissabte.
  • 10:12 - 10:14
    Els vaig parlar d'Otel·lo. No n'havien sentit a parlar, però els va fascinar.
  • 10:14 - 10:15
    (Riuen)
  • 10:15 - 10:18
    I els vaig demanar que escrivissin un titular de la història d'Otel·lo.
  • 10:18 - 10:21
    Se'ls va acudir "Immigrant trastocat per amor assassina la filla del senador"
  • 10:21 - 10:23
    com a gran titular.
  • 10:23 - 10:25
    Els vaig explicar la trama de Madame Bovary.
  • 10:25 - 10:27
    Un altre que els va encantar descobrir i van escriure:
  • 10:27 - 10:32
    "Adúltera compradora compulsiva empassa arsènic per frau creditici"
  • 10:32 - 10:33
    (Riuen)
  • 10:33 - 10:35
    I el meu favorit.
  • 10:35 - 10:37
    Aquests paios són molt enginyosos, de veritat.
  • 10:37 - 10:39
    El meu favorit va ser Èdip rei, de Sòfocles.
  • 10:39 - 10:42
    "El sexe amb la mare el va deixar encegat"
  • 10:42 - 10:45
    (Riuen)
  • 10:45 - 10:47
    (Aplaudeixen)
  • 10:47 - 10:50
    En certa manera, podem dir que a un extrem del contínuum de compassió
  • 10:50 - 10:52
    hi trobem el diari sensacionalista.
  • 10:52 - 10:55
    I a l'altre extrem d'aquest contínuum, la tragèdia i l'art tràgic.
  • 10:55 - 10:57
    Amb això vull dir que hauríem d'aprendre una mica
  • 10:57 - 10:59
    del que passa amb l'art tràgic.
  • 10:59 - 11:02
    A Hamlet ningú se li acudiria dir-li "perdedor".
  • 11:02 - 11:05
    Perd, però no per això és un "perdedor".
  • 11:05 - 11:07
    I aquest és el missatge que ens reserva la tragèdia
  • 11:07 - 11:10
    i per això és tan i tan important, crec.
  • 11:10 - 11:12
    Una altra cosa sobre la societat moderna
  • 11:12 - 11:14
    que genera tot aquest neguit
  • 11:14 - 11:17
    és que no tenim res en ple centre que no sigui humà.
  • 11:17 - 11:19
    Som la primera societat viva d'aquest món
  • 11:19 - 11:22
    que no venerem res més que nosaltres mateixos.
  • 11:22 - 11:24
    Tenim un gran concepte de nosaltres, i amb raó.
  • 11:24 - 11:27
    Hem arribat a la Lluna. Hem fet gestes extraordinàries.
  • 11:27 - 11:29
    Per tant, tendim a venerar-nos.
  • 11:29 - 11:31
    Els nostres herois són humans.
  • 11:31 - 11:33
    Aquesta situació és molt nova.
  • 11:33 - 11:35
    La major part de les altres societats han tingut al bell mig
  • 11:35 - 11:37
    l'adoració d'alguna cosa transcendent. Un déu,
  • 11:37 - 11:39
    un esperit, una força de la natura, l'univers.
  • 11:39 - 11:42
    El que sigui, alguna cosa externa que adorar.
  • 11:42 - 11:44
    N'hem perdut una mica l'hàbit.
  • 11:44 - 11:46
    Per això, em fa a mi l'efecte, ens atreu tant la natura.
  • 11:46 - 11:49
    No per salut pròpia, tot i que de vegades ens ho venguin així,
  • 11:49 - 11:53
    sinó perquè és una via per fugir del formiguer humà.
  • 11:53 - 11:55
    Una escapada de la nostra pròpia competència
  • 11:55 - 11:57
    i els nostres drames.
  • 11:57 - 11:59
    Per això ens encanta contemplar les glaceres i els mars,
  • 11:59 - 12:03
    observar la Terra d'enllà dels seus confins, etc.
  • 12:03 - 12:07
    Ens agradar sentir-nos en contacte amb alguna cosa no humana.
  • 12:07 - 12:11
    Una sensació a què assignem una gran importància.
  • 12:11 - 12:14
    Del que he estat parlant és, de fet, de l'èxit i del fracàs.
  • 12:14 - 12:17
    Un dels aspectes interessants de l'èxit
  • 12:17 - 12:19
    és que ens fa l'efecte que sabem el que vol dir.
  • 12:19 - 12:21
    Si ara us digués que darrere de la pantalla hi ha algú
  • 12:21 - 12:24
    que té molt d'èxit, automàticament us vindrien certes idees al cap.
  • 12:24 - 12:26
    Pensaríeu que és algú que ha fet pela llarga,
  • 12:26 - 12:29
    algú molt reconegut en el seu camp.
  • 12:29 - 12:31
    La meva teoria de l'èxit, i a mi això de l'èxit
  • 12:31 - 12:34
    m'interessa força, vull ser una persona d'èxit.
  • 12:34 - 12:36
    Jo sempre penso: "Com puc tenir més èxit?",
  • 12:36 - 12:38
    però a mesura que em faig gran, també sóc més contingut
  • 12:38 - 12:40
    sobre el significat de la paraula "èxit".
  • 12:40 - 12:42
    Us explico una idea que se m'ha acudit sobre l'èxit.
  • 12:42 - 12:45
    Un no se'n pot sortir en tot.
  • 12:45 - 12:47
    Se'ns parla molt sobre l'equilibri entre la feina i la vida.
  • 12:47 - 12:50
    Bajanades. No es pot tenir tot. No es pot.
  • 12:50 - 12:52
    Qualsevol visió sobre l'èxit ha d'acceptar
  • 12:52 - 12:54
    que a alguna cosa s'ha de renunciar,
  • 12:54 - 12:56
    ha de saber quina és la pèrdua.
  • 12:56 - 12:59
    Qualsevol que tingui dos dits de front entendrà,
  • 12:59 - 13:02
    com dic, que sempre hi haurà alguna cosa en què no tindrem èxit.
  • 13:02 - 13:04
    Si parlem d'una vida d'èxit, sovint,
  • 13:04 - 13:06
    les idees que tenim sobre
  • 13:06 - 13:09
    el que significa tenir èxit no són nostres.
  • 13:09 - 13:11
    Les hem absorbit dels altres.
  • 13:11 - 13:13
    Bàsicament, si sou homes, del vostre pare,
  • 13:13 - 13:15
    i si sou dones, de la vostra mare.
  • 13:15 - 13:18
    Fa 80 anys que la psicoanàlisi insisteix amb aquest missatge.
  • 13:18 - 13:21
    Però ningú no li fa prou cas. Jo, per contra, crec que és veritat.
  • 13:21 - 13:23
    També absorbim missatges
  • 13:23 - 13:25
    a partir de la televisió, la publicitat,
  • 13:25 - 13:27
    el màrqueting, etc.
  • 13:27 - 13:29
    Són forces molt potents
  • 13:29 - 13:33
    que defineixen el que volem i com ens veiem.
  • 13:33 - 13:36
    Quan se'ns diu que la banca és una professió molt respectable,
  • 13:36 - 13:38
    molts de nosaltres volem treballar a la banca.
  • 13:38 - 13:41
    Quan es perd el respecte a la banca, perdem interès.
  • 13:41 - 13:44
    Estem molt oberts a la suggestió.
  • 13:44 - 13:47
    En resum, el que defenso no és que abandonem
  • 13:47 - 13:49
    qualsevol idea d'èxit que tinguem,
  • 13:49 - 13:51
    sinó que ens assegurem que és nostra.
  • 13:51 - 13:53
    Ens hem de centrar en les nostres pròpies idees.
  • 13:53 - 13:56
    I garantir que són nostres,
  • 13:56 - 13:58
    que som els autèntics autors de les nostres ambicions.
  • 13:58 - 14:00
    Perquè ja és prou fumut no obtenir el que vols
  • 14:00 - 14:03
    perquè a sobre t'hagis fet una idea
  • 14:03 - 14:06
    del que vols i al final descobreixis
  • 14:06 - 14:09
    que, fet i fet, no era allò el que realment volies.
  • 14:09 - 14:11
    Amb això acabo.
  • 14:11 - 14:14
    Deixeu-me, abans, recalcar que
  • 14:14 - 14:16
    l'èxit és important, i tant,
  • 14:16 - 14:18
    però acceptem que algunes idees ens són estranyes.
  • 14:18 - 14:21
    Sospesem sempre la nostra concepció de l'èxit.
  • 14:21 - 14:25
    I assegurem-nos que les nostres idees d'èxit són nostres de debò.
  • 14:25 - 14:27
    Moltes gràcies.
  • 14:27 - 14:43
    (Aplaudeixen)
  • 14:43 - 14:45
    Chris Anderson: Ha estat fantàstic. Però com es menja
  • 14:45 - 14:50
    aquesta idea que algú,
  • 14:50 - 14:53
    no convé, però aquesta idea de veure'l com un perdedor
  • 14:53 - 14:57
    amb la idea que agrada a tanta gent, de tenir les regnes de la vida a les mans?
  • 14:57 - 15:00
    I que una societat que anima a seguir per aquesta via
  • 15:00 - 15:03
    potser ha de tenir guanyadors i perdedors?
  • 15:03 - 15:06
    Alain de Botton: Sí. Diria que és senzillament aleatori,
  • 15:06 - 15:08
    aquest procés de guanyar o perdre que he intentat subratllar.
  • 15:08 - 15:10
    Perquè avui dia l'èmfasi el trobem
  • 15:10 - 15:12
    en la justícia del sistema.
  • 15:12 - 15:14
    Els polítics s'omplen la boca parlant de justícia.
  • 15:14 - 15:17
    Jo crec ferventment en la justícia, però trobo que és impossible.
  • 15:17 - 15:19
    Hauríem de fer tot el possible,
  • 15:19 - 15:21
    tot el que sigui a les nostres mans, per aconseguir-ho.
  • 15:21 - 15:23
    Però, ras i curt, el que hem de fer és no oblidar mai
  • 15:23 - 15:26
    que aquella persona que tenim davant, hagi tingut la vida que hagi tingut,
  • 15:26 - 15:29
    serà majoritàriament fruit de l'atzar.
  • 15:29 - 15:31
    I vull deixar la porta oberta a aquesta idea.
  • 15:31 - 15:33
    Perquè si no la cosa pot tornar-se molt claustrofòbica.
  • 15:33 - 15:35
    Chris Anderson: O sigui, tu creus que es pot reconciliar
  • 15:35 - 15:37
    la teva filosofia més amable, menys agressiva, de la feina
  • 15:37 - 15:41
    amb una economia basada en l'èxit?
  • 15:41 - 15:43
    O et sembla que no?
  • 15:43 - 15:45
    No hi estem donant massa importància?
  • 15:45 - 15:48
    Alain de Botton: El que fa venir malsons és que
  • 15:48 - 15:52
    la millor manera de fer treballar a la gent és fent-los sentir por.
  • 15:52 - 15:55
    En certa manera, com més cruel és l'entorn,
  • 15:55 - 15:57
    més entomarà la gent el repte.
  • 15:57 - 16:01
    Pensa, a qui voldries tenir com a pare ideal?
  • 16:01 - 16:04
    I el pare ideal serà un home sever, però amable.
  • 16:04 - 16:06
    Aquesta actitud és molt difícil.
  • 16:06 - 16:10
    Ens calen pares, diguem-ne, figures paternes exemplars a la societat
  • 16:10 - 16:12
    que sàpiguen evitar tots dos extrems.
  • 16:12 - 16:16
    D'una banda, el més autoritari, el disciplinari.
  • 16:16 - 16:20
    I de l'altra, el laxe, l'opció de no imposar regles.
  • 16:20 - 16:22
    Chris Anderson: Alain de Botton.
  • 16:22 - 16:24
    Alain de Botton: Moltes gràcies.
  • 16:24 - 16:34
    (Aplaudeixen)
Title:
Alain de Botton: Una filosofia de l'èxit més amable i menys agressiva
Speaker:
Alain de Botton
Description:

Alain de Botton sospesa les idees que tenim sobre l'èxit i el fracàs i posa en dubte els pressupòsits de base d'aquests dos conceptes. L'èxit sempre es guanya? I el fracàs? L'autor fa una defensa articulada i enginyosa per deixar enrere l'esnobisme i descobrir de debò el plaer de la nostra feina.

more » « less
Video Language:
English
Team:
closed TED
Project:
TEDTalks
Duration:
16:39
Yannick Garcia added a translation

Catalan subtitles

Revisions