El que pensen les noies sobre el seu plaer sexual

Per què les noies se senten autoritzades a tenir activitat sexual però no a gaudir-ne?
Durant tres anys, l'autora Peggy Orenstein va entrevistar noies d'entre 15 i 20 anys per conèixer les seves actituds i experiències quant al sexe.
Orenstein ens alerta de la manca de plaer en les trobades sexuals de la majoria de les noies i fa una crida a trencar el tabú de l'orgasme femení, parlant planerament amb les noies des de ben joves sobre el sexe, els cossos, el plaer i la intimitat.

Des de fa uns quants anys,
ens hem ocupat d'un debat nacional

sobre agressions sexuals
als campus universitaris.

Sens dubte,

és crucial que els joves entenguin
les normes bàsiques del consentiment.

Però és aquí
on les converses sobre sexe acaben.

I en aquest buit d'informació

els mitjans de comunicació i Internet,

aquest nou punt de trobada digital,

eduquen els nostres fills
en lloc nostre.

Si de debò volem que els joves
tinguin sexe de manera segura, ètica,

i sí, plaent,

és el moment de tenir
una conversa oberta i honesta

sobre què passa després del "sí".

I això inclou trencar un dels tabús
més gran de tots:

parlar amb els joves sobre la capacitat
i el dret de les dones al plaer sexual.

Clar que sí.

(Aplaudiments)

Vinga, noies.

(Aplaudiments)

Vaig passar-me tres anys
parlant amb noies d'entre 15 i 20 anys

sobre les seves actituds
i experiències amb el sexe.

I el que vaig descobrir

va ser que les joves poden sentir-se
amb dret a tenir comportament sexual,

però no necessàriament
se senten amb dret de gaudir-lo.

Una estudiant de segon
d'una prestigiosa universitat

va dir-me:

"Vinc d'una família amb llarga tradició
de dones intel·ligents i fortes.

La meva àvia era pura dinamita,

la meva mare és una dona professional,

la meva germana i jo fem soroll,
la nostra forma de mostrar poder femení".

Després va començar a descriure'm
la seva vida sexual.

Diferents trobades sexuals ocasionals,

que van començar quan tenia 13 anys,

i que no eren...

precisament responsables,

ni precisament recíproques,

ni precisament plaents.

Va encongir les espatlles:

"Suposo que les noies som educades
per ser criatures dòcils

que no expressen el que volen
o necessiten".

"Espera un moment", vaig dir-li.

"No m'acabes de dir com n'ets
d'intel·ligent i forta?"

Ella va dubtar.

"Suposo que...", va dir finalment,

"ningú em va dir que la imatge
d'intel·ligent i forta s'aplica al sexe".

Cal dir que, tot i el que es diu,

les joves no estan tenint relacions
sexuals més sovint o més d'hora

que les joves de fa 25 anys.

Sinó que estan desenvolupant
un altre tipus de comportament.

I quan ho ignorem,

quan posem l'etiqueta
"això no és sexe",

obre la porta a un comportament
de risc i de falta de respecte.

Això passa especialment en el sexe oral,

que els adolescents consideren
que és menys íntim que el coit.

Les noies em deien:
"No és gran cosa",

com si haguessin llegit totes
el mateix manual d'instruccions,

en el qual els nois són
els que se'n beneficien.

Les noies tenen molts motius
per practicar-lo.

Les feia sentir desitjades;

era una manera d'estimular
el seu estatus social.

Algunes vegades, era la manera
de fugir d'una situació incòmoda.

Una estudiant de primer
d'una universitat de l'oest va dir:

"Una noia li fa una mamada a un noi
al final de la nit

perquè ella no vol tenir sexe amb ell,

i ell espera quedar satisfet.

O sigui que, si vull que el noi marxi

i no vull que passi res més..."

He sentit tantes històries de noies
que practican sexe oral sense rebre'n...

que vaig començar a preguntar

"I si cada cop que estiguessis
a soles amb un noi,

et demanés que li portessis
un got d'aigua de la cuina,

però ell no te'l portés mai a tu,

o si ho fes, fos com...

'vols que...?'".

Ja m'enteneu, de mala gana.

No ho permetríeu.

Però no sempre era que
els nois no volien fer-ho.

Eren les noies les que no volien
que els nois ho fessin.

Les noies expressaven sentir vergonya
sobre els seus genitals.

en el sentit que eren alhora
bruts i sagrats.

Els sentiments de les dones
sobre els seus genitals

s'han connectat directament
amb el seu plaer en el sexe.

Debby Herbenick, una investigadora
de la Universitat d'Indiana,

creu que l'autoimatge que tenen les noies
dels seus genitals està assetjada

amb més pressió que mai

per veure'ls inacceptables
en el seu estat natural.

Segons un estudi,

un 75% de les universitàries
es depila completament el pèl púbic

de tant en tant,

i més de la meitat ho fa regularment.

Les noies em van dir que aquesta depilació
les feia sentir més netes,

i que era una elecció personal.

Tanmateix, em vaig preguntar
que si les abandonessin a una illa deserta

no sé si seria una tasca
en la qual invertirien el seu temps.

(Rialles)

I quan vaig anar més enllà,

va sorgir una motivació més preocupant:

evitar la humiliació.

"Els nois actuen com si els disgustés",

una jove em va dir.

"Ningú vol ser tractada així".

L'augment de la depilació púbica
em recorda els anys vint,

quan les dones van començar a depilar-se
regularment les aixelles i les cames.

Va ser quan els vestits de xarleston
es van posar de moda,

i les extremitats femenines
eren visibles tot d'una,

destapades a la mirada pública.

I d'alguna manera crec que
això és un senyal

que la part més íntima d'una noia
es destapa a la mirada pública,

pot ser criticada,

és més important com ho veu algú altre

que com la noia ho percep.

Aquesta tendència en la depilació
ha provocat l'augment de la labioplàstia.

La labioplàstia, que és la reducció
dels llavis interiors i exteriors,

és la cirurgia estètica que més
està creixent entre les adolescents.

Va créixer un 80% entre el 2014 i el 2015,

i mentre les menors de 18 anys representen
el 2% de totes les cirurgies estètiques,

representen el 5% en la labioplàstia.

L'aparença més demandada, curiosament,

en la qual els llavis exteriors s'uneixen
com una petxina,

s'anomena...

atenció...

"La Barbie".

(Gemecs)

Crec que no cal dir que

la Barbie a) és feta de plàstic

i b) no té genitals.

(Rialles)

La moda de la labioplàstia
ha esdevingut tan preocupant

que el Col·legi Americà
d'Obstetres i Ginecòlegs

ha fet declaracions sobre el procediment,

dient que és rarament indicat mèdicament,

que no s'ha provat que sigui segur

i que els efectes secundaris inclouen
cicatrius, insensibilitat, dolor

i disminució de la sensibilitat
en l'acte sexual.

Ara bé, és cert que,

per sort,

el nombre de noies que ho fa
és encara baix,

però representa una explicació important

de com aquestes noies veuen
el seu propi cos.

Sara McClelland,

una psicòloga
de la Universitat de Michigan,

va encunyar el meu terme preferit
per parlar d'això.

"Justícia íntima".

És la idea que el sexe té implicacions
polítiques, però també en té de personals,

com qui renta els plats a casa,

o qui passa l'aspiradora.

I augmenta els aspectes
sobre la desigualtat,

la imparitat econòmica,

la violència,

la salut física i mental.

La justícia íntima demana que considerem

qui té dret a tenir
una experiència sexual.

Qui té dret a passar-s'ho bé?

Qui és el beneficiari principal?

Com defineix el que és acceptable
cada membre de la parella?

Honestament, crec que aquestes preguntes
poden ser delicades i traumàtiques

de respondre per a una dona adulta,

però si parlem de noies joves,

continuo pensant que la seva precoç
experiència sexual

no hauria de ser una cosa
que hagin de superar.

En el seu estudi,

McClelland va trobar que les dones joves
tendien més que els homes joves

a utilitzar el plaer de la parella
com a mesura de la seva satisfacció.

I deien coses com:

"Si ell queda sexualment satisfet,

llavors jo estic sexualment satisfeta".

Els homes joves tendien a mesurar
la satisfacció segons el propi orgasme.

Les dones també definien
el mal sexe de manera diferent.

En l'estudi més ampli mai fet

sobre el comportament sexual
dels americans,

van afirmar que patien dolor
en les trobades sexuals

un 30% de les vegades.

També van utilitzar paraules
com "depriment",

"humiliant",

"denigrant".

Els homes no van utilitzar mai
aquest vocabulari.

O sigui que quan les dones joves
manifesten nivells de satisfacció sexual

iguals o millors que els dels homes

(i això passa en estudis)

pot ser fals.

Si una noia té una trobada sexual
esperant que no li faci mal,

volent sentir intimitat
amb la parella,

i esperant que ell tingui un orgasme,

ella quedarà satisfeta
si es compleixen els 3 criteris.

I aquí no hi ha res dolent
si vols intimar amb la teva parella,

o si vols que quedi satisfet,

i l'orgasme no és l'única mesura
de l'experiència...

Però l'absència de dolor...

és una barrera molt baixa
de la pròpia realització sexual.

Després d'escoltar tot això
i pensar-hi,

vaig adonar-me que hem realitzat
una ablació psicològica

a les noies americanes.

Començant des de la infància,

els pares de nens diuen pel nom
les parts del cos amb més facilitat,

diuen "aquí tens el penis".

Però els pares de les nenes
només van del melic als genolls,

però tota aquesta part d'aquí
queda sense nom.

(Rialles)

No hi ha millor manera
per fer una cosa innombrable

que no posar-li nom.

Llavors els joves van a les classes
d'educació sexual

i aprenen que els nois
tenen ereccions i ejaculacions,

i les noies tenen...

la regla i embarassos no desitjats.

I els joves veuen que el diagrama intern
del sistema de reproducció femení,

ja sabeu el que sembla
el cap d'un toro...

(Rialles)

I sempre sense definir entre les cames.

Mai diem vulva,

gairebé mai diem clítoris.

Cap sorpresa,

menys de la meitat de les noies
d'entre 14 i 17 anys

s'ha masturbat mai.

I aquestes noies tenen
experiències sexuals amb altres

i esperem que d'alguna manera
pensin que el sexe les inclou,

que elles ja són capaces d'articular
les seves necessitats, desitjos i límits.

Això no és realista.

Continuem.

La inversió d'una noia
en el plaer de la seva parella

existeix independentment
del sexe de la parella.

Per tant, en trobades homosexuals,

la diferència quant a l'orgasme
desapareix.

El clímax sexual de les noies
i el dels nois s'iguala.

Les noies lesbianes i bisexuals
em van dir

que s'havien sentit alliberades
saltant-se el guió,

amb la llibertat de crear una trobada
que els funcioni.

Les noies homosexuals també van qüestionar
la idea del primer coit

com a definició de virginitat.

No perquè el coit sigui poca cosa,

sinó perquè cal qüestionar
per què aquest sol acte,

que la majoria de noies
associa a incomoditat o dolor

es considera el llistó
de la sexualitat en l'edat adulta,

molt més important

i transformador que cap altra cosa.

I val la pena considerar
com serveix a les noies,

si les manté salves de malalties,

coacció, traïció o assetjament.

Si les encoratja a la reciprocitat i
a la solidaritat,

cosa que influeix en com veuen
els actes sexuals dels altres,

si els dóna més control

i plaer en la seva experiència.

I què significa per a les
adolescents homosexuals,

que poden tenir diferents parelles sexuals
sense penetració heterosexual.

Vaig preguntar a una noia lesbiana:

"Com vas saber que ja no eres verge?"

Va dir que ho havia buscat a Google.

(Rialles)

Però Google no n'estava segur.

(Rialles)

Al final va dir que va decidir
que ja no era verge

després de tenir el primer orgasme
amb una parella.

I vaig pensar:

"Ep!"

Què passaria si per un moment

imaginéssim que aquesta és la definició?

Altre cop, no perquè el coit
no sigui una gran cosa,

que ho és,

però no és l'única cosa.

I més que pensar que el sexe és
una carrera amb un objectiu,

això ens ajuda a repensar
el concepte de gamma d'experiències

que inclouen calidesa, afecte, excitació,

desig, tacte, intimitat.

Val la pena preguntar als joves:

qui és la persona que
té més experiència sexual?

La que té una relació amb una parella
durant 3 hores

amb sensualitat i comunicació,

o la que s'emborratxa en una festa
i es lia amb un desconegut

per abandonar la seva "virginitat"
abans d'arribar a la universitat?

L'única manera per tal que
el canvi de mentalitat arribi

és parlant més de sexe amb els joves.

Si nosaltres normalitzem el tema,

l'integrem en la vida quotidiana,

parlem d'aquests actes íntims
d'una altra manera,

de la manera com gairebé hem canviat

la manera de parlar de la dona en públic.

Un altre estudi
de 300 noies triades a l'atzar

d'una universitat holandesa
i una altra d'americana,

dues universitats similars,

enfocat en
les primeres experiències sexuals.

Les holandeses serien un exemple
d'allò que volem per a les nostres noies.

Però amb menys conseqüències negatives

com malalties, embarassos, penediments,

I amb més resultats positius

com ser capaç de comunicar-se
amb la parella,

amb qui es coneixerien força bé,

preparar-se per a una experiència
responsable,

i passar-s'ho bé.

Quin era el seu secret?

Les noies holandeses van dir que
els seus doctors, professors i pares

els van parlar planament,

des de ben petites,

sobre sexe, plaer
i la importància de la confiança mútua.

A més,

els pares americans no és que
no estiguin a gust parlant de sexe,

però tendim a plantejar
aquestes converses

en termes de risc i perill,

mentre que els pares holandesos parlen
d'equilibrar responsabilitat i diversió.

Us he de dir,

com a mare,

que em va fer mal,

perquè sé,

que sense conéixer aquesta investigació,

hauria parlat als meus fills
sobre anticonceptius,

protecció de malalties sexuals,

sobre consentiment
perquè sóc una mare moderna

i hauria pensat...

feina ben feta.

Però ara sé que no és suficient.

També sé el que espero
per a les nostres noies.

Vull que vegin la sexualitat
com una font d'autoconeixement,

creativitat i comunicació,

tot i els riscos potencials.

Vull que puguin gaudir
de la sensualitat dels seus cossos

sense ser reduïdes a això.

Vull que siguin capaces de demanar
el que volen al llit,

i aconseguir-ho.

Vull que es protegeixin
dels embarassos no desitjats,

malalties,

crueltat,

deshumanització,

violència.

Si les agredeixen,

vull que puguin recórrer a les escoles,

a les empreses,

als tribunals.

Demanem molt,

però no massa.

Com a mares, professores,
defensores i activistes,

hem educat una generació de noies
perquè tinguin veu,

i esperin un tractament igualitari
a casa,

a la classe,

al lloc de feina.

Ara és el moment d'exigir
aquesta justícia en la seva intimitat

en les seves vides també.

Moltes gràcies.

(Aplaudiments)