Misha Glenny investiga les xarxes criminals organitzades

El periodista Misha Glenny ha dedicat diversos anys a una valenta investigació sobre les xarxes del crim organitzat arreu del món, les quals han augmentat fins a aproximadament un 15% de l'economia global. Des de la mafia russa fins els enormes càrtels del món de la droga, les seves fonts inclouen no només les forces d'intel·ligència i de la llei, sinó també delinqüents infiltrats.

Ens trobem en uns moments econòmics terribles

amics de TED, realment terribles.

Per això, m'agradaria animar-vos

amb una de les més grans, tot i que també una de les més grans desconegudes,

històries d'èxit comercial

dels últims 20 anys.

Comparable, en certa manera,

als èxits de Microsoft o Google.

Es tracta d'una indústria que s'ha ressistit a la recessió actual

amb equanimitat.

Em refereixo al crim organitzat.

Segur que alguns de vosaltres afirmeu que el crim organitzat

ha estat voltant durant molt de temps.

I no us falta raó, de fet.

Però en les dues últimes dècades

ha experimentat una expansió sense precedents.

I actualment representa al voltant del 15%

del PIB mundial.

M'agrada anomenar-lo l'Economia Global Oculta,

o McMafia, per abreujar.

Així doncs, què ha promogut aquest extraordinari creixement

en el crim internacional?

Bé, per descomptat, hi ha la globalització,

la tecnologia, les comunicacions, entre d'altres;

de les quals en parlarem més endavant.

Però, primer, m'agradaria parlar-vos

d'aquest esdeveniment.

La caiguda del comunisme.

A tota l'Europa de l'Est, va ser un episodi memorable

de la història de la postguerra.

Ara és el moment de fer una revelació.

Aquest aconteixement va ser molt significatiu per a mi.

Havia començat a passar llibres de contraban a través del Teló d'Acer

a grups de l'oposició democràtica de l'Europa de l'Est,

com Solidaritat a Polònia,

durant l'adolescència.

Aleshores, vaig començar a escriure sobre l'Europa de l'Est

i finalment em vaig convertir en el corresponsal en cap de la BBC de la regió.

Que és precissament el que feia l'any 1989.

Així doncs, quan 425 milions de persones

van guanyar per fi el dret

a escollir els seus governs

jo estava extàtic.

No obstant, també estava un xic preocupat

per algunes de les coses més desagradables

amagades darrere el mur.

Per exemple, no va passar gaire temps

abans que el nacionalisme ètnic

aixequés el cap

a Iugoslàvia.

I enmig del caos,

entre l'eufòria,

en va costar una mica entendre

que algunes de les persones que havien exercit el poder

abans del 1989, a l'Europa de l'Est,

van continuar fent-ho després de les revolucions.

Evidentment, hi havia personatges com aquest.

Però també hi havia d'altres persones més inesperades

que van jugar un paper decisiu en el que estava passant a l'Europa de l'Est.

Com aquest. Us enrecordeu d'aquests homes?

Abans guanyaven medalles d'or en halterofília

i en lluita, cada quatre anys als Jocs Olímpics.

I eren les grans celebritats del comunisme.

Amb un estil de vida fabulós.

Tenien grans apartaments al centre de la ciutat.

Sexe casual a disposició.

I podien viatjar a l'Oest amb tota llibertat,

la qual cosa era un gran luxe en aquell temps.

Pot semblar sorprenent, però van jugar un paper molt important

en l'aparició de l'economia de mercat

a l'Europa de l'Est.

Van ser, com m'agrada anomenar-los,

les llevadores del capitalisme.

Aquí trobem alguns d'aquests halterofilistes

després del seu canvi d'imatge de 1989.

A Bulgària,

-aquesta fotografia es va fer a Bulgària-

quan va caure el comunisme a tota l'Europa de l'Est,

no només va caure el comunisme,

sinó que també ho va fer l'estat.

Això vol dir que les forces de la llei i l'ordre no funcionaven

i el sistema judicial tampoc no funcionava correctament.

Així doncs, què havien de fer els homes de negocis en el món indòmit

del capitalisme de l'Europa de l'Est

per assegurar-se que els seus contractes es complirien?

Doncs, es dirigien cap a individus anomenats, de forma prosaica

pels sociòlegs, agències privatitzades de l'aplicació de la llei.

Nosaltres preferim el terme "màfia".

I a Bulgària, a la màfia s'hi van unir ràpidament

14.000 persones

acomiadades dels seus llocs de treball en serveis de seguretat

entre 1989 i 1991.

Ara bé, quan l'estat cau

i la vostra economia cau en picat,

les últimes persones que voleu que s'afegeixin al mercat laboral

són 14.000 homes i dones les habilitats principals dels quals

són la vigilància,

el contraban, la creació de xarxes clandestines

i l'assassinat.

Això és el que ha passat a tota l'Europa de l'Est.

Mentre treballava a la dècada dels 90,

vaig passar la major part del temps

cobrint el terrible conflicte de Iugoslàvia.

I em va ser impossible no adonar-me'n

que les persones que perpetraven aquestes terribles atrocitats,

les organitzacions paramilitars,

eren en realitat les mateixes persones

que dirigien els sindicats criminals organitzats.

Vaig arribar a la conclusió que darrere la violència

hi havia una empresa criminal sinistra.

I vaig decidir viatjar al voltant del món

per tal d'examinar aquest submón criminal

parlant amb la policia,

parlant amb les víctimes, parlant amb els consumidors

de mercaderies i serveis il·lícits.

Però, sobre tot, parlant amb els mateixos gàngsters.

Els Balcans eren un lloc perfecte per començar.

Per què? Bé, per descomptat,

hi havia el tema de l'ensorrament de l'ordre i la llei.

Però també, com diuen en l'àmbit del comerç al detall,

es tracta de la ubicació, ubicació, ubicació.

I em vaig adonar al principi de la meva investigació

que els Balcans s'havien convertit en una àmplia zona de trànsit

de mercaderies i serveis il·lícits de tot el món.

L'heroïna, la cocaïna,

el tràfic de dones per a la prostitució

i els minerals preciosos.

I on anaven destinats?

A la Unió Europea, que en aquell moment

començava a recollir els beneficis de la globalització.

Es va transformar

en el mercat de consum més pròsper de la història,

format per uns 500 milions de persones.

A una minoria significant

dels 500 milions de persones

els agrada invertir part del seu temps lliure i dels seus diners

anant-se'n al llit amb prostitutes,

ficant-se pel nas bitllets de 50 euros

i contractant treballadors estrangers il·legals.

El crim organitzat en un món globalitzat

funciona de la mateixa manera que qualsevol altre negoci.

Té àrees de producció,

com l'Afganistan i Colòmbia.

Té àrees de distribució,

com Mèxic i els Balcans.

I, per descomptat, té àrees de consum,

com la Unió Europea, el Japó

i, és clar, els Estats Units.

Les àrees de producció i distribució

acostumen a trobar-se en països en vies de desenvolupament.

I acostumen a estar amenaçats per una violència

i un vessament de sang atroç.

Prenem Mèxic, per exemple.

Sis mil persones hi han mort en els últims 18 mesos

com a conseqüència directa del comerç de cocaïna.

I què passa a la República Democràtica del Congo?

Des de 1998, cinc milions de persones han mort allà.

D'aquest conflicte, no se'n llegeix gaire als diaris.

Però és el conflicte més gran del planeta

des de la Segona Guerra Mundial.

Com és això? Doncs, perquè les mafies de tot el món

cooperen amb les forces paramilitars locals

per tal de fer-se amb el suministrament

dels rics recursos minerals

de la regió.

A l'any 2000, el 80% del coltan al món

provenia dels camps

de l'est de la República Democràtica del Congo.

Podeu trobar aquest mineral en gairebé tots els mòbils,

en quasi tots els portàtils

i les consoles.

Els senyors de la guerra congolesos venien el coltan a la màfia

a canvi d'armes.

I aleshores la màfia ho venia als mercats occidentals.

I és aquest desig occidental

de consumir

que és el primer motor

del crim organitzat internacional.

Permeteu-me presentar-vos alguns dels meus amics en acció,

convenientment enregistrats per la policia italiana

mentre fan contraban amb cigarretes sense impostos.

El tabac acabat de sortir de la fàbrica és molt barat.

La Unió Europea és qui imposa els impostos més alts del món.

Així doncs, si pots introduir-los a la U.E.

en pots treure grans beneficis.

Us vull ensenyar això per demostrar-vos

el tipus de recursos disponibles d'aquests grups.

Aquest vaixell, nou de trinca, val un milió d'euros

i és el més ràpid de tota l'Europa.

Des de 1994, i durant set anys,

vint vaixells com aquest

van viatjar a través de l'Adriàtic,

des de Montenegro fins a Itàlia, cada nit.

A conseqüència d'aquest comerç,

la Gran Bretanya va perdre 8.000 milions de dolars en ingressos.

En canvi, aquests diners van financiar les guerres a Iugoslàvia

i van omplir les butxaques d'individus sense escrúpols.

Quan aquest comerç va començar, la policia italiana

només tenia dos vaixells que poguessin anar tan ràpid.

Això és molt important, perquè l'única forma d'enxampar aquests homes

és si es queden sense benzina.

De vegades, els gàngsters portaven al vaixell

dones víctimes del tràfic per a la prostitució.

En cas que la policia intervingués, llençaven

les dones a l'aigua

i obligaven així a la policia a salvar-les abans no s'ofeguessin,

en comptes d'empaitar-los.

Us he mostrat això per provar-vos

quants vaixells, quantes naus són necessàries

per enxampar un d'aquests homes.

La resposta és sis vaixells.

Recordeu, vint d'aquests vaixells ràpids

creuaven l'Adriàtic

cada nit.

I què feien aquests homes amb tots els diners que en treien?

Aquí és on entra en joc la globalització,

que no només va suposar l'alliberament del comerç global.

Va significar l'alliberació dels mercats financers internacionals.

Amb això van facilitar molt

el blanqueig de diners.

Les últimes dues dècades han sigut la era daurada

del lucre brut.

En els 90, vam poder veure centres financers per tot el món,

competint pels seus negocis.

I no existia cap mecanisme efectiu

per prevenir el banqueig de diners.

Molts bancs lícits eren ben contents

d'acceptar diposits

de fonts d'origen molt dubtós

sense fer preguntes.

Al bell mig de tot això, es troba la xarxa de bancs a paradisos fiscals.

Aquestes coses

constitueixen una part essencial de la desfildada del blanqueig de diners.

Si voleu fer alguna cosa contra l'evasió il·legal d'impostos

i el crim organitzat internacional, el blanqueig de diners,

us n'heu de desfer.

Pel cantó positiu, per fi hi ha algú a la Casa Blanca

qui ha parlat amb claredat

en contra d'aquestes entitats corrosives.

I si a algú li interessa el que penso

és la necessitat

d'una nova legislació, d'una regulació efectiva,

diria, fem una ullada a Bernie Madoff,

qui passarà la resta de la seva vida a la presó.

En Bernie Madoff va robar 65.000 milions de dòlars.

Això el situa a l'Olimp dels gàngsters

juntament amb els càrtels colombians

i els grans sindicats del crim russos.

Ell, però, ho ha fet durant dècades

al bell mig de Wall Street

i cap regulador no es va adonar.

Així doncs, quants més Madoffs hi ha a Wall Street,

o a la city de Londres,

arruinant gent normal

i blanquejant diners?

Jo us ho puc dir, n'hi ha uns quants.

Permeteu-me anar a la base del crim organitzat internacional.

És a dir, els estupefaents. La segona fotografia del matí d'un camp de marihuana.

Aquesta, no obstant, és de British Columbia,

on jo mateix vaig fer la fotografia.

És una de les desenes de milers

de plantacions familiars a B.C.

que fa possible que més del 5%

del PIB de la província provingui d'aquest tipus de comerç.

L'inspector Brian Cantera, de la Reial Policia

Montada del Canadà, em va dur

a un magatzem a l'est de Vancúver

per examinar algunes de les mercaderies

que la RCMP confisca sovint

als contrabandistes que les envien

evidentment cap al sud, cap als Estats Units,

on hi ha un mercat insaciable

per B.C. Bud, com se l'anomena,

en part perquè es comercialitza com a orgànic,

la qual cosa és molt ben acollida a Califòrnia.

(Rialles)

(Aplaudiments)

Fins i tot la policia reconeix

que això no afecta gaire els beneficis

dels exportadors més importants.

Des del començament de la globalització,

el mercat global d'estupefaents s'ha expandit enormement.

Malgrat tot, no hi ha hagut cap aument concomitant

dels recursos de què disposa

la policia.

No obstant, això pot estar a punt de canviar

perquè alguna cosa ben estranya està succeint.

Les Nacions Unides han reconegut

fa poc, de fet va ser el mes passat,

que el Canadà s'ha convertit en una àrea clau de producció i distribució

d'extasi i d'altres drogues sintètiques.

Curiosament, el mercat

d'heroïna i cocaïna està disminuint

ja que les pastilles cada vegada aconsegueixen millors efectes.

Això és un canvi en les regles del joc

perquè trasllada la producció des dels països en vies de desenvolupament,

cap al món occidental.

Quan això passa, és una tendència

que supera la nostra capacitat de vigilància a l'oest.

La política sobre les drogues vigent durant 40 anys

necessita una revisió des de fa temps,

al meu parer.

I ara, la recessió.

El crim organitzat ja s'ha adaptat

molt bé a la recessió.

No és sorprenent, es tracta de la indústria més oportunista

del món.

I no hi ha normes en el seu sistema regulador.

Excepte, és clar, els dos riscos laborals,

la detenció per part de les forces de la llei,

que, de fet, és el més petit dels seus problemes,

i la competència per part d'altres grups,

és a dir, una bala al clatell.

El que han fet és canviar les seves operacions.

La gent no fuma tant d'haixix ni visita prostitutes amb tanta freqüència

en períodes de recessió.

Així, en canvi, s'han apoderat del crim

financer i corporatiu a gran escala,

especialment, en dos sectors:

la falsificació de bens

i el cibercrim.

I han tingut un èxit enorme.

M'agradaria presentar-vos el senyor Pringle.

O potser hauria de dir, de forma més precisa, Señor Pringle.

Me'l va presentar un delinqüent informàtic brasiler.

Ens vam seure plegats en un cotxe a l'Avinguda Paulista

a Sao Paulo.

Va agafar el meu ordinador portàtil

i en cinc minuts ja havia penetrat

el sistema de seguretat

d'un gran bank brasiler.

No és pas tant difícil.

De fet, és gaire senzill

ja que allò fascinant del cibercrim

és que la tecnologia no és la clau.

La clau del cibercrim és el que anomenem enginyeria social.

O, fent servir un terme més tècnic,

en neix un cada dos minuts.

No us creurieu pas com n'és, de fàcil,

persuadir la gent per a que fagi amb els seus ordinadors

coses que, de forma objectiva, no són beneficioses per a ells.

I ben aviat,

els ciberdelinqüents van aprendre que la forma més ràpida per fer-ho,

és clar, la forma més ràpida per arribar a la cartera d'algú

és mitjançant promeses de sexe i d'amor.

Suposo que alguns que vosaltres recordeu el virus I-Love-You (T'estimo),

un dels virus més grans arreu del món.

Jo vaig tenir molta sort quan aquest virus va aparèixer,

ja que la primera persona de qui el vaig rebre

era una ex nòvia.

En aquell temps, ella sentia tot tipus de sentiments i emocions cap a mi,

però l'amor no hi era entre ells.

(Rialles)

I tant aviat com vaig veure que entrava a la meva bústia,

ràpidament el vaig dipositar a la paperera

i em vaig estalviar una desagradable infecció.

Així doncs, vigileu amb el cibercrim.

Una cosa que sabem que Internet fa

és que ajuda aquests individus.

Aquests són uns mosquits que porten el paràsit de la malària

que infesta la sang quan el bestiola menja

de gratis.

L'Artesune és un medicament molt efectiu

que destrueix el paràsit en els primers dies

d'infecció.

Però en l'últim any, més o menys,

els investigadors de Cambodja han descobert

que el que està passant és que

el paràsit de la malària està desenvolupant una resistència.

I creuen que la raó d'aquesta resistència

és que els cambodjans no poden permetre's els medicaments en el mercat comercial

i els compren a Internet.

Aquestes pastilles contenen dosis baixes

de l'ingredient actiu.

I aquesta és la raó per la qual

el paràsit comença a desenvolupar una resistència.

Això ho comento

perquè hem de saber

que el crim organitzat

té un impacte en tots els àmbits de la nostra vida.

No cal anar-se'n al llit amb prostitutes

o prendre drogues

per tenir una relació amb el crim organitzat.

Afecten els comptes bancaris.

Comprometen les comunicacions, els fons de pensions.

Afecten els aliments que mengem

i els governs.

Ja no es tracta d'una qüestió

dels sicilians de Palermo i Nova York.

No hi ha romanticisme entre els gàngsters

del segle XXI.

Aquesta és una indústria poderosa

que crea inestabilitat i violència

allà on va.

És una gran força econòmica

que ens hem de prendre molt seriosament.

Ha sigut un honor.

Moltes gràcies.

(Aplaudiments)