Part 1 - The Adventures of Sherlock Holmes Audiobook by Sir Arthur Conan Doyle (Adventures 01-02)

Part 1. Classic Literature VideoBook with synchronized text, interactive transcript, and closed captions in multiple languages. Audio courtesy of Librivox. Read by Mark F. Smith.

Playlist for The Adventures of Sherlock Holmes by Sir Arthur Conan Doyle: http://www.youtube.com/playlist?list=PL7BE1C414529B0F4E

The Adventures of Sherlock Holmes free audiobook at Librivox: http://librivox.org/the-adventures-of-sherlock-holmes-by-sir-arthur-conan-doyle-2/

The Adventures of Sherlock Holmes free eBook at Project Gutenberg: http://www.gutenberg.org/ebooks/1661

The Adventures of Sherlock Holmes at Wikipedia: http://en.wikipedia.org/wiki/The_Adventures_of_Sherlock_Holmes

View a list of all our videobooks: http://www.ccprose.com/booklist

LES AVENTURES DE SHERLOCK HOLMES de Sir Arthur Conan Doyle

AVENTURA I. Un escàndol a Bohèmia

I. Per Sherlock Holmes és sempre la dona.

Poques vegades he sentit parlar d'ella amb un altre nom.

Als seus ulls, ella eclipsa i domina el conjunt del seu sexe.

No era que sentia una emoció semblant a l'amor a Irene Adler.

Totes les emocions, i que un particular, repugnaven a la seva precisió en fred, però

admirablement ment equilibrada.

Ell va ser, al meu entendre, el raonament i la màquina més perfecta observació que el

món ha vist, però com amant s'hauria col.locat en una posició falsa.

Mai va parlar de les passions més suaus, excepte amb una burla i mofa una.

Eren coses admirables per a l'observador - excel lent per a l'elaboració del vel

de motius dels homes i les accions.

No obstant això, per a la formació raonador a admetre tals intrusions en el seu delicat i fi pròpia

ajustat temperament era introduir un factor de distracció que podria llançar una

en dubte tots els seus resultats mental.

Sorra en un instrument sensible, o una esquerda en un dels seus propis lents de gran potència, es

No seria més preocupant que una emoció forta en una naturalesa com la seva.

I no obstant això, només hi havia una dona per a ell, i una dona que va ser a finals d'Irene Adler, de

memòria dubtosa i qüestionable. Jo havia vist poc a Holmes últimament.

El meu matrimoni ens havia allunyat l'un de l'altre.

La meva pròpia felicitat completa, i els interessos centrada en la llar que s'han aixecat al voltant de la

primer home que es troba l'amo del seu propi establiment, van ser suficients per

absorbir tota la meva atenció, mentre que Holmes, que

detestava tota forma de societat amb tot el seu ànima bohèmia, va romandre en la nostra

allotjament a Baker Street, sepultat entre els seus vells llibres i alternant de setmana

setmanes entre la cocaïna i l'ambició, la

somnolència de la droga i la fera energia del seu caràcter propi interessat.

Encara estava, com sempre, profundament atret per l'estudi de la delinqüència, i va ocupar el seu

facultats immens i extraordinaris poders d'observació en el seguiment d'aquestes

pistes, i l'aclariment dels misteris

que havia estat abandonada com desesperada per la policia oficial.

De tant en tant vaig sentir uns ganduls compte de les seves obres: de la seva citació per

Odessa, en el cas de l'assassinat Trepoff, del seu esclariment de la tragèdia singular

dels germans Atkinson en Trincomalee,

i, finalment, de la missió que li havia dut a terme tan delicada i amb èxit

de la família reial d'Holanda.

Més enllà d'aquestes senyals de la seva activitat, però, que només comparteix amb tots els

els lectors de la premsa diària, sabia molt poc del meu antic amic i company.

Una nit - va ser el vint de Març de 1888 - estava tornant d'un viatge

a un pacient (ja que havia tornat a la pràctica civil), quan el meu camí em va conduir a través de

Baker Street.

En passar per la porta que tan bé recordava, que sempre ha d'estar associat en la meva ment amb

meu seguici, i amb els incidents foscos de l'Estudi en escarlata, es va apoderar de mi una

viu desig de veure a Holmes de nou, i

saber com s'estava emprant els seus poders extraordinaris.

Les seves habitacions s'encenien de manera brillant, i, tot i que vaig mirar cap amunt, vaig veure el seu alt i prim

Figura passar dues vegades en una silueta fosca contra els cecs.

Ell es passejava per la sala amb rapidesa, amb entusiasme, amb el cap caigut sobre el pit i

mans a l'esquena.

A mi, que sabia que el seu estat d'ànim i tots els hàbits, la seva actitud i la seva forma, va dir el seu propi

història. Ell estava en el treball de nou.

S'havia aixecat del seu medicament creat pels somnis i es calenta en l'olor d'alguns dels nous

problema.

Vaig tocar el timbre i es va mostrar a la càmera que abans havia estat de la meva part

pròpia. La seva actitud no va ser efusiva.

Rares vegades va ser, però estava content, crec que, en veure.

Amb només una paraula parlada, però amb una mirada amable, em va saludar amb la mà a una butaca,

va llançar a través de la seva caixa de cigars, i va assenyalar un cas d'esperit i un gasogen en

de la cantonada.

Llavors es va presentar davant el foc i em va mirar a la seva manera introspectiva singular.

"Wedlock més li convingui", ha assenyalat. "Crec, Watson, que ha posat en

set lliures i mitja des que et vaig veure. "

"Set!", Vaig respondre.

"En realitat, jo hauria d'haver pensat una mica més.

Només una mica més, em sembla, Watson.

I en la pràctica una vegada més, que jo observo. No em va dir que la intenció d'anar

en l'arnès. "" Llavors, com ho saps? "

"Jo el veig, el dedueixo.

Com sé que vostè ha estat rebent a tu mateix molt mullat últimament, i que ha

una serventa més maldestre i descurada? "" Estimat Holmes, "vaig dir," això és massa

molt més.

Que sens dubte hauria estat cremat, si haguessis viscut fa uns segles.

És cert que vaig tenir un passeig pel camp el dijous i va tornar a casa en un embolic terrible,

però com ja he canviat la meva roba no em puc imaginar com ho dedueix.

Pel que fa a Mary Jane, és incorregible i la meva dona li ha donat compte, però, no

de nou, no veig com solucionar-ho. "riure per dins i es va fregar les llargues,

mans nervioses entre si.

"És molt simple", va dir, "els meus ulls em diuen que a l'interior del seu

sabata esquerre, just on la llum del foc que les vagues, el cuir és qualificada per gairebé sis

talls paral.lels.

És obvi que han estat causats per algú que té molt sense cura la volta de la raspa

vores de la sola per treure el fang amb crosta d'ella.

Per tant, vostè veu, la meva doble deducció que havia estat fora en temps vil, i que

que hi havia una particularment maligne d'arrencada-tall mostra de l'esclava Londres.

Quant a la seva pràctica, si un senyor entra a la meva habitació amb olor de yodoformo, amb una

negre marca de nitrat de plata al dit índex dret, i un bony al dret

costat del seu barret de copa per mostrar on ha

secretada seu estetoscopi, he de ser avorrit, de fet, si no ho ha de declarar ser un

membre actiu de la professió mèdica. "

No vaig poder contenir el riure davant la facilitat amb la qual va explicar el seu procés de

deducció.

"Quan escolto de donar les seves raons", va comentar que, "la cosa se m'apareix sempre

a ser tan ridículament simple que jo podria fer-ho jo mateix, encara que en cada

exemple successives del seu raonament em desconcerta fins que explicar el seu procés.

No obstant això, crec que els meus ulls són tan bones com la teva. "

"Així és," va respondre, encenent un cigarret, i llançant-se cap avall a

una butaca. "Vostè veu, però no observa.

La distinció és clara.

Per exemple, sovint han vist els passos que condueixen des del vestíbul a aquest

habitació. "" freqüents ".

"Amb quina freqüència?"

"Bé, alguns centenars de vegades." "Llavors, ¿quants n'hi ha?"

"Quants? Jo no ho sé. "

"Molt cert!

No s'han observat. I no obstant això, vostès han vist.

Això és només el meu punt. Ara, sé que hi ha disset graons,

perquè he vist i observat.

Per les vies, ja que vostè està interessat en aquests petits problemes, i ja que són

prou bo per fer la crònica d'un o dos de les meves experiències insignificants, que poden estar interessats

en aquest ".

Es va llançar sobre un full de gruix, pintada de rosa nota de paper que havia estat mentint a obrir

la taula. "Va arribar l'últim missatge", va dir.

"Llegir en veu alta."

La nota estava datada, i sense que cap signatura o direcció.

"Hi haurà una crida a que aquesta nit, a la cambra per a les vuit del matí", va dir, "un

cavaller que desitja consultar sobre un assumpte del moment més profund.

Les seves recents serveis a una de les cases reials d'Europa han demostrat que són

qui amb seguretat es pot confiar en els assumptes que són d'una importància que no pot

ser exagerada.

Aquest compte que hem rebut de tot arreu.

Estar en la teva càmera de llavors a aquesta hora, i no ho prengui a mal si el visitant utilitzi un

màscara ".

"Això és realment un misteri", vaig comentar. "Què creus que significa?"

"No tinc dades encara. És un error capital teoritzar abans de

de tenir dades.

Sense adonar-se'n, un comença a torçar els fets a les teories de demanda, en lloc de teories per adaptar-se a

els fets. Però la mateixa nota.

Què deduir d'ella? "

Em va examinar acuradament l'escriptura i el paper en què va ser escrit.

"L'home que va escriure que estava bé, presumiblement a fer", vaig comentar, tractant d'imitar

meu company de processos.

"Alguns tipus de paper no es podia comprar menys de la meitat d'una corona d'un paquet.

Que és molt fort i rígid "." Peculiar - que és la mateixa paraula ", va dir

Holmes.

"No és un document d'Anglès a tots. Mantenir fins a la llum. "

Així ho vaig fer, i vaig veure una gran "E" amb una petita "g", una "P", i una gran "G" amb un petit

"T" teixit en la textura del paper.

"Què pensa vostè d'això?", Preguntar Holmes. "El nom del fabricant, sense dubte, o el seu

monograma, més bé. "" En l'absolut.

La "G" amb el petit 't' significa 'Gesellschaft', que és l'alemany

'Companyia'. Es tracta d'una contracció habitual, com la nostra

"Co

"P", per descomptat, significa 'Papier.' Ara, per 'exemple'.

Fem una ullada al nostre diccionari geogràfic de Continental ".

Va treure un gran volum marró dels seus prestatges.

"Eglow, Eglonitz - aquí estem, Egri. Es troba en un país de parla alemanya - en

Bohèmia, no gaire lluny de Carlsbad.

"Notables com l'escena de la mort de Wallenstein, i per les seves nombroses vidre

les fàbriques i les fàbriques de paper. "Ha, ha, el meu fill, què penses d'això?"

Els seus ulls brillaven, i va enviar un gran núvol triomfal blau del seu cigarret.

"El treball va ser fet en Bohèmia", li vaig dir. "Precisament.

I l'home que va escriure la nota és alemany.

Vostè nota la peculiar construcció de l'oració - 'This adonar que tenim

de tots els sectors van rebre. "Un francès o el rus no va poder haver

escrit que.

És l'alemany que és tan descortès amb els verbs.

Només queda, per tant, a descobrir el que és buscat per aquest alemany que escriu

sobre el paper de Bohèmia i prefereix usar una màscara per mostrar la seva cara.

I aquí ve, si no m'equivoco, per resoldre tots els nostres dubtes. "

Mentre parlava es va sentir el so agut dels cascos dels cavalls i les rodes de reixeta contra

la vorera, seguit d'una tirada fort en la campana.

Holmes va llançar una xiulada.

"Un parell, pel so", va dir. "Sí", va continuar, mirant fora de la

finestra. "Una mica agradable berlina i un parell de

belleses.

Cent cinquanta guinees cada un. Hi ha molts diners en aquest cas, Watson, si

no hi ha res més. "" Jo crec que millor que me'n vagi, Holmes. "

"No és una mica, doctor.

Queda't on estàs. Estic perdut sense el meu Boswell.

I això promet ser interessant. Seria una llàstima que es perdi. "

"No obstant això, el seu client -"

"No li facis cas. És possible que desitgi la seva ajuda, i pel que poden.

Aquí ve. Segui en la butaca que el doctor, i donar

nosaltres la seva millor atenció. "

A pas lent i pesat, que s'havien sentit a l'escala i al passadís, es va aturar

costat de la porta. Llavors es va sentir un fort i amb autoritat

de l'aixeta.

"Endavant!", Va dir Holmes. Va entrar un home que no va poder ser

menys de sis peus i sis polzades d'alçada, amb el pit i les extremitats d'un Hèrcules.

El seu vestit era ric, amb una riquesa que, a Anglaterra, ser considerada com similar

de mal gust.

Bandes de heavy de astracan es va reduir a través de les mànigues i els fronts de les seves

creuat de capa, mentre que el mantell blau profund que va ser tirat sobre les espatlles

estava ple de flames de seda de colors i

assegurat al coll amb un fermall que consistia en una sola Beryl en flames.

Botes que s'estenia fins a la meitat les seves cames, i que van ser retallats a la part superior amb

rics de pell marró, va completar la impressió d'opulència bàrbara que va ser suggerida per

tota la seva aparença.

Portava un barret d'ala ampla a la mà, mentre que ell portava a la part superior del seu

la cara, que s'estén cap avall més enllà dels pòmuls, un negre de la màscara vizard, que pel que sembla havia

ajustar aquest mateix moment, per la seva part es va elevar encara que quan va entrar.

De la part inferior de la cara que semblava ser un home de caràcter fort, amb una

llavis gruixuts, penjolls, i un mentó llarg i recte suggerent de resolució empès a la

longitud de l'obstinació.

"Vostè tenia la meva nota?", Va preguntar amb una veu profunda i aspra i un alemany molt marcat

accent. "Jo li vaig dir que anava a trucar."

Ell va mirar a un i l'altre de nosaltres, com si no sabés que fer front.

"Pregueu seure", va dir Holmes.

"Aquest és el meu amic i col.lega, el doctor Watson, que de vegades prou bo per

que m'ajudi en els meus casos. A qui tinc l'honor de dirigir? "

"Vostè pot dirigir-se a mi com el comte Von Kramm, noble de Bohèmia.

Jo entenc que aquest senyor, el teu amic, és un home d'honor i discreció,

qui puc confiar un assumpte d'importància extrema.

Si no, jo preferiria molt més per comunicar-se amb vostè tot sol. "

Em vaig aixecar per marxar, però Holmes em va agafar pel canell i em va empènyer de nou a la meva cadira.

"És a la vegada, o cap", va dir.

"Vostè pot dir qualsevol cosa abans que aquest senyor, que vostè pot dir a mi."

El comte va encongir les seves amples espatlles.

"Llavors he de començar", va dir, "mitjançant la unió a tots dos a un secret absolut a dos anys;

al final d'aquest temps l'assumpte es manca d'importància.

En l'actualitat no és exagerat dir que és de tal pes que pot tenir un

influència en la història d'Europa. "" Et prometo ", va dir Holmes.

"I jo"

"Haurà de perdonar-me aquesta màscara", va continuar el nostre estrany visitant.

"La augusta persona que em dóna feina a els desitjos del seu agent que és desconegut per a vostè, i potser

confessar al mateix temps que el títol pel qual he anomenat només per a mi no és exactament la meva

"Jo era conscient d'això", va dir Holmes secament.

pròpia ".

"Les circumstàncies són de gran delicadesa, i totes les precaucions que s'han d'adoptar per

apagar el que podria arribar a ser un escàndol immens i comprometre seriosament una de les

les famílies regnants d'Europa.

Per dir la veritat, l'assumpte implica la gran Casa de Ormstein, reis hereditaris

de Bohèmia ".

"També era conscient d'això", va murmurar Holmes, acomodant-se en la seva

butaca i va tancar els ulls.

El nostre visitant va mirar amb certa sorpresa evident en la figura lànguida descansar, de

l'home que havia estat sens dubte representa a ell com el raonador més incisiu i més

agent energètic a Europa.

Holmes va tornar a obrir lentament els ulls i va mirar amb impaciència a la seva gegantí client.

"Si sa majestat es va dignar a presentar el seu cas", va comentar, "jo hauria de ser

millors condicions per a aconsellar. "

L'home va saltar de la seva cadira i va començar a passejar amunt i avall de l'habitació a la incontrolable

agitació.

Després, amb un gest de desesperació, es va arrencar la màscara de la cara i la va llançar

a terra. "Tens raó", va exclamar, "Jo sóc el Rei.

Per què he de tractar d'ocultar? "

"Per què, en realitat?" Murmurar Holmes.

"La seva Majestat no havia parlat abans que jo era conscient que s'estava dirigint a Wilhelm

Gottsreich Segismundo von Ormstein, gran duc de Cassel-Felstein i hereditària

Rei de Bohèmia ".

"Però es pot entendre", va dir el nostre estrany visitant, seient de nou i passar

la mà pel front blanca i alta, "es pot entendre que no estic acostumat a

fent negocis com en la meva pròpia persona.

No obstant això, l'assumpte era tan delicat que no podia confiar a un agent sense posar

jo en el seu poder. He vingut d'incògnit des de Praga per a la

fi d'entrevistar-se amb vostè. "

"Llavors, prega consultar", va dir Holmes, tancant els ulls una vegada més.

"Els fets són breument les següents: Fa uns cinc anys, durant una llarga visita a

Varsòvia, vaig conèixer de l'aventurera coneguda, Irene Adler.

El nom és sens dubte familiar per a vostè. "

"Si us plau, la seva mirada en el meu índex, doctor", va murmurar Holmes, sense obrir els ulls.

Durant molts anys havia adoptat un sistema d'expedients de tots els paràgrafs relatius als homes i

les coses, així que era difícil nomenar un tema o una persona en la qual no podia

alhora proporcionar informació.

En aquest cas em vaig trobar la seva biografia intercalat entre el d'un hebreu

rabí i d'un personal de comandant que havia escrit una monografia sobre el fons del mar-

els peixos.

"Deixa 'm veure", va dir Holmes. "Hum!

Nascut a Nova Jersey l'any 1858. Contralt - Hum!

La Scala, hum!

Prima donna Imperial de l'Òpera de Varsòvia - sí! Es va retirar de l'òpera etapa - ha!

Viure a Londres - tan!

Sa Majestat, segons tinc entès, es va enredar amb aquesta jove, li va escriure

comprometre algunes cartes, i ara està desitjós d'aconseguir aquestes cartes. "

"Precisament així.

Però, com - "" Hi va haver un matrimoni secret? "

"Cap." "No hi ha documents legals o certificats?"

"Cap".

"Llavors jo no compleixin amb la seva Majestat. Si aquest jove de produir la seva

cartes de xantatge o per a altres fins, com és que per demostrar la seva autenticitat? "

"No és l'escriptura."

"Bah, bah! Falsificació. "

"El meu privades nota de paper." "Stolen".

"El meu propi segell".

"Imitat". "El meu fotografia".

"Comprat". "Estàvem els dos a la fotografia."

"Déu meu!

Això està molt malament! Sa Majestat ha comès un fet

. Indiscreció "" Jo estava boig - boig. "

"Vostè s'ha compromès de debò".

"Jo era només príncep hereu llavors. Jo era jove.

No sóc més que trenta anys. "" S'ha de recuperar. "

"Hem intentat i han fracassat."

"La seva Majestat ha de pagar. Ha de ser comprat ".

"Ella no va a vendre." "Stolen, llavors."

"Cinc intents s'han fet.

Dues vegades els lladres en el meu pagament saquejar casa seva.

Una vegada que desvia el seu equipatge durant el seu viatge.

Dues vegades ha estat assaltat.

No hi ha hagut cap resultat. "" No hi ha rastre d'ella? "

"Absolutament cap." Riure Holmes.

"És un problema molt bonica", va dir.

"Però un molt seriós per a mi", va respondre el rei en to de retret.

"Molt, per cert.

I què ha de proposar a veure amb la fotografia? "

"Per a mi la ruïna." "Però, com?"

"Estic a punt de casar-se."

"Així he sentit." "Per Clotilde Lothman von Saxe-meninges,

la segona filla del rei d'Escandinàvia. Vostè pot conèixer els principis estrictes de la seva

de la família.

Ella és l'ànima de delicadesa. A l'ombra d'un dubte sobre la meua conducta seria

portar l'assumpte al final. "" I Irene Adler? "

"Amenaça amb enviar la fotografia.

I ho farà. Sé que ho farà.

No la conec, però ella té una ànima d'acer.

Ella té el rostre de la més bella de les dones, i la ment del més resolt de

els homes.

En lloc del que hauria de casar-se amb una altra dona, no hi ha límits als que ella no

anar -. res "" Estàs segur que ella no l'ha enviat

encara? "

"Estic segur." "I per què?"

"Perquè ella ha dit que ho havia de enviar en el dia en què el compromís era

va proclamar públicament.

Que serà dilluns que ve. "" Oh, llavors tenim tres dies encara ", va dir

Holmes amb un badall.

"Això és molt afortunat, ja que tenen un o dos assumptes d'importància per estudiar sol

en l'actualitat. Sa Majestat, és clar, romandre en

Londres per al present? "

"Per descomptat. Vostè em trobareu al Langham al

nom del comte Von Kramm. "" Llavors vaig a escriure unes línies perquè

saber com podem avançar ".

"Pregueu fer-ho. Estaré tota l'ansietat. "

"Llavors, quant a diners?" "Vostè té un xec en blanc".

"Absolutament?"

"Jo et dic que jo li donaria una de les províncies del meu regne a haver de

fotografia. "" I per a les despeses de l'actualitat? "

El Rei va prendre una borsa de camussa pesants per sota de la seva capa i la va posar sobre la

taula. "Hi ha 300 lliures en or i

700 en les notes ", va dir.

Holmes gargotejar un rebut en un full del seu quadern de notes i l'hi va lliurar a ell.

"I la direcció de la senyoreta?", Va preguntar. "És Briony Lodge, la Serpentine Avenue, St

Fusta de Joan. "

Holmes va prendre nota. "Una altra pregunta", va dir.

"Era la fotografia d'un gabinet?" "Va ser".

"Llavors, bona nit, Majestat, i confio que aviat tindrem alguna cosa bona

notícies per a tu.

I la bona nit, Watson ", ha afegit, com les rodes de la berlina real va baixar

del carrer.

"Si serà prou bo per cridar demà a la tarda a les tres em

com per parlar aquest tema poc més amb vostè. "

II. A les tres en punt jo estava a Baker

Street, però Holmes encara no havia tornat.

La propietària em va informar que ell havia abandonat la casa poc després de les vuit del

al matí.

Em vaig asseure al costat del foc, però, amb la intenció que l'esperava, però, a llarg

que podria ser.

Jo ja estava profundament interessat en la seva investigació, ja que, tot i que estava envoltat per

cap de les característiques ombrívol i estrany que es van associar amb els dos crims que he

ja s'han registrat, tot i així, la naturalesa de la

el cas i l'elevada posició del seu client li va donar un caràcter propi.

De fet, a part de la naturalesa de la investigació que el meu amic tenia a la mà,

havia alguna cosa en el seu domini magistral de la situació, i el seu incisiu agut,

raonament, el que va fer per a mi un plaer

per estudiar el seu sistema de treball, i seguir els mètodes ràpids i subtils pel qual

desentranyar els misteris més inextricables.

Tan acostumat estava jo al seu èxit invariable que la possibilitat del seu

no havia deixat entrar al meu cap.

Que estava a prop a quatre abans que la porta es va obrir, i un nuvi borratxo al futur, els maltractaments

descurat i laterals de les patilles, amb la cara inflamada i la roba de mala reputació, va entrar en

l'habitació.

Acostumat com estava als sorprenents poders del meu amic en l'ús de disfresses, vaig haver

buscar tres vegades abans que jo estava segur que es tractava efectivament d'ell.

Amb una inclinació de cap va desaparèixer al dormitori, d'on va sortir en cinc minuts de tweed

adequada i respectable, com abans.

Posar les mans a les butxaques, va estirar les cames en el front del foc

i va riure de tot cor per alguns minuts.

"Bé, de veritat!", Va cridar, i després es va ennuegar i va riure de nou fins que es

obligat a descansar, feble i desvalgut, a la cadira.

"Què és?"

"És molt molt divertit. Estic segur que mai podria endevinar com

empleat meu demà, o el que vaig acabar fent. "

"No em puc imaginar.

Suposo que vostè ha estat observant els hàbits, i potser la casa de la senyoreta

Irene Adler "," de tal manera;. Però la seqüela va ser més aviat

inusual.

Et diré, però. Vaig sortir de la casa poc després de les vuit

del matí en el caràcter d'un nuvi fora de la feina.

Hi ha una simpatia meravellosa i la maçoneria entre els homes de cavall.

Ser un d'ells, i vostè sabrà tot el que cal saber.

Aviat em vaig vila Briony.

És una vila de Bijou, amb un jardí a la part posterior, però construït en el davanter dret a

la carretera, de dos pisos. Chubb pany de la porta.

Gran saló en la part dreta, ben moblada, amb finestrals gairebé fins al

pis, i els elements de fixació absurda Anglès finestra en la qual un nen podria obrir.

Darrere no hi havia res extraordinari, llevat que la finestra de pas es va poder arribar a

des de la part superior de la cotxera.

Digues la volta i el va examinar amb atenció des de tots els punts de vista, però sense

Prenent nota de qualsevol altra cosa d'interès.

"Després tirem pel carrer i es va trobar, com jo esperava, que hi havia unes cavallerisses en un

carril que discorre per una paret del jardí.

Em va prestar el ostlers una mà en fregar els seus cavalls, i va rebre a canvi

dos penics, un got de meitat i meitat, dos s'omple de tabac peluix, i el més

la informació que he pogut desig de la senyoreta

Adler, per no parlar de la gent mitja dotzena d'altres al barri en el qual estava

no en les biografies a l'interessat, però que em vaig veure obligat a escoltar. "

"I el d'Irene Adler?"

Li vaig preguntar. "Oh, ella s'ha convertit tots els caps dels homes

en aquesta part. Ella és la més delicada cosa sota el capó

en aquest planeta.

Així ho diuen els miols Serpentina, a un home. Ella viu de forma tranquil, canta en concerts,

expulsa a les cinc cada dia, i torna a les set del sopar.

Poques vegades surt de vegades, excepte quan canta.

Només té un visitant masculí, però una bona part.

És fosc, guapo i ben plantat que mai, les trucades almenys una vegada al dia, i sovint

dues vegades. Ell és un senyor Godfrey Norton, de l'Interior

Temple.

Veure els avantatges d'un cotxer com a confident.

Que li havia portat a casa una dotzena de vegades des Serpentina-gàbies, i sabia tot sobre ell.

Quan jo havia escoltat tot el que havia de comptar, vaig començar a pujar i baixar prop de

Briony Lògia, un cop més, i per pensar en el meu pla de campanya.

"Aquest Godfrey Norton era evidentment un factor important en la matèria.

Ell era un advocat. Que sonava ominós.

Quina va ser la relació entre ells, i quin és l'objecte de les seves repetides visites?

Era ella la seva client, el seu amic o el seu amant?

En el primer cas, s'havia traslladat probablement la fotografia de la seva custòdia.

En aquest últim cas, és menys probable.

Sobre el tema d'aquesta pregunta depèn si he de continuar amb la meva feina a Briony

Lodge, o dirigir la meva mirada a les càmeres dels cavallers al temple.

Era un punt delicat, i es va ampliar el camp de la meva investigació.

Em temo que em avorriré amb els detalls, però tinc que permeten veure la meva petita

dificultats, si vas a entendre la situació. "

"Et estic seguint molt de prop", li vaig contestar.

"Jo encara estava l'assumpte d'equilibri en la meva ment quan un cotxe de cavalls va portar a Briony

Lodge, i un cavaller va saltar.

Era un home molt guapo, moreno, aguilenc i amb bigoti -, evidentment, l'home

dels quals jo havia sentit.

Semblava estar en una pressa, va cridar al cotxer que esperés i va passar al costat de la

criada que va obrir la porta amb l'aire d'un home que estava com a casa.

"Ell era a la casa una mitja hora, i vaig poder entreveure d'ell en el

finestres de la sala, passejant amunt i avall, parlant amb entusiasme, i agitant

els braços.

D'ella, jo no podia veure res. De sobte va sorgir, i sembla encara més

agitada que abans.

Mentre pujava a la cabina, va treure un rellotge d'or de la seva butxaca i el va mirar

serietat, 'Drive com el diable ", va cridar," primer a Gross & Hankey és

Regent Street, i després a l'Església de Santa Mònica en el camí de Edgeware.

Mitjana guinea si ho fa en vint minuts! "

"Lluny es van anar, i em preguntava si no em fan bé per seguir

quan el carril es va produir una mica endreçat landó, el cotxer amb el seu abric a mitges

botons i la corbata sota de l'orella, mentre que

totes les etiquetes del seu arnès es surten de les sivelles.

No s'havia aturat abans que ella va sortir disparat de la porta del vestíbul i en el mateix.

Només arribar a veure d'ella en el moment, però ella era una dona encantadora, amb una

cara que un home pot morir.

"'L'Església de Santa Mònica, John-va exclamar-, i mig sobirà si arriba a

que en vint minuts. "" Això va ser molt molt bo per perdre, Watson.

Jo era només l'equilibri si he de córrer, o si hauria posar-se darrere

seva landó, quan va arribar un taxi pel carrer.

El conductor va mirar dues vegades a un preu miserable, però va saltar abans que pogués

"L'Església de Santa Mònica, li vaig dir, 'i la meitat d'un sobirà, si s'arriba a dins de vint

objecte.

minuts.

Va ser cinc minuts per les dotze, i per descomptat, era prou clar el que estava en

el vent. "El meu taxista conduïa ràpid.

No crec que alguna vegada va conduir més ràpid, però els altres estaven allà abans que nosaltres.

La cabina i el landó, amb els seus cavalls de vapor estaven davant de la porta quan

arribat.

He pagat l'home i va córrer cap a l'església. No hi havia una ànima de salvar als dos

a qui havia seguit i un clergue sobrepellís, que semblava estar expostulating

amb ells.

Estaven tots de peu, tres en un nus a la part davantera de l'altar.

Jo descansava pel passadís lateral, com qualsevol altre boig que ha caigut en una església.

De sobte, per sorpresa meva, els tres a l'altar abans que res a mi, i Godfrey Norton

vi corrent tan dur com va poder cap a mi.

"Gràcies a Déu-va exclamar-.

"Vostè farà. Vine!

Vine! '"' Què, doncs?

Li vaig preguntar.

"'Anem, home, vinga, a només tres minuts, o no serà legal."

"Jo estava mig arrossegar fins a l'altar, i abans que jo sabia on estava em vaig trobar

murmurant respostes que em va xiuxiuejar a cau d'orella, i donar fe de coses de les quals

no sabia res, i en general l'assistència en

l'assegurança d'immobilització d'Irene Adler, soltera, amb Godfrey Norton, solter.

Tot es va fer en un instant, i allà estava el cavaller donant-me les gràcies d'una banda,

banda i la dama de l'altra, mentre que el clergue va somriure amb mi davant.

Va ser la posició més absurda en la que alguna vegada em vaig trobar en la meva vida, i

era el pensament que em reia, que va començar fa un moment.

Sembla que hi ha hagut certa informalitat de la seva llicència, que el

sacerdot es va negar rotundament a casar-sense un testimoni d'algun tipus, i que el meu

aparició sort va salvar el nuvi de

haver de posar-se en marxa als carrers a la recerca d'un millor home.

La núvia em va donar un sobirà, i em refereixo a portar-lo en el rellotge de cadena en la memòria de

l'ocasió. "

"Aquest és un gir molt inesperat de les coses", li vaig dir, "i llavors què?"

"Bé, em vaig trobar amb els meus plans seriosament amenaçats.

Semblava que la parella podria tenir una sortida immediata, i requereixen per

mesures molt ràpides i enèrgiques per part meva.

A la porta de l'església, però, es van separar, ell conduïa de tornada al Temple,

i ella a casa seva. 'Vaig a fer al parc a les cinc de

sempre,-va dir-com ella ho va deixar.

No vaig sentir més. S'allunyaven en diferents direccions,

i em vaig anar a fer els meus propis arranjaments. "

"¿Quins són?"

"Alguns de carn freda i un got de cervesa", va respondre, fent sonar la campana.

"He estat massa ocupat per pensar en el menjar, i jo sóc probablement més ocupat encara aquesta

la nit.

Per cert, doctor, em falta vostra contribució. "

"Estaré encantat." "No et fa res violar la llei?"

"No, en absolut."

"Tampoc córrer l'oportunitat de la detenció?" No "en una bona causa."

"Oh, la causa és excel.lent!" "Llavors jo sóc el teu home".

"Jo estava segur que poden confiar en vostè."

"Però, què és el que vols?" "Quan la senyora Turner hagi portat la safata que

deixarà en clar per a vostè.

Ara ", va dir mentre es tornava amb fam en el menjar és simple, la nostra casolana havia proporcionat,

"He de parlar-ne fins que hagi menjat, perquè tingui temps, no gaire.

És gairebé cinc.

En dues hores ha d'estar en l'escenari de l'acció.

La senyoreta Irene, o la senyora, més aviat, torna del seu cotxe a les set.

Hem d'estar en vila Briony per trobar-se amb ella. "

"I llavors què?" "Has de deixar això a mi.

Ja he arreglat el que passarà. Només hi ha un punt sobre el qual ha

insistir.

No ha d'interferir, passi el que passi. Em entens? "

"Jo seré neutral?" "Per res en absolut.

Probablement hi haurà algun petit disgust.

No participar-hi. Que va a acabar en el meu ser transportat a la

casa.

Quatre o cinc minuts després la finestra de sala d'estar s'obre.

Estigui de l'estació a prop teu aquesta finestra oberta. "

"Sí".

"Tu ets per a mi veure, perquè serà visible per a vostè."

"Sí".

"I quan jo aixequi la mà - el - que es tiri a la sala del que et dono a

tir, i, alhora, elevar el crit de foc.

Que prou que segueixen? "

"Completament". "No és res formidable", va dir,

tardarà una mica en forma de pur rotllo de la seva butxaca.

"Es tracta d'un corrent del lampista de fum coet, equipat amb una tapa a cada extrem per fer

auto-il luminació. La seva tasca es limita a això.

Quan vostè aixeca el seu crit de foc, serà ocupat per un gran nombre de persones.

A continuació, pot caminar fins al final del carrer, i em reuniré amb vostè aquí a deu minuts.

Espero que he estat clar? "

"Jo sóc de romandre neutral, per arribar prop de la finestra, per veure, i en el senyal

tirar aquest objecte, per elevar el crit de foc, i espera a la cantonada de

carrer ".

"Precisament". "Llavors, tot pot confiar en mi."

"Això és excel.lent. Crec que, potser, és gairebé l'hora que jo

preparar-se pel nou paper que he de jugar ".

Va desaparèixer en el seu dormitori i va tornar en pocs minuts en el caràcter

d'un clergue inconformista amable i de ment simple.

El seu ampli barret negre, pantalons amples, la seva corbata blanca, el seu somriure simpàtic, i

aspecte general d'intercanvi de trànsit i la curiositat benevolent es com el Sr John Hare sol

podria haver igualat.

No era simplement que Holmes va canviar de vestit.

La seva expressió, la forma, l'ànima sembla variar amb cada part nova que

va assumir.

L'etapa perdut un bon actor, així com la ciència va perdre un agut raonador, quan

es va convertir en un especialista en el crim.

Era un quart de quan sortim de Baker Street, i encara volia diez

minuts per l'hora en què ens trobem en la Serpentine Avenue.

Ja era de nit, i les llums eren simplement encès a mesura que passejava amunt i avall

davant vila Briony, esperant l'arribada del seu ocupant.

La casa era com m'havia imaginat a partir de breus de Sherlock Holmes

descripció, però la localitat sembla ser menys privada del que esperava.

Per contra, per un petit carrer en un barri tranquil, que era molt

animats.

Hi havia un grup d'homes mal vestits fumant i rient en una cantonada, una

esmolador amb la seva roda, dos guàrdies que estaven coquetejant amb una infermera-

nena, i diversos homes ben vestits joves

que estaven descansant amunt i cap avall amb els cigars a la boca.

"Ja veus", va comentar Holmes, mentre passejava amunt i avall en el front de la casa ", aquesta

el matrimoni i no simplifica les coses. La fotografia es converteix en una de doble tall

arma.

El més probable és que ella seria tan contrari al seu ésser vist pel senyor Godfrey Norton, com

nostre client és la seva entrada als ulls de la seva princesa.

Ara la pregunta és: On trobarem la fotografia? "

"On, en efecte?" "És molt poc probable que se l'emporta

sobre ella.

És la mida del gabinet. Massa gran per l'ocultació d'un fàcil

vestit de dona. Ella sap que el rei és capaç de

haver assaltat i la seva recerca.

Dos intents de la classe ja s'han fet.

Podem acceptar, doncs, que ella no ho portem amb ella. "

"On, doncs?"

"El seu banquer o el seu advocat. No és que doble possibilitat.

Però jo m'inclino a pensar tampoc. Les dones són naturalment reservada, i que

com per fer la seva pròpia secreció.

Per què havia de lliurar a algú més? Ella podia confiar en la seva pròpia custòdia, però

ella no sabia quina influència indirecta o política pot ser portat a

tenir un home de negocis.

A més, recorda que ella havia volgut que el seu ús dins d'uns dies.

Ha de ser en el qual pot posar les seves mans sobre ell.

Ha d'estar a casa. "

"Però ha estat dues vegades robada." "Bah!

No sabia com mirar. "" Però, com et veus? "

"No mirar."

"Què, doncs?" "Vaig a aconseguir que m'ensenyés."

"Però ella es negarà." "Ella no serà capaç de fer-ho.

Però he sentit l'estrèpit de les rodes.

És el seu cotxe. Ara les meves ordres a la carta ".

Mentre parlava la brillantor de les llums de posició d'un cotxe va doblar la corba de la

avinguda.

Va ser un landó poc intel ligent que van sacsejar a la porta de la vila Briony.

Ja que es va aturar, un dels homes gandulejant a la cantonada es va abalançar a la porta

amb l'esperança de guanyar-se una moneda de coure, però es va donar un cop de colze lluny per un altre gandul, que havia

va córrer amb la mateixa intenció.

Una baralla ferotge esclatar, que es va incrementar en els dos guàrdies, que es

costats amb una de les hamaques, i pel esmolador de tisores, que era igual de calent a

l'altre costat.

Un cop va ser colpejat, i en un instant, la dama, que havia sortit del seu cotxe

era el centre d'un petit grup d'homes es va posar vermella i lluitant, que va colpejar salvatgement a

els uns als altres amb els seus punys i pals.

Holmes va córrer cap a la multitud per protegir la dama, però just quan ella va arribar li va donar una

crit i va caure a terra, amb la sang que corria lliurement pel seu rostre.

En la seva caiguda, els guàrdies van posar peus en polvorosa en una direcció i les gandules a la

l'altra, mentre que un nombre de persones ben vestides, que havien presenciat la baralla sense

prendre part en ella, ple de gent per ajudar a la senyora i atendre el ferit.

Irene Adler, com encara la hi cridava, tenia pressa per les escales, però ella es va mantenir en el

superior amb la seva figura retallada contra la supèrbia llums de la sala, mirant cap enrere en

del carrer.

"És el pobre cavaller tant de mal?", Va preguntar.

"Està mort", va cridar diverses veus. "No, no, no hi ha vida en ell", va cridar

altres.

"Però ell s'ha anat abans que pugui portar a l'hospital."

"Companys He'sa valent", va dir una dona. "Ells han tingut la cartera de la dama i

veure si no hagués estat per ell.

Ells eren una banda, i un dur, també. Ah, ell està respirant ara mateix. "

"Ell no pot mentir al carrer. Podem portar-hi, MARM? "

"Sens dubte.

El posen a la sala d'estar. Hi ha un còmode sofà.

D'aquesta manera, si us plau! "

Lenta i solemnement va ser donat en vila Briony i es presentaran en els principals

ambient, mentre que encara s'observa el procés des del meu lloc al costat de la finestra.

Els llums s'havien encès, però les persianes no havia estat elaborat, pel que jo podia veure Holmes

mentre jeia al sofà.

No sé si va ser presa de remordiment en aquest moment pel paper que

estava jugant, però sé que mai em vaig sentir més sincerament avergonyit de mi mateix en la meva vida

que quan vaig veure la bella criatura

contra el qual jo estava conspirant, o la gràcia i la bondat amb la que esperava

l'home ferit.

I però, que seria la més negra traïció a Holmes a retrocedir ara de la part

que havia confiat a mi. Jo endurit el meu cor, i va prendre el fum

coets de sota el meu gabán.

Després de tot, vaig pensar, que no són les seves ferides.

No som més que li impedeix ferint a un altre.

Holmes s'havia assegut al sofà, i li vaig veure el moviment com un home que està en la necessitat de

aire. Una donzella va córrer i va obrir a través de la

finestra.

En el mateix instant el vaig veure aixecar la mà i en el senyal que va llançar el coet

en el quart amb un crit de "Foc!"

La paraula va ser tan bon punt va sortir de la meva boca de tota la multitud d'espectadors, ben vestit

i els mals - senyors, ostlers, i el servidor donzelles - es van unir en un crit general de

"Foc!"

Espessos núvols de fum arrissat a través de l'habitació i sortir per la finestra oberta.

Vaig agafar un cop d'ull a les xifres per terra, i un moment després la veu de Holmes a partir de

dins i els va assegurar que es tractava d'una falsa alarma.

Lliscant a través de la multitud cridant em vaig dirigir a la cantonada del carrer, i en

deu minuts es van alegrar de trobar el braç del meu amic en el meu, i per escapar de

l'escena del tumult.

Va caminar amb rapidesa i en silenci durant alguns minuts fins que havia rebutjat una de les

tranquils carrers que condueixen cap al camí de Edgeware.

"El vas fer molt bé, doctor", va comentar.

"Res podria haver estat millor. Està bé. "

"Vostè té la fotografia?"

"Jo sé on és." "I com vas saber?"

"Ella em va mostrar, com ja et vaig dir que ho faria." "Encara estic en la foscor."

"No vull fer un misteri", va dir entre rialles.

"L'assumpte va ser molt senzill. Vostè, és clar, va veure que tot el món en el

carrer era un còmplice.

Tots estaven ocupats a la nit. "" Vaig suposar el mateix. "

"Llavors, quan la fila es va trencar, jo tenia una mica de pintura vermella humida al palmell de la meva

la mà.

Em precipitar cap endavant, va caure, va colpejar la meva mà al meu rostre, i es va convertir en un lamentable

espectacle. És un vell truc. "

"Això també em podia imaginar."

"Llavors em van portar polzades Ella havia de m'han in

Quina altra cosa podia fer? I a la seva sala d'estar, que era el

molt habitació que jo sospitava.

Es trobava entre això i el seu dormitori, i jo estava decidit a veure què.

Em van tendir en una llitera, em va fer senyals perquè l'aire, es van veure obligats a obrir el

finestra, i que va tenir la seva oportunitat. "

"Com que t'ajudi?" "Va ser molt important.

Quan una dona pensa que la seva casa està en flames, el seu instint és al mateix temps que s'afanyen a

el que ella més valora.

Es tracta d'un impuls irresistible perfectament, i tinc més d'una vegada pres avantatge de

que.

En el cas de l'escàndol de la substitució de Darlington ser d'utilitat per a mi, i també en

el Castell de Arnsworth negoci. Una dona casada agafa el seu nadó, un

una soltera arriba al seu joier.

Ara era clar per a mi que la nostra dama d'avui no tenia res a la casa més preciosa

a ella que el que estem a la recerca de. Ella corria al segur.

L'alarma d'incendi s'ha fet admirablement.

El fum i els crits van ser suficients per sacsejar els nervis d'acer.

Ella va respondre molt bé.

La fotografia està en un recés de darrere d'un panell lliscant just per sobre del dret de campana

tirar. Ella hi era en un instant, i jo vaig agafar una

idea que com ella el va treure de mitjana.

Quan em va cridar que era una falsa alarma, que ho va reemplaçar, va fer un cop d'ull als coets,

va sortir corrent de l'habitació, i jo no l'he vist des de llavors.

Em vaig aixecar, i, de manera que les meves excuses, va escapar de la casa.

Vaig dubtar si que demana la fotografia al mateix temps, però el cotxer

havia entrat, i com ell m'estava mirant per poc s'assemblava més segur que esperar.

Una mica més-precipitació pot arruïnar tot ".

"I ara?", Li vaig preguntar.

"La nostra recerca està pràcticament conclòs. Vaig a trucar amb el Rei el dia de demà, i

amb vostè, si és que vol venir amb nosaltres.

Anem a passar a la sala d'estar per esperar a la senyora, però és probable que

quan es tracta d'ella pot trobar ni nosaltres ni la fotografia.

Podria ser una satisfacció per a la seva majestat recuperar-la amb les seves pròpies mans. "

"I quan et diuen?" "A les vuit del matí.

Ella no serà cap amunt, així que tindrem el camp lliure.

A més, cal ser ràpid, perquè aquest matrimoni pot significar un canvi complet en el seu

vida i costums.

He de filferro per al rei sense demora. "Havíem arribat a Baker Street i s'havia detingut

a la porta. Ell estava buscant a les seves butxaques la clau

quan passa algú va dir:

"Bona nit, senyor Sherlock Holmes." Hi havia diverses persones en el paviment

al mateix temps, però la salutació semblava procedir d'un jove prim en un gabán que havia

va córrer per.

"He sentit que la veu d'abans", va dir Holmes, mirant pel carrer amb poca llum.

"Ara, em pregunto què diables que podria haver estat."

III. Vaig dormir a Baker Street de la nit, i ens

es dedicaven als nostres torrades i cafè al matí, quan el rei de Bohèmia es va precipitar

a l'habitació.

"Vostè té realment ho tinc!", Va cridar, agafant Sherlock Holmes per qualsevol de les espatlles

i mirant ansiosament a la cara. "Encara no."

"Però hi ha esperances?"

"Tinc moltes esperances." "Llavors, anem.

Jo sóc tot impaciència que s'ha anat. "" Hem de tenir un taxi. "

"No, el meu carruatge està esperant."

"Després de simplificar les coses." Baixar Nosaltres i va començar un cop més per

Briony Lodge. "Irene Adler està casat", va comentar Holmes.

"Married!

Quan? "" Yesterday ".

"Però a qui?" "Per a un advocat d'Anglès anomenat Norton."

"Però ella no podia estimar-lo."

"Jo sóc l'esperança que ella ho fa." "I per què l'esperança?"

"Com que seria recanvi de la seva majestat tot temor de molèstia en el futur.

Si la dama estima el seu marit, a qui no estima el seu Majestat.

Si ella no estima el seu Majestat, no hi ha raó perquè interfereixi amb

Sa Majestat el pla. "

"És cert. I no obstant això - ¡Bé!

Desitjo que ella havia estat de la meva pròpia estació! Quina reina hauria fet! "

Va tornar a caure en un silenci de mal humor, que no es va trencar fins que es van posar en Serpentina

Avenue. La porta de Briony Lodge era oberta, i un

dona gran es va parar sobre els graons.

Ella ens mirava amb una mirada irònica que ens baixem de la berlina.

"El Sr Sherlock Holmes, oi? ", Va dir.

"Jo sóc el senyor Holmes", va respondre el meu company, la mirava amb un qüestionament i

no va sorprendre la mirada. "Per descomptat!

La meva senyora em va dir que era probable que truqui.

Ella es va anar aquest matí amb el seu marit al tren de 05:15 de Charing Cross per al

Continent ".

"Què!" Sherlock Holmes va trontollar cap enrere, blanc amb

disgust i sorpresa. "Vol vostè dir que ha sortit d'Anglaterra?"

"Per no tornar."

"I els papers?", Va preguntar el rei amb veu ronca. "Tot està perdut".

"Ja veurem".

Ell es va obrir pas entre el servent i es va precipitar a la sala, seguit pel Rei i

a mi mateix.

Els mobles estaven escampats en totes direccions, amb prestatgeries desmuntades i obert

calaixos, com si la senyora tenia pressa els van saquejar abans del seu vol.

Holmes es va abalançar sobre la campana-pull, va arrencar de nou una velocitat d'obturació petit lliscament, i, caient en el seu

la mà, va treure una fotografia i una carta.

La fotografia va ser d'Irene Adler si mateixa en vestit de nit, la carta va ser

superscribed de "Sherlock Holmes, Esq. S'ha de deixar fins que va demanar. "

El meu amic la va obrir i els tres que llegeixen junts.

Estava datat en la mitjanit de la nit anterior i va sortir corrent d'aquesta manera:

"Dear my MR. SHERLOCK HOLMES, - ¿De veritat ho va fer molt bé.

Vostè em va prendre per complet. Fins després de l'alarma d'incendi, no hi havia una

sospita.

Però després, quan em vaig assabentar de com m'havia traït, em vaig posar a pensar.

M'havien advertit contra vostè months ago. M'havien dit que si el Rei empleats

un agent que sens dubte seria vostè.

I la seva direcció m'havien donat. No obstant això, amb tot això, em revelen el que

que vostè volia saber.

Fins i tot després que va començar a sospitar, em resultava difícil pensar malament d'una estimada, una mena d'edat

clergue. Però, vostè sap, he estat entrenat com un

actriu de mi mateix.

Vestit masculí no és res nou per a mi. Jo sovint s'aprofiten de la llibertat que

que dóna.

Vaig enviar a John, el cotxer, per veure, corrent per les escales, es va ficar en el meu caminar, roba,

com jo els dic, i va baixar la mateixa manera que se'n va anar.

"Bé, t'he seguit a la seva porta, i així es va assegurar que jo era realment un objecte de

interès per al cèlebre Sherlock Holmes senyor.

Llavors, en comptes imprudentment, va desitjar bona nit, i es va dirigir al temple per

veure el meu marit.

"Els dos pensem el millor recurs va ser el vol, en ser perseguits per tan formidable

antagonista, de manera que trobarà el niu buit quan es truca al dia següent.

Pel que fa a la fotografia, el seu client pot descansar en pau.

M'encanta i sóc estimada per un home millor que ell.

El Rei pot fer el que es sense l'impediment d'aquell a qui ha cruelment

agreujat.

El guardo només per a mi salvaguardar i preservar una arma que sempre segura

em de les mesures que podrien adoptar en el futur.

Deixo una fotografia que podria tenir l'atenció, i sent jo, estimat senyor Sherlock

Holmes, "Atentament," NORTON IRENE, de soltera

ADLER ".

"El que una dona - ¡oh, què una dona", va exclamar el rei de Bohèmia, quan vam haver de llegir els tres

aquesta epístola. "No et dic com ràpida i decidida

era ella?

No s'han fet una reina admirable? No és una llàstima que ella no estava en el meu

nivell? "

"Pel que he vist de la dama que sembla de fet estar en una molt diferent

nivell de la seva Majestat ", va dir Holmes fredament.

"Sento que no he estat capaç de portar el negoci de la seva Majestat a una més

concloure amb èxit. "" Per contra, estimat senyor ", va exclamar el

Rei, "res podria ser més reeixit.

Sé que la seva paraula és inviolable. La fotografia és ara tan segur com si es tractés de

al foc. "" M'alegra saber a Vostra Majestat ho diu. "

"Em sento molt en deute amb vostè.

Digues-me de quina manera puc recompensar. Aquest anell - "Es lliscar una serp de maragda

anell del seu dit i el va estendre sobre el palmell de la mà.

"La seva Majestat té alguna cosa que em de valorar encara més alt", va dir Holmes.

"No has de donar-li un nom." "Aquesta fotografia!"

El rei el va mirar amb sorpresa.

"La fotografia d'Irene!", Va cridar. "Certament, si vostè ho desitja."

"Agraeixo a Sa Majestat. Llavors no hi ha més per fer en el

matèria.

Tinc l'honor de desitjar-li un bon dia-molt. "

Ell es va inclinar i, donant-se la volta sense observar la mà que el rei havia

va estendre a ell, va sortir en la meva companyia per als seus càmeres.

I així va ser com un gran escàndol amenaçar amb afectar al regne de Bohèmia, i com

els millors plans de Sherlock Holmes van ser derrotats per l'enginy d'una dona.

S'utilitza per fer feliç a la intel.ligència de les dones, però no he sentit això de

finals.

I quan parla d'Irene Adler, o quan es refereix a la seva fotografia, sempre és

sota el títol d'honor de la dona.

>

LES AVENTURES DE SHERLOCK HOLMES de Sir Arthur Conan Doyle

AVENTURA II. LA Lliga dels pèl-rojos

Jo havia trucat al meu amic el senyor Sherlock Holmes, un dia a la tardor de l'any passat

i el va trobar en una profunda conversa amb un molt fort, de rostre rubicundo, senyor d'edat

amb els cabells vermell foc.

Amb una disculpa per la meva intromissió, jo estava a punt de retirar-se quan Holmes em va tirar

bruscament a l'habitació i va tancar la porta darrere meu.

"No podria haver arribat en millor moment, estimat Watson", va dir

cordialment. "Tenia por que vostè realitza."

"Jo també.

I molt. "" Llavors es pot esperar a l'habitació del costat. "

"No, en absolut.

Aquest cavaller, el senyor Wilson, ha estat el meu company i ajudant en molts dels meus més

casos d'èxit, i no tinc cap dubte que ell serà l'ús de tot el possible per a mi en el teu

també. "

La meitat senyor gros es va aixecar de la cadira i li va donar una sacsejada de salutació, amb un

cop d'ull ràpid interrogatori poc de la seva petita de greix envoltada ulls.

"Prova el sofà", va dir Holmes, tornant a la seva butaca i li posa la

puntes dels dits, com tenia costum quan en els estats d'ànim judicial.

"Sé, estimat Watson, de compartir el meu amor per tot el que és estrany i fora de la

convencions i monòtona rutina de la vida quotidiana.

Que han demostrat el seu gust per ella per l'entusiasme que ha provocat que

crònica, i, si em permet que ho digui, tant per embellir molts

meves pròpies aventures poc. "

"Els seus casos han estat realment de gran interès per a mi", vaig comentar.

"Vostès recordaran que vaig comentar l'altre dia, just abans d'entrar al

problema molt simple presentada per la senyoreta Mary Sutherland, que per efectes estranys i

combinacions extraordinàries, hem d'anar a

la vida mateixa, que sempre és molt més audaç que qualsevol esforç de la imaginació. "

"Una proposició que em vaig prendre la llibertat de dubtar."

"Vostè, doctor, però, però, ha de venir a la meva manera de veure, en cas contrari

no podran tenir a acumular fet a fet en tu fins que la seva raó es trenca sota els

i em reconeix com a dret.

Ara, el senyor Jabez Wilson aquí ha estat prou bo per una crida a mi aquest matí, i

començar un relat que promet ser un dels més singulars que he escoltat

que durant algun temps.

Vostès m'han sentit comentar que les coses més estranyes i úniques són molt sovint

no connectat amb el més gran, però amb els delictes menors, i de tant en tant, de fet,

on hi ha espai per al dubte sobre si un delicte ha estat comès positiu.

Pel que he sentit que és impossible per a mi dir si el present cas és un

exemple de delicte o no, però el curs dels esdeveniments és, sens dubte un dels més singulars

que mai he escoltat.

Potser, el Sr Wilson, tindria l'amabilitat de reprendre la seua

narrativa.

Els demano que no només perquè el meu amic el doctor Watson no ha sentit parlar de la part inicial, però

també a causa de la naturalesa peculiar de la història em fa ansiós de que tots els

detall possible dels seus llavis.

Com a regla general, quan he escoltat algun indici lleu de la marxa dels esdeveniments, estic

capaç de guiar-me pels milers d'altres casos similars que ocorren al meu

la memòria.

En aquest cas, em veig obligat a admetre que els fets són, potser de la meva

creença, únic. "

El client corpulent va inflar el pit amb una aparença d'alguns poc d'orgull i

va treure un diari brut i arrugat de la butxaca interior de la seva abric.

Mentre mirava la columna d'anuncis, amb el cap cap endavant i

el paper de aplanat en els seus genolls, em va donar un cop d'ull a l'home i

esforçat, a la manera del meu

company, en llegir les indicacions que poden ser presentats per la seva vestimenta o

aparença. No vaig guanyar molt, però, per la meva

inspecció.

El nostre visitant tenia tots els senyals de ser una mitjana comerciant britànic comú,

obès, pompós i lent.

Portava bastant folgats grisos pastor pantalons a quadres, un vestit negre-no més de netejar

capa, es va descordar a la part davantera, i una armilla grisa amb una descarada cadena pesada Albert,

i un quadrat perforat tros de metall penjant com un adorn.

Un desgastat barret de copa i un abric marró descolorit amb coll de vellut arrugat jeia en una

cadira al seu costat.

En total, mira com jo, no hi havia res notable en l'home, sinó la seva

ardent cap vermell, i l'expressió de disgust extrema i el descontentament de l'

característiques.

Ull ràpid Sherlock Holmes va tenir en la meva feina, i ell va moure el cap amb un

somriure, es va adonar dels meus mirades interrogatori.

"Més enllà dels fets evidents que en algun moment ha fet el treball manual, que es

tabac, que és un maçó, que ha estat a la Xina, i que ell ha fet un

quantitat considerable d'escriure darrerament, es pot deduir res més. "

El senyor Jabez Wilson va posar en marxa a la seva cadira, amb el seu dit índex sobre el paper, però la seva

ulls en el meu company.

"Com, en nom de la bona fortuna, sabia vostè tot això, senyor Holmes?", Va preguntar.

"Com ho sap, per exemple, que em va fer el treball manual.

És tan cert com l'Evangeli, perquè va començar com fuster d'un vaixell. "

"Les teves mans, estimat senyor. La seva mà dreta és una mida bastant més gran que

a la seva esquerra.

Vostè ha treballat amb ell, i els músculs estan més desenvolupats. "

"Bé, el tabac, llavors, la maçoneria i el?"

"No insultar la seva intel ligència que li diu com he llegit que, sobretot perquè,

més aviat contra les estrictes regles de la seva ordre, s'utilitza un arc i compàs

breastpin ".

"Ah, és clar, em vaig oblidar d'això. Però l'escriptura? "

"¿Quina altra cosa pot ser indicat per aquest puny dret tan brillant de cinc polzades, i la

esquerra amb el pegat suau prop del colze en què reposar sobre l'escriptori? "

"Bé, però la Xina?"

"El peix que té tatuat just a sobre del canell dret podria

només s'han fet a la Xina.

He fet un petit estudi de tatuatges i fins i tot han contribuït a la literatura

de la matèria.

Aquest truc de la tinció de les escales dels peixos d'un rosa delicat és molt propi

Xina.

Quan, a més, veig una moneda xinesa penjant de la seva cadena de rellotge, l'assumpte

es torna encara més simple. ", va riure el senyor Jabez Wilson en gran mesura.

"Bé, mai!", Va dir.

"Al principi vaig pensar que havia fet alguna cosa intel ligent, però veig que no va ser

res en ell, després de tot. "" em poso a pensar, Watson ", va dir Holmes,

"Que cometo un error en l'explicació.

"Omne ignotum pro magnífic," vostè sap, i la meva reputació pobre, tal com és,

patiran un naufragi si sóc tan sincer. No es pot trobar l'anunci, el Sr

Wilson? "

"Sí, ho tinc ara", va contestar amb el seu dit vermell i espès plantat fins a la meitat

la columna. "Aquí està.

Això és el que va començar tot.

Vostè acaba de llegir per si mateix, senyor. "Vaig prendre el paper d'ell i va llegir el que

següent manera:

"A LA Lliga dels pèl-rojos: A causa de l'herència del difunt Ezekiah Hopkins, de

Líban, Pennsylvania, EUA, ara hi ha una altra vacant que dóna dret a obrir un

membre de la Lliga a un salari de quatre lliures a la setmana per serveis purament nominals.

Tots els homes de cap vermell, que són sans de cos i ment i per sobre de l'edat de vint-

anys, són elegibles.

La sol licitud en persona el dilluns, a les onze, a Duncan Ross, a les oficines de

la Lliga, el Tribunal juliol Papa, Fleet Street. "" Què diables vol dir això? "

-Vaig exclamar després d'haver llegit dues vegades en l'anunci extraordinari.

Holmes va riure entre dents i es retorçava en la seva cadira, com tenia costum quan de molt bon humor.

"És una mica fora del comú, no?", Va dir.

"I ara, senyor Wilson, et vas a zero i ens diuen tots els mateix sobre, la seva

llar, i l'efecte que aquest anunci va tenir sobre la seva sort.

En primer lloc, farà una nota, doctor, del paper i la data. "

"És el Morning Chronicle del 27 d'abril de 1890.

Fa tot just dos mesos. "

"Molt bé. Ara, el senyor Wilson? "

"Bé, és així com jo he estat dient, senyor Sherlock Holmes", va dir Jabes

Wilson, eixugant-se el front: "Tinc un negoci petit prestador de Coburg

Quadrats, prop de la ciutat.

No és un assumpte molt gran, i en els últims anys no ha fet més que donar

me la vida.

Jo solia ser capaç de mantenir dos ajudants, però ara només tinc un, i jo tindria un

treball per pagar-li, però que està disposat a venir dels salaris mitjà per aprendre el

negoci ".

"¿Quin és el nom d'aquest jove que obliga", va preguntar Sherlock Holmes.

"El seu nom és Vincent Spaulding, i no és tan joves, tampoc.

És difícil de dir la seva edat.

No m'agradaria una forma més intel ligent assistent, senyor Holmes, i sé molt bé que podia

millor a si mateix i guanyar el doble del que sóc capaç de donar-li.

Però, després de tot, si està convençut, per què he de posar les idees al cap? "

"Per què, en efecte?

Vostè sembla molt afortunat en tenir un Employ que ve en el mercat total

preus. No és una experiència comuna entre els

els empresaris en aquesta època.

No sé que el seu assistent no és tan notable com el seu anunci. "

"Oh, ell té els seus defectes, també", va dir Wilson.

"Mai va ser un home de la fotografia.

Fent fotos amb una càmera quan hauria de ser la millora de la seva ment, i després de busseig

baix al soterrani com un conill en el seu cau per desenvolupar les seves quadres.

Aquesta és la seva principal defecte, però en el conjunt dels treballadors És un bon.

No hi ha vici en ell. "" Ell encara està amb vostè, suposo? "

"Sí, senyor.

Ell i una nena de catorze anys, que fa una mica de cuina senzilla i manté el lloc

neta - que tot el que tinc a la casa, perquè jo sóc vidu i no tenia família.

Vivim en veu molt baixa, senyor, els tres de nosaltres, i mantenir un sostre sobre els nostres caps i pagar

nostres deutes, si no fem res més. "El primer que ens posen a què es

anunci.

Spaulding, va baixar a l'oficina el dia d'avui només vuit setmanes, amb aquest mateix

paper a la mà, i diu: "desig que el Senyor, el senyor Wilson, que

era un home pèl-roig.

"Per què això? Em demana.

"Per què", diu, "aquí hi ha una altra vacant a la Lliga dels pèl-rojos.

Val la pena tot una petita fortuna per a qualsevol home que es posa, i entenc que

hi ha més vacants que hi ha homes, de manera que els administradors es troben en el seu

enginy "posar fi al que fer amb els diners.

Si el meu pèl només canviar de color, aquí té bressol bonic tot a punt perquè jo pas

en. '"' Per què, què és, doncs?

Li vaig preguntar.

Vostè veu, senyor Holmes, jo sóc molt mestressa de casa de l'home, i com el meu negoci va venir a mi

en comptes de que jo hagi d'anar-hi, que era sovint setmanes senceres sense posar el peu

sobre l'estora.

D'aquesta manera jo no sabia molt del que estava passant fora, i jo sempre estava content de

una mica de les notícies.

"'Mai has sentit parlar de la Lliga dels pèl-rojos?", Va preguntar amb els ulls

obert. "'Mai'.

"Per què, em pregunto en què, perquè vostè s'està elegible per un dels

vacants. '"' I què valen?"

Li vaig preguntar.

"'Oh, només un parell de centenars a l'any, però el treball és lleuger, i no és necessari

interfereix en gran mesura amb una de les altres ocupacions.

"Bé, és fàcil pensar que el que em va fer agusar les orelles, perquè l'empresa ha

no ha estat massa bo per a alguns anys, i un parell extra de cent que s'han

molt pràctic.

"Digues-me tot sobre ella, vaig dir jo

"-Bé-va dir, mostrant-me l'anunci," es pot veure per tu mateix

que la Lliga té una vacant, i no és l'adreça on s'ha d'aplicar per

detalls.

Pel que he pogut esbrinar, la Lliga va ser fundada per un milionari americà, Ezekiah

Hopkins, que era molt peculiar en els seus camins.

Ell mateix era pèl-roig, i tenia una gran simpatia per tots els homes de cap vermell, així que

quan ell va morir es va descobrir que havia deixat la seva enorme fortuna en mans de

síndics, amb instruccions d'aplicar la

interès per a la prestació de lliteres fàcil als homes el pèl és d'aquest color.

De tot el que escolto és pagar esplèndida i molt poc a veure. "

"" Però ", em va dir, 'no hi hauria milions de pèl-rojos els homes que s'aplicaria.

"'No tants com es podria pensar," va respondre ell.

"Vostè veu que és molt limitat als londinencs, ja homes adults.

Aquest nord-americà havia partit de Londres, quan ell era jove, i que volia fer el vell

ciutat una bona acció.

Després, un cop més, he sentit que és inútil que l'aplicació de si el seu pèl és de color vermell o negre

vermell, ni res, però realment brillant, vermell ardent, fogós.

Ara, si vostè té cura a aplicar, el senyor Wilson, que acaba d'entrar, però potser seria

ser inútil posar-se a un costat pel bé d'uns pocs

centenars de lliures. "

"Ara, és un fet, senyors, com es pot veure per si mateixos, perquè la meva pèl és d'un

tint molt complet i ric, de manera que em semblava que si hi hauria cap

la competència en la matèria que es va presentar com una bona oportunitat com qualsevol home que jo havia conegut.

Vicente Spaulding semblava saber molt sobre el que vaig pensar que podria resultar

útil, de manera que només li va ordenar tancar per al dia i venir immediatament

amb mi.

Ell estava molt disposat a gaudir d'unes vacances, així que tanquem el negoci i va començar a

l'adreça que ens va ser donada en l'anunci.

"Jo mai l'esperança de veure un espectacle com el nou Holmes, senyor.

Des del nord, sud, est i oest a tot home que tenia un to de vermell en el seu pèl

entraven pesadament a la ciutat per respondre a la publicitat.

Fleet Street es va ennuegar amb cap vermell folk, i la Cort del Papa semblava un

Coster taronja carretó.

No ha d'haver pensat que eren tants a tot el país com van ser portats

junts per aquest sol anunci.

Tots els matisos de color que van ser - palla, llimona, taronja, maó, compositor irlandès, fetge,

argila, però, com va dir Spaulding, no hi havia molts que tenien la veritable viva la flama

tint de color.

Quan vaig veure el que molts esperaven, m'hauria donat per vençut, però Spaulding

no volia sentir parlar d'ell.

Com ho va fer no em podia imaginar, però que empeny i es llença al màxim i fins que es

em a través de la multitud, i fins dret als passos que van portar a l'oficina.

Hi va haver una doble corrent en l'escala, alguns que van en l'esperança, i alguns van tornar

abatut, però encaixat tan bé com podia i es va trobar aviat a nosaltres mateixos en el

oficina ".

"La seva experiència ha estat d'allò més entretingut", va comentar Holmes com la seva

client va fer una pausa i refrescar la memòria amb una mica de tabac enorme.

"Pregueu continuar amb la seva declaració molt interessant."

"No hi havia res a l'oficina, però un parell de cadires de fusta i una taula de pi,

darrere de la qual estava assegut un home petit amb un cap que era encara més vermella que la meva.

Va dir algunes paraules a cada candidat que se li va ocórrer, i llavors ell sempre se les enginyava per trobar

una mica de culpa en ells el que els desqualifica.

Aconseguir una vacant no sembla ser un assumpte molt fàcil, després de tot.

No obstant això, quan ens va arribar el torn al petit home era molt més favorable per a mi que per a qualsevol

dels altres, i va tancar la porta en entrar, de manera que podria haver-hi una empresa privada

paraula amb nosaltres.

"'Aquest és el senyor Jabez Wilson-va dir el meu assistent, i ell està disposat a omplir un

vacant a la Lliga. '"' I ell es presta admirablement per a això," la

altre li va contestar.

"Ell té totes les necessitats. No puc recordar quan he vist res

tan bé. "

Ell va fer un pas enrere, va inclinar el cap cap a un costat, i va mirar al meu pèl fins que em vaig sentir

molt tímid.

Llavors, de sobte es va llançar cap endavant, retorçar la mà i em va felicitar calorosament pel meu

èxit. "" Seria la injustícia dubtar ", va dir

"Vostè, però, estic segur, em excusa per prendre una precaució òbvia."

que.

Amb que ell em va agafar dels cabells amb les dues mans, i va tirar d'ell fins que em va cridar amb la

el dolor.

"No hi ha aigua en els seus ulls," va dir mentre em va deixar anar.

"Em sembla que tot és com ha de ser.

Però hem d'anar amb compte, perquè hem estat enganyats dues vegades amb perruques i una vegada per

pintura. Li podria explicar contes de cera de sabater

que fàstic amb la naturalesa humana. "

Es va acostar a la finestra i va cridar a través d'ell a la part superior de la seva veu que la

vacant es va omplir.

Un gemec de desil.lusió vi des de baix, i la gent en massa de distància, en tots els

diferents direccions fins que no va quedar un cap vermella que es veu, excepte el meu i que

del gerent.

"'El meu nom', ha dit," és el senyor Duncan Ross, i jo sóc un dels pensionistes en

al fons a l'esquerra del nostre benefactor noble. És vostè un home casat, el Sr Wilson?

Té vostè una família?

"Jo li vaig respondre que no. "El seu rostre va caure immediatament.

"" Em Estimats-va dir greument, "que és molt greu!

Sento que em diguis això.

El fons va ser, per descomptat, per a la propagació i difusió dels caps de color vermell-com

així com pel seu manteniment. És molt lamentable que

ha de ser solter. "

"El meu rostre allargat en això, senyor Holmes, perquè jo vaig pensar que no tindria la

vacant, després de tot, però després de pensar durant uns minuts, va dir que

estaria bé.

"'En el cas d'un altre», va dir, "l'objecció podria ser fatal, però hem

tram d'un punt a favor d'un home amb un cap de pèl com el teu.

Quan seràs capaç d'entrar en les seves noves funcions?

"'Bé, és una mica incòmode, perquè tinc un negoci ja", va dir I.

"'Oh, no et preocupis per això, senyor Wilson!", Va dir Vincent Spaulding.

"Jo hauria de ser capaç de tenir cura de que per a vostè."

"'Quina seria l'hora?

Li vaig preguntar. "'De deu a dos.

"Ara és una casa d'obstinacions de negocis es realitza principalment a les tardes, senyor Holmes, especialment

Dijous i divendres a la nit, que és just abans de dia de pagament, així que em vaig portar molt

així guanyar una mica en els matins.

A més, jo sabia que el meu assistent era un bon home, i que ell s'ocuparia de tot el

que es va presentar. "'Això em vindria molt bé", va dir I.

"I el pagament?

"'És de 4 lliures per setmana." "" I l'obra? "

"És purament nominal. '"' Com es diu purament nominal?

"'Bé, vostè ha d'estar a l'oficina, o si més no a l'edifici, tot el temps.

Si te'n vas, que renuncia al seu càrrec tot per sempre.

La voluntat és molt clara en aquest punt.

No compleix amb les condicions, si moure de l'oficina durant aquest temps. "

"És només quatre hores al dia, i no ha de pensar en sortir", va dir I.

"'No hi ha excuses no serviran", va dir el senyor Duncan Ross, "ni la malaltia ni les empreses ni

qualsevol altra cosa. No cal quedar-se, o si perd la seva

totxo.

"I l'obra? '"' És copiar l'Enciclopèdia "

Britannica. "No és el primer volum de la mateixa en què

premsa.

Heu de trobar la seva pròpia tinta, plomes i paper secant, però oferim aquesta taula

i una cadira. ¿Estarà llest per demà?

"-I tant-vaig respondre-.

"Llavors, adéu, senyor Jabez Wilson, i permeteu-me felicitar una vegada més en el

important posició que ha tingut la sort de guanyar. "

Ell em va retirar de l'habitació i me'n vaig anar a casa amb el meu assistent, sense saber què

dir o fer, jo estava tan content en la meva bona fortuna.

"Bé, he pensat sobre l'assumpte durant tot el dia, ia la tarda jo estava amb la moral baixa de nou;

doncs havia força em vaig convèncer de que tot l'assumpte ha d'haver alguna gran engany o

el frau, malgrat el que el seu objecte pot ser que no podia imaginar.

Semblava del tot la creença del passat que qualsevol podia fer un testament, o que

pagaria una suma per fer una cosa tan simple com copiar l'Enciclopèdia '

Britannica.

Vicente Spaulding va fer el que va poder per animar-me, però l'hora de dormir em motivat

a mi mateix de tot l'assumpte.

No obstant això, en el matí, vaig decidir fer una ullada al de tota manera, així que vaig comprar un

cèntim pot de tinta, i amb una ploma, llapis, i set fulls de paper mida foli, que

començar per la Cort del Papa.

"Bé, per la meva sorpresa i alegria, tot va ser tan bé com sigui possible.

La taula estava posada fora llest per a mi, i el senyor Duncan Ross hi era per veure que em

bastant per treballar.

Ell em va iniciar en la lletra A, i llavors ell em va deixar, però es deixava caure des

tant en tant per veure si tot estava bé per a mi.

A les dues, em va enviar un bon dia, em va felicitar de la quantitat que havia

per escrit, i va tancar la porta de l'oficina després de mi.

"Això va continuar dia rere dia, senyor Holmes, i el dissabte el director es va acostar i

entaulats per quatre sobirans d'or per al treball de la meva setmana.

Va ser la mateixa setmana que ve, i el mateix la setmana següent.

Cada matí, jo hi era a les deu, i cada tarda me'n vaig anar a les dues.

A poc a poc, el senyor Duncan Ross va haver de venir d'una sola vegada al matí, i després, després de

un temps, no ha vingut en absolut.

Tot i això, per descomptat, mai em vaig atrevir a sortir de l'habitació per un instant, perquè jo no estava segur de

quan pot arribar, i el bitllet era tan bona, i em venia tan bé, que jo

no correria el risc de la pèrdua d'aquesta.

"Vuit setmanes van passar així, i jo havia escrit sobre Abats i tir amb arc i

Armour i Arquitectura i Àtica, i esperava amb la diligència que podria arribar a

el B abans de molt temps.

Em va costar una mica en grandària foli, i jo tenia si fa no fa omple una prestatgeria amb la meva

escrits. I de sobte tot l'assumpte va ser

al final. "

"Per a un fi?" "Sí, senyor.

I no més tard aquest matí.

Me'n vaig anar al meu treball com de costum a les deu, però la porta estava tancada amb clau, amb un

petit quadrat de cartró martillado a la meitat de la consola amb una tatxa.

Aquí està, i vostè pot llegir per si mateix. "

Va aixecar un tros de cartró blanc de la mida d'un full de notes de paper.

Es llegeix d'aquesta manera: LA Lliga dels pèl-rojos

ES

Dissolt. 9 octubre 1890.

Sherlock Holmes i jo enquestats aquest anunci sec i la cara trista darrere d'ell,

fins al costat còmic de l'assumpte tan completament sobrepassats tots els altres

compte que els dos ens va esclatar en una riallada.

"No puc veure que hi ha alguna cosa molt divertit", va exclamar el nostre client, el rentat fins

les arrels del cap en flames.

"Si no pots fer res millor que riure de mi, puc anar a un altre lloc."

"No, no", va exclamar Holmes, empenyent de nou a la cadira de la qual havia mig

ressuscitat.

"Realment no em perdria el seu cas per al món.

És molt refrescant i poc comú. Però hi ha, si em permet que ho digui

Per tant, alguna cosa una mica graciós sobre això.

Ora quines mesures va prendre vostè quan es va assabentar de la targeta a la porta? "

"Em vaig quedar sorprès, senyor. Jo no sabia què fer.

Llavors vaig trucar a les oficines de la ronda, però cap d'ells semblava saber res sobre

que.

Finalment, vaig anar al propietari, que és un comptador que viuen a la planta baixa, i

Li vaig preguntar si podia dir-me què havia estat de la Lliga dels pèl-rojos.

Ell va dir que ell mai havia sentit parlar de tal òrgan.

Llavors li vaig preguntar qui era el senyor Duncan Ross. Em va contestar que el nom era nou per a ell.

"-Bé-vaig dir jo-, el cavaller en el nombre 4.

"¿Què, l'home pèl-roig?" "Sí".

"'Oh,' va dir, 'era el seu nom de William Morris.

Ell era un advocat i estava utilitzant la meva habitació com una conveniència temporal fins que el seu nou

locals estaven llestos. Va sortir ahir.

"'On puc trobar-lo?

"'Oh, en la seva nova seu. L'hi vaig dir a mi la direcció.

Sí, 17 King Edward Street, prop de St Paul. "

"Jo vaig començar, senyor Holmes, però quan vaig arribar a aquesta direcció que era una fàbrica de

artificial genolleres, i ningú hi havia sentit parlar de qualsevol de William Morris o

El senyor Duncan Ross. "

"I què vas fer llavors?", Preguntar Holmes. "Em vaig anar a casa de Saxònia-Coburg Square, i jo

va seguir el consell del meu assistent. Però no em podia ajudar d'alguna manera.

Només podia dir que si esperava que he escoltar per correu.

Però això no va ser prou prou bé, senyor Holmes.

No volia perdre a un lloc sense lluita, de manera que, com jo havia sentit que

van ser prou bo per donar consells a gent pobra que estaven en necessitat d'ella, em va venir a la dreta

lluny de tu ".

"I ho va fer amb molta saviesa", va dir Holmes. "El seu cas és molt notable

, I jo amb molt de gust en ella.

Del que m'han dit que creuen que és possible que els problemes més greus que pengen de

el que podria semblar a primera vista. "" bastant greu ", va dir el senyor Jabez Wilson.

"Per què, he perdut quatre lliures per setmana."

"Pel que vostè està personalment preocupat", va comentar Holmes, "no veig que

té alguna queixa en contra d'aquesta lliga extraordinària.

Per contra, és vostè, segons tinc entès, més rica per uns 30 quilos, per no parlar de

el coneixement de minuts que han guanyat en cada tema que depèn de la

lletra A.

Vostè ha perdut res per ells. "" No, senyor.

Però vull saber sobre ells, i qui són i quin és el seu objecte estava en

jugant aquesta broma - si es tractava d'una broma - sobre mi.

Que era una broma bastant car per a ells, perquè els costa 32 lliures. "

"Tractarem d'aclarir aquests punts per a vostè.

I, en primer lloc, una o dues preguntes, el Sr Wilson.

Aquest assistent seu qui primer va cridar l'atenció sobre la publicitat - la manera

temps havia estat amb vostè? "

"Aproximadament un mes després." "Com va arribar?"

"En resposta a un anunci." "Era l'únic aspirant?"

"No, jo tenia una dotzena".

"Per què ho va triar?" "Perquè ell era molt pràctic i que vindria

barat. "" Al descans, els salaris, de fet. "

"Sí".

"Com és ell, aquest Vicente Spaulding?" "Petit, robust construït, molt ràpid en el seu

formes, no té pèl a la cara, encara que no està per sota dels trenta anys.

Té un toc blanc d'àcid al front. "

Holmes va seure a la seva cadira en un considerable entusiasme.

"Vaig pensar que el més", va dir.

"Alguna vegada has observat que les orelles es perforen per les arracades?"

"Sí, senyor. Em va dir que un gitano ho havia fet per ell

quan era un noi. "

"Hum!", Va dir Holmes, deixant-se caure en una profunda reflexió.

"Ell encara està amb vostè?" "Oh, sí, senyor, he fet més que el va deixar".

"I té el seu negoci ha atès en la seva absència?"

"Res de què queixar-se, senyor. Mai hi ha molt a fer d'una

al matí. "

"Està bé, senyor Wilson. Estaré encantat de donar una opinió

sobre el tema en el curs d'un dia o dos.

Avui és dissabte, i espero que dilluns puguem arribar a una conclusió. "

"Bé, Watson," va dir Holmes quan els nostres visitants ens havia deixat, "el que fa vostè de

tot això? "

"Jo faig res d'això", li vaig respondre amb franquesa. "És un assumpte molt misteriós."

"Com a regla general," va dir Holmes, "la més estranya una cosa és la menys misteriosa que resulta

es.

És el teu delictes comuns, trets que són realment desconcertants, com una

la cara comuna és el més difícil d'identificar.

Però he de ser puntual sobre aquest assumpte. "

"Què faràs, llavors?" Li vaig preguntar.

"Fumar", va respondre.

"És un gran problema dels tres tubs, i li prego que no em dirigeix la paraula durant cinquanta

minuts ".

Ell es va arraulir en la cadira, amb els genolls fines elaborat al seu falcó, com el nas,

i es va asseure allà amb els ulls tancats i la pipa de fang negre, traient com el

projecte de llei d'un ocell rar.

Jo havia arribat a la conclusió que s'havia quedat adormit, i de fet va ser assentint amb el cap

jo, quan de sobte va saltar de la seva cadira, amb el gest d'un home que ha

es va decidir i va posar la pipa a la lleixa de la xemeneia.

"Sarasate juga al St James Hall d'aquesta tarda", va comentar.

"Què pensa vostè, Watson?

Podria estalviar als pacients durant unes poques hores? "

"No tinc res a fer avui. La meva pràctica no és molt absorbent ".

"Llavors posa't el barret i vingui.

Estic passant per la primera ciutat, i podem tenir una mica de menjar en el camí.

Observo que hi ha una bona part de la música alemanya en el programa, que es

una mica més al meu gust que l'italià o el francès.

És introspectiu, i vull reflexionar.

Vine! "

Viatgem pel metro fins Aldersgate, i poca distància a peu ens va portar a

Saxe-Coburg Square, escenari de la singular història que havia escoltat en

al matí.

Era un pobre, petit, en mal estat, elegant lloc, on quatre línies de sòrdid de dos

cases de pisos de maó va treure el cap a una petita barana, al recinte, on una gespa de

herba i mala herba d'uns quants grups es va esvair

llorer, arbustos va fer una dura lluita contra una atmosfera carregada de fum i desagradable.

Tres boles daurades i una placa de color marró amb "Jabez Wilson" en lletres blanques, en un

casa de la cantonada, ha anunciat el lloc on el nostre pèl-roig client portat a terme el seu negoci.

Sherlock Holmes es va aturar davant d'ell amb el cap d'un costat i semblava que tots els

més, amb els ulls brillant entre les parpelles frunzits.

Després va caminar lentament pel carrer, i després de nou a la cantonada, encara

mirant fixament a les cases.

Finalment va tornar a la casa d'obstinacions, i, després d'haver va colpejar amb força en la

paviment amb el seu bastó de dues o tres vegades, es va acostar a la porta i va cridar.

Es va obrir a l'instant per un brillant futur, ben afaitat jove, que

li va demanar que li pas polz

"Gràcies", va dir Holmes, "Jo només volia preguntar com anirà d'aquí a la

Strand. "" Tercer esquerra dreta, en quart lloc ", va respondre el

assistent ràpidament, tancant la porta.

"Tipus intel ligent, que," va observar Holmes mentre ens allunyàvem.

"Ell és, al meu entendre, l'home més intel ligent quart a Londres, i pel seu atreviment no estic segur

que posseeix, no una afirmació de ser tercer.

Conec alguna cosa d'ell abans. "" Evidentment ", li vaig dir," Mr Wilson

compta amb assistent d'una bona oferta en aquest misteri de la Lliga dels pèl-rojos.

Estic segur que li va preguntar a la seva manera amb l'única intenció que vostè pot ser que ho vegi. "

"No és ell." "Què, doncs?"

"Els genolls dels seus pantalons."

"I què veus?" "El que esperava veure."

"Per què van colpejar el paviment?" "Estimat doctor, aquest és un moment per

observació, no per parlar.

Estem espies en un país enemic. Sabem alguna cosa de Saxe-Coburg Square.

Explorem ara les parts que es troben darrere d'ell. "

El camí en què ens trobem, com ens va donar la volta de la cantonada dels jubilats

Saxe-Coburg Plaça presenta com un gran contrast amb el que el front d'una imatge

fa a la part de darrere.

Va ser una de les artèries principals que transmet el trànsit de la ciutat a la

nord i l'oest.

La carretera estava bloquejada pel corrent immensa de comerç que flueix en una doble marea

cap endins i cap a fora, mentre que els camins eren negre amb l'eixam de pressa

els vianants.

Era difícil adonar-se que ens fixem en la línia de botigues i negocis senyorial

locals que realment limitava a l'altre costat a la esvaït i l'estancament

quadrats que acabava de deixar.

"Deixa 'm veure", va dir Holmes, de peu a la cantonada i mirant al llarg de la línia, "I

Voldria simplement de recordar l'ordre de les cases aquí.

És una de les meves aficions a tenir un coneixement exacte de Londres.

Hi ha Mortimer, l'estanc, la botiga de diaris petits, la branca de Coburg

el Banc de la Ciutat i Suburban, el restaurant vegetarià, i el transport de McFarlane

edifici de dipòsit.

Que ens porta a la dreta en l'altre bloc.

I ara, doctor, que hem fet la nostra feina, així que és hora que tinguem una mica de joc.

Un sandvitx i una tassa de cafè, i després fora a la terra de violí, on tot és dolçor

i la delicadesa i harmonia, i no hi ha clients pèl-rojos que ens entristir amb els seus

enigmes ".

El meu amic era un músic entusiasta, sent ell mateix, no només una capacitat molt

intèrpret, sinó un compositor de mèrits no comuns.

Totes les tardes s'asseia al pati de butaques embolicat en la felicitat més perfecta,

agitant suaument els seus dits llargs i prims en el temps a la música, mentre que el seu suau somriure

rostre i els seus ulls lànguids i somiadors van ser els

a diferència dels de Holmes el gos, Holmes l'implacable, agut, enginyós, a punt

agent lliurar penal, ja que era possible concebre.

En el seu caràcter singular de la naturalesa dual altern es va imposar, i la seva

exactitud extrema i astúcia representaven, com ja he pensat moltes vegades, la

reacció en contra del poètic i el

actitud contemplativa que ocasionalment predominava en ell.

El swing de la seva naturalesa el va portar de la llanguiment extrema a l'energia devoradora i,

com jo coneixia molt bé, mai va ser tan veritablement formidable com quan, durant dies i dies, s'havia

estat descansant a la seva butaca enmig dels seus

improvisacions i les seves edicions negre lletres.

Va ser llavors quan els desitjos de la persecució de sobte se li ha de venir, i que el seu

capacitat de raonament brillant s'elevaria el nivell de la intuïció, fins que els que es

familiaritzat amb els seus mètodes es veuria

de reüll com a un home el coneixement no era la dels altres mortals.

Quan el vaig veure aquella tarda tan embolicat en la música al Hall de St James, em vaig sentir

que el temps dolent, podria estar arribant als que havia es va posar a caçar.

"Vols anar a casa, sense dubte, el doctor", va comentar quan sortíem.

"Sí, seria així." "I jo tinc alguns negocis per fer que

prendre algunes hores.

Aquest negoci a Coburg Square és greu. "" Per què seria? "

"Un crim és considerable en la contemplació. Tinc moltes raons per creure que

serà a temps per aturar-lo.

Però a dia de ser dissabte en comptes complica les coses.

Jo vull la seva ajuda aquesta nit. "" ¿A quina hora? "

"Deu serà prou aviat."

"Estaré en Baker Street a les deu." "Molt bé.

I, dic, doctor, pot haver una mica de poc perill, tan amablement va posar al seu exèrcit

revòlver a la butxaca. "

Va fer un gest amb la mà, va girar sobre els seus talons i va desaparèixer en un instant entre la multitud.

Confio que no sóc més dens que els meus veïns, però sempre he estat oprimits per

un sentit de la meva pròpia estupidesa en el meu tracte amb Sherlock Holmes.

Aquí hi havia sentit el que havia sentit, havia vist el que havia vist, i no obstant això de la seva

paraules, era evident que ell va veure amb claredat no només el que havia succeït, però era el que

a punt de succeir, mentre que per a mi tot l'assumpte era encara confús i grotesc.

Mentre em dirigia a casa en Kensington vaig pensar sobretot, de l'extraordinària

història de la copiadora de cap vermell de la "Enciclopèdia" fins a la visita de Saxe-

Coburg Square i les ominoses paraules amb les que s'havia separat de mi.

Què era aquesta expedició nocturna, i per què hauria d'anar armat?

On anàvem i què anàvem fer?

Vaig tenir la pista de Holmes que l'assistent d'aquesta casa d'empenyorament cara llisa d'un

formidable home - un home que podria jugar un joc de profunditat.

Vaig tractar de desxifrar, però el va abandonar en la desesperació i establir l'assumpte a un costat fins que

nit han de dur una explicació.

Era un quart de deu, quan vaig començar a casa i em vaig dirigir al capdavant del parc,

i així a través del carrer Oxford de Baker Street.

Dos cotxes de punt estaven de peu a la porta, i quan vaig entrar al passatge que he sentit el so

de veus des de dalt.

En entrar a la seva habitació em va semblar Holmes en animada conversa amb dos homes, un dels

a qui vaig reconèixer com Peter Jones, l'agent oficial de la policia, mentre que l'altre es

un llarg i prim, de rostre trist home, amb una molt

barret brillant i opressiva respectable levita.

"Ja!

El nostre equip està complet ", va dir Holmes, cordant la seva jaqueta i prenent el seu

els cultius de caça pesants de la graella. "Watson, crec que conec al Sr Jones, de

Scotland Yard?

Permeteu-me que li presenti al senyor Merryweather, que serà el nostre company en la mateixa nit

aventura ".

"Estem perseguint les parelles un cop més, doctor, vostè veu", va dir Jones en la seva conseqüent

manera. "El nostre amic és un home meravellós per

a partir d'una persecució.

L'únic que vol és un gos vell que l'ajudés a fer la carrera cap avall ".

"Espero que una oca salvatge no pot arribar a ser el final de la nostra persecució", va observar el Sr

Merryweather ombrívol.

"Vostè pot fer una gran confiança en el senyor Holmes, senyor", va dir l'agent de policia

amb altivesa.

"Ell té els seus propis mètodes poc, que són, si no et fa res que ho digui, només un

massa teòrics i fantàstics, però ell té les qualitats d'un detectiu en ell.

No és exagerat dir que una o dues vegades, com en el negoci dels Sholto

assassinat i el tresor d'Agra, ha estat més correcte que el funcionari

la força ".

"Oh, si tu ho dius, el senyor Jones, que està bé", va dir el desconegut amb deferència.

"No obstant això, confesso que trobo a faltar la meva goma.

Es tracta del primer dissabte a la nit per a set i vint anys que no he tingut el meu

de goma. "

"Crec que trobarà", va dir Sherlock Holmes ", que jugarà per un major

joc d'aquesta nit del que he fet encara, i que el joc sigui més emocionant.

Per a vostè, senyor Merryweather, l'aposta serà de 30.000 lliures, i perquè Jones,

serà l'home a qui vol posar les seves mans ".

"John Clay, l'assassí, lladre, accelerador, i el falsificador.

He'sa home jove, senyor Merryweather, però està al capdavant de la seva professió, i jo

Preferiria que els meus polseres en ell que en qualsevol altre criminal de Londres.

He'sa home notable, és el jove John Clay.

El seu avi era un duc real, i que ell mateix ha estat en Eton i Oxford.

El seu cervell és tan astut com els dits, i encara que ens trobem amb senyals d'ell a cada pas,

mai se sap on es troba l'home mateix.

Ell va a trencar un bressol a Escòcia una setmana, i que la recaptació de diners per construir un orfenat

en els propers Cornwall. He estat a la pista durant anys i han

mai va posar els ulls en ell encara. "

"Espero tenir el plaer de presentar aquesta nit.

He tingut una o dues voltes poc també amb el senyor John Clay, i estic d'acord amb vostè en què es

està al capdavant de la seva professió.

Són més de les deu, però, força temps i que comencem.

Si dos es prengui la primera Watson cotxe de punt, i seguiré en el segon. "

Sherlock Holmes no era molt comunicatiu durant el llarg viatge i es va recolzar en el

cabina taral.lejant les melodies que havia sentit a la tarda.

Ens va sacsejar a través d'un interminable laberint de carrers amb il luminació de gas fins que va sorgir en

Farrington Street. "Estem a prop d'allà ara", el meu amic

comentar.

"Aquest Merryweather companys és un director de banc, i un interès personal en l'

matèria. Jo el vaig pensar així que Jones amb nosaltres

també.

No és un mal tipus, encara que a un imbècil absolut en la seva professió.

Ell té una virtut positiva.

Ell és tan valent com un bulldog i tan tenaç com una llagosta si es posa les seves urpes

a ningú. Aquí estem, i estan esperant per nosaltres. "

Havíem arribat al mateix carrer concorreguda en la qual havia trobat

nosaltres en el matí.

Les cabines han estat acomiadats, i, seguint les orientacions del senyor Merryweather, que va passar

per un passadís estret i per una porta lateral, que es va obrir per a nosaltres.

Dins hi havia un petit passadís, que va acabar en una porta de ferro de gran massa.

Això també es va obrir, i la va conduir per una escala de cargol, que acabava en

altra porta formidable.

El senyor Merryweather es va aturar per encendre una llanterna, i després ens van conduir fins a un lloc fosc,

la terra amb olor de pas, i per tant, després d'obrir una tercera porta, en una enorme volta o

soterrani, que estava cobert tot amb caixes i caixes grans.

"No són molt vulnerables des de dalt", va comentar Holmes mentre sostenia la llanterna

i va mirar al seu voltant.

"Ni des de baix", va dir el senyor Merryweather, colpejant amb el seu bastó en les banderes que

alineats a terra. "Per què, Déu meu, sona bastant buida" que

comentar, mirant amb sorpresa.

"No tinc més remei que demanar-li que ser una mica més tranquil", va dir Holmes severament.

"Ja en perill tot l'èxit de la nostra expedició.

Puc demanar que vostè tindria la bondat de seure en alguna d'aquestes

caixes, i no per interferir? "

La solemne Merryweather el propi senyor enfilat en un calaix, amb una molt ferits

expressió en el seu rostre, mentre que Holmes es va posar de genolls a terra i, amb la

llanterna i una lupa, van començar a

examinar minuciosament les esquerdes entre les pedres.

Uns segons suficients per satisfer la seva fam, perquè ell es va posar en peu de nou i va posar el seu

vidre a la butxaca.

"Tenim com a mínim una hora abans que nosaltres", va comentar, "perquè no pot prendre cap

passos fins que el prestador és una bona forma segura al llit.

Llavors no van a perdre un minut, perquè com més aviat facin la seva feina el major temps

que tindran per la seva fuita.

Ens trobem en l'actualitat el doctor, - que sens dubte has endevinat - al soterrani de la Ciutat

branca d'un dels principals bancs de Londres.

El senyor Merryweather és el president de la directiva, i ell et explicarà que

hi ha raons per les quals els criminals més audaços de Londres ha de tenir un

un considerable interès en aquest celler en l'actualitat. "

"És el nostre or francès", va murmurar el director.

"Hem tingut diverses advertències de que l'intent es pot fer d'ella."

"El seu or francès?"

"Sí Vam tenir ocasió fa uns mesos per enfortir els nostres recursos i préstecs per

aquesta finalitat 30.000 napoleones del Banc de França.

S'ha sabut que mai hem tingut ocasió de desempaquetar els diners, i que

encara jeu al nostre celler.

La caixa en la qual em sento conté 2000 napoleones ple entre les capes de plom

paper d'alumini.

La nostra reserva d'or és molt més gran en l'actualitat el que se sol tenir en un sol

sucursal, i els directors han tingut dubtes sobre el tema. "

"¿Quines van ser molt ben justificada", va observar Holmes.

"I ara és temps que vam disposar nostres plans poc.

Espero que dins d'una hora els assumptes que vénen al cap.

Mentrestant el senyor Merryweather, hem de posar la pantalla en què llanterna sorda. "

"I se sentin en la foscor?"

"Em temo que sí. Jo havia portat un paquet de targetes a la butxaca,

i vaig pensar que, ja que estàvem una carrée partie, podria tenir la seva goma després de

tots.

Però veig que els preparatius de l'enemic s'han anat tan lluny que no podem arriscar-nos a la

presència d'una llum. I, en primer lloc, hem de triar el nostre

posicions.

Es tracta d'homes audaços, i encara que les prendrem en desavantatge, que ens pot fer

algun dany, llevat que siguem curosos. Vaig a estar darrere d'aquesta caixa, i què

amaguen darrere d'aquests.

Llavors, quan un flash de llum sobre ells, prop de rapidesa.

Si disparen, Watson, no tenen inconvenient a disparar cap avall. "

Vaig meu revòlver, amartillado, a la part superior de la caixa de fusta darrere de la qual em vaig ajupir.

Holmes li va disparar al lliscar a través de la part davantera de la seva llanterna i ens va deixar en la foscor -

com una foscor absoluta, ja que mai han experimentat abans.

L'olor del metall calent es va mantenir per assegurar-nos que la llum encara hi era, a punt per

Flash a terme en qualsevol moment.

Per a mi, amb els meus nervis treballat fins a un to d'esperança, hi havia alguna cosa

depriment i sotmetre en la foscor sobtada, i en l'aire fred humit de la

volta.

"Ells tenen més que una retirada", va murmurar Holmes-.

"Això està de tornada per la casa a la plaça de Saxònia-Coburg.

Espero que vostè ha fet el que et vaig demanar, Jones? "

"Tinc un inspector i dos oficials d'espera a la porta d'entrada".

"Després ens han deixat tots els forats.

I ara hem d'estar en silenci i esperar. "El que un temps semblava!

De la comparació de les notes més tard que era, però una hora i quart, però, semblava

em que la nit ha d'haver gairebé desaparegut i l'alba es trencar per sobre de nosaltres.

Els meus membres estaven cansats i rígida, ja que temia que canviar la meva posició, i no obstant això eren els meus nervis

treballat fins al més alt grau de tensió, i la meva oïda era tan agut que podia

no només escoltar la suau respiració del meu

companys, però no vaig poder distingir el més profund, més pesat en la respiració dels voluminosos

Jones, de la nota fina, amb un sospir de la directora del Banc Mundial.

Des de la meva posició podia mirar per sobre en el cas de la direcció de la planta.

De sobte, els meus ulls van captar la brillantor d'una llum.

Al principi no era més que una espurna esgarrifoses sobre el paviment de pedra.

A continuació, es va allargar fins que es va convertir en una línia groga, i després, sense previ avís

o un so, una ferida semblava obrir-se i va aparèixer una mà, una mà blanca, gairebé femenina,

que se sentia gairebé al centre de l'àrea petita de la llum.

Per un minut o més a mà, amb els seus dits retorçats, sobresortia de la

pis.

Després es va retirar tan sobtadament com havia aparegut, i tot era fosc altra vegada salvar la

espurna esgarrifós que va marcar una esquerda entre les pedres.

La seva desaparició, però, no era més que momentània.

Amb un so punyent, llagrimeig, una de les pedres grans, blanc lliurat a la seva

costat i va deixar un forat quadrat, i s'obrien, a través del qual transmeten la llum d'una

llanterna.

Sobre la vora no va treure el cap un tall net, cara de nen, que va mirar atentament sobre això,

i després, amb una mà a cada costat de l'obertura, va assenyalar a si mateixa alçada de les espatlles i

alçada de la cintura, fins que un dels genolls descansava sobre la vora.

En un instant es va posar dret al costat del forat i va ser arrossegant després ell un

company, àgil i petit com ell, amb la cara pàlida i una mata de molt vermella

"Tot és clar", va murmurar. "Tens el enformador i les bosses?

cabell.

Great Scott! Salta, Archie, salta, i jo em gir per a ell! "

Sherlock Holmes havia brotat i es van apoderar de l'intrús pel coll.

L'altre es va capbussar al forat, i vaig sentir el so punyent de tela com Jones

es va aferrar a les seves faldilles.

La llum va brillar sobre el canó d'un revòlver, però va arribar la collita Holmes 'caça

baix al canell de l'home, i la pistola de xocar a terra de pedra.

"És inútil, John Clay", va dir Holmes amb suavitat.

"Vostès no tenen cap possibilitat en absolut." "Ja veig", va respondre l'altre amb la

major sang freda.

"M'imagino que el meu amic està bé, encara que veig que tens els faldons".

"Hi ha tres homes esperant a la porta", va dir Holmes.

"Oh, és clar!

Sembla que han fet el mateix per complet.

He de felicitar. "" I jo a tu ", va respondre Holmes.

"El seu cap vermell idea era molt nou i eficaç."

"Vas a veure el seu amic de nou en l'actualitat", va dir Jones.

"Ell és més ràpid en descendir pels forats que jo.

Només resistir mentre preparo els derbis ".

"Li prego que no em toqui amb les mans brutes", va comentar el nostre presoner com el

esposes ressonaven en les seves nines. "No es pot ser conscient que tinc real

sang en les meves venes.

Feu el favor, també, quan es dirigeixen a mi sempre a dir 'senyor' i 'si us plau' ".

"Molt bé", va dir Jones amb una mirada i una rialleta.

"Bé, podria si us plau, senyor, a dalt de març, on es pot aconseguir un taxi per dur a

sa altesa a la comissaria? "" Això és millor ", va dir John Clay serenament.

Ell va fer una reverència escombrant als tres i va caminar en silenci fora de la custòdia de

el detectiu.

"Realment, senyor Holmes", va dir el senyor Merryweather mentre els seguia del celler, "jo

No sé com el banc pot donar-li les gràcies o pagar vostè.

No hi ha dubte que ha detectat i derrotat de la manera més completa

un dels intents més decidits en l'atracament a un banc que mai dins del meu

experiència ".

"He tingut un o dos resultats poc de la meva pròpia a un acord amb el senyor John Clay", va dir

Holmes.

"He estat en algun petit despesa en aquesta matèria, que s'espera que el banc

a la devolució, però més enllà que estic àmpliament recompensat per haver tingut una experiència que és

en moltes formes úniques, i en escoltar la

narració molt notable de la Lliga dels pèl-rojos ".

"Vostè veu, Watson", va explicar en les primeres hores del matí, ens vam asseure en un

got de whisky amb soda en Baker Street, "era perfectament obvi des del principi

que l'únic objecte possible d'aquest

de negocis en lloc fantàstic de la publicitat de la Lliga, i el

còpia de la "Enciclopèdia", s'ha d'obtenir aquest prestador no massa brillant de

el camí per a un nombre d'hores de cada dia.

Era una manera curiosa de la seva gestió, però, en realitat, seria difícil suggerir un

millor.

El mètode va ser, sens dubte suggereix a la ment enginyosa de Clay pel color de la seva

còmplice de pèl.

El 4 lliures a la setmana era un esquer que li ha de cridar, i el que era per a ells, eren els que

jugant per milers?

Posen en l'anunci, un murri té l'oficina temporal, el murri altres

incita l'home a demanar, i junts se les arreglen per aconseguir la seva absència

tots els matins de la setmana.

Des del moment en què em vaig assabentar de l'assistent havia arribat per als salaris i mig, era obvi

a mi que ell tenia un motiu poderós per complir amb la situació ".

"Però, com podia endevinar quin va ser el motiu?"

"Si hi hagués hagut dones a la casa, jo hauria d'haver sospitat una mera vulgar

intriga.

Que, però, estava fora de la qüestió. El negoci de l'home era una petita, i

no hi havia res a casa, que podria donar compte de les preparacions elaborades,

i com una despesa, ja que estaven en.

Cal, doncs, ser alguna cosa fora de la casa.

Què podria ser?

Vaig pensar en l'afició de l'assistent de fotografia, i el seu truc de desaparèixer

al soterrani. El celler!

No va ser el final d'aquesta pista enredada.

Després em va fer preguntes pel que fa a aquest assistent misteriosa i trobar que havia de fer front a

un dels criminals més freds i més audaç a Londres.

Que estava fent alguna cosa al soterrani - una cosa que va portar moltes hores al dia durant

mesos i mesos. Què podria ser, un cop més?

El que podia pensar en res més que s'estava executant un túnel a un altre edifici.

"Fins ara m'havia arribat quan vam anar a visitar el lloc d'acció.

El va sorprendre colpejant el paviment amb el bastó.

Jo era determinar si el soterrani s'estenia cap al front o per darrere.

No va ser per davant.

Llavors va sonar la campana, i, com esperava, l'assistent li va contestar.

Hem tingut alguns enfrontaments, però que mai havia posat els ulls els uns als altres abans.

Tot just va mirar a la cara.

Els seus genolls eren el que jo desitjava veure. Vostè ha d'haver observat com utilitzar,

arrugada i tacada que eren. Van parlar de les hores d'excavar.

L'únic punt era el que estaven excavant per.

Vaig donar la volta de la cantonada, vaig veure el Banc de la Ciutat i Suburban confinava amb el del nostre amic

locals, i vaig sentir que havia resolt el meu problema.

Quan retorn a casa després del concert vaig trucar a Scotland Yard i en la

president dels directors del banc, amb el resultat que vostè ha vist. "

"I com podria dir-li que anaven a fer l'intent d'aquesta nit?"

Li vaig preguntar.

"Bé, quan es van tancar les seves oficines de la Lliga que era un senyal que no els importava

més sobre la presència del senyor Jabez Wilson - en altres paraules, que havien completat

el túnel.

Però era essencial que s'ha d'utilitzar en breu, ja que podria ser descobert, o el

lingots podria ser eliminat.

Dissabte els aniria millor que qualsevol altre dia, ja que els donaria dos dies

per la seva fuita. Per totes aquestes raons que els espera

venir aquesta nit. "

"El raonat molt bé", vaig exclamar amb admiració sincera.

"És sempre una cadena, i no obstant això, tots els anells d'enllaç de veritat."

"Em va salvar d'avorriment", va respondre, badallant.

"Ai! Ja em sento que el tancament sobre mi.

La meva vida transcorre en un llarg esforç per escapar dels llocs comuns de l'existència.

Aquests petits problemes m'ajudarà a fer-ho. "" I vostè és un benefactor de la raça "

va dir I.

Va arronsar les espatlles. "Bé, potser, després de tot, és d'uns

poc ús ", va comentar. "'L'homme c'est rien - l'oeuvre c'est tout"

com Gustave Flaubert va escriure a George Sand ".

>