Chapter 01 - The Metamorphosis by Franz Kafka

Chapter 1. Classic Literature VideoBook with synchronized text, interactive transcript, and closed captions in multiple languages. Audio courtesy of Librivox. Read by David Barnes.

Playlist for The Metamorphosis by Franz Kafka: http://www.youtube.com/playlist?list=PL7A6D6EEC645742AC

The Metamorphosis free audiobook at Librivox: http://librivox.org/the-metamorphosis-by-franz-kafka/

The Metamorphosis free eBook at Project Gutenberg: http://www.gutenberg.org/ebooks/5200

The Metamorphosis at Wikipedia: http://en.wikipedia.org/wiki/The_Metamorphosis

View a list of all our videobooks: http://www.ccprose.com/booklist

CAPÍTOL I.

Un matí, Gregor Samsa es desperta d'un somni inquiet, va descobrir que en

llit, s'havia transformat en un insecte monstruós Vermina.

Es va ficar en la seva armadura de duresa cap enrere i va veure, com ell va aixecar el cap una mica, el marró,

abdomen arquejat dividit en rígides com les seccions de proa.

Des d'aquesta altura de la manta, gairebé llest per lliscar per complet, no podia

romandre en el lloc.

Les seves cames nombroses, llastimosament prima en comparació amb la resta de la seva

circumferència, parpellejar sense poder fer res davant els seus ulls.

"El que em va passar a mi", va pensar.

No era un somni. La seva habitació, una sala adequada per a un ésser humà,

només una mica massa petita, estava en silenci entre les quatre parets conegudes.

Per sobre de la taula, en la que un conjunt de desempaquetat dels productes de tela de la mostra es va estendre

a - Samsa era viatjant de comerç - penjat la imatge que havia tallat d'un

revista il.lustrada fa poc i situat en un bonic marc daurat.

Era una foto d'una dona amb un barret de pell i una boa de pell.

Va seure dret allà, aixecant en el sentit que l'espectador un maniguet de pell sòlida

en què el seu avantbraç sencer havia desaparegut.

Mirada de Gregor es va tornar cap a la finestra.

El clima lúgubre - les gotes de pluja queien audible cap avall a la finestra de metall

lleixa - ho va fer bé trist.

"Per què no puc seguir dormint una mica més de temps i oblidar-se de tot això

bogeria ", va pensar.

Però això era totalment impracticable, perquè estava acostumat a dormir sobre el seu costat dret, i

en el seu estat actual no podia entrar en aquesta posició.

No importa el dur que es va llançar sobre el seu costat dret, que sempre roda una altra vegada en

la seva esquena.

Deu haver provat centenars de vegades, tancant els ulls perquè no hi hagués

per veure les cames es retorçava, i permetre només quan va començar a sentir un dolor lleu, sord en

al seu costat que mai havia sentit abans.

"Oh Déu", va pensar, "el que és un treball exigent que he triat!

Dia rere dia, a la carretera.

L'estrès de la venda són molt més grans que el treball que es realitza a l'oficina central, i,

A més d'això, he de fer front als problemes dels viatges, les preocupacions

sobre les connexions de tren, irregular mal

aliments, les relacions humanes temporals i en constant canvi, que no provenen de

el cor. Al diable amb tot! "

Va sentir un lleuger picor a la part superior del seu abdomen.

A poc a poc s'insereix a l'esquena prop del pal del llit perquè pogués aixecar el seu

el cap amb més facilitat, que es troba la part picor, que va ser cobert en la seva totalitat amb petits blancs

places - que no sabia què fer amb ells i volia sentir el lloc amb una cama.

No obstant això, es va retractar de seguida, per al contacte es sentia com un gerro d'aigua freda en tot

ell.

Va lliscar de nou en la seva posició anterior.

"Això de llevar d'hora", va pensar, "fa que un home bastant idiota.

Un home ha de tenir el seu somni.

Altres viatgers viuen com dones de l'harem.

Per exemple, quan torno a la posada en el transcurs del matí per escriure

a les ordres necessàries, aquests senyors són només de seure a esmorzar.

Si jo fos a tractar que amb el meu cap, m'agradaria ser expulsat a l'acte.

Però, qui sap si no podria ser realment bo per a mi?

Si no es va contenir per l'amor dels meus pares, m'han deixat de fumar fa anys.

Jo he anat al cap i li va dir el que jo crec des del fons del meu

del cor.

S'hauria caigut la dreta de l'escriptori! El estrany que és seure en aquesta taula de treball i

parlar fins l'empleat d'aquí dalt.

El cap té problemes d'audició, de manera que l'empleat ha de accelerar bastant a prop d'ell.

De tota manera, no he renunciat per complet aquesta esperança encara.

Quan he de ajuntar els diners per pagar el deute dels meus pares per a ell - que ha de prendre

cinc o sis anys - I'll fer-ho amb seguretat.

Llavors vaig a fer el gran salt.

En qualsevol cas, ara he de aixecar-me. El meu tren surt a les cinc. "

Va mirar l'alarma del rellotge marcant distància de la còmoda.

"Déu meu!", Va pensar.

Va ser dos quarts de set i les mans s'anaven tranquil.lament en.

Eren més de mitja hora, ja gairebé la quarta part de.

Podria l'alarma no han aconseguit l'anell?

Es veia des del llit que estava configurat correctament per a les quatre.

Sens dubte, havia sonat. Sí, però era possible a través del somni

que el soroll que va fer tremolar els mobles?

Ara, és cert que no havia dormit tranquilament, però és evident que s'havia ficat al llit encara més profundament.

Però, què ha de fer ara? El proper tren a l'esquerra en set.

Per atrapar a aquest, que hauria d'anar en massa.

La col.lecció de mostres no es va omplir fins ara, i realment no es sentia particularment

fresc i actiu.

I tot i que ell va agafar el tren, no s'evita un cop-amb el cap,

perquè el noi dels encàrrecs que l'empresa ha esperat per al tren de les cinc i

informar de la notícia de la seva absència fa molt de temps.

Va ser seguidor del cap, sense columna vertebral o de la intel.ligència.

Doncs bé, el que si denunciava els malalts?

Però això seria molt vergonyós i sospitós, ja que durant els seus cinc

anys de servei Gregor no havia estat malalt ni una sola vegada.

El cap segurament vénen amb el metge de la companyia d'assegurances de salut

i li retret als seus pares pel seu fill gandul i curtes totes les objeccions amb

el metge segur sobre això; per a ell

tots estaven completament sans, però molt vague sobre el treball.

I, a més, que el metge, en aquest cas totalment equivocat?

A part d'una somnolència excessiva en realitat després d'un somni llarg, Gregor, de fet, es va sentir

molt bé i fins i tot tenia una gana molt fort.

Mentre pensava tot això una altra vegada en el major compromís, sense ser capaç de fer

la decisió de aixecar-se del llit - el rellotge d'alarma s'indica amb exactitud cuarto

set - es va sentir un cop a la porta de la cura de la capçalera del llit.

"Gregor", va dir una veu - que era la seva mare - "que és set menys quart.

No vol estar en el seu camí? "

La suau veu! Gregor es va espantar quan va sentir la seva veu

respondre.

Es tractava clarament i sense cap dubte la seva veu abans, però en ell es barregen, com si

des de baix, un xiscle incontenible dolorosa, que va deixar les paraules de manera positiva

diferents només en el primer moment i

distorsionada a la reverberació, de manera que no se sabia si s'havia sentit

correctament.

Gregor volia respondre en detall i explicar tot, però en aquests

circumstàncies que es va limitar a dir: "Sí, sí, gràcies mare.

M'estic posant immediatament. "

A causa de la porta de fusta que el canvi en la veu de Gregorio no va ser realment notable

fora, pel que la seva mare es va calmar amb aquesta explicació i arrossegant els peus.

No obstant això, com a resultat de la conversa, els membres de la família

va adonar que Gregor va ser inesperadament encara a casa, i ja era el seu pare

trucant a la porta d'una banda, dèbilment, però amb el puny.

"Gregor, Gregor", va cridar, "què està passant?"

I, després d'un curt temps, va instar de nou amb una veu profunda: "Gregor"

Gregor! "A la porta de l'altre banda, però, la seva germana

va colpejar suaument.

"Gregor? Et trobes bé?

Necessites alguna cosa? ", Dirigida Gregor respostes en ambdues direccions,

"Vaig a estar a punt de seguida."

Va fer un esforç amb l'articulació més acurada i mitjançant la inserció de pauses llargues

entre les paraules individuals per eliminar tot el notable de la seva veu.

El seu pare va tornar al seu esmorzar.

No obstant això, la germana va murmurar: "Gregor, obre la porta - t'ho prego."

Gregor no tenia cap intenció d'obrir la porta, però es va felicitar per la seva

precaució, adquirit de viatjar, de bloquejar totes les portes durant la nit, fins i tot en

casa seva.

Primer va voler posar-se dret en silenci i sense pertorbacions, vestir-se, sobretot, han

esmorzar, i només llavors estudiar altres mesures, per - es va adonar d'això clarament - per

les coses pensant en el llit que no arribaria a una conclusió raonable.

Va recordar que ja havia sentit sovint un dolor lleu o d'un altre tipus al llit, potser

el resultat d'una posició incòmoda mentida, que més tard va resultar ser purament

imaginària quan es va posar dret, i va ser ell

ansiós per veure com les seves fantasies presents a poc a poc es dissiparia.

Que el canvi en la seva veu no era més que el començament d'un refredament real, una

malalties professionals dels viatjants de comerç, no de la que tenia el

dubte.

Va ser molt fàcil fer fora un costat de la manta.

Ell només havia de empènyer una mica, i va caure per si mateix.

Però per continuar va ser difícil, sobretot perquè ell era tan inusualment àmplia.

Que necessitava els braços i mans per empènyer en posició vertical.

En lloc d'aquests, però, hi havia moltes branques petites només que es mou sense parar

amb moviments molt diferents i que, a més, va ser incapaç de controlar.

Si volia doblar un d'ells, llavors va ser el primer a estendre, i si

finalment va tenir èxit fent el que volia amb aquesta part, mentrestant tots els altres,

si es deixa lliure, es va traslladar al voltant d'una agitació excessivament doloroses.

"Però no ha de quedar al llit inútilment", va dir Gregor a si mateix.

Al principi volia aixecar-se del llit amb la part inferior del seu cos, però aquesta menor

part - que, per cert, no havia vist encara i que a ell tampoc va poder

imatge clara - va demostrar ser massa difícil de moure.

L'intent va ser tan lentament.

Quan, després d'haver arribat a ser gairebé frenètica, que finalment es va llançar cap endavant amb totes les seves

la força i sense pensar-ho, va triar a la seva adreça incorrecta, i es va colpejar la part inferior

pota del llit dura.

El violent dolor que sentia li va revelar que la part inferior del seu cos era al

moment, probablement, el més sensible.

Per tant, va tractar d'arribar a la part superior del cos de la primera llit i va tornar el cap amb cura

cap a la vora del llit.

Ho va fer per fer-ho fàcilment, i malgrat la seva amplada i el pes de la seva massa corporal en

passat lentament seguit el gir del cap.

Però quan finalment va aixecar el cap fora del llit a l'aire lliure, es va convertir en ansietat

sobre d'avançar més enllà d'aquesta manera, ja que si es va permetre

finalment a caure per aquest procés,

seria necessari un miracle per evitar que el cap de patir una lesió.

I sigui com sigui no ha de perdre la consciència en aquest moment.

Va preferir quedar-se al llit.

No obstant això, després d'un esforç similar, mentre hi era de nou, amb un sospir, com abans, i

un cop més va veure als seus membres petits que lluitaven entre si, en tot cas pitjor que abans,

i no veig cap possibilitat d'imposar silenci

i l'ordre en aquest moviment arbitrari, es va dir una altra que no podia

possiblement romandre en llit i que podria ser el més raonable per al sacrifici

sobretot si hi ha la més mínima

esperança d'aconseguir el mateix del llit en el procés.

En el mateix moment, però, no es va oblidar de recordar-se a si mateix de tant en tant

el fet que la calma - de fet el més tranquil - reflexió podria ser millor que la majoria dels

confondre les decisions.

En aquests moments, ell va dirigir la seva mirada amb la major precisió que va poder cap a la finestra,

però malauradament hi va haver poca alegria confiança que es tenia de fer una ullada a

la boira del matí, que ocultava fins i tot l'altre costat de l'estret carrer.

"Ja és set," va dir a si mateix en l'última vaga de l'alarma

rellotge ", ia les set i encara com una boira."

I per una mica més de temps es va quedar en silenci amb la respiració feble, com si

esperant que les condicions normals i naturals per tornar a emergir de la completa quietud.

Però després es va dir a si mateix, "abans que passi un set i quart, sigui quina sigui

passa que ha d'estar completament fora del llit.

A més, per llavors algú de l'oficina s'arriba a preguntar per mi, perquè

l'oficina s'obrirà abans de les set ".

I ell va fer un esforç llavors per al rock de la seva longitud de cos sencer del llit amb un

moviment uniforme.

Si es va deixar caure del llit d'aquesta manera, el cap, que en el curs de

la caiguda tenia la intenció d'aixecar bruscament, probablement seguiria sent il.lès.

La seva esquena semblava ser fort, res realment anava a succeir que, com a resultat de la

tardor.

El seu major reserva era una preocupació sobre el soroll que la caiguda ha de crear

i que serien despertar, si no por, almenys preocupació per l'altre

costat de totes les portes.

No obstant això, havia de ser jutjat.

Quan Gregorio es trobava en procés d'aixecar el mateix mitjà del llit - el nou mètode va ser

més d'un joc que un esforç, que necessitava només per al rock amb un ritme constant - que

li va pegar tan fàcil tot això seria si algú anés a anar a ajudar.

Dues persones fortes - pensava en el seu pare i de la criada - hauria estat molt

suficients.

Ells només han hagut d'empènyer als seus braços a l'esquena arquejada per treure'l de la

llit, ajupir amb la seva càrrega, i llavors només a exercitar la paciència i la cura que

completar la volta a terra, on

les seves cames diminutes llavors, esperava, adquireixen un propòsit.

Ara, a part del fet que les portes estaven tancades amb clau, en cas que realment truqui

a la recerca d'ajuda?

Malgrat tot el seu dolor, no va poder reprimir un somriure en aquesta idea.

Havia arribat ja al punt en què, pel rock amb més força, va mantenir la seva

equilibri amb dificultat, i molt aviat, finalment haurà de decidir, en el

cinc minuts que es un quart de.

Llavors hi havia un anell a la porta de l'apartament.

"És algú de l'oficina," va dir a si mateix, i es va quedar paralitzat gairebé al mateix temps la seva

branques petites només ballava al voltant de tot el més ràpid.

Per un moment tot va quedar quiet.

"Ells no s'estan obrint", va dir Gregor a si mateix, atrapat en una esperança absurda.

Però, és clar, llavors, com de costum, la criada amb el seu pas ferm es va dirigir a la porta

i es va obrir.

Gregor necessitava escoltar només la primera paraula de salutació al visitant a reconèixer

immediatament de qui es tractava, el mateix director.

Per què va ser Gregorio l'únic condemnat a treballar en una empresa on, gens ni mica

lapse, algú immediatament va atreure la major sospita?

Si tots els empleats després col.lectivament, tots i cada un, canalles?

Entre ells es trobava allà, llavors cap persona veritablement devota que, si no s'utilitzen només una

parell d'hores al matí per al treball d'oficina, que es tornen anormals de mals de

consciència i realment estar en cap estat de aixecar-se del llit?

Era realment no prou com perquè un aprenent de realitzar consultes, en cas de

qüestionar tan sols era necessari?

Cal que el mateix director de venir, i en el procés cal demostrar que la

innocents de la família s'assabenta que la investigació d'aquest sospitós

circumstància podria ser confiada només a la intel.ligència del director?

I més com a conseqüència de l'estat excitat en què aquesta idea ja que com Gregor

resultat d'una decisió real, es va tornar amb totes les seves forces fora del llit.

Hi va haver un soroll sord, però no és un accident real.

La caiguda va ser absorbida en part per la catifa i, a més, la seva esquena estava més

elàstica que Gregor havia pensat.

Per aquesta raó, el soroll sord no era tan visible.

Però ell no havia tingut el cap en alt amb el suficient cura i l'havia colpejat.

Va tornar el cap, irritat i amb dolor, i ho va fregar sobre la catifa.

"Alguna cosa ha caigut allà", va dir el gerent a l'habitació contigua a l'esquerra.

Gregor va intentar imaginar-se a si mateix si hi ha alguna cosa similar al que estava passant

avui li podria haver passat també en algun moment amb el gerent.

Si més no calia admetre la possibilitat de tal cosa.

No obstant això, com per donar una resposta aproximada a aquesta pregunta, el gerent d'ara, amb una

grinyol de les seves botes enllustrades, va donar uns passos determinats en l'habitació del costat.

Des de l'habitació contigua a la dreta de la germana parlava en veu baixa per informar Gregor:

"Gregorio, el gerent és aquí." "Jo sé", va dir Gregor a si mateix.

Però no es va atrevir a fer la seva veu prou alta perquè la seva germana podia sentir.

"Gregor", diu ara que el seu pare des de l'habitació veïna a l'esquerra ", el Sr Gerent

ha vingut i es pregunta per què no s'han deixat en el primer tren.

No sabem el que hem de dir-li.

A més, ell també vol parlar amb vostè personalment.

Així que si us plau, obriu la porta. Que serà prou bo per perdonar el desordre

a la seva habitació. "

Enmig de tot això, el gerent va trucar a terme d'una manera amistosa, "Bones

dia, senyor Samsa ".

"No està bé", va dir la seva mare amb el gerent, mentre el seu pare seguia parlant

a la porta: "No és així, cregui, senyor director.

En cas contrari com Gregor es perdi un tren?

El jove no té res al cap a excepció de negocis.

Estic gairebé enfadat que mai surt de nit.

Ara que ha estat a la ciutat vuit dies, però ell ha estat a casa totes les nits.

S'asseu amb nosaltres a la taula i llegeix tranquil.lament el diari o els estudis del seu viatge

horaris.

Es tracta d'un bé una diversió per a ell a ocupar-se amb calats.

Per exemple, tallar un petit cos en el transcurs de dues o tres nits.

Us sorprendrà del bonic que és.

Està penjat just dins de l'habitació. Vostè ho veurà tot seguit, tan aviat com sigui

Gregor s'obre la porta. De tota manera, estic feliç de que estiguis aquí, senyor

Manager.

Per nosaltres mateixos, mai hauria fet Gregor obrir la porta.

És tan tossut, i certament no és així, encara que va negar que aquesta

al matí. "

"Me'n vaig de seguida", va dir Gregor lenta i deliberadament i no es va moure, pel que no

perdre una paraula de la conversa.

"La meva estimada senyora, jo no puc explicar-me a mi mateix d'una altra manera", va dir el gerent;

"Espero que sigui res greu.

D'altra banda, també he de dir que la gent de negocis, per sort o per desgràcia,

No obstant això es miri, molt sovint, simplement han de superar una lleugera indisposició per

raons de negocis. "

"Llavors, ¿pot el gerent de venir a veure ara?" Preguntar al seu pare amb impaciència i

va colpejar una vegada més a la porta. "No," va dir Gregor.

A l'habitació contigua a l'esquerra un silenci dolorós descendents.

A l'habitació contigua a la dreta de la germana va començar a plorar.

Per què no anar a la seva germana als altres?

Probablement havia arribat només fins ara fora del llit i ni tan sols havia començat a vestir-

però. Llavors per què plorava?

Perquè no s'aixecava i no permetre que l'administrador de, perquè estava en

perill de perdre la seva posició, i perquè llavors el seu cap es teixó seus pares un cop

de nou amb les velles demandes?

Probablement aquests eren preocupacions innecessàries en aquests moments.

Gregor encara estava aquí i no pensar en res d'abandonar la seva família.

En el moment en què estava estès allà mateix, a la catifa, i ningú que sabés sobre la seva

condició que ha exigit seriosament de deixar que el gestor polz

Però Gregor no seria casual desestimar manera correcta, perquè d'aquest petit

descortesia, pel que anava a trobar una excusa fàcil i convenient en el futur.

Semblava Gregor que podria ser molt més raonable que el deixés en pau a

De moment, en lloc de molestar-amb el plor i la conversa.

Però va ser la mateixa incertesa que angoixa els altres i excusat la seva

comportament. "El Sr Samsa, "el director estava cridant,

la seva veu en alt ", què et passa?

Vostè s'està aixecant barricades a la seva habitació, la resposta amb només un sí i un no, estan fent

problemes greus i innecessaris per als seus pares, i deixar de banda (ho esmento

només incidentalment) les seves obligacions comercials en una forma veritablement inaudita.

Estic parlant en nom dels seus pares i el seu ocupador, i estic

li demana que, amb tota serietat una explicació clara i immediata.

Estic sorprès.

Estic sorprès. Creia que et coneixia com un ambient tranquil, raonable

persona, i ara apareixen de sobte a voler començar a desfilar al voltant d'humor estrany.

El cap em va indicar a principis d'aquest mateix dia una explicació possible per a la seva

negligència - es referia a la recollida de diners confiat fa poc temps -

però la veritat és que gairebé li vaig donar la meva paraula d'

honor que aquesta explicació no pot ser correcta.

No obstant això, ara que veig aquí el porc inimaginable de cap i estic totalment perdre

desig de parlar per vostè gens ni mica.

I la seva posició no és pas la més segura.

Originalment tenia la intenció de parlar de tot això amb vostè en privat, però ja que està deixant

em perdo el meu temps aquí inútilment, no sé per què l'assumpte no ha d'arribar a la

atenció dels seus pares.

La seva productivitat ha estat molt insatisfactòria recentment.

Per descomptat, no és l'època de l'any per realitzar negocis excepcional, reconeixem

, Però una època de l'any per dur a terme cap negoci, no hi ha tal cosa en absolut,

El senyor Samsa, i com una cosa no ha de ser. "

"No obstant això, el gerent," anomenat Gregor, fora de si i, si agitació, sense oblidar

tota la resta, "jo estic obrint la porta immediatament, en aquest moment.

Una lleugera indisposició, un mareig, m'ha impedit aixecar-se.

Encara estic estirat al llit ara mateix. Però estic bastant renovat un cop més.

Estic en el mitjà de sortir del llit.

Tingueu paciència per un moment! Les coses no van tan bé com jo pensava.

Però les coses estan bé. Com de sobte això es pot superar a algú!

Tot el que només ahir a la tarda estava bé per a mi.

Els meus pares saben que sens dubte. En realitat, només ahir a la tarda vaig tenir una

premonició petits.

La gent ha d'haver vist que en mi. Per què no em van informar que a l'oficina?

Però la gent sempre pensa que se'ls passarà la malaltia sense haver de romandre en el

casa seva.

Director! Prengui'l amb calma en els meus pares!

En realitat no hi ha base per a les crítiques que ara estàs fent en contra meva, i

Realment ningú ha dit una paraula sobre això.

Potser vostè no ha llegit les últimes comandes que he enviat.

A més, ara estic d'emprendre el meu viatge en el tren de les vuit, les poques hores "

la resta m'han fet més forta.

Director, no es queden. Vaig a estar a l'oficina de dret de la persona

de distància. Si us plau, tingui la bondat de dir que ja

expressar els meus respectes al cap. "

Mentre que Gregori va ser ràpidament impulsivament tot això, amb prou feines conscient del que estava dient, que

s'havia acostat a la còmoda, sense esforç, probablement com a resultat de la

la pràctica ja havia tingut al llit, i ara

estava tractant d'aixecar-se sobre ella. En realitat, volia obrir la porta.

Que realment volia deixar-se veure per i per parlar amb el gerent.

Ell ha volgut ser testimoni del que els altres ja preguntar per ell diria en veure

ell. Si ells es van espantar, llavors Gregor no tenia

més responsabilitat i podia estar tranquil.

Però si ho acceptava tot en silenci, llavors no tindria cap motiu per emocionar

i, si té pressa, realment podria estar a l'estació al voltant de les vuit.

En un primer moment va lliscar per un parell de vegades al pit llis dels calaixos.

Però per fi es va donar un cop final i va posar en peu allà.

Ja no era en absolut conscient dels dolors a la part inferior del cos, no importa com es podria

encara picada.

Ara es va deixar caure sobre el respatller d'una cadira propera, a la vora de la qual

es va preparar amb les seves cames primes.

D'aquesta manera es va obtenir el control sobre si mateix i callat, perquè ara podia

escoltar el gerent.

"Has entès una sola paraula?" El gerent li va demanar als pares, "Està jugant

el tonto amb nosaltres? "

"Per l'amor de Déu", va cridar la mare ia les llàgrimes ", potser està molt malalt i que està

molestar-lo. Grete!

Grete! "Va cridar en aquest moment.

"Mare?" Va cridar a la germana des de l'altre costat.

Ells van ser per fer-se entendre a través de l'habitació de Gregorio.

"Ha d'anar al metge immediatament.

Gregor està malalt. Prisa pel metge.

Has sentit parlar Gregor encara? "

"Era la veu d'un animal", va dir el gerent, molt tranquil.lament, en comparació

als crits de la mare. "Anna!

Anna! ", Va cridar el pare a través de la sala a la cuina, donant una palmellada,

"Cerca un manyà immediatament!"

Les dues joves ja estaven corrent pel passadís amb faldilles sibilant - com

tenia la seva germana es va vestir tan ràpid - i va obrir la porta de la

apartament.

No se sentia el tancament de les portes en absolut. Probablement havia deixat oberta, com és

habitual en un apartament on una desgràcia enorme ha tingut lloc.

No obstant això, Gregor s'havia convertit en molt més tranquil.

Molt bé, la gent no entenia les seves paraules res més, tot i que semblava clar

suficient per a ell, més clara que abans, potser perquè les seves oïdes s'havien acostumat a

ells.

Però almenys ara la gent pensava que les coses no estaven bé amb ell i es

disposat a ajudar.

La confiança i la seguretat amb què els primers arranjaments s'havien realitzat

li va fer sentir bé.

Va sentir que es va incloure de nou en el cercle de la humanitat i que esperava de

el metge i el manyà, sense diferenciar entre ells amb qualsevol veritable

precisió, els resultats esplèndids i sorprenents.

Per tal d'arribar el més clara la veu com sigui possible per a la conversa crítica

que era imminent, va tossir una mica, i sens dubte es va prendre la molèstia de fer això

d'una manera molt tènue, ja que es

possible que fins i tot aquest soroll sonava com una cosa diferent d'una tos humans.

Ja no es confiava a decidir més.

Mentrestant, a l'habitació del costat s'havia convertit en molt tranquil.

Potser els seus pares estaven asseguts amb el director en el murmuri de taula, potser

tots ells eren recolzat a la porta escoltant.

Gregor es va empènyer lentament cap a la porta, amb l'ajuda de la butaca, deixar que

anar d'allí, es va llançar contra la porta, es mantenia en posició vertical en contra d'ella - la

les boles dels seus membres diminuts havia una mica enganxós

coses sobre ells - i descansar-hi un moment del seu esforç.

Després va fer un esforç per girar la clau al pany amb la boca.

Per desgràcia, semblava que no tenia les dents reals.

Llavors, com havia de agafar la clau?

No obstant això, per compensar la qual les seves mandíbules eren, naturalment, molt fort, amb la seva ajuda

aconseguit que la clau realment en moviment.

No es va adonar que era, òbviament, infligir algun dany a si mateix, per a un

líquid marró va sortir de la seva boca, es vessava sobre la clau i degotava a terra.

"Només cal escoltar per un moment", va dir el gerent de l'habitació del costat, "s'està convertint el

clau ". Per Gregor que va ser un gran estímul.

Però tots ells haurien d'haver cridat a ell, incloent-hi el pare i la mare, "Anem,

Gregor, "que hauria d'haver cridat," seguir endavant, seguir treballant en el pany ".

Imaginar que tots els seus esforços s'estaven seguint amb el suspens, que poc més avall

frenèticament a la tecla amb tota la força que va poder reunir.

Com la clau en més, va posar a ballar al voltant del pany.

Ara s'estava mantenint en posició vertical només amb la boca, i va haver de penjar a la

clau o després premeu de nou amb tot el pes del seu cos, segons sigui necessari.

El clic en molt diferents del pany, ja que finalment va trencar realment va despertar Gregor amunt.

Respirant amb dificultat, es va dir, "Així que no era necessari el manyà", i estableix que la seva

el cap contra la porta de palanca per obrir la porta completament.

Perquè havia d'obrir la porta d'aquesta manera, ja era molt oberts, sense

ell encara està molt visible.

Primer va haver de donar volta lentament al voltant de la vora de la porta, amb molta cura, de

Per descomptat, si no volia caure maldestrament sobre el seu dret de tornar a l'entrada en el

habitació.

Estava preocupat amb aquest moviment encara difícil i no tenia temps per pagar

atenció a res més, quan va sentir exclamar el director d'un fort "Oh!" - que

sonava com el xiulet del vent - i ara

ho va veure, prop de la porta, estrenyent la mà contra la boca oberta i en moviment

lentament, com si una força constant invisible l'empenyia lluny.

La seva mare - tot i la presència del gerent que estava de peu aquí amb el seu pèl

que sobresurt en l'extrem, segueix sent un embolic de la nit - estava buscant el seu pare amb la seva

les mans entrellaçades.

A continuació, va passar dos passos cap a Gregor i es va ensorrar enmig del seu

faldilles, que s'estenien al seu voltant, amb el rostre enfonsat en el seu pit,

completament ocult.

El seu pare va tancar el puny amb una expressió hostil, com si volgués empènyer a Gregorio

de nou a la seva habitació, i després va mirar vacil.lant pel saló, es va cobrir els ulls

amb les mans i va cridar perquè el seu pit poderós va sacsejar.

En aquest punt, Gregor no donar un pas en l'habitació, però es va inclinar cap al seu cos de la

a l'interior contra l'ala fermament cargolada a la porta, de manera que només la meitat del seu cos

visible, així com el seu cap, inclinada

de costat, amb la qual treia el cap sobre els altres.

Mentrestant s'havia convertit en molt més brillant.

Destacant clarament des de l'altre costat del carrer era una part de la interminable gris

negre de la casa situada davant - es tractava d'un hospital - amb les seves finestres regulars greus

trencar la façana.

La pluja seguia caient, però només en grans gotes individuals de manera visible i ferma

enderrocat un a un en el sòl.

Els plats de l'esmorzar estaven amuntegats sobre de la taula, perquè el seu pare

l'esmorzar era l'hora del menjar més important del dia, el que va allargar durant hores per

la lectura de diversos diaris.

Just a l'altre costat de la paret de davant penjava una fotografia de Gregor des del moment de la seva

el servei militar, era una imatge d'ell com d'un tinent, com ell, somrient i la preocupació

lliure, amb la mà dins el espasa, va exigir respecte al seu port i uniforme.

La porta de la sala estava mig oberta, i des de la porta de l'apartament estava oberta també,

un podia veure al replà de l'habitatge i l'inici de l'escala

a la baixa.

"Ara", va dir Gregor, conscient que ell era l'únic que havia mantingut les maneres.

"Em vestiré de seguida, el paquet de la col.lecció de mostres, i va partir.

Vostè em permet exposar en el meu camí, no?

Vostè veu, senyor director, no sóc tossut, i estic feliç de treballar.

El viatge és esgotador, però jo no podria viure sense ella.

A on vas, Gerent Sr? A l'oficina?

¿De debò?

L'informi de tot el que la veritat?

Una persona pot ser incapaç de treballar per un moment, però això és precisament el millor

temps per recordar els èxits anteriors i tenir en compte que més tard, després de la

obstacles han estat posats a una banda, la

persona treballarà amb més entusiasme i intensitat.

Realment estic tan en deute amb el Sr Cap - vostè sap perfectament.

D'altra banda, estic preocupat pels meus pares i la meva germana.

Estic en un problema, però em vaig a treballar de nou.

No fer les coses més difícils per a mi el que ja són.

Parlar en el meu nom a l'oficina! Gent no li agrada venedors ambulants.

Ja ho sé.

La gent pensa que guanyar munts de diners i així portar una bona vida.

La gent ni tan sols té alguna raó especial per pensar en aquest judici més

amb claredat.

Però vostè, senyor director, vostè té una millor perspectiva del que implica que altres

la gent, fins i tot, t'ho dic amb tota confiança, una perspectiva millor que el senyor

El mateix president, qui en qualitat de

l'ocupador pot permetre que el seu judici cometen errors ocasionals a costa d'una

dels empleats.

Vostè també sap molt bé que el venedor ambulant que està fora del

l'oficina de gairebé tot l'any pot arribar a ser tan fàcilment a una víctima de les xafarderies, les coincidències,

i queixes infundades, contra la qual

és impossible que aquest es defensi, ja que en la seva major part no sent

sobre ells en tot i només quan està esgotat després d'acabar un viatge i en

arriba a sentir a casa en el seu propi cos la desagradable

conseqüències, que no pot ser explorat a fons als seus orígens.

Director, no et vagis sense dir una paraula que em deia que vostè com a mínim

admetre que estic una mica a la dreta! "

Però en les primeres paraules de Gregor és el director s'havia convertit ia distància, i ara mirava cap a enrere

a Gregor sobre les seves espatlles espasmes amb els llavis frunzits.

Durant el discurs de Gregorio no estava encara per un moment, però va mantenir allunyant cap al

porta, sense treure els ulls de Gregorio, però en realitat poc a poc, com si no hi hagués una

prohibició secreta d'abandonar la sala.

Ja estava al passadís, i donat el brusc moviment amb el que finalment

va treure el peu fora de la sala, es podria haver cregut que s'havia cremat només

la planta del peu.

A la sala, però, va estendre la seva mà dreta cap a fora lluny del seu cos cap a

l'escala, com si alguna cosa d'alleujament veritablement sobrenatural ho estava esperant

allà.

Gregor es va adonar que no ha sota cap circumstància permet a l'administrador que es vagi

en aquest estat d'ànim, sobretot si la seva posició a l'empresa no havia de ser col locat

en el major perill.

Els seus pares no entenien tot això molt bé.

Durant els llargs anys, havien desenvolupat la convicció que Gregor es va crear per a la vida

a la seva empresa i, a més, hi havia molt de fer avui en dia amb el seu present

problemes que tota previsió els era estrany.

Però Gregor tenia aquesta previsió. El gerent ha de ser retingut, tranquil.litzat,

convençut, i finalment va guanyar.

El futur de Gregorio i la seva família realment depengués d'això!

Si tan sols la germana havia estat allà! Ella era intel ligent.

Ella ja havia plorat mentre Gregor encara estava estirat tranquil.lament en la seva esquena.

I el gerent, aquest amic de les dones, sens dubte es va deixar guiar per

ella.

Ella hauria tancat la porta de l'apartament i el va convèncer de sortir del seu espant

a la sala. Però la germana no hi era.

Gregor ha de tractar amb ell mateix.

Sense pensar que encara no sabia res sobre la seva actual capacitat de moviment

i que, possiblement, el seu discurs - de fet, probablement - no havia estat un cop més

entén, va deixar l'ala de la porta,

es va impulsar a través de l'obertura, i volia anar a la gerent, que era

ja aferrant-se a la barana amb les dues mans al replà d'una

manera ridícula.

Però mentre buscava alguna cosa a què aferrar-se, amb un petit crit de Gregor

immediatament va caure sobre les seves cames poc nombrosos.

Tot just havia passat això, quan va sentir per primera vegada al matí un general

el benestar físic.

Els membres petita tenia un sòl ferm sota ells, sinó que va obeir a la perfecció, com es va adonar que el seu

alegria, i es va esforçar per tirar-lo endavant en la direcció que ell volia.

Immediatament que ell creia que la millora final de tot el seu sofriment es

immediatament a la mà.

Però en el moment mateix en què jeia al pis oscilante d'una manera molt restringida

estreta i directament a través de la seva mare, que pel que sembla havia caigut del tot en

ella, de sobte va sorgir la dreta amb

els braços estesos molt separats i els dits estesos i va cridar: "Ajuda, per Déu

amor, ajuda! "

Mantenia el cap inclinat cap avall, com si volgués veure Gregor millor, però es va trobar amb

sense sentit de nou, en contradicció amb aquest gest, oblidant que darrere d'ella estava

la taula amb tots els plats en ell.

Quan va arribar a la taula, es va asseure en ella, com si distretament, i

no va semblar adonar-se de tot el que al costat del seu tassa de cafè estava vessant sobre la

catifa en un rierol ple dels grans contenidors bolcats.

"Mare, mare", va dir Gregor en veu baixa, i va mirar cap a ella.

El gerent d'un moment havia desaparegut del tot de la seva ment.

A la vista del cafè que flueix Gregor no va poder evitar trencar-se les mandíbules en

l'aire un parell de vegades.

En què la seva mare va cridar de nou, va sortir corrent de la taula, i es va ensorrar en

els braços del seu pare, que corria cap a ella.

Però Gregor no tenia temps ara per als seus pares - el director ja era al

escala. Nivell de la barbeta amb la barana, el

gerent va mirar enrere per última vegada.

Gregor va prendre un moviment inicial per posar-se al dia amb ell, si és possible.

No obstant això, el gerent ha de tenir alguna cosa sospitosa, perquè es va fer un salt cap avall sobre

uns quants graons i va desaparèixer, cridant "Huh!"

El so va ressonar en tota l'escala.

Ara, per desgràcia, aquest vol de la gerent també va semblar desconcertar al seu pare

del tot.

Abans havia estat relativament tranquil, perquè en lloc de córrer després l'administrador de

a si mateix o almenys no obstaculitzar Gregor de la seva recerca, amb la seva mà dreta

es va apoderar de la canya de la gerència, que

que havia deixat enrere amb el seu barret i el seu abric sobre una cadira.

Amb la mà esquerra, el seu pare va agafar un diari gran de la taula i,

colpejant amb els peus a terra, es va posar a conduir Gregor a la seva habitació per

agitant el bastó i el diari.

Cap sol.licitud de Gregor va ser d'alguna utilitat, sense demanar tan sols s'entén.

No importa què tan disposat estava al seu torn, el cap respectuosament, el seu pare amb prou feines va trepitjar

tot més difícil amb els peus.

Través de l'habitació d'ell la seva mare va obrir una finestra, malgrat el fred

temps, i recolzant-se amb les mans a les galtes, va empènyer la seva cara molt més enllà

la finestra.

Entre el carreró i el buit de l'escala un fort corrent va pujar, les cortines de les

va volar per la finestra, els diaris sobre la taula swish, i les fulles individuals

voleiaven per terra.

El pare va seguir endavant sense descans, portant a terme sibilants, com un home salvatge.

Ara, Gregor no tenia pràctica en absolut a anar cap enrere - que era molt lent.

Si Gregor només s'havia permès a si mateix la volta, hauria estat en la seva

habitació d'immediat, però tenia por que el seu pare, impacient pel temps

procés de donar la volta, i cada moment

es va enfrontar a l'amenaça d'un cop mortal a l'esquena o el cap de la canya en el seu

la mà del pare.

Finalment Gregor no tenia altra opció, ja que compta amb horror que no

però, entendre la manera de mantenir la seva direcció cap enrere.

I així va començar, enmig de mirades de reüll constantment ansiosa en la direcció del seu pare,

a si mateix la tornada el més ràpid possible, encara que en realitat això va ser només

fa molt lentament.

Potser el seu pare es va adonar de les seves bones intencions, perquè no interferissin amb Gregor

en aquest moviment, però amb la punta de la canya des de la distància que encara dirigeix

Moviment de rotació de Gregor aquí i allà.

Si només el seu pare no havia xiular tan insuportable!

Com que Gregor perdut totalment el cap.

Ja estava gairebé totalment la volta, quan, sempre amb el xiulet a

l'orella, només va cometre un error i es va tornar una mica cap enrere.

Però quan finalment va tenir èxit en aconseguir el seu cap davant de la porta

d'obertura, es va fer evident que el seu cos era massa ample per passar per allà.

Naturalment, el seu pare, en el seu estat mental actual, no tenia ni idea de l'obertura dels altres

ala de la porta una mica per crear un pas adequat per Gregor passar.

El seu pensament estava fix i únic que Gregor ha d'entrar a la seva habitació el més ràpidament

possible.

Ell mai hauria permès que les preparacions elaborades que Gregor necessaris per orientar

a si mateix i per tant potser per la porta.

Per contra, com si no hi hagués cap obstacle i amb un soroll peculiar, que ara

Gregor va conduir cap endavant.

Darrere de Gregorio el so en aquest moment ja no era com la veu d'un sol

pare.

Ara era realment ja no és una broma, i Gregor es va obligar, passés el que passés,

a la porta. Un dels costats del seu cos va ser aixecat.

Es va quedar en un angle d'obertura de la porta.

El seu dolor era un dels flancs amb el raspat. A la porta blanca taques lletges es van quedar.

Aviat es va quedar encallat ràpid i no hauria estat capaç de moure més pel seu compte.

Les potes petites, d'una banda penjava espasmes en l'aire, i les dels altres

secundaris van ser empesos dolorosament a terra.

Llavors el seu pare li va donar un impuls alliberador molt fort per darrere, i ell

corrien, sagnant profusament, ara a l'interior de la seva habitació.

La porta es va tancar de cop amb el bastó, i finalment es va quedar en silenci.