Salvem els oceans, alimentem al món!

Què fa una biòloga marina parlant sobre la fam mundial? Bé, diu la Jackie Savitz, arreglar els oceans podria ajudar-nos a alimentar el bilió de persones que passen més gana del planeta. En una xerrada que et fa obrir els ulls, Savitz ens explica el que està passant en el sector de la pesca global - no és bo - i ens ofereix algunes suggerències per tal de poder ajudar a curar-lo, mentre creem més menjar per a tothom.

Potser us pregunteu

perquè una biòloga marina d'Oceana

es aquí avui per parlar-vos

de la fam mundial.

Sóc aquí avui perquè

salvar els oceans és més que un desitg ecològic.

És més que alguna cosa que fem

perquè volem crear treball per als pescadors

o preservar-ne les seves feines.

És més que una recerca econòmica.

Salvar els oceans pot alimentar al món.

Us demostraré com.

Com sabeu, ja hi ha més d'un bilió

de persones que passen gana al planeta.

Preveiem que el problema serà pitjor

mentre la població mundial creix fins a nou bilions

o 10 bilions a meitat de segle,

i podem esperar una pressió més gran

en els nostres recursos alimentaris.

I és una major preocupació,

especialment considerant on ens trobem ara.

Sabem que la quantitat de terra

cultivable per capita s'està reduïnt

en països desenvolupats i els que no també.

Sabem que ens estem dirigint cap al canvi climàtic,

que afectarà els patrons de pluja,

fent que algunes regions siquin més seques, en taronja

i d'altres més humides, en blau,

causant sequera a les nostres paneres,

a llocs com l'Oest Mitjà i l'Europa Central,

i inundacions a d'altres llocs.

Farà més difícil que la terra

ens pugui ajudar a resoldre el problema de la fam.

I per això cal que els oceans siguin molt abundants,

perquè puguin proveïr-nos

amb tant de menjar com puguin.

I això és el que els oceans han estat fent

per a nosaltres des de fa molt temps.

Anem tant enrere com poguem, i veiem un augment

en la quantitat de menjar que hem estat capaços d'extreure

dels nostres oceans.

Semblava que continuaria pujant,

fins cap al 1980,

quan vam començar a veure un declivi.

Heu sentit a parlar de la cimera del petroli.

Potser això és la cimera del peix.

Espero que no, tornaré a aquesta qüestió.

Però podeu veure un 18 per cent de declivi

en la quantitat de peix que hem obtingut al món

des del 1980.

I això és un problema greu. I continua.

Aquest vermell continua baixant.

Però sabem com canviar-ho,

i d'això parlaré avui.

Sabem com fer que la corba miri cap amunt.

No ha de ser la cimera del peix.

Si fem unes quantes coses senzilles a llocs específics,

podem reavivar la pesca i fer-la servir

per a alimentar a la gent.

Primer volem saber on es troba el peix,

així que fem-hi un cop d'ull-

Resulta que el peix, convenientment,

es troba majoritàriament

a les àrees costeres dels països,

a la zona de la costa,

i aquestes són àrees on hi manen

les jurisdiccions nacionals,

i poden dirigir la seva pesca

en aquestes àrees costeres.

Els països costers solen tenir jurisdiccions

que van fins les 200 milles nàutiques,

en àrees que s'anomenen zones econòmiques exclusives,

i això es una cosa bona, poden controlar

el sector de la pesca en aquestes arees,

perquè en alta mar,

que són les zones fosques del mapa,

a l'alta mar, és molt més difícil controlar les coses,

perquè s'ha de fer de manera internacional.

T'has de posar en acords internacionals,

i si alguns de vosaltres esteu seguint l'acord del canvi climàtic,

sabreu que pot ser un procés lent,

frustrador, i tediós.

Llavors ésta molt bé poder

controlar les coses nacionalment.

Quant de peix hi ha en aquestes àrees costeres

comparat amb l'alta mar?

Bé, podeu veure que hi ha

unes set vegades més peix a les zones costeres

que no pas a l'alta mar,

així que aquest és el lloc perfecte on concentrar-nos,

perquè podem aconseguir molt.

Podem restaurar molts dels sectors pesquers

si ens concentrem en aquestes àrees de la costa.

Però en quants d'aquests països hem de treballar-hi?

Hi ha uns 80 països a les costes.

Ens hem d'encarregar d'arreglar la pesca

a cada país d'aquests?

Així que ens vam preguntar, a quants països

necessitem de concentrar-nos-hi,

sabent que la Unió Europea, convenientment,

s'encarrega de la seva pesca

a través d'unes normes pesqueres comuns?

Si milloréssim l'administració de la pesca

a la Unió Europea, per exemple, a nou altres països,

quanta pesca estaríem cobrint?

Resulta, la Unió Europea i nou altres països

representen uns dos terços de la pesca mundial.

Si agaféssim 24 països més la Unió Europea,

la cosa pujaria al 90 per cent,

gairebé la totalitat de la pesca mundial.

Així que pensem que podem treballar en determinats llocs

per restaurar el sector pesquer.

Però que hi hem de fer en aquests llocs?

Bé, basant-nos en la nostra feina als Estats Units

i altres llocs, sabem que

hi ha tres elements clau que hem de complir

per tal de restaurar la pesca, i són:

Hem de posar límits

en la quantitat de peix que s'agafa;

hem de reduïr la captura accidental,

quan s'agafa i es mata a peixos que no eren el nostre objectiu,

i és una gran pèrdua;

i tres, hem de protegir els hàbitats,

els vivers, les zones de criança,

que aquests peixos necessiten per tal de créixer i reproduir-se

i per tal de poder reconstruïr la seva població.

Si fem aquestes tres coses, sabem que la pesca tornarà.

Com ho sabem?

Ho sabem perque ha passat abans

a molts indrets diferents.

Aquesta diapositiva mostra

la població d'arengues a Noruega

que portava decreixent des dels anys 50.

Continuava avall, i quan Noruega va posar limits,

o quotes, en el seu sector pesquer, què passa?

La pesca torna.

Aquest n'és un altre exemple, també és de Noruega,

del bacallà àrtic noruec.

El mateix. El sector està devallant

Es posen límits en el rebuig.

El rebuig són tots aquells peixos que s'agafen per accident

i després es llancen per la borda, malgastats.

Quan van posar un límit al rebuig,

la pesca va tornar.

I no només passa a Noruega.

Ha passat a països

arreu del món, una i altra vegada.

Quan aquests països s'involucren i

posen normes d'administració sostenible al sector pesquer,

la pesca, que sempre està caient en picat, sembla,

que està tornant.

Així que sembla prometedor.

Què significa això per la pesca a nivell mundial?

Significa que si agafem aquestes captures

que estàn menguant

i les fem pujar, podríem aconseguir un increment

de 100 milions de tones mètriques a l'any.

Així que no estem a la cimera del peix encara.

Encara tenim una oportunitat

no només de restaurar el peix

però també d'incrementar el seu nombre

per tal de poder alimentar

a més gent que en l'actualitat.

Quanta gent més? Ara mateix,

podem alimentar uns 450 milions de persones

un peix al dia,

basant-nos en la captura de peix mundial actual,

que, com sabeu, està disminuïnt,

així que aquest nombre s'anirà fent més petit

si no ho arreglem,

però si implementem pràctiques d'administració en la pesca

com les que us he descrit

a 10 o 25 països,

podríem incrementar aquest nombre fins a

arribar a alimentar 700 milions de persones l'any

un sa plat de peix.

Hauríem de fer això no només

perquè és una bona opció per encarar el problema de la fam,

sinó perquè també es cost efectiu.

Resulta que el peix és la proteïna més cost efectiva

del planeta.

Si mires a la quantitat de proteïna que té el peix

per a cada dòlar invertit

comparat amb tota l'altra proteïna animal,

òbviament, el peix es una bona decisió empresarial.

Tampoc necessita territori,

cosa que manca,

comparat amb d'altres fonts de proteïna.

I no necessita molta aigua dolça.

Fa servir molta menys aigua dolça que,

per exemple, el bestiar,

on s'ha de regar el camp

per tal de cultivar el menjar per al bestiar.

També té una petjada de carboni molt baixa.

Hi ha una mica de petjada de carboni

perquè sí que hem de sortir i anar a buscar el peix.

Fa servir una mica de combustible,

però com sabeu, l'agricultura pot donar lloc a una petjada de carboni,

i el peix en té una de molt més reduïda,

així que contamina menys.

Ja forma part en gran mesura de la nostra dieta,

però en podría ser una part més gran,

que és una cosa bona, perquè sabem

que és sa per a nosaltres.

Pot reduïr el risc de càncer,

malaltia del cor i obesitat.

De fet, el nostre CEO Andy Sharpless,

que és el creador d'aquest concepte,

a ell li agrada dir que el peix és la proteïna perfecte.

L'Andy també parla del fet que

el nostre moviment de conservar els oceans va sorgir

del moviment de conservar les terres,

i en conservar les terres

tenim aquest problema on la biodiversitat

es troba en guerra amb la producció alimentària.

Has de tal·lar el bosc biodivers

si vols crear un camp

per cultivar blat per alimentar la gent,

així que és un estira i arronsa.

És una dura decisó constant

que s'ha de fer entre

dues coses molt importants:

mantenir al biodiversitat i alimentar a la gent.

Però als oceans, no tenim aquesta guerra.

Als oceans, la biodiversitat no està en guerra

amb l'abundància.

De fet, estàn aliats.

Quan fem coses que produeixen biodiversitat,

aconseguim més abundància,

i això és important per tal de poder alimentar a la gent.

Ara bé, hi ha trampa.

Ningú ho ha agafat? (Rialles)

La pesca il·legal.

La pesca il·legal debilita el tipus

de pesca sostenible del que estic parlant.

Es tracta de pescar fent servir eines

que han estat prohibides,

quan es pesca en zones on no s'hauria de pescar,

o quan s'agafa peix que no és del tamany o l'espècie adeqüada.

La pesca il·legal enganya al consumidor

i també enganya als pescadors honestos,

i s'ha d'aturar.

La manera com la pesca il·legal s'introdueix al mercat és a través de la pesca fraudulenta.

Potser n'heu sentit a parlar.

És quan el peix s'etiqueta com el que no és.

Penseu en l'última vegada que vau consumir peix.

Que estàveu menjant?

N'esteu segurs que sabeu el que era?

Perquè vam fer proves en 1.300 mostres de peix

un terç del qual

no era el que hi deia a l'etiqueta.

El pagre, nou de cada deu pagres no eren pagre.

Cinquanta nou per cent de la tonyina a la que vam fer proves

s'havia etiquetat malament.

I el pagre de l'atlàntic, en vam fer proves a 120 mostres,

i només set eren realment pagre,

així que bona sort si voleu trobar pagre atlàntic.

El peix té una cadena de subministre complexa,

i a cada pas d'aquesta cadena

hi ha una oportunitat per al frau,

a no ser que disposem de traçabilitat.

La traçabilitat es la manera com la indústria pesquera

pot seguir el peix des del vaixell al plat

per assegurar-se que el consumidor pot esbrinar

d'on prové el peix.

És una cosa molt important.

Ja s'està realitzant en la indústria, però no suficientment,

així que estem empenyent una llei al Congrés

que s'anomena el SAFE Seafood Act,

i estic molt contenta d'anunciar-vos el llançament

d'una petició de chefs, on 450 chefs

han signat una petició demanant al Congrés

de dónar suport al SAFE Seafood Act.

Hi ha molts chefs famosos que potser coneixeu --

Anthony Bourdain, Mario Batali,

Barton Seaver i d'altres --

i l'han signat perquè creuen

que la gent té el dret a saber

el que consumeixen.

(Aplaudiments)

Als pescadors també els agrada, així que hi ha moltes probabilitats

que aconseguirem el suport que necessitem

per aprovar aquesta llei,

i arriba en un moment crític,

perquè d'aquesta manera s'atura el frau pesquer,

d'aquesta manera podem arreglar la pesca il·legal,

i d'aquesta manera ens assegurem

que les quotes, la protecció d'hàbitats,

i la pesca accidental es redueixen i fan realitat

el que poden acomplir.

Sabem que podem administrar la pesca de manera sostenible.

Sabem que podem produïr

menjar sa per a cents de milions de persones

que no necessita terres, no fa servir gaire aigua,

té una petita petjada de carboni,

i és cost efectiu.

Sabem que salvar els oceans

pot alimentar al món,

i hem de començar ara mateix.

(Aplaudiments)

Gràcies. (Aplaudiments)