-
Totes les vacunes COVID en desenvolupament
-
intenten induir immunitat contra el virus de SARS-Cov-2
-
a traves de l’estimulació d’una resposta immunitària contra un antígen,
-
generalment la proteïna “spike” que es troba a la superfície del virus.
-
VACUNES VIRUS SENCER
-
Algunes vacunes tradicionals aconsegueixen aquest objectiu
-
modificant el virus per enfeblir-lo o inactivar-lo.
-
Així, quan s’introdueix al cos,
-
es genera una resposta immunitària contra l’antigen
-
sense que el virus causi malaltia.
-
Quan el sistema immunitari entra en contacte amb el virus enfeblit,
-
les seves defenses innates,
-
fan una primera línea de defensa que
-
ataca el virus o les cel.lules infectades.
-
Durant aquest procés, cel.lules especialitzades prenen nota de l’antigen específic
-
i activen el sistema immunitari perquè produeixi cel.lules i anticossos
-
que poden respondre ràpidament contra aquestes proteïnes.
-
Així, la propera vegada que la persona s’exposa al mateix virus,
-
el sistema immunitari està llest per lluitar contra ell.
-
VACUNES SUBUNITAT DE PROTEÏNA
-
En comptes de fer servir virus sencer,
-
una altra manera d’induir immunitat consisteix en fer servir fragments del virus,
-
com les proteïnes “spike”.
-
Aquestes vacunes de subunitat
-
tenen l’avantatge de ser relativament fàcils i barates de produir
-
i no poden causar la malaltia
-
perquè aquests fragments no poden infectar cel.lules.
-
Per altra banda, aquests fragments son reconeguts amb menys eficiència per cel.lules del sistema immunitari,
-
que estan entrenades per atacar ce.lules infectades,
-
i per tant solen induir una resposta immunitària mes feble.
-
Degut a això,
-
les vacunes de subunitats inclouen agents químics anomenats adjuvants,
-
que estimulen una resposta immunitària mes forta
-
i solen requerir dosis addicionals de la vacuna.
-
No totes les vacunes estan dissenyades perquè introdueixin antígens al cos.
-
Algunes vacunes fan servir les pròpies cel.lules del pacient
-
per crear els antígens.
-
Exemples d’aquestes vacunes inclouen vacunes de vectors virals i vacunes d’ARN missatger.
-
En tots dos casos, l’objectiu es fer entrar un petit fragment del codi genètic
-
del patogen,
-
En aquest cas el virus de SARS-Cov-2 que causa COVID19,
-
a dins de les cel.lules del pacient.
-
Fent servir la maquinaria de l pròpia cel.lula,
-
aquestes vacunes copien els mecanismes de reproducció viral
-
utilitzats durant la infecció natural.
-
En comptes de crear còpies del virus, però,
-
les cel.lules només produeixen molt d’antigen
-
que normalment indueix una resposta immunitària robusta.
-
VACUNES VECTOR VIRAL
-
Les vacunes de vectors virals aconsegueixen aixo
-
insertant el codi genètic de l’antigen en un virus innocu,
-
que actua com un cavall de Troja
-
fent entrar la informació a la cel.lula sense causar malaltia.
-
Les vacunes de vectors virals poden ser difícils de crear,
-
però indueixen respostes immunitaries fortes
-
sense la necessitat d’adjuvants.
-
A mes, en teoria, un vector viral es pot fer servir per entregar codi genètic
-
de molts antígens diferents,
-
la qual cosa pot accelerar el desenvolupament de vacunes.
-
VACUNES d’ACIDS NUCLEICS
-
Les vacunes d’àcids nucleics, com les vacunes d’ARN missatger o ADN,
-
també es basen en insertar material genètic a dins de cel.lules per generar antígens.
-
En comptes d’utilitzar virus per entregar el material genètic,
-
aquestes vacunes fan servir una estratègia mes directe,
-
enganxant-lo a una mol.lecula,
-
o forçant-lo cap endins amb una “pistola”.
-
-
Aquestes vacunes polen ser ràpides i barates de produir,
-
però son una tecnologia relativament nova.
-
Amb centenars de vacunes contra COVID-19 en desenvolupament,
-
es possible que una combinació de mètodes sigui necessària
-
per aturar la disseminació global del virus
-
i acabar la pandèmia.
-
Subtítols per Mireia Guerau de Arellano V.
Amplifying Voices
