< Return to Video

Què feim quan els antibiòtics ja no funcionin ?

  • 0:01 - 0:03
    Aquest és el meu oncle avi,
  • 0:03 - 0:06
    el germà més jove del meu avi patern
  • 0:06 - 0:08
    Es deia Joe McKenna
  • 0:08 - 0:13
    Era un marit jove i un
    jugador de bàsquet semi-professional
  • 0:13 - 0:16
    i bomber en la ciutat de Nova York
  • 0:17 - 0:20
    La història familiar conta
    que li encantava ser bomber
  • 0:20 - 0:24
    i per això en 1938,
    en un dels seus dies lliures
  • 0:24 - 0:26
    va triar passar el temps
    a l'estació de bombers
  • 0:27 - 0:31
    Per ser d'utilitat aquell dia
    va començar polint tot el llautó
  • 0:31 - 0:35
    les baranes del camió de bombers
    els accessoris de les parets,
  • 0:35 - 0:37
    i un dels filtres de la mànega de bombers,
  • 0:37 - 0:39
    una peça de metall gegant i pesada
  • 0:39 - 0:43
    va caure d'un prestatge i el va copejar.
  • 0:44 - 0:47
    Pocs dies després
    la seva esquena va començar a fer-li mal
  • 0:47 - 0:51
    Dos dies després d'allò, va començar
    a tenir febre
  • 0:51 - 0:53
    La febre pujava i pujava
  • 0:53 - 0:55
    La seva dona cuidava d'ell
  • 0:55 - 0:59
    però res del que va fer ho canviava
    i quan el metge local el va visitar
  • 0:59 - 1:02
    tampoc va servir res el que li va fer.
  • 1:02 - 1:05
    Aturaren un taxi
    i el dugueren a l'hospital
  • 1:06 - 1:10
    Les infermeres de seguida se n'adonaren
    que tenia una infecció,
  • 1:10 - 1:14
    que en aquell temps elles
    anomenaven "enverinament de la sang",
  • 1:14 - 1:16
    i encara que probablement no ho van dir,
  • 1:16 - 1:18
    van saber tot d'una
  • 1:18 - 1:21
    que no hi havia res que poguessin fer.
  • 1:22 - 1:25
    No hi havia res que poguessin fer
    perquè el que utilitzam ara
  • 1:25 - 1:27
    per curar les infeccions encara
    no existia.
  • 1:28 - 1:31
    La primera prova amb penicil·lina,
    el primer antibiòtic,
  • 1:31 - 1:34
    es va fer tres anys després.
  • 1:34 - 1:39
    La gent que tenia infeccions
    o bé es recuperava, si tenia sort,
  • 1:39 - 1:40
    o morien.
  • 1:40 - 1:42
    El meu oncle avi no va tenir sort.
  • 1:42 - 1:46
    Va estar una setmana a l'hospital,
    tremolant amb calfreds,
  • 1:46 - 1:48
    deshidratat i delirant,
  • 1:48 - 1:50
    entrant en coma així com anaven
    fallant els seus òrgans.
  • 1:50 - 1:53
    La seva condició es va fer tan desesperada
  • 1:53 - 1:57
    que la gent de l'estació de bombers
    feia cua per donar-li transfusions
  • 1:57 - 2:01
    esperant diluir la infecció
    que augmentava en la sang
  • 2:01 - 2:05
    No va funcionar res. Va morir.
  • 2:05 - 2:08
    Tenia 30 anys.
  • 2:08 - 2:10
    Si mirau la història passada,
  • 2:10 - 2:13
    la majoria de la gent moria
    com va morir el meu oncle avi.
  • 2:13 - 2:16
    La majoria de la gent no moria
    de càncer o malalties del cor,
  • 2:16 - 2:20
    les malalties per l'estil de vida que ens
    afecten avui en dia a l'oest.
  • 2:20 - 2:24
    Ells no morien per aquelles malalties
    perquè no vivien prou temps
  • 2:24 - 2:26
    per desenvolupar-les.
  • 2:26 - 2:28
    Morien de ferides...
  • 2:28 - 2:31
    copejat per un bou,
  • 2:31 - 2:33
    disparat al camp de batalla,
  • 2:33 - 2:36
    aixafat en una de les noves fàbriques
    de la revolució industrial...
  • 2:36 - 2:40
    i la majoria de vegades per infecció,
  • 2:40 - 2:43
    que acabaven el que aquelles ferides havien començat.
  • 2:44 - 2:48
    Tot allò va canviar
    quan els antibiòtics arribaren.
  • 2:49 - 2:52
    De sobte, les infeccions que havien
    estat una sentència de mort
  • 2:52 - 2:56
    es van convertir en qualque cosa
    de la que et recuperaves en dies.
  • 2:56 - 2:59
    Semblava un miracle,
  • 2:59 - 3:05
    i des d'aleshores, hem estat vivint a
    l'època daurada dels medicaments miraculosos.
  • 3:05 - 3:09
    I ara, ens apropam al seu final.
  • 3:09 - 3:14
    El meu oncle avi va morir als darrers dies
    de l'era pre-antibiòtics.
  • 3:14 - 3:19
    Avui estam en el llindar
    de l'era post - antibiòtica,
  • 3:19 - 3:23
    en els primers dies d'una època
    en la que infeccions simples
  • 3:23 - 3:28
    com la que va tenir en Joe
    mataran a la gent altra vegada.
  • 3:29 - 3:32
    De fet, ja n'hi ha.
  • 3:33 - 3:36
    La gent està morint d'infeccions altra vegada
    per un fenomen
  • 3:36 - 3:38
    anomenat resistència als antibiòtics.
  • 3:38 - 3:40
    Breument, funciona així.
  • 3:40 - 3:45
    Els bacteris competeixen entre elles
    pels recursos, pels nutrients,
  • 3:45 - 3:50
    fabricant composts letals
    que dirigeixen contra els altres.
  • 3:50 - 3:52
    Altres bacteris, per protegir-se,
  • 3:52 - 3:55
    desenvolupen defenses contra
    aquest atac químic.
  • 3:55 - 3:58
    Quan nosaltres férem
    els primers antibiòtics,
  • 3:58 - 4:02
    Vàrem dur aquells composts al
    laboratori i fabricàrem les nostres versions,
  • 4:02 - 4:06
    i els bacteris respongueren al nostre atac
    de la manera que sempre feien.
  • 4:08 - 4:10
    Aquí tenim el que va passar després:
  • 4:10 - 4:13
    La penicil·lina es va distribuir el 1943,
  • 4:13 - 4:19
    i la resistència generalitzada a la
    penicil·lina va arribar en 1945.
  • 4:19 - 4:22
    La vancomicina va arribar en 1972,
  • 4:22 - 4:25
    la resistència a la vancomicina en 1988.
  • 4:25 - 4:27
    L'Imipenem en 1985,
  • 4:27 - 4:30
    i la resistència a ell en 1988.
  • 4:30 - 4:34
    La daptomicina, un dels medicaments
    més recents, en 2003,
  • 4:34 - 4:38
    i la resistència a ella just
    un any després en 2004.
  • 4:39 - 4:42
    Durant 70 anys, hem jugat
    a un joc de salts...
  • 4:42 - 4:45
    el nostre medicament
    i la seva resistència,
  • 4:45 - 4:49
    i un altre medicament,
    i altra vegada la resistència...
  • 4:49 - 4:51
    i ara el joc s'està acabant.
  • 4:51 - 4:55
    Els bacteris desenvolupen resistència
    tan ràpid que les farmacèutiques
  • 4:55 - 5:00
    han decidit que fer antibiòtics
    no és el que més els interessa,
  • 5:00 - 5:03
    de manera que hi ha infeccions
    per tot el món
  • 5:03 - 5:06
    per a les quals, dels més de
    100 antibiòtics
  • 5:06 - 5:08
    disponibles en el mercat,
  • 5:08 - 5:12
    dos medicaments podrien funcionar
    amb efectes secundaris,
  • 5:12 - 5:14
    o un,
  • 5:14 - 5:16
    o cap.
  • 5:16 - 5:18
    Això és el que sembla.
  • 5:18 - 5:22
    En 2000, el Centres de Control
    i Prevenció de la Malaltia, CDC,
  • 5:22 - 5:25
    va identificar un únic cas
  • 5:25 - 5:27
    en un hospital de Carolina del Nord
  • 5:27 - 5:30
    d'una infecció resistent a tots els
    medicaments excepte dos.
  • 5:31 - 5:35
    Avui, aquesta infecció, coneguda com KPC,
  • 5:35 - 5:38
    s'ha escampat a tots els Estats excepte tres
  • 5:38 - 5:40
    i a Sud Amèrica, Europa
  • 5:40 - 5:42
    i l'Orient Mitjà.
  • 5:43 - 5:45
    En 2008, doctors a Suïssa
  • 5:45 - 5:48
    van diagnosticar un home de l'Índia
    amb una infecció diferent
  • 5:48 - 5:52
    resistent a tots els medicaments excepte un.
  • 5:52 - 5:54
    El gen que crea aquesta resistència,
  • 5:54 - 6:00
    conegut com NDM, ara s'ha escampat
    de l'Índia a Xina, Asia, Àfrica,
  • 6:00 - 6:05
    Europa i Canadà, i els Estats Units.
  • 6:05 - 6:08
    Seria natural esperar
  • 6:08 - 6:11
    que aquestes infeccions
    són casos extraordinaris,
  • 6:11 - 6:13
    però de fet,
  • 6:13 - 6:16
    a Estats Units i Europa,
  • 6:16 - 6:18
    50.000 persones cada any
  • 6:18 - 6:22
    moren per infeccions per a les quals no
    hi ha medicaments útils.
  • 6:23 - 6:26
    Un projecte certificat
    pel Govern Britànic
  • 6:26 - 6:30
    conegut com a La Revisió
    de la Resistència als Antimicrobians
  • 6:30 - 6:37
    estima que el nombre de víctimes a tot el món
    en aquest moment és de 700.000 morts a l'any .
  • 6:38 - 6:43
    Aquesta és una gran quantitat de morts,
  • 6:43 - 6:46
    I així i tot, les possibilitats són tan bones
    que no us sentiu en perill,
  • 6:46 - 6:49
    imaginau que aquesta gent
    eren pacients hospitalaris
  • 6:49 - 6:51
    en unitats de cures intensives
  • 6:51 - 6:55
    o residents de llars d'ancians
    a prop del final de les seves vides
  • 6:55 - 6:58
    gent les infeccions de la qual
    estan enfora de nosaltres,
  • 6:58 - 7:01
    en situacions amb les que no ens podem
    identificar.
  • 7:02 - 7:06
    El que no pensau,
    ningú de nosaltres ho fa,
  • 7:06 - 7:11
    és que els antibiòtics recolzen
    quasi tota la vida moderna.
  • 7:12 - 7:14
    Si perdem els antibiòtics,
  • 7:14 - 7:15
    aquí teniu el que també perdríem:
  • 7:16 - 7:20
    Primer, qualsevol protecció per a la gent
    amb sistemes immunitaris debilitats...
  • 7:20 - 7:23
    pacients de càncer, pacients amb SIDA,
  • 7:23 - 7:28
    receptors de trasplantaments, bebès prematurs.
  • 7:28 - 7:32
    Després, qualsevol tractament que introdueix
    objectes dins el cos:
  • 7:32 - 7:36
    Stents per infart, bombes per diabetis,
  • 7:36 - 7:40
    diàlisis, pròtesis d'articulacions.
  • 7:40 - 7:44
    Quants baby boomers atlètics necessiten
    nous malucs i genolls?
  • 7:44 - 7:47
    Un estudi recent estima
    que sense antibiòtics,
  • 7:47 - 7:50
    un de cada sis podrien morir.
  • 7:51 - 7:54
    A continuació, probablement podríem
    perdre cirurgia.
  • 7:54 - 7:56
    Moltes operacions estan precedides
  • 7:56 - 7:59
    per dosis profilàctiques d'antibiòtics.
  • 7:59 - 8:01
    Sense aquesta protecció,
  • 8:01 - 8:05
    perdríem la capacitat d'obrir
    els espais ocults del cos.
  • 8:05 - 8:08
    Per tant, no operacions de cor,
  • 8:08 - 8:11
    no biòpsies de pròstata,
  • 8:11 - 8:13
    no cessàries.
  • 8:14 - 8:18
    Hauríem d'aprendre a tenir por d'infeccions
    que ara semblen menors.
  • 8:19 - 8:23
    La faringitis estreptocòccica solia
    causar fall cardíac.
  • 8:23 - 8:25
    Les infeccions de pell conduïen a amputacions.
  • 8:26 - 8:29
    Els parts mataven,
    en els hospitals més nets,
  • 8:29 - 8:31
    almenys una de cada 100 dones.
  • 8:32 - 8:37
    La pneumònia s'emportava tres nens
    de cada 10.
  • 8:37 - 8:39
    Més que qualsevol altra cosa,
  • 8:39 - 8:44
    perdríem la confiança
    amb que vivim les nostres vides diàries.
  • 8:45 - 8:49
    Si sabéssiu que qualsevol lesió
    podria matar-vos,
  • 8:49 - 8:52
    Conduiríeu una moto,
  • 8:52 - 8:56
    baixaríeu una pista d'esquí,
  • 8:56 - 8:59
    pujaríeu una escala per
    penjar els llums de Nadal,
  • 8:59 - 9:03
    deixaríeu que el vostre fill jugués al baseball?
  • 9:04 - 9:07
    Després de tot, la primera persona
    que va rebre penicil·lina
  • 9:07 - 9:11
    un policia britànic que es deia
    Albert Alexander,
  • 9:11 - 9:15
    que estava tan devastat per la infecció
    que el seu cuir cabellut treia pus
  • 9:15 - 9:18
    i els metges li van haver de treure un ull,
  • 9:18 - 9:21
    es va infectar fent una
    cosa molt simple.
  • 9:22 - 9:27
    Caminava pel seu jardí
    i es va rascar la cara amb una espina.
  • 9:29 - 9:32
    El projecte britànic que he comentat
    que estima que les víctimes mundials
  • 9:32 - 9:36
    actualment és de 700.000 morts a l'any
  • 9:36 - 9:43
    també prediu que si no podem
    controlar això per 2050,
  • 9:43 - 9:50
    no massa temps, les víctimes anuals
    seran de 10 milions a l'any.
  • 9:50 - 9:53
    Com hem arribat a aquest punt
  • 9:53 - 9:55
    on el que hem d'esperar
  • 9:55 - 9:58
    són aquests nombres aterridors?
  • 9:58 - 10:03
    La difícil resposta és,
    que ho hem fet nosaltres mateixos.
  • 10:03 - 10:06
    La resistència és un procés
    biològic inevitable,
  • 10:06 - 10:10
    però nosaltres som responsables
    d'haver-la accelerat.
  • 10:10 - 10:14
    Vam fer això malgastant antibiòtics
  • 10:14 - 10:18
    amb una negligència que ara
    ens sembla xocant.
  • 10:19 - 10:23
    La penicil·lina es va vendre
    de forma lliure fins els anys 50.
  • 10:23 - 10:27
    A la majoria del món en desenvolupament
    la majoria dels antibiòtics encara s'hi venen.
  • 10:27 - 10:31
    Als Estats Units, el 50 per cent
  • 10:31 - 10:35
    dels antibiòtics que es donen
    als hospitals són innecessaris.
  • 10:35 - 10:39
    El 45 per cent de les prescripcions
    fetes pels metges a les consultes
  • 10:39 - 10:43
    són per situacions en les que
    els antibiòtics no poden ajudar.
  • 10:45 - 10:47
    I això només és al sistema de salut.
  • 10:47 - 10:52
    En bona part del planeta, la majoria dels animals
    destinats al consum reben antibiòtics cada dia,
  • 10:52 - 10:54
    no per curar malalties,
  • 10:54 - 10:58
    sinó per engreixar-los
    i protegir-los contra
  • 10:58 - 11:02
    les condicions de la granja
    en la que creixen.
  • 11:02 - 11:05
    Als Estats Units, possiblement el 80 per cent
  • 11:05 - 11:12
    dels antibiòtics venuts cada any
    van als animals de granja, no als humans,
  • 11:12 - 11:15
    creant bacteris resistents
    que surten de la granja
  • 11:15 - 11:18
    a través de l'aigua, de la pols,
  • 11:18 - 11:21
    de la carn dels animals.
  • 11:21 - 11:24
    L'aqüicultura també depén dels antibiòtics,
  • 11:24 - 11:26
    particularment en Àsia,
  • 11:26 - 11:29
    i la producció de fruites es basa
    en antibiòtics
  • 11:29 - 11:34
    per protegir pomes, peres,
    cítrics, contra la malaltia.
  • 11:34 - 11:40
    I com els bacteris poden passar
    el seu ADN a altres bacteris
  • 11:40 - 11:45
    com un passatger que entrega una maleta
    en un aeroport,
  • 11:45 - 11:49
    una vegada hem afavorit
    que aquesta resistència existeixi,
  • 11:49 - 11:52
    no es sap cap a on s'estendrà
  • 11:54 - 11:55
    Això era previsible.
  • 11:56 - 11:59
    De fet, va ser predit
  • 11:59 - 12:03
    per n'Alexander Fleming,
    l'home que va descobrir la penicil·lina.
  • 12:03 - 12:07
    Va rebre el premi Nobel
    en 1945 en reconeixement,
  • 12:07 - 12:11
    i en una entrevista poc temps després,
    això és el que va dir:
  • 12:11 - 12:16
    "La persona irreflexiva que jugui
    amb el tractament de penicil·lina
  • 12:16 - 12:19
    és moralment responsable
    de la mort d'un home
  • 12:19 - 12:21
    que mori per infecció
  • 12:21 - 12:24
    amb un organisme resistent a la penicil·lina."
  • 12:24 - 12:28
    Va afegir, "Espero que aquest mal
    es pugui evitar"
  • 12:29 - 12:32
    Podem evitar-lo?
  • 12:32 - 12:36
    Hi ha empreses treballant en
    nous antibiòtics,
  • 12:36 - 12:39
    coses com els superbacteris
    no s'havien vist mai abans
  • 12:39 - 12:42
    Necessitam desesperadament
    aquests nou medicaments
  • 12:42 - 12:44
    i necessitam incentius:
  • 12:44 - 12:47
    subvencions per descobriments,
    patents esteses,
  • 12:47 - 12:53
    premis, per atreure altres empreses
    en la fabricació d'antibiòtics de nou.
  • 12:53 - 12:56
    Però això probablement no serà suficient.
  • 12:56 - 13:00
    Aquí teniu el per què: L'evolució sempre guanya.
  • 13:01 - 13:05
    Els bacteris creen una nova generació
    cada 20 minuts.
  • 13:05 - 13:09
    La química farmacèutica necessita 10 anys
    en disposar d'un nou medicament.
  • 13:09 - 13:12
    Cada vegada que utilitzam un antibiòtic,
  • 13:12 - 13:16
    donam als bacteris milers de milions
    d'oportunitats
  • 13:16 - 13:17
    per rompre el codis
  • 13:17 - 13:20
    de les defenses que hem fabricat.
  • 13:20 - 13:23
    Encara no ha existit mai un medicament
  • 13:23 - 13:25
    que no puguin derrotar.
  • 13:25 - 13:29
    Això és una guerra asimètrica,
  • 13:29 - 13:33
    però podem canviar el resultat.
  • 13:34 - 13:40
    Podríem construir sistemes per recollir dades
    que ens diguin automàticament i específicament,
  • 13:40 - 13:43
    com s'estan utilitzant els antibiòtics.
  • 13:43 - 13:46
    Podríem tenir vigilància
    en els sistemes de comandes de medicaments
  • 13:46 - 13:50
    de manera que cada prescripció
    tingués una segona opinió.
  • 13:50 - 13:56
    Podríem exigir a l'agricultura
    que deixés l'ús d'antibiòtics.
  • 13:56 - 13:59
    Podríem construir sistemes de vigilància
  • 13:59 - 14:04
    que ens digués on apareixeria
    de nou la resistència.
  • 14:04 - 14:06
    Aquestes són les solucions tecnològiques.
  • 14:06 - 14:09
    Probablement tampoc seran suficients,
  • 14:09 - 14:12
    llevat que ajudem.
  • 14:16 - 14:18
    La resistència als antibiòtics és un hàbit.
  • 14:18 - 14:22
    Tots sabem què dur és
    canviar un hàbit.
  • 14:22 - 14:26
    Però com a societat,
    ja hem fet això en el passat.
  • 14:26 - 14:30
    La gent solia llençar les escombraries
    als carrers,
  • 14:30 - 14:32
    no solia posar-se els cinturons de securetat,
  • 14:32 - 14:36
    solia fumar dintre dels edificis públics.
  • 14:36 - 14:39
    Ja no feim aquestes coses.
  • 14:39 - 14:41
    No embrutam el medi ambient
  • 14:41 - 14:45
    o ens cercam accidents devastadors
  • 14:45 - 14:48
    o exposam als demés
    a la possibilitat de tenir càncer,
  • 14:48 - 14:51
    perquè decidírem que aquestes coses
    eren cares,
  • 14:51 - 14:55
    destructives, no eren del nostre interés.
  • 14:56 - 14:59
    Canviàrem les normes socials.
  • 14:59 - 15:03
    També podríem canviar les normes socials
    sobre l'ús dels antibiòtics.
  • 15:05 - 15:08
    Sé que l'escalada de
    resistència als antibiòtics
  • 15:08 - 15:10
    sembla aclaparadora,
  • 15:10 - 15:13
    però si heu comprat
    una bombeta fluorescent
  • 15:13 - 15:16
    perquè estàveu preocupats
    pel canvi climàtic,
  • 15:16 - 15:19
    o llegiu l'etiqueta d'una capsa de galetes
  • 15:19 - 15:23
    perquè pensau en
    la desforestació a causa de l'oli de palma,
  • 15:23 - 15:26
    ja sabeu el que es sent
  • 15:26 - 15:31
    en donar un petit pas per fer front a
    un problema aclaparador.
  • 15:32 - 15:36
    També podríem fer aquestes passes
    per l'ús dels antibiòtics.
  • 15:36 - 15:44
    Podríem renunciar a donar un antibiòtic
    si no estam segurs que és el correcte.
  • 15:44 - 15:51
    Podríem deixar d'insistir en una recepta
    per a la infecció d'orella del nostre fill
  • 15:51 - 15:52
    abans d'estar segurs del que la va causar.
  • 15:54 - 15:57
    Podríem demanar a cada restaurant,
  • 15:57 - 15:59
    a cada supermercat,
  • 15:59 - 16:00
    d'on procedeix la seva carn.
  • 16:01 - 16:03
    Ens podríem prometre entre sí
  • 16:03 - 16:07
    no tornar a comprar pollastre
    o gambetes o fruita
  • 16:07 - 16:10
    criades amb un ús rutinari d'antibiòtics,
  • 16:10 - 16:12
    i si feim aquestes coses,
  • 16:12 - 16:17
    podríem alentir l'arribada
    del món post-antibiòtic.
  • 16:18 - 16:22
    Però hem de fer això prest.
  • 16:22 - 16:26
    La penicil·lina començà
    l'era dels antibiòtics en 143.
  • 16:26 - 16:32
    En 70 anys, hem caminat
    fins al límit del desastre.
  • 16:32 - 16:35
    No tindrem 70 anys
  • 16:35 - 16:38
    per trobar el camí de tornada de nou.
  • 16:39 - 16:40
    Moltes gràcies.
  • 16:41 - 16:47
    (Aplaudiments)
Title:
Què feim quan els antibiòtics ja no funcionin ?
Speaker:
Maryn McKenna
Description:

La penicil·lina ho va canviar tot. Infeccions que abans havien matat de sobte es curaven ràpidament. No obstant això, com ens diu Maryn McKenna en aquesta xerrada alliçonadora, hem desaprofitat els avantatges oferts per aquest i posteriors antibiòtics. Els bacteris resistents als medicaments signifiquen que estam entrant en un món post-antibiòtics...i no serà bonic.
Hi ha, però ,coses que podem fer... si començam ara mateix.
more » « less
Video Language:
English
Team:
closed TED
Project:
TEDTalks
Duration:
16:59

Catalan subtitles

Revisions

Our website uses cookies for analysis purposes.