< Return to Video

El feliç secret per a una feina millor

  • 0:00 - 0:03
    Quan jo tenia set anys i la meva germana cinc
  • 0:03 - 0:06
    jugàvem damunt d'una llitera.
  • 0:06 - 0:08
    Llavors jo tenia dos anys més que la meva germana
  • 0:08 - 0:10
    bé, encara en tinc dos més
  • 0:13 - 0:14
    però llavors això suposava que ella havia que fer el que jo volgués,
  • 0:14 - 0:16
    i jo volia jugar a la guerra.
  • 0:16 - 0:18
    Així que estàvem damunt de la nostra llitera.
  • 0:18 - 0:20
    I en un cantó de la llitera,
  • 0:20 - 0:22
    jo havia posat tots els meus soldats G.I. Joe i les seves armes.
  • 0:22 - 0:25
    I a l'altre costat hi havien tots els "My little Ponies" de la meva germana
  • 0:25 - 0:27
    preparats per a un atac de cavalleria.
  • 0:27 - 0:29
    Hi ha diferents versions del que realment va passar aquella tarda,
  • 0:29 - 0:32
    però com que avui la meva germana no és aquí,
  • 0:32 - 0:34
    deixeu-me que us expliqui la història real --
  • 0:34 - 0:36
    (Rialles) --
  • 0:36 - 0:38
    que és que la meva germana és una mica patosa.
  • 0:38 - 0:41
    D'alguna manera, sense cap ajuda o empenta del seu germà gran,
  • 0:41 - 0:43
    l'Amy va desaparèixer de sobte de damunt de la llitera
  • 0:43 - 0:45
    i va aterrar al terra de cop.
  • 0:45 - 0:47
    Vaig mirar amb neguit des del cantó llit
  • 0:47 - 0:50
    per veure què n'havia sigut de la meva germana
  • 0:50 - 0:52
    i vaig veure que havia aterrat dolorosament amb mans i genolls,
  • 0:52 - 0:54
    de quatre potes al terra.
  • 0:54 - 0:56
    Estava nerviós perquè els meus pares m'havien encarregat
  • 0:56 - 0:58
    d'assegurar-me que la meva germana i jo
  • 0:58 - 1:01
    juguéssim de la manera mes segura i silenciosa possible.
  • 1:01 - 1:04
    I tenint en compte que ja l'hi havia trencat el braç a l'Amy accidentalment
  • 1:04 - 1:06
    només una setmana abans ...
  • 1:06 - 1:10
    (Rialles)
  • 1:10 - 1:12
    ... heròicament, apartant-la de la trajectòria
  • 1:12 - 1:15
    d'una bala d'un imaginari franctirador,
  • 1:15 - 1:17
    (Rialles)
  • 1:17 - 1:19
    de la qual cosa encara espero que se m'agraeixi,
  • 1:19 - 1:21
    estava intentant tant com podia --
  • 1:21 - 1:23
    ella ni tan sols ho va veure venir --
  • 1:23 - 1:25
    estava intentant tant com podia de comportar-me bé.
  • 1:25 - 1:27
    I vaig veure la cara de la meva germana,
  • 1:27 - 1:29
    amb un gemec de dolor i sofriment i sorpresa
  • 1:29 - 1:31
    que amenaçava en sortir de la seva boca i despertar
  • 1:31 - 1:34
    els meus pares de la llarga migdiada d'hivern en la qual s'havien submergit.
  • 1:34 - 1:36
    Així que vaig fer la única cosa
  • 1:36 - 1:39
    que el meu agitat cervell de set anys podia pensar per evitar aquesta tragèdia.
  • 1:39 - 1:41
    I si teniu nens, ja haureu vist això abans.
  • 1:41 - 1:43
    Vaig dir, "Amy, Amy, espera. No ploris. No ploris."
  • 1:43 - 1:45
    Has vist com has aterrat?
  • 1:45 - 1:48
    Cap humà pot aterrar així a quatre potes.
  • 1:48 - 1:51
    Amy, crec que això vol dir que ets un unicorn.
  • 1:51 - 1:54
    (Rialles)
  • 1:54 - 1:57
    A veure, això era trampa, perquè per ella no hi havia res millor al món
  • 1:57 - 1:59
    que no ser l'Amy, la nena de cinc anys ferida,
  • 1:59 - 2:01
    sino l'Amy l'unicorn especial.
  • 2:01 - 2:04
    Per suposat, aquesta opció no li havia passat mai pel cap abans d'aquell moment.
  • 2:04 - 2:07
    I podies veure com la meva pobre, manipulada germana s'enfrontava a un conflicte,
  • 2:07 - 2:09
    mentre el seu petit cervell intentava dedicar recursos
  • 2:09 - 2:11
    a sentir el dolor i sofriment i sorpresa
  • 2:11 - 2:13
    que acabava d'experimentar,
  • 2:13 - 2:15
    o a contemplar la seva nova identitat d'unicorn.
  • 2:15 - 2:17
    I aquesta última opció és la que va guanyar.
  • 2:17 - 2:19
    En comptes de plorar, en comptes d'abandonar el nostre joc,
  • 2:19 - 2:21
    en comptes de despertar als meus pares,
  • 2:21 - 2:23
    amb totes les consequències negatives que això hauria implicat per a mi,
  • 2:23 - 2:25
    en comptes d'això un somriure va aparèixer al seu rostre.
  • 2:25 - 2:28
    i va pujar altre cop a la llitera amb tota la gràcia d'un petit unicorn ...
  • 2:28 - 2:30
    (Rialles)
  • 2:30 - 2:32
    ... amb una cama trencada.
  • 2:32 - 2:34
    Això que ens vam trobar
  • 2:34 - 2:36
    a la tendra edat de només cinc i set anys --
  • 2:36 - 2:38
    no en teníem ni idea llavors --
  • 2:38 - 2:41
    era quelcom que estaria a l'avantguarda d'una revolució científica
  • 2:41 - 2:44
    que tindria lloc dues dècades més tard en quant a la manera com veiem el cervell humà.
  • 2:44 - 2:47
    Això amb el que ens vam trobar es diu psicologia positiva,
  • 2:47 - 2:49
    i és la raó per la qual soc aquí avui
  • 2:49 - 2:51
    i la raó per la qual em llevo cada matí.
  • 2:51 - 2:53
    Quan vaig començar a parlar d'aquesta recerca
  • 2:53 - 2:55
    fora de l'entorn acadèmic, a empreses i escoles,
  • 2:55 - 2:57
    la primera cosa que em van dir és que
  • 2:57 - 2:59
    mai comencés una xerrada amb un gràfic.
  • 2:59 - 3:01
    La primera cosa que vull fer és començar la meva xerrada amb un gràfic.
  • 3:01 - 3:03
    Aquest gràfic sembla avorrit,
  • 3:03 - 3:05
    però aquest gràfic es la raó per la qual m'il·lusiono i em llevo cada matí.
  • 3:05 - 3:07
    I aquest gràfic ni tan sols signfica res; és informació falsa.
  • 3:07 - 3:09
    El que vam trobar és --
  • 3:09 - 3:13
    (Rialles)
  • 3:13 - 3:16
    Si aconseguís aquestes dades fent un estudi aquí, en aquest espai, estaria encantat,
  • 3:16 - 3:18
    perquè aquí hi ha una tendència molt clara,
  • 3:18 - 3:20
    i això vol dir que es pot publicar,
  • 3:20 - 3:22
    que és el que realment importa.
  • 3:22 - 3:24
    El fet que trobem un punt vermell per sobre de la corba,
  • 3:24 - 3:26
    hi a algun "raro" a la sala --
  • 3:26 - 3:29
    Ja sé jo qui ets, t'he vist abans --
  • 3:29 - 3:31
    no hi ha cap problema.
  • 3:31 - 3:33
    Això no és un problema, com la majoria de vosaltres sabeu,
  • 3:33 - 3:35
    perquè simplement puc esborrar el punt.
  • 3:35 - 3:37
    Puc esborrar el punt perquè està clar que és un error de mesura.
  • 3:37 - 3:39
    I sabem que és un error de mesura
  • 3:39 - 3:42
    perquè m'està fent malbé les dades.
  • 3:42 - 3:44
    Així que una de les primeres coses que ensenyem
  • 3:44 - 3:47
    als cursos d'econòmiques i estadística i negocis i psicologia
  • 3:47 - 3:50
    és com podem eliminar els "raros" de forma estadísticament correcta.
  • 3:50 - 3:52
    Com eliminem els valors extrems
  • 3:52 - 3:54
    per tal de trobar el que encaixa millor?
  • 3:54 - 3:56
    Clar, això és fantàstic si estic intentant esbrinar
  • 3:56 - 3:59
    quantes pastilles pel dolor la majoria de gent s'hauria de prendre -- dues.
  • 3:59 - 4:01
    Però si m'interessa el potencial, si m'interessa el teu potencial,
  • 4:01 - 4:03
    o en la felicitat o productivitat
  • 4:03 - 4:05
    o en l'energia o la creativitat
  • 4:05 - 4:07
    el que estem fent és que creem un culte cap la mitjana a través de la ciència.
  • 4:07 - 4:09
    Si fes una pregunta com ara,
  • 4:09 - 4:11
    "Amb quina rapidesa pot aprendre a llegir un nen en una classe?"
  • 4:11 - 4:13
    els científics canvien la resposta a "Quina és la mitjana de velocitat en que
  • 4:13 - 4:15
    un nen aprèn a llegir en una classe?"
  • 4:15 - 4:17
    i després enfoquem la classe cap a complir amb la mitjana.
  • 4:17 - 4:19
    Ara bé, si tu et trobes per sota d'aquesta corba,
  • 4:19 - 4:21
    llavors els psicòlegs s'entusiasmen,
  • 4:21 - 4:24
    perquè això vol dir que tens depresió o un trastorn,
  • 4:24 - 4:26
    o si pot ser els dos.
  • 4:26 - 4:28
    Esperem que siguin els dos perquè el nostre model de negoci
  • 4:28 - 4:30
    és que entres en una sessió de teràpia amb un problema,
  • 4:30 - 4:32
    volem assegurar-nos que marxaràs sabent que en tens 10,
  • 4:32 - 4:34
    així hauràs de tornar a venir una i altra vegada.
  • 4:34 - 4:36
    Retrocedirem a la teva infància si cal,
  • 4:36 - 4:38
    però el que volem és que al final siguis normal altra vegada.
  • 4:38 - 4:40
    Però normal és estar a la mitja.
  • 4:40 - 4:42
    I el que jo proposo i el que la psicologia positiva proposa
  • 4:42 - 4:44
    és que si estudiem només la mitja,
  • 4:44 - 4:46
    ens quedarem a la mediocritat.
  • 4:46 - 4:48
    Llavors en comptes d'esborrar aquests valors atípics positius,
  • 4:48 - 4:50
    el que jo faig intencionadament és endinsar-me en una població com aquesta
  • 4:50 - 4:52
    i preguntar-me, perquè?
  • 4:52 - 4:54
    Perquè alguns de vosaltres esteu tant per damunt de la corba
  • 4:54 - 4:56
    en quant a la vostra habilitat intel·lectual, habilitat atlètica, habilitat musical,
  • 4:56 - 4:58
    creativitat, nivells energètics,
  • 4:58 - 5:00
    la vostra resistència de cara als reptes, el vostre sentit de l'humor?
  • 5:00 - 5:03
    Sigui el que sigui, en comptes d'esborrar-vos, el que jo vull fer és estudiar-vos.
  • 5:03 - 5:05
    Perquè potser podem recollir informació --
  • 5:05 - 5:07
    no només per pujar a persones cap a la mitjana,
  • 5:07 - 5:10
    sinó també per fer pujar tota la mitjana
  • 5:10 - 5:12
    a les empreses i escoles arreu del món.
  • 5:12 - 5:14
    La raó per la qual aquest gràfic és important per a mi
  • 5:14 - 5:16
    és, quan poso les notícies, sembla que la majoria d'informació
  • 5:16 - 5:18
    no és positiva, de fet, és negativa.
  • 5:18 - 5:21
    La major part va d'assassinats, corrupció, malalties, desastres naturals.
  • 5:21 - 5:23
    I ràpidament, el meu cervell comença a pensar
  • 5:23 - 5:25
    que aquesta és la proporció exacte de negatiu i positiu al món.
  • 5:25 - 5:27
    Això està creant el que s'anomena
  • 5:27 - 5:29
    el síndrome de la facultat de medicina --
  • 5:29 - 5:31
    el qual, si coneixeu a gent que ha estudiat medicina,
  • 5:31 - 5:33
    durant el primer any de carrera,
  • 5:33 - 5:35
    mentre llegeixes en una llista de tots els símptomes i totes les malalties que podrien ocórrer,
  • 5:35 - 5:37
    de cop i volta te'n adones que les tens totes.
  • 5:37 - 5:40
    El meu cunyat es diu Bobo -- això és una altra història diferent.
  • 5:40 - 5:43
    En Bobo es va casar amb l'Amy l'unicorn.
  • 5:43 - 5:46
    En Bobo em va trucar un dia
  • 5:46 - 5:49
    des de la facultat de Medicina de Yale,
  • 5:49 - 5:51
    i en Bobo em va dir, "Shawn, tinc la lepra."
  • 5:51 - 5:53
    (Rialles)
  • 5:53 - 5:55
    La qual cosa, fins i tot a Yale, és extraordinàriament estranya.
  • 5:55 - 5:58
    Però jo no tenia ni idea sobre com consolar al pobre Bobo
  • 5:58 - 6:00
    perquè tot just acabava de superar tota una setmana de menopausa.
  • 6:00 - 6:02
    (Rialles)
  • 6:02 - 6:05
    Sabeu, el que estem descobrint és que no és la realitat que ens forma,
  • 6:05 - 6:08
    sinó l'òptica que el teu cervell fa servir per veure el món que forma la teva realitat.
  • 6:08 - 6:11
    I si podem canviar l'òptica, no només podem canviar la teva felicitat,
  • 6:11 - 6:14
    podem canviar cada resultat educatiu i empresarial al mateix temps.
  • 6:14 - 6:16
    Quan vaig fer la sol·licitud per Harvard, vaig fer-ho com a repte.
  • 6:16 - 6:19
    No m'esperava d'entrar-hi, i la meva família no tenia diners per a la universitat.
  • 6:19 - 6:21
    Quan vaig obtenir una beca militar dues setmanes després, em van deixar anar-hi.
  • 6:21 - 6:24
    De sobte, allò que en principi no era ni tan sols una possibilitat es va fer realitat.
  • 6:24 - 6:27
    Quan vaig arribar-hi, vaig assumir que tots els altres ho veien també com un privilegi,
  • 6:27 - 6:29
    que estarien contents d'estar allà.
  • 6:29 - 6:31
    Fins i tot si estàs dins una classe plena de gent més llesta que tu,
  • 6:31 - 6:33
    estaries content simplement per estar en aquella clase, i així és com jo em sentia.
  • 6:33 - 6:35
    Però el que vaig descobrir allà
  • 6:35 - 6:37
    és, mentre hi ha gent que si que experimenta això,
  • 6:37 - 6:39
    quan em vaig graduar al cap de quatre anys
  • 6:39 - 6:41
    i vaig passar després els següents vuit anys vivint als dormitoris amb els estudiants --
  • 6:41 - 6:44
    Harvard m'ho va demanar, jo no era d'aquell tipus.
  • 6:44 - 6:48
    (Rialles)
  • 6:48 - 6:51
    Treballava per Harvard aconsellant als estudiants durant aquests difícils quatre anys.
  • 6:51 - 6:53
    I el que vaig descobrir durant la meva recerca i ensenyament
  • 6:53 - 6:55
    és que aquells estudiants, encara que haguessin estat contents
  • 6:55 - 6:58
    amb l'èxit principal per haver entrat a la universitat,
  • 6:58 - 7:01
    dues setmanes després els seus cervells no estaven concentrats en el privilegi d'estar allà,
  • 7:01 - 7:03
    ni en filosofia o la física.
  • 7:03 - 7:05
    El seu cervell estava concentrat en la competició, la quantitat de treball,
  • 7:05 - 7:07
    les dificultats, la pressió, les queixes.
  • 7:07 - 7:09
    Quan jo vaig anar-hi per primera vegada, vaig entrar al menjador dels estudiants de primer
  • 7:09 - 7:12
    i és on els meus amics de Waco, Texas, que és on vaig créixer --
  • 7:12 - 7:14
    sé que alguns de vosaltres n'haureu sentit a parlar.
  • 7:14 - 7:16
    Quan ells em venien a visitar, miraven al voltant,
  • 7:16 - 7:18
    i deien, "Aquest menjador sembla tret
  • 7:18 - 7:20
    de Hogwart's de la película de "Harry Potter", i tenien raó.
  • 7:20 - 7:22
    Això és Hogwarts de la película "Harry Potter" i això és Harvard.
  • 7:22 - 7:24
    I davant d'això,
  • 7:24 - 7:26
    em deien, "Shawn, perquè perds el temps estudiant la felicitat a Harvard?
  • 7:26 - 7:28
    De veritat, quina raó tindria un estudiant de Harvard
  • 7:28 - 7:30
    per ser infeliç?"
  • 7:30 - 7:32
    A dins d'aquesta pregunta
  • 7:32 - 7:34
    hi ha la clau per entendre la ciència de la felicitat.
  • 7:34 - 7:36
    Perquè el que aquesta pregunta assumeix
  • 7:36 - 7:39
    és que el món exterior prediu el nivell de la nostra felicitat
  • 7:39 - 7:41
    quan en realitat, si jo ho sé tot sobre el teu món exterior,
  • 7:41 - 7:44
    puc predir només el 10 per cent de la teva felicitat a llarg plaç.
  • 7:44 - 7:46
    90 per cent de la teva felicitat a llarg plaç
  • 7:46 - 7:48
    la prediu no el món exterior,
  • 7:48 - 7:50
    sinó la manera que el teu cervell processa el món.
  • 7:50 - 7:52
    I si la canviem,
  • 7:52 - 7:54
    si canviem la nostra fórmula per a la felicitat i l'èxit,
  • 7:54 - 7:56
    el que podem fer és canviar la manera
  • 7:56 - 7:58
    que després ens permet canviar la realitat.
  • 7:58 - 8:00
    El que hem descobert és que només el 25 per cent de l'èxit en el treball
  • 8:00 - 8:02
    és predit per el coeficient intel·lectual.
  • 8:02 - 8:04
    El 75 per cent de l'èxit
  • 8:04 - 8:07
    està pronosticat per els teus nivells d'optimisme, el suport social
  • 8:07 - 8:10
    i la teva habilitat de veure l'estrès com a un repte en comptes d'una amenaça.
  • 8:10 - 8:13
    Vaig parlar amb un internat a Nova Anglaterra, probablement l'escola més prestigiosa,
  • 8:13 - 8:15
    i van dir, "Si ja ho sabem això.
  • 8:15 - 8:18
    Així que cada any, en comptes de fer classe, tenim una setmana dedicada al benestar.
  • 8:18 - 8:21
    I estem tan emocionats. El dilluns a la night tenim el millor expert del món
  • 8:21 - 8:23
    que ve a parlar sobre depressió adolescent.
  • 8:23 - 8:25
    El dimarts a la nit, violència escolar i bulling.
  • 8:25 - 8:27
    El dimecres a la nit, transtorns alimentaris.
  • 8:27 - 8:29
    El dijous a la nit, el consum de drogues.
  • 8:29 - 8:32
    I el divendres estem intentant decidir si dedicar-lo al sexe sense protecció o a la felicitat."
  • 8:32 - 8:35
    (Rialles)
  • 8:35 - 8:37
    Vaig dir, "Aquest és el típic divendres de la majoria de gent."
  • 8:37 - 8:40
    (Rialles)
  • 8:40 - 8:43
    (Aplaudiment)
  • 8:43 - 8:45
    Estic content que us agradi, però a ells no els va fer cap gràcia.
  • 8:45 - 8:47
    Silenci al telèfon.
  • 8:47 - 8:49
    I dins del silenci, jo vaig dir,"M'agradaria parlar a la vostra escola,
  • 8:49 - 8:52
    però perquè ho sapigueu, això que feu és més una setmana del malestar que no pas del benestar.
  • 8:52 - 8:54
    El que heu fet és subratllar totes les situacions negatives que poden passar,
  • 8:54 - 8:56
    però no heu parlat de les positives.
  • 8:56 - 8:58
    L'absència de malaltia no vol dir bona salut.
  • 8:58 - 9:00
    Així és com arribem a la bona salut:
  • 9:00 - 9:03
    Hem de capgirar la fórmula per a la felicitat i l'èxit.
  • 9:03 - 9:05
    En els últims tres anys, he viatjat a 45 països diferents,
  • 9:05 - 9:07
    treballant amb escoles i companyies
  • 9:07 - 9:09
    enmig d'una crisi econòmica.
  • 9:09 - 9:11
    I el que he vist és que la majoria de companyies i escoles
  • 9:11 - 9:13
    segueixen una fórmula per a l'èxit, que és la següent:
  • 9:13 - 9:15
    Si treballo fort, tindré més èxit.
  • 9:15 - 9:18
    I si tinc més èxit, llavors seré més feliç.
  • 9:18 - 9:20
    I això esta recalcat amb la manera que tenim de pujar als fills, de dirigir,
  • 9:20 - 9:22
    la manera com motivem el nostre comportament.
  • 9:22 - 9:25
    I el problema és que és una manera de fer retrògrada i científicament truncada per a dues raons.
  • 9:25 - 9:28
    Primer, cada vegada que el teu cervell assoleix un objectiu,
  • 9:28 - 9:30
    acabes de canviar el que per tu significa tenir èxit.
  • 9:30 - 9:32
    Treus bones notes, però vols treure encara millors notes,
  • 9:32 - 9:34
    entres a una bona escola i després entres a una escola encara millor,
  • 9:34 - 9:36
    tens una bona feina, doncs ara has d'aconseguir una feina encara millor,
  • 9:36 - 9:38
    arribes a la teva meta, canviem la meta.
  • 9:38 - 9:41
    I si la felicitat es troba a l'altra banda de l'èxit, el teu cervell mai hi arriba.
  • 9:41 - 9:43
    El que hem estat fent és apartar la felicitat
  • 9:43 - 9:46
    per sobre l'horitzó cognitiu de la societat.
  • 9:46 - 9:48
    I això passa perquè ens pensem que hem de tenir èxit,
  • 9:48 - 9:50
    i després serem feliços.
  • 9:50 - 9:52
    Però realment el problema és que els nostres cervells funcionen al revés.
  • 9:52 - 9:55
    Si elevem el nivell de positivitat d'algú en el present,
  • 9:55 - 9:58
    llavors el seu cervell experiencia el que ara anomenem un avantatge de felicitat,
  • 9:58 - 10:00
    que es refereix a que el cervell positiu
  • 10:00 - 10:02
    rendeix molt millor
  • 10:02 - 10:04
    del que ho fa un de negatiu, neutral o estressat.
  • 10:04 - 10:07
    La intel·ligència augmenta, la creativitat augmenta, els nivells energètics augmenten.
  • 10:07 - 10:09
    De fet, el que hem après
  • 10:09 - 10:11
    és que tots els resultats relacionats amb els negocis milloren.
  • 10:11 - 10:13
    El cervell positiu és un 31% més productiu
  • 10:13 - 10:16
    que el cervell negatiu, neutral o estressat.
  • 10:16 - 10:18
    Ets un 37% per cent millor venedor.
  • 10:18 - 10:20
    Els metges són un 19 %per cent més ràpids, més precisos
  • 10:20 - 10:22
    quan es tracta de determinar el diagnòstic
  • 10:22 - 10:24
    quan s'és positiu en comptes de negatiu, neutral o sota pressió.
  • 10:24 - 10:26
    Això vol dir que podem invertir la fórmula.
  • 10:26 - 10:29
    Si podem trobar la manera d'esdevenir més positius en el present,
  • 10:29 - 10:31
    llavors els nostres cervells funcionen encara amb més èxit
  • 10:31 - 10:34
    ja que som capaços de treballar més i més ràpid, i de manera més intel·ligent.
  • 10:34 - 10:37
    El que necessitem fer és invertir aquesta fórmula
  • 10:37 - 10:39
    per tal de començar a veure del que són capaços els nostres cervells.
  • 10:39 - 10:42
    Perquè la dopamina, que inunda el teu sistema quan estàs positiu,
  • 10:42 - 10:43
    té dues funcions.
  • 10:43 - 10:45
    No només et fa més content,
  • 10:45 - 10:47
    també engega tots els centres d'aprenentatge al cervell
  • 10:47 - 10:50
    i et permet adaptar-te al món de manera diferent.
  • 10:50 - 10:52
    Hem vist que hi ha maneres amb les que pots entrenar el teu cervell
  • 10:52 - 10:54
    per tal de ser més positiu.
  • 10:54 - 10:57
    En només dos minuts al dia durant 21 dies consecutius,
  • 10:57 - 10:59
    realment podem reprogramar el cervell,
  • 10:59 - 11:01
    permetent-li de treballar
  • 11:01 - 11:03
    de manera més optimista i amb més èxit.
  • 11:03 - 11:05
    Hem fet tot aquesta recerca
  • 11:05 - 11:07
    a cada companyia amb la què he treballat,
  • 11:07 - 11:10
    fent que escriguin tres coses per les que donen gràcies
  • 11:10 - 11:12
    durant 21 dies consecutius, tres coses noves cada dia.
  • 11:12 - 11:13
    I al final,
  • 11:13 - 11:15
    els seus cervells comencen a quedar-se amb ls pauta
  • 11:15 - 11:18
    d'escanejar el món sense buscar les coses negatives sinó les positives primer.
  • 11:18 - 11:20
    Escriure sobre una experiència positiva que has tingut en les últimes 24 hores
  • 11:20 - 11:22
    li permet al teu cervell de reviure-la.
  • 11:22 - 11:25
    L'exercisi li ensenya al cervell que el teu comportament és important.
  • 11:25 - 11:27
    Hem observat que la meditació li permet al cervell
  • 11:27 - 11:30
    superar el dèficit d'atenció i hiperactivitat que hem estat creant
  • 11:30 - 11:32
    quan intentem fer més d'una tasca a la vegada
  • 11:32 - 11:35
    i li permet al cervell concentrar-se en la tasca actual.
  • 11:35 - 11:37
    I finalment, els actes d'amabilitat aleatoris són actes d'amabilitat conscients.
  • 11:37 - 11:39
    Fem que la gent, quan obren el seu correu,
  • 11:39 - 11:41
    escriguin un email positiu
  • 11:41 - 11:43
    elogiant o donant gràcies a algú en la seva xarxa de suport social.
  • 11:43 - 11:45
    I fent aquestes activitats
  • 11:45 - 11:47
    i entrenant el teu cervell tal i com entrenem els nostres cervells,
  • 11:47 - 11:50
    hem descobert que podem invertir la fórmula per a la felicitat i l'èxit,
  • 11:50 - 11:53
    i al fer això, no només crear onades de positivitat,
  • 11:53 - 11:55
    també crear una revolució real.
  • 11:55 - 11:57
    Moltíssimes gràcies.
  • 11:57 - 12:00
    (Aplaudiments)
Title:
El feliç secret per a una feina millor
Speaker:
Shawn Achor
Description:

Creiem que hem de treballar per ser feliços, però podria ser que fos al revés? En aquesta xerrada àgil i entretinguda de TEDxBloomington, el psicòleg Shawn Achor proposa que és la felicitat la que inspira la productivitat.

more » « less
Video Language:
English
Team:
closed TED
Project:
TEDTalks
Duration:
12:00

Catalan subtitles

Revisions