Fem que el món retorni al seu estat salvatge
-
0:01 - 0:05Els meus fills i jo vam criar-nos
a la granja del besavi -
0:05 - 0:06a Califòrnia.
-
0:07 - 0:10Era un paisatge
de la nostra família i la nostra llar. -
0:10 - 0:13Quan vam veure
que ningú de la nostra generació -
0:13 - 0:16volia agafar les regnes
i el pes de la granja, -
0:16 - 0:18vam vendre la granja
a un veí. -
0:19 - 0:22L'ancoratge de les nostres vides
va quedar tallat, -
0:22 - 0:26i sentíem que anàvem a la deriva
sense la granja. -
0:26 - 0:31Per primer cop, vaig comprendre
-
0:31 - 0:34que quelcom valuós
es pot entendre millor -
0:34 - 0:37no per la seva presència,
-
0:37 - 0:39sinó per la seva absència.
-
0:40 - 0:42Era impossible saber
-
0:42 - 0:47que el poder de l'absència
de les coses que estimem -
0:47 - 0:51impactaria tant en el meu futur.
-
0:52 - 0:56Durant 23 anys, la meva feina
era amb Yvon Chouinard. -
0:56 - 0:59Vaig començar a dissenyar i fabricar
-
0:59 - 1:01equipament tècnic d'escalada
de roca i gel -
1:01 - 1:04en un cobert metàl·lic
prop de les vies del tren a Ventura. -
1:04 - 1:07I quan l'Yvon va decidir
començar a fer roba d'escalada -
1:07 - 1:10i batejar el negoci Patagònia,
-
1:10 - 1:13vaig ser una de les sis
primeres treballadores -
1:13 - 1:15i després directora general,
-
1:15 - 1:18i vaig ajudar a construir una empresa
-
1:18 - 1:22on crear els millors productes
i fer coses bones pel món -
1:22 - 1:24era més que un eslògan.
-
1:24 - 1:29En Doug Tompkins, que amb els anys
va convertir-se en el meu marit, -
1:29 - 1:33era un vell amic
i company d'escalada de l'Yvon -
1:33 - 1:35i també un emprenedor.
-
1:36 - 1:39Va cofundar The North Face
i Esprit. -
1:39 - 1:41Tots 3 negocis
-
1:41 - 1:45van ser creats per persones
que havien crescut en el anys 60, -
1:45 - 1:50amb els moviments pels drets civils
antibèl·lics, feministes i pacífistes. -
1:50 - 1:54I aquests valors els vam assimilar
durant anys -
1:54 - 1:58i els vam abocar en els valors
d'aquestes empreses. -
1:58 - 2:00A finals dels anys 80,
-
2:00 - 2:02en Doug va decidir deixar
totalment el món dels negocis -
2:02 - 2:06i dedicar l'última part de la seva vida
al que ell anomenava -
2:06 - 2:08"pagar el lloguer
de viure en aquest planeta". -
2:08 - 2:12Gairebé al mateix temps,
quan vaig fer 40 anys, -
2:12 - 2:15estava preparada per fer una cosa nova
a la meva vida. -
2:16 - 2:19El dia després de jubilar-me
de l'empresa Patagonia, -
2:19 - 2:24vaig volar més de 9650 quilòmetres
a la mateixa Patagònia -
2:24 - 2:30per unir-me al projecte conservacionista
d'en Doug -
2:30 - 2:32a la part final de la seva vida
-
2:32 - 2:36Allí estàvem, refugiats
del món corporatiu, -
2:36 - 2:39entaforats en un refugi de la costa
del sud de Xile, -
2:39 - 2:41envoltats de boscos verges
-
2:41 - 2:44amb alerços que viuen milers d'anys.
-
2:44 - 2:47Érem enmig de terra verge
-
2:47 - 2:51en una de les dues úniques interrupcions
de l'autopista panamericana, -
2:51 - 2:54entre Fairbanks, Alaska i el cap d'Hornos.
-
2:54 - 2:56Es va produir un canvi radical
a les nostres vides -
2:56 - 2:59a mida que ens adonàvem
-
2:59 - 3:02que s'estaven destruint
la bellesa i la diversitat -
3:02 - 3:04a tot arreu.
-
3:04 - 3:07Els últims espais protegits de la terra
-
3:07 - 3:09encara eren verges
-
3:09 - 3:13potser perquè el desenvolupament
imparable -
3:13 - 3:15no havia arribat encara.
-
3:15 - 3:18En Doug i jo vivíem en un dels llocs
més remots del planeta -
3:18 - 3:21i al voltant del parc Pumalín,
-
3:21 - 3:24el nostre primer esforç conservacionista,
-
3:24 - 3:28l'aquacultura industrial
s'estenia com una plaga. -
3:28 - 3:32Aviat altres amenaces
van arribar a la regió de la Patagònia. -
3:32 - 3:36Mines d'or, projectes de pantans
en rius impol·luts -
3:36 - 3:38i cada cop més conflictes.
-
3:38 - 3:44La vibració del creixement econòmic
a nivell mundial -
3:44 - 3:48podia sentir-se fins les latituds
més elevades del Con Sud. -
3:49 - 3:54Sé que el progrés s'aprecia
com quelcom positiu, -
3:54 - 3:57com una evolució optimista.
-
3:58 - 4:00Però, en la nostra experiència,
-
4:00 - 4:03el creixement industrial
té una part fosca. -
4:03 - 4:08I quan la visió industrial
s'aplica als sistemes naturals -
4:08 - 4:11que recolzen la vida,
-
4:11 - 4:13comencem a tractar la Terra
-
4:13 - 4:18com una fàbrica que produeix
el que necessitem. -
4:19 - 4:22Dissortadament, som conscients
-
4:22 - 4:27que les conseqüències d'aquesta visió
destrueixen el benestar de les persones, -
4:27 - 4:30els nostres climes i la vida salvatge.
-
4:31 - 4:34En Doug deia que aquest era
"el preu del progrés". -
4:34 - 4:36Així és com vèiem les coses,
-
4:36 - 4:39i volíem ser part de la resistència,
-
4:39 - 4:42oposant-nos a aquestes tendències.
-
4:42 - 4:45La idea de comprar terra privada
per donar-la -
4:45 - 4:47i crear parcs nacionals
-
4:47 - 4:48no és nova.
-
4:48 - 4:54Qualsevol que hagi estat al
parc nacional Grand Teton, a Wyoming, -
4:54 - 4:57o acampat al parc nacional Acadia
a l'estat de Maine -
4:57 - 5:00ha pogut gaudir d'aquesta increïble idea.
-
5:00 - 5:02Amb la nostra fundació,
-
5:02 - 5:06vam anar comprant terreny
a Xile i Argentina. -
5:07 - 5:10Com a seguidors de la biologia
de la conservació, -
5:10 - 5:13buscàvem un gran impacte
en la vida salvatge i la interconnexió. -
5:14 - 5:17Certes zones estaven en bones condicions,
-
5:17 - 5:19d'altres necessitaven temps
per guarir-se, -
5:20 - 5:22i tornar a ser salvatges.
-
5:22 - 5:25Finalment, vam comprar
més de dos milions d'acres -
5:25 - 5:27de venedors compromesos
-
5:27 - 5:31i els vam unir per formar
zones protegides. -
5:31 - 5:36Construíem infraestructures de parcs,
com ara terrenys d'acampada i rutes -
5:36 - 5:39de futur ús públic.
-
5:39 - 5:40Com més, millor.
-
5:41 - 5:46El nostre objectiu: fer donació de terra
per convertir-la en parcs nacionals. -
5:46 - 5:52Podem descriure-ho com un moviment
capitalista jujitsu. -
5:53 - 5:57Usàvem la riquesa privada
des del món dels negocis -
5:59 - 6:02i la usàvem per protegir la natura
-
6:02 - 6:08i evitar que fos devorada
per l'economia global. -
6:08 - 6:09Què bonic sonava això,
-
6:09 - 6:12pero a principis dels 90, a Xile,
-
6:12 - 6:15la "filantropia de les terres salvatges",
així vam batejar el fenomen, -
6:15 - 6:17era completament desconeguda
-
6:17 - 6:21i ens enfrontàvem a la desconfiança,
-
6:21 - 6:24des de molts fronts,
i fins i tot hostilitat. -
6:24 - 6:28Amb el temps, vam anar
fent el que predicàvem -
6:28 - 6:30i així ens vam guanyar la gent.
-
6:31 - 6:33En els últims 27 anys,
-
6:33 - 6:37hem protegit permanentment
uns 15 milions d'acres -
6:37 - 6:39de selves temperades,
-
6:39 - 6:42de pastures de la Patagònia,
-
6:42 - 6:43de zones costaneres,
-
6:43 - 6:45d'aiguamolls,
-
6:45 - 6:48hem creat 13 parcs nacionals
-
6:48 - 6:51amb l'ajuda de donacions de terra
-
6:51 - 6:55i terrenys federals
adjacents d'aquests territoris. -
6:55 - 6:59Després de la mort d'en Doug
en un accident de caiac -
6:59 - 7:00fa 4 anys,
-
7:00 - 7:04vaig experimentar el poder de l'absència.
-
7:04 - 7:09Però els Conservacionistes de Tompkin
vam fer nostra la pèrdua -
7:09 - 7:11i vam accelerar els nostres esforços.
-
7:11 - 7:14Entre ells, al 2018,
-
7:14 - 7:20vam crear parcs nacionals marins
d'uns 25 milions d'acres -
7:20 - 7:22al sud de l'oceà Atlàntic.
-
7:22 - 7:25No hi ha pesca comercial
ni extraccions de cap tipus. -
7:26 - 7:31El 2019 vam acabar el major regal
de terra privada de la història, -
7:31 - 7:35quan l'últim milió d'acres
dels conservacionistes a Xile -
7:35 - 7:37va passar a mans del govern,
-
7:37 - 7:40una societat pública-privada
-
7:40 - 7:44que va crear 5 nous parcs nacionals
i va expandir-ne 3 dels existents. -
7:44 - 7:48Això representa
una zona més gran que Suïssa. -
7:48 - 7:52Tots els nostres projectes
són el resultat d'associacions, -
7:52 - 7:56principalment amb els governs
de Xile i Argentina. -
7:57 - 7:59I això requereix lideratge
-
7:59 - 8:03que comprengui el valor de protegir
les joies dels països, -
8:03 - 8:06no per avui,
sinó pel futur, a llarg termini. -
8:08 - 8:12Les associacions amb filàntrops
igualment conscienciats -
8:12 - 8:15han jugat un paper crucial.
-
8:15 - 8:16Fa 15 anys,
-
8:16 - 8:18ens preguntàvem:
-
8:18 - 8:20"Més enllà de protegir l'entorn,
-
8:20 - 8:26què hem de fer per crear
ecosistemes que funcionin bé?" -
8:26 - 8:30Ens preguntàvem,
per tot arreu on treballàvem, -
8:30 - 8:31què hi falta,
-
8:32 - 8:34quines espècies han desaparegut,
-
8:35 - 8:39o quines especies tenen població baixa
o fràgil. -
8:39 - 8:41També preguntàvem:
-
8:41 - 8:43"Com eliminem la raó real
-
8:43 - 8:46per la qual aquestes espècies
es van extingir? -
8:46 - 8:49El que ara sembla evident,
-
8:49 - 8:53abans era un trencaclosques
per nosaltres. -
8:54 - 9:00I això va canviar l'essència
de la nostra tasca, -
9:00 - 9:01completament.
-
9:01 - 9:06A menys que tots els membres
de la comunitat estiguin bé, -
9:06 - 9:11no podrem posar en marxa sistemes
plenament operatius. -
9:11 - 9:16Des d'aleshores, hem reintroduït
diverses espècies natives -
9:16 - 9:18als aiguamolls
al parc nacional d'Iberá, -
9:18 - 9:19ossos formiguers,
-
9:19 - 9:21cérvols de la Pampa,
-
9:21 - 9:22porcs senglars
-
9:22 - 9:28i finalment, un dels més difícils,
el guacamai roig d'ales verdes, -
9:28 - 9:33que feia més de 100 anys
que estava absent de l'ecosistema. -
9:33 - 9:37I avui, ha tornat, lliure
i escampant llavors, -
9:37 - 9:40desenvolupant-se, com ha de ser.
-
9:40 - 9:43La pedra angular d'Iberá
-
9:43 - 9:47és el retorn dels grans carnívors,
al seu lloc corresponent. -
9:47 - 9:50Els jaguars a terra ferma,
la llúdria gegant a l'aigua. -
9:50 - 9:55Després d'anys de prova i error
hem aconseguit cadells joves -
9:55 - 9:58que seran alliberats
-
9:58 - 10:01per primer cop en més de mig segle
-
10:01 - 10:02en els aiguamolls d'Iberá,
-
10:02 - 10:08i ara, els 1,7 milions d'acres del Parc
donaran cabuda -
10:08 - 10:13a la recuperació de poblacions de jaguars
amb poc risc de conflicte -
10:13 - 10:15amb els ranxers del veïnat.
-
10:15 - 10:18Els projectes de retorn
a la vida salvatge a Xile -
10:18 - 10:21guanyen terreny amb pocs exemplars
de diverses espècies crucials -
10:21 - 10:23de la Patagònia.
-
10:23 - 10:27El cérvol andí meridional
gairebé extingit, -
10:27 - 10:28els nyandús
-
10:28 - 10:33i recuperar poblacions de pumes i guineus.
-
10:34 - 10:38El poder dels absents no ens ajudarà
-
10:40 - 10:43si només ens proporciona
nostàlgia i desesperació. -
10:45 - 10:46Però serà útil,
-
10:47 - 10:50si ens motiva
-
10:50 - 10:55en treballar per retornar
el que havíem perdut. -
10:55 - 10:58Naturalment, el primer pas
-
10:58 - 11:02és sempre imaginar-nos
que una cosa és possible. -
11:02 - 11:06Que l'abundància de les espècies
que ens expliquen els llibres -
11:06 - 11:10no són històries
arraconades en el temps. -
11:12 - 11:13Ens ho podem imaginar?
-
11:15 - 11:20Pensem que el món
pot ser més bonic, -
11:20 - 11:22més equitatiu?
-
11:23 - 11:25Jo sí.
-
11:25 - 11:26Perquè ho he vist.
-
11:27 - 11:28Un exemple:
-
11:28 - 11:31Quan vam comprar un dels ranxos
més grans -
11:31 - 11:34de Xile i la Patagònia, al 2004,
-
11:34 - 11:35estava així.
-
11:35 - 11:39Durant un segle, aquesta zona
havia patit sobrepastura de bestiar, -
11:39 - 11:42com moltes zones de pastura del món.
-
11:42 - 11:44L'erosió del terreny era evident,
-
11:44 - 11:47centenars de quilòmetres de tanques
-
11:47 - 11:53impedien que les espècies salvatges
es puguessin desenvolupar lliurement. -
11:53 - 11:56I això amb la poca fauna salvatge
que hi quedava. -
11:56 - 12:00Les guineus i els lleons de muntanya,
perseguits durant dècades, -
12:00 - 12:02i el nombre d'espècies
era molt baix. -
12:02 - 12:08Avui, aquestes terres són 763.000 acres
del parc nacional de la Patagònia, -
12:08 - 12:09i és així de bonic.
-
12:09 - 12:12L'Arcelio, el gautxo que hi havia,
-
12:12 - 12:18encarregat de trobar i matar
lleons de muntanya en el passat, -
12:18 - 12:23avui és el cap de rastrejadors
de l'equip de vida salvatge del parc, -
12:23 - 12:28i la seva història té el cor robat
a persones de tot el món. -
12:28 - 12:30Això és possible.
-
12:30 - 12:36Comparteixo imatges i pensaments
no pas per felicitar-me -
12:36 - 12:38sinó per enviar un missatge
-
12:38 - 12:40i proposar-vos un repte urgent.
-
12:41 - 12:43Si la supervivència és el que importa,
-
12:43 - 12:48la supervivència de la diversitat
i la dignitat humana -
12:48 - 12:51i les comunitats humanes saludables,
-
12:51 - 12:54aleshores la resposta ha d'implicar
el retorn a la vida salvatge. -
12:56 - 12:59Tan aviat i tan ràpidament com es pugui.
-
13:00 - 13:03Tothom hi juga un paper,
-
13:04 - 13:08però especialment els privilegiats,
-
13:08 - 13:12amb poder polític,
-
13:12 - 13:13riquesa,
-
13:14 - 13:19perquè, per bé o per mal,
-
13:19 - 13:22aquí és per on va el joc d'escacs
del nostre futur. -
13:24 - 13:26I això apunta al centre de la pregunta.
-
13:27 - 13:31Estem preparats per fer el que toca
per canviar el final d'aquesta història? -
13:32 - 13:35Els canvis que el món ha fet
en els últims mesos -
13:35 - 13:37per frenar el contagi de la COVID-19
-
13:37 - 13:39em semblen encoratjadors,
-
13:39 - 13:44ens demostren que podem unir forces
en circumstàncies desesperades. -
13:45 - 13:50El que estem vivint ara
podria ser un precursor -
13:50 - 13:55d'un mal potencial a més gran escala
com a resultat de la crisi climàtica. -
13:57 - 13:58Però sense advertències, globalment
-
13:58 - 14:03estem aprenent a treballar junts
de maneres inimaginables. -
14:04 - 14:06Hem vist gent jove
de tot el món -
14:06 - 14:09revoltant-se i sortint al carrer
-
14:09 - 14:15per recordar-nos la nostra culpa
i castigar-nos per la nostra passivitat -
14:15 - 14:17El jovent és el que m'inspira.
-
14:17 - 14:20Ho sé, això ja ho heu sentit abans.
-
14:20 - 14:24Però si hi ha un moment
per despertar-nos a la realitat -
14:24 - 14:28que tot està connectat amb tot,
-
14:29 - 14:30és precisament ara.
-
14:30 - 14:33Tota la vida humana
queda afectada per les accions -
14:33 - 14:37de la resta de vides humanes
a tot el món. -
14:37 - 14:41I el destí de la humanitat
està unit a la salut del planeta. -
14:43 - 14:45Tots tenim un destí comú.
-
14:45 - 14:47Podem guanyar tots
-
14:47 - 14:48o podem patir-ho tots.
-
14:50 - 14:52Sigui el que sigui, ho farem junts.
-
14:52 - 14:54Aquesta és la veritat.
-
14:54 - 14:59Ja hem passat la línia
en què una acció individual és opcional. -
15:00 - 15:03Jo crec que és un imperatiu moral
-
15:03 - 15:06que cadascun de nosaltres
-
15:06 - 15:10faci un pas endavant per repensar
el nostre lloc en el cercle de la vida. -
15:10 - 15:13No en el centre,
sinó com a part de un tot. -
15:14 - 15:15Hem de recordar
-
15:15 - 15:18que el que fem és qui elegim ser.
-
15:19 - 15:21Hem de crear una civilització
-
15:21 - 15:25que faci honor al valor intrínsec
de la vida. -
15:26 - 15:28No importa qui ets,
-
15:28 - 15:31no importa la teva feina,
-
15:31 - 15:34aixeca't cada matí,
-
15:34 - 15:38i fes alguna cosa que no sigui
per tu mateix, -
15:38 - 15:44sinó que tingui a veure
amb les coses que estimes. -
15:44 - 15:47Així no ens equivocarem.
-
15:47 - 15:51Hem de ser els que imaginem
que el progrés humà -
15:51 - 15:54ens pot empènyer a la plenitud,
-
15:55 - 15:56a la salut,
-
15:56 - 15:58a la dignitat humana.
-
15:59 - 16:01I sempre,
-
16:01 - 16:03per sempre més,
-
16:03 - 16:05la bellesa, salvatge.
-
16:06 - 16:08Gràcies.
- Title:
- Fem que el món retorni al seu estat salvatge
- Speaker:
- Kristine Tompkins
- Description:
-
La terra, la humanitat i la natura estan connectats entre sí inexorablement. Si volem recuperar la salut, necessitem que el món retorni al seu estat salvatge, explica l'activista del medi ambient Kristine Tompkins. La Kristine ens fa un recorregut per la seva vida des que era directora de Patagonia fins a la seva apassionada tasca com a conservacionista. Comparteix la seva tasca per establir parcs nacionals de milions d'acres de terra (i mar) a Amèrica del Sud, i ens parla del rol crucial que tots tenim en curar el planeta. "Tots tenim un destí comú", diu, "Podem gaudir o patir, però ho farem tots plegats".
- Video Language:
- English
- Team:
- closed TED
- Project:
- TEDTalks
- Duration:
- 16:22
Anna Comas-Quinn approved Catalan subtitles for Let's make the world wild again | ||
Anna Comas-Quinn edited Catalan subtitles for Let's make the world wild again | ||
María Pérez del Cura accepted Catalan subtitles for Let's make the world wild again | ||
María Pérez del Cura edited Catalan subtitles for Let's make the world wild again | ||
Mariona Sabate-Carrove edited Catalan subtitles for Let's make the world wild again | ||
Mariona Sabate-Carrove edited Catalan subtitles for Let's make the world wild again | ||
Mariona Sabate-Carrove edited Catalan subtitles for Let's make the world wild again | ||
Mariona Sabate-Carrove edited Catalan subtitles for Let's make the world wild again |