Dies per a la salut mental dels estudiants

L'escola pot ser una època plena d'estrès, ansietat, atacs de pànic o fins i tot esgotament; però sovint no existeix cap política explícita per als estudiants que necessitin prioritzar el seu benestar. Hailey Hardcastle explica per què les escoles haurien d'oferir dies per a la salut mental i facilitar temps als estudiants per netejar les emocions sense cap estigma. Mira el vídeo per descobrir com ella i els seus companys van aconseguir transformar la seva lluita en una llei.

Quan era petita,

la meva mare i jo vam fer un tracte.

Podia agafar-me tres dies de descans
per a la salut mental cada semestre

mentre seguís traient
bones notes a l'escola.

El motiu és que vaig començar
el meu camí amb la salut mental

quan tenia només sis anys.

Els meus professors sempre deien
que era una nena que es preocupava molt,

però més endavant vam descobrir
que patia ansietat causada per un trauma.

i depressió clínica.

Vaig passar-ho malament
mentre em feia gran.

Em preocupaven moltes coses
que no preocupaven altres nens

i l'escola podia resultar sovint
força aclaparadora.

Això em portava a nombroses crisis,

atacs de pànic...

A vegades era súper productiva,

i altres vegades
no aconseguia fer res de res.

Tot això passava en una època

en què no es parlava tant
sobre salut mental

com es parla ara,

sobretot de la dels joves.

Alguns semestres aprofitava
aquells dies de descans al màxim.

Altres, no els necessitava.

Però el fet que fossin sempre una opció

és el que em mantenia feliç,
sana i bona estudiant.

Ara utilitzo aquelles habilitats
que vaig aprendre de nena

per ajudar altres estudiants
amb problemes de salut mental.

Avui soc aquí per compartir el que sé
sobre la salut mental dels adolescents:

què està passant, com hem arribat aquí
i què podem fer?

Però abans de res heu d'entendre

que tot i que no tothom té detectada
una malaltia mental com jo,

tothom,

absolutament tothom té una salut mental.

Tots tenim un cervell
que necessita que el cuidem

de manera similar a com cuidem
el nostre benestar físic.

Al final, el cap i el cos
estan connectats per molt més que el coll.

Les malalties mentals es poden manifestar,
fins i tot, de manera física,

com ara amb nàusees, mal de cap,
fatiga i dificultat per respirar.

Com que la salut mental
ens afecta a tots,

no hauríem de buscar solucions
a l'abast de tothom?

Això em porta a la segona part
de la meva història.

Quan estava a l'institut

ja sabia gestionar bastant bé
la meva salut mental.

Era bona estudiant

i era la presidenta de l'Assocació
de Consells Estudiantils d'Oregon.

Però va ser en aquella època
quan vaig adonar-me

que la salut mental era un problema gran
que no m'afectava només a mi.

Malauradament, al meu poble
va haver-hi diversos suicidis

al llarg del meu primer any d'institut.

Vaig veure com aquelles tragèdies
sotragaven tota la comunitat,

i, com a presidenta
d'una agrupació estatal,

escoltava moltes històries

d'estudiants que també havien viscut
el mateix al seu poble.

Així que al 2018,
al nostre campament anual,

vam organitzar un fòrum
amb uns 100 estudiants d'institut

per discutir sobre salut mental juvenil.

Què podíem fer?

Vam abordar aquesta conversa
amb molta empatia

i honradesa,

i els resultats van ser
força preocupants.

El que més em va afectar

va ser que cadascun dels meus companys
tenia una història

sobre una crisi de salut mental
a l'escola,

sense importar si venien
d'un poble petit de l'est d'Oregon

o del centre de Portland.

Estava passant a tot arreu.

Fins i tot vam investigar una mica

i vam descobrir que els suïcidis
eren la segona causa de mort

entre els joves de 10 a 24 anys d'Oregon.

La segona causa de mort.

Sabíem que havíem de fer alguna cosa.

Així que al llarg dels mesos següents

vam crear un comité anomenat
Estudiants per a un Oregon Sa

amb la intenció d'acabar amb l'estigma
en contra de la salut mental.

També volíem convertir-ho
en una prioritat per a les escoles.

Amb l'ajuda de persones influents
i alguns professionals de la salut mental

vam presentar la proposta de llei 2191.

Permet als estudiants
agafar dies per a la salut mental

de la mateixa manera que ho farien
per a la salut física.

Perquè a vegades aquell dia de descans

pot marcar la diferència
entre sentir-se molt millor

o molt pitjor;

com els dies que la meva mare
em concedia quan era petita.

Així que al llarg dels mesos següents

vam pressionar, investigar
i defensar el nostre projecte de llei

i al juny de 2019
es va aprovar i convertir en llei.

(Aplaudiments i aclamacions)

Va ser un moment revolucionari
per als estudiants d'Oregon.

I us posaré un exemple sobre
com funciona això ara.

Posem que un estudiant
està passant un mes molt dur.

Se sent aclaparat i saturat,

les seves notes estan baixant
i sap que necessita ajuda.

Potser mai ha parlat amb els seus pares
sobre salut mental,

però ara hi ha una llei que el recolza
a l'hora d'iniciar aquesta conversa.

Els pares encara són els que
han d'informar de l'abscència a l'escola,

o sigui que no és una via lliure
per als nens,

però el més important

és que ara l'escola ho anota
com a una falta per salut mental

així que poden fer un seguiment

sobre quants estudiants falten
per salut mental i quants dies.

Si un estudiant n'agafa massa,

es passarà el cas al terapeuta
de l'escola perquè ho revisi.

Això és important per detectar
estudiants que ho passen malament

abans que sigui massa tard.

Una de les principals coses
que vam sentir al fòrum del 2018

és que sovint demanar ajuda
és el pas més complicat.

Esperem que aquesta llei
ajudi amb això.

No només ensenyarà als nens
a aprendre a cuidar-se,

a tenir cura d'ells mateixos
i a gestionar l'estrès,

sinó que també pot salvar vides.

Ara estudiants d'altres estats
també intenten aprovar lleis com aquesta.

Actualment treballo amb estudiants
de Califòrnia i de Colorado

per fer el mateix

perquè creiem que siguin d'on siguin

mereixen sentir-se millor.

Deixant de banda les raons pràctiques
i els tecnicismes,

el Projecte de Llei 2191 és molt especial
pel concepte que hi ha al darrere:

que la salut mental i física han de ser
tractades per igual.

De fet, estan connectades.

Agafem com a exemple l'atenció mèdica,

en concret la reanimació cardiopulmonar.

Si haguessis de fer
un massatge cardiopulmonar

tindries idea de com fer-ho?

Us deixo pensar.

El més segur és que sí perquè
a les escoles o a la feina s'ensenya,

o fins i tot en línia.

Fins i tot hi ha cançons
que van al ritme.

Però què passsa amb la salut mental?

Em van ensenyar a fer
un massatge cardiopulmonar a 1r d'ESO.

I si se m'hagués ensenyat llavors
a gestionar la salut mental?

O com afrontar una crisi de salut mental?

M'encantaria viure en un món
on tothom tingués les eines

per ajudar un amic, company o familiar,

o un estrany que patís
una crisi de salut mental.

I aquests recursos haurien d'estar
disponibles sobretot a les escoles

perquè és on els estudiants
ho passen més malament.

I l'altre concepte que m'agradaria
que us emporteu d'aquí avui

és que sempre està bé no estar bé

i sempre està bé fer una pausa.

No cal que sigui un dia sencer;

a vegades això no és realista.

Però poden ser uns quants moments
per centrar-te en com estàs.

Imagineu la vida com si fos una cursa.

Una cursa de llarga distància.

Si fas un esprint al principi
acabaràs esgotat.

Fins i tot et pots fer mal
si apretes massa.

Però si moderes el ritme,

si t'ho prens amb calma,
a vegades intencionadament,

i apretes en altres moments,

segur que obtindràs millors resultats.

Així que, si us plau,

tinguem cura els uns dels altres,

tinguem cura dels nens
i adolescents que coneixem

especialment d'aquells que sembla
que se'n surtin molt bé.

Els problemes de salut mental
no se'n van,

però com a societat

podem aprendre a gestionar-los
tenint cura els uns dels altres.

I de vosaltres mateixos també.

Com diria la meva mare,

"De tant en tant, descansa."

Gràcies.

(Aplaudiments)