Com el sucre afecta al cervell - Nicole Avena

Veieu la lliçó sencera a: http://ed.ted.com/lessons/how-sugar-affects-the-brain-nicole-avena

Quan mengem alguna cosa rica en sucre les papil·les gustatives, l'estómac i el cervell ho noten. Que s'activa el sistema de recompensa no és diferent de quan el nostre cos processa substàncies addictives com l'alcohol o la nicotina. Una saturació de sucre fa pujar els nivells de dopamina i ens deixa volent-ne més. Nicole Avena explica per què hauríem de consumir dolços amb moderació.

Lliçó de Nicole Avena, animada per STK Films.

Imagineu-vos
galetes calentones, enganxoses

dolços cruixents, pastissos com de vellut

cucurutxos amb gelat.

Se us fa la boca aigua?

Teniu ganes de postres?

Per què?

Què passa al cervell perquè
sigui difícil resistir el menjar ensucrat?

El sucre és un terme general per
descriure una classe de molècules

anomenades carbohidrats

i es troba a una gran varietat
de menjars i begudes.

Només cal llegir les etiquetes
dels productes dolços que comprem.

Glucosa, fructosa, sucrosa,

maltosa, lactosa, dextrosa i midó

tot són tipus de sucre.

També té molta fructosa
el xarop de blat,

els sucs de fruita, el sucre cru i la mel.

I no només hi ha sucre
als dolços i postres

també n'hi ha a la salsa de tomàquet,

al iogurt, fruita dessecada,
aigües amb sabors i barres de cereals.

Com que el sucre és a tot arreu
és important saber

com afecta al cervell.

Què passa quan el sucre toca la llengua?

Menjar una mica de sucre fa
que en desitgis més?

Agafa una mica de cereals.

El sucre que conté activa
els receptors del sabor dolç

part de les papil·les
gustatives de la llengua.

Aquests receptors envien un senyal
al tronc de l'encèfal

i des d'allà arriba
a moltes àrees del prosencèfal,

una d'elles és el còrtex cerebral.

Les diferents parts del còrtex
processen els diversos gustos:

amarg, salat, umami.

i, en el nostre cas, dolç.

Des d'aquí el senyal activa
el sistema de recompensa del cervell.

Aquest sistema de recompensa és
una sèrie de vies elèctriques i químiques

a través de moltes regions
diferents del cervell.

És una xarxa complicada

però ajuda a respondre una
sola pregunta subconscient:

hauria de tornar a fer-ho?

Aquest sentiment calentó, difús
quan mengem el pastís de l'àvia?

Això és el sistema de recompensa dient:

"Mmm, sí!".

I no només s'activa amb el menjar.

Socialitzar, la conducta sexual
i les drogues

són exemples de coses i experiències

que també activen
el sistema de recompensa.

Però sobreactivar-lo posa en marxa
una sèrie de coses desafortunades:

pèrdua de control, antull i
major tolerància al sucre.

Tornem a la mica de cereals.

Viatja cap a l'estómac
i potser cap a l'intestí.

I sabeu què?

Aquí també hi ha receptors de sucre.

No són papil·les gustatives
però sí envien senyals

dient al cervell que estàs tip

o que el cos ha de produir més insulina

per processar el sucre extra que mengem.

La divisa principal del sistema
de recompensa és la dopamina,

un químic o neurotransmissor important.

Hi ha molts receptors de dopamina
al prosencèfal,

però no estan distribuïts de manera igual.

Certes àrees contenen grups densos
de receptors

i aquests punts conflictius de dopamina
són una part del sistema de recompensa.

Drogues com l'alcohol,
la nicotina o l'heroïna

envien dopamina ràpidament

i això causa voler tornar
a sentir l'estímul.

en altres paraules, ser addicte.

El sucre també fa que es segregui dopamina

però no és tan violent com les drogues.

I el sucre és escàs entre el menjar
que indueix la dopamina.

El bròquil, per exemple, no té efectes

per això segurament

és tan difícil
que els nens mengin verdures.

Parlant de menjar saludable,

posem que tenim gana i decidim
menjar un àpat equilibrat.

Ho fem i els nivells de dopamina
pugen als punts conflictius.

Però si mengem el mateix plat
molts dies seguits

els nivells de dopamina baixaran
fins a estancar-se.

Això és perquè amb el menjar,

el cervell desenvolupa una atenció
especial per sabors nous o diferents.

Per què?

Per dues raons:

Primer, per detectar
si el menjar no està bé.

I segon, perquè com més varietat
a la nostra dieta,

més probable és que tinguem
tots els nutrients que necessitem.

Per mantenir la varietat

hem de saber reconèixer un menjar nou

i el que és més important, hem de
voler seguir menjant coses noves.

I per això els nivells de dopamina
baixen quan el menjar és avorrit.

Ara, tornem a l'àpat.

Què passa si en comptes
d'un plat sa i equilibrat

en mengem un de ric en sucres?

Si rarament mengem sucre
o no en mengem massa

l'efecte és similar
al del menjar equilibrat.

Però si en mengem massa, la
resposta de dopamina no s'estanca.

És a dir, menjar molt de sucre continuarà
sent com una recompensa.

Així, el sucre es comporta una mica
com una droga.

És una de les raons perquè sembla
que la gent hi està enganxada.

Pensem en tots
els diferents tipus de sucre.

Cadascun és diferent però
cada cop que se'n consumeix un

posa en marxa l'efecte dòmino al cervell
que provoca un sentiment de recompensa.

Massa, massa sovint, i les coses
poden anar molt ràpid.

Sí, consumir massa sucre pot
tenir efectes addictius al cervell

però un tros de pastís
de tant en tant no fa mal.