Rajesh Rao: Una pedra de Rosetta per a l'escriptura de l'Indus

A Rajesh Rao el fascina "la mare de tots els mots encreuats": Com desxifrar l'escriptura de l'Indus, de més de 4.000 anys. A TED 2011 ens explica com està fent servir tècniques computacionals modernes per a llegir la llengua de l'Indus, fonamental per a la comprensió d'aquesta antiga civilització.

M'agradaria començar amb un experiment mental.

Imagineu que som al futur, d'aquí 4.000 anys.

La civilització tal com la coneixem

ha deixat d'existir:

cap llibre,

cap aparell electrònic,

ni Facebook ni Twitter.

Tot el que sabem de la llengua anglesa i de l'alfabet de l'anglès

s'ha perdut.

Ara imagineu arqueòlegs

excavant les ruïnes d'una de les nostres ciutats.

Què hi podrien trobar?

Bé, potser peces de plàstic rectangulars

amb símbols estranys impresos.

Potser peces circulars de metall.

Potser contenidors cilíndrics

amb símbols impresos.

I potser un arqueòleg es convertiria en famós

quan descobrís --

enterrats als turons d'algun punt de l'Amèrica del Nord --

versions molt grans d'aquests mateixos símbols.

Ara preguntem-nos,

què podrien dir aquests artefactes de nosaltres

a les persones de 4.000 anys en el futur?

Aquesta no és una pregunta hipotètica.

De fet, és amb aquesta pregunta amb la qual ens topem

quan intentem comprendre la civilització de la vall de l'Indus,

que va existir fa 4.000 anys.

La civilització de l'Indus era més o menys contemporània

a les més ben conegudes civilitzacions egípcia i mesopotàmia,

però era molt més gran que qualsevol d'aquestes dues civilitzacions.

Ocupava una àrea

d'aproximadament un milió de quilòmetres quadrats,

cobria l'actual Pakistan,

el nord-oest de l'Índia

i parts de l'Afganistan i l'Iran.

Com que va ser una civilització tan vasta,

podríem esperar-nos trobar-hi governants i reis molt poderosos,

i grans monuments a la glòria d'aquests reis.

De fet,

el que els arqueòlegs han trobat no és res d'això.

Han trobat petits objectes com aquests.

Vet aquí un exemple d'un d'aquests objectes.

Bé, òbviament això és una rèplica.

Però qui és aquesta persona?

Un rei? Un déu?

Un sacerdot?

O potser és una persona normal i corrent

com ara tu o jo?

No ho sabem.

Però la gent de l'Indus deixà artefactes marcats amb lletres.

No, no eren peces de plàstic,

sinó segells de pedra, plaques de coure,

ceràmica i, sorprenentment,

un gran cartell,

que va ser trobat a prop de la porta d'una ciutat.

Ara no sabem si hi diu Hollywood,

o Bollywood en aquest cas.

De fet, ni tan sols sabem

què diu qualsevol d'aquests objectes.

I això passa perquè l'escriptura de l'Indus no ha sigut desxifrada.

No sabem què significa cap d'aquests símbols.

Els símbols els trobem més habitualment en segells.

Aquí en podeu veure un d'aquests objectes.

És l'objecte quadrat amb un animal que sembla un unicorn.

És una obra d'art magnífica.

Com penseu que n'és, de gran?

Així de gran?

O potser així?

Deixeu-me ensenyar-vos-ho.

Vet aquí una rèplica d'aquest segell.

Només fa prop d'una polzada per una polzada --

molt petit.

I per a què es feien servir?

Sabem que es feien servir per a estampar-los en unes tauletes d'argila

que anaven lligades als feixos de mercaderies que s'enviaven d'un lloc a un altre.

Sabeu els albarans que rebem de correus amb cada paquet?

Doncs es feien servir per a fer aquella mena d'albarans.

Us deveu preguntar què deuen contenir aquests objectes

quant al text.

Potser el nom del remitent

o informació sobre les mercaderies

que s'envien d'un lloc a l'altre -- no ho sabem.

Ens cal desxifrar-ne l'escriptura per respondre aquesta pregunta.

Desxifrar l'escriptura

no és només un trencaclosques intel·lectual;

S'ha convertit, de fet, en una pregunta

profundament entrellaçada

amb la política i la història cultural de l'Àsia meridional.

De fet, s'ha convertit en una mena de camp de batalla

entre tres grups de persones diferents.

Primer, hi ha el grup de persones

molt apassionades en sostenir la seva creença

que l'escriptura de l'Indus

no representa una llengua en absolut.

Aquestes persones creuen que els símbols

són molts similars als símbols que trobem als senyals de trànsit

o als emblemes dels escuts.

Hi ha un segon grup de gent

que creu que l'escriptura de l'Indus representa una llengua indoeuropea.

Si mireu al mapa de l'Índia actual,

veureu que la majoria de llengües parlades al nord de l'Índia

pertanyen a la família de llengües indoeuropees.

Així que algunes persones creuen que l'escriptura de l'Indus

representa una antiga llengua indoeuropea com ara el sànscrit.

Hi ha un darrer grup de persones

que creu que la gent de l'Indus

eren els avantpassats de la gent que ara viu al sud de l'Índia.

Aquestes persones creuen que l'escriptura de l'Indus

representa una antiga forma

de la família de llengües dravídiques,

que és la família lingüística parlada a la majoria del sud de l'Índia actualment.

Els proponents d'aquesta teoria

apunten a la petita bossa de gent que parla una llengua dravídica al nord,

a prop d'Afganistan,

i diuen que potser, en algun moment del passat,

les llengües dravídiques van ser parlades a tot l'Índia

i que això indica

que la gent de la civilització de l'Indus potser també era dravídica.

Quina d'aquestes hipòtesis pot ser certa?

No ho sabem, però si desxifréssim l'escriptura,

podríem respondre aquesta pregunta.

Però desxifrar-ne l'escriptura és un gran repte.

Primer, no tenim una pedra de Rosetta.

No em refereixo al programari;

em refereixo a un artefacte antic

que conté, en el mateix text,

un text conegut i un text desconegut.

No tenim un artefacte com aquest per a l'escriptura de l'Indus.

I a més, ni tan sols sabem quina llengua parlaven.

I per a acabar-ho d'adobar,

la majoria de textos que tenim són extremadament curts.

Com us he ensenyat, normalment es troben en aquests segells

que són tan i tan petits.

A causa d'aquests obstacles formidables,

podem preocupar-nos i preguntar-nos

si mai es podrà desxifrar l'escriptura de l'Indus.

En el que queda de xerrada,

M'agradaria explicar-vos com vaig aprendre a deixar de preocupar-me

i estimar el repte plantejat per l'escriptura de l'Indus.

Sempre m'ha fascinat l'escriptura de l'Indus

des que vaig llegir-ne coses en un llibre de text a l'escola.

I per què em va fascinar?

Bé, és l'última gran escriptura del món antic que queda per desxifrar.

La meva trajectòria professional em va dur a ser un neurocientífic computacional,

així que a la feina,

creo models computacionals del cervell

per a intentar comprendre com fa prediccions el cervell,

com pren decisions el cervell,

com aprèn el cervell, etcètera.

Però el 2007, la meva trajectòria topà de nou amb l'escriptura de l'Indus.

Va ser quan em trobava a l'Índia,

vaig tenir la magnífica oportunitat

de conèixer uns científics indis

que feien servir models computacionals per a analitzar l'escriptura.

I així és com em vaig adonar

que tenia l'oportunitat de col·laborar amb aquests científics,

i m'hi vaig llençar de cap.

I m'agradaria descriure alguns dels resultats que hem trobat.

O millor encara, desxifrem-ho entre tots.

Sou a punt?

El primer que cal fer quan tens una escriptura no desxifrada

és intentar esbrinar-ne la direcció d'escriptura.

Aquí teniu dos textos que contenen símbols.

Em podeu dir

si la direcció és de dreta a esquerra o d'esquerra a dreta?

Us deixo un parell de segons.

Bé, de dreta a esquerra quants? Bé.

Bé, D'esquerra a dreta?

Oh, gairebé empat. Bé.

La resposta és:

si mireu a la banda esquerra dels dos textos,

veureu que els símbols es contreuen,

i sembla que, fa 4.000 anys,

quan l'escriba estava escrivint de dreta a esquerra,

es quedà sense espai.

Així que hagué de comprimir el símbol.

Un dels símbols es troba sota el text del damunt.

Això sembla suggerir que la direcció d'escriptura

probablement era de dreta a esquerra.

I aquesta és una de les primeres coses que sabem,

la direccionalitat és un aspecte molt important en les escriptures lingüístiques.

I l'escriptura de l'Indus ara té

aquesta propietat en particular.

Quines altres propietats de llengua mostra l'escriptura?

Les llengües segueixen patrons.

Si us dono la lletra Q

i us demano que preveieu la pròxima lletra, quina penseu que seria?

La majoria diria U, la qual cosa és correcte.

Ara si us preguntés que preveieu una lletra més,

quina penseu que podria ser?

Ara hi ha diverses opcions. Hi ha l'E. Podria ser l'I. Podria ser l'A.

però no pas la B, la C o la D, oi?

L'escriptura de l'Indus també mostra patrons similars.

Hi ha molts textos que comencen amb aquest símbol amb forma de diamant.

I aquest símbol tendeix a anar seguit

d'aquesta mena de cometes.

Això és molt similar a l'exemple de la Q i a l'U.

Aquest símbol pot anar seguit

per aquests símbols amb forma de peix i d'altres,

però mai pels símbols de sota.

A més, hi ha alguns símbols

que prefereixen el final dels textos,

com ara aquest símbol amb forma de gerra.

I aquest símbol, de fet, és

el símbol més corrent en aquesta escriptura.

Vistos aquests patrons, vam tenir la següent idea.

La idea era utilitzar un ordinador

per a aprendre aquests patrons,

i vam donar a l'ordinador els textos existents.

I l'ordinador aprengué un model estadístic

de quins símbols tendeixen a aparèixer junts

i quins símbols tendeixen a succeir-se.

Amb el model a la mà,

podem posar-lo a prova.

Així podíem eliminar deliberadament alguns símbols,

i preguntar-li que preveiés els símbols que faltaven.

Vet aquí uns exemples.

Ho podeu considerar

com a la partida més antiga

a la Ruleta de la Fortuna.

El que vam descobrir

va ser que l'ordinador tenia èxit en un 75% dels casos

en preveure el símbol.

I en la resta de casos,

normalment la segona o tercera opció era la més bona.

Hi ha un ús pràctic

per a aquest procediment.

Molts d'aquests textos estan danyats.

Vet aquí un exemple d'aquests textos.

I ara podem fer servir el model computacional per provar de completar aquest text

i fer-ne la millor estimació.

Vet aquí un exemple d'un símbol que va preveure.

Això podria ser molt útil a mesura que intentem desxifrar l'escriptura

generant més dades que podem analitzar.

També hi ha una altra cosa que es pot fer amb el model computacional.

Imagineu-vos un mico

assegut davant d'un teclat.

Crec que de ben segur sortiria un poti-poti de lletres com aquest.

Un poti-poti de lletres com aquest

es diu que té una entropia molt altra.

Aquest és un terme de la física i la informàtica.

Simplement imagineu-vos que és un desgavell de lletres.

Quants de vosaltres heu vessat alguna vegada cafè al teclat?

De ben segur que us heu trobat amb el teclat encallat --

així que el mateix símbol es repeteix una vegada i una altra.

Una seqüència així es diu que té una entropia molt baixa

perquè no hi ha variació.

La llengua, d'altra banda, te una entropia mitjana;

no és ni massa rígida,

ni massa aleatòria.

On situem l'escriptura de l'Indus?

Vet aquí una gràfica que determina les entropies d'una pila de seqüències.

A dalt de tot hi trobareu les seqüència aleatòria,

el que és un poti-poti de lletres --

i curiosament, també hi trobem

la seqüència de l'ADN del genoma humà i la música instrumental.

Tots dos són molt i molt flexibles,

és per això que els trobem a dalt.

Abaix de tot de l'escala,

hi trobem la seqüència rígida, una seqüència d'As,

i també hi trobem un programa informàtic,

en aquest cas en llenguatge Fortran,

que obeeix regles molt estrictes.

Les escriptures lingüístiques

es troben al mig.

On hi situem l'escriptura de l'Indus?

Vam descobrir que l'escriptura de l'Indus

cau en el camp de valors de les escriptures lingüístiques.

Quan aquest resultat es publicà per primer cop,

fou molt controvertit.

N'hi va haver que van alçar el to i cridar,

i aquests eren els que creien

que l'escriptura de l'Indus no representa una llengua.

Fins i tot vaig començar a rebre amenaces.

Els meus estudiants deien

que hauria de considerar seriosament obtenir protecció.

Qui hauria pensat

que desxifrar seria una professió perillosa?

Què mostra aquest resultat exactament?

Mostra que l'escriptura de l'Indus

comparteix una propietat important de la llengua.

Així que, segons la vella dita,

si sembla una escriptura lingüística

i actua com una escriptura lingüística,

aleshores potser tenim una escriptura lingüística entre mans.

Quines altres proves hi ha

que l'escriptura realment codifica una llengua?

Bé, les escriptures lingüístiques poden codificar nombroses llengües.

Per exemple, aquí tenim la mateixa frase escrita en anglès

i la mateixa frase escrita en neerlandès

fent servir les mateixes lletres de l'alfabet.

Si no sabeu neerlandès i només sabeu anglès

i us dono la versió neerlandesa,

em direu que aquestes paraules tenen

patrons poc freqüents.

Algunes coses no semblen correctes,

i direu que aquestes paraules probablement no són angleses.

El mateix passa amb l'escriptura de l'Indus.

L'ordinador va trobar molts textos --

dos d'ells els veiem aquí --

que tenen patrons molt poc freqüents.

Per exemple el primer text:

hi ha una duplicació del símbol amb forma de gerra.

Aquest símbol és el més freqüent

en l'escriptura de l'Indus,

i només en aquest text

el trobem com a parell duplicat.

Per què passa això?

Vam mirar on s'havien trobat aquests textos en particular,

i va resultar que van ser trobats

molt lluny de la vall de l'Indus.

Van ser trobats als actuals Iraq i Iran.

I per què van ser trobats allà?

El que no us he dit és que

la gent de l'Indus era molt emprenedora.

Comerciaven amb gent molt lluny d'on vivien.

I en aquest cas, viatjaven per mar

fins a Mesopotàmia, l'actual Iraq.

I el que sembla haver passat aquí

és que els mercaders de l'Indus

feien servir aquesta escriptura per a escriure en una llengua estrangera.

És com a l'exemple entre l'anglès i el neerlandès.

I això explicaria per què tenim aquests patrons estranys

que són molt diferents dels patrons que trobem en un text

trobat a la vall de l'Indus.

Això sembla suggerir que la mateixa escriptura, la de l'Indus,

es podia fer servir per a escriure en diferents idiomes.

Els resultats que tenim fins ara semblen indicar la conclusió

que l'escriptura de l'Indus probablement representa una llengua.

Si representa una llengua,

aleshores com llegim els símbols?

Aquest és el nostre següent gran repte.

Veureu que molts dels símbols

semblen dibuixos d'humans, d'insectes,

de peixos, d'ocells.

La majoria d'escriptures antigues

fan servir el principi del jeroglífic,

que és, mitjançant dibuixos, representar paraules.

Com a exemple, aquí teniu una paraula.

Podeu escriure-ho amb dibuixos?

Us deixo un parell de segons.

Ho teniu?

Bé, perfecte.

Aquí teniu la meva solució.

Podríeu fer servir el dibuix d'una abella (bee en anglès) i el dibuix d'una fulla (leaf en anglès) --

i això fa "creure" (belief en anglès), oi?

Hi podria haver altres solucions.

En el cas de l'escriptura de l'Indus,

el problema és a la inversa.

Cal d'esbrinar el so de cadascun dels dibuixos

per tal que la seqüència tingui sentit.

Així que és com uns mots encreuats,

amb l'excepció que aquesta és la mare de tots els mots encreuats,

perquè les apostes són molt altes si ho resols.

Els meus col·legues, Iravatham Mahadevan i Asko Parpola

han fet alguns avenços en aquest problema en concret.

I m'agradaria donar-vos un petit exemple de l'obra de Parpola.

Aquí tenim un text curt.

Té set traços verticals i va seguit del símbol d'un peix.

I vull esmentar que aquests segells s'utilitzaven

per a estampar-los a les etiquetes d'argila

que anaven lligades a feixos de mercaderies,

així que és molt probable que aquestes etiquetes, o almenys algunes d'elles,

continguin noms de mercaders.

I resulta que a l'Índia

hi ha una llarga tradició

de noms basats en horòscops

i constel·lacions estel·lars presents al moment del naixement.

En les llengües dravídiques,

la paraula per peix és "min"

que sona exactament com la paraula estrella.

Així set estrelles

representaria "elu min"

que és la paraula dravídica

per a la constel·lació de l'Óssa Major.

De la mateixa manera, hi ha una seqüència de sis estrelles,

que es tradueix per "aru min"

que és l'antic nom dravídic

per a la constel·lació de les Plèiades.

I finalment, hi ha altres combinacions,

com ara aquest símbol del peix amb una cosa que sembla un sostre al damunt.

Això es podria traduir per "mei min"

que és l'antic nom dravídic per al planeta Saturn.

Això va ser molt emocionant.

Sembla que estem arribant a algun lloc.

Però demostra això

que aquests segells contenen noms dravídics

basats en planetes i constel·lacions?

Bé, encara no.

No tenim manera de validar

aquestes lectures en particular,

però si cada vegada més escriptures d'aquestes tenen sentit,

i seqüències cada vegada més i més llargues

semblen ser correctes,

sabem que anem pel bon camí.

Avui,

podem escriure una paraula com TED

en jeroglífics egipcis i en escriptura cuneïforme,

perquè van ser desxifrades

al segle XIX.

El desxiframent d'aquestes escriptures

va permetre a aquestes civilitzacions parlar-nos directament de nou.

Els maies

van començar a parlar-nos al segle XX,

però la civilització de l'Indus resta callada.

Per què ens n'hauríem de preocupar?

La civilització de l'Indus no pertany

només als indis del sud o del nord

ni als pakistanesos;

pertany a tots nosaltres.

Són els nostres avantpassats --

vostres i meus.

Van ser silenciats

per un malaurat accident de la història.

Si en desxifrem l'escriptura,

els permetrem parlar-nos un altre cop.

Què ens diran?

Què descobrirem d'ells? I de nosaltres?

No puc esperar per a esbrinar-ho.

Gràcies.

(Aplaudiments)