Què significa ser un refugiat? - Benedetta Berti i Evelien Borgman

Vegeu la lliçó sencera aquí: http://ed.ted.com/lessons/what-does-it-mean-to-be-a-refugee-benedetta-berti-and-evelien-borgman

Uns 60 milions de persones arreu del planeta s'han vist obligades a deixar casa seva per a escapar de la guerra, la violència i la persecució. La majoria han esdevingut Persones Desplaçades Internament, la qual cosa vol dir que han fugit de les seves llars, però que encara es troben als seus països. Altres, anomenats refugiats, han buscat refugi fora dels seus propis països. Però què significa exactament aquesta paraula? La Benedetta Berti i l'Evelien Borgman ens ho expliquen.

Una lliçó de Benedetta Berti i Evelien Borgman, amb animacions de TED-Ed.

Arreu del planeta,

hi ha uns 60 milions de persones
que han hagut de deixar casa seva

per a escapar de la guerra, la violència
i la persecució.

La majoria han esdevingut
desplaçats interns,

que vol dir que han fugit de casa
però que encara són als seus països.

Altres han creuat la frontera per a buscar
refugi fora dels seus països.

Normalment se'ls denomina refugiats.

Però què significa exactament
aquesta paraula?

Al món hi ha hagut refugiats
des de fa mil·lennis,

però la definició moderna fou esbossada
a la Convenció de l'ONU el 1951

en relació a l'estatut dels refugiats

en resposta a les persecucions massives
i desplaçaments de la 2a Guerra Mundial.

Defineix un refugiat com algú que
es troba fora del seu país d'origen

i que no pot tornar-hi

per un temor ben fundat
de ser-hi perseguit.

Aquesta persecució pot ser deguda
a la seva raça, religió, nacionalitat,

afiliació a un grup social particular
o opinió política,

i està sovint relacionada
amb la guerra i la violència.

Avui aproximadament la meitat
dels refugiats són nens,

alguns no acompanyats d'un adult,

una situació que els fa especialment
vulnerables a l'explotació infantil

o sexual.

Cada refugiat té una història diferent,

i molts han d'emprendre perillosos
viatges amb desenllaços incerts.

Però abans de passar
a què suposen els seus viatges,

aclarim una cosa.

Hi ha molta confusió respecte
a la diferència entre els termes

"migrant" i "refugiat".

Els "migrants" són gent que
deixa els seus països

per raons no relacionades
amb la persecució,

com ara la cerca
de millors oportunitats econòmiques

o l'abandó de zones afectades per sequeres
a la recerca de millors circumstàncies.

Hi ha molta gent arreu del món
que ha estat desplaçada

per catàstrofes naturals,

inseguretat alimentària,

i altres adversitats,

però la llei internacional,
encertadament o no,

només reconeix com a refugiats
els que fugen de conflictes i violència.

Aleshores, què passa
quan algú fuig del seu país?

La majoria dels viatges dels refugiats
són llargs i arriscats

amb un accés limitat a un sostre,
aigua o menjar.

Com que la marxa pot ser sobtada
i inesperada,

pot ser que abandonin
les seves pertinences,

i la gent que escapa d'un conflicte
sovint no té la documentació requerida,

com ara visats, per a pujar a un avió
i entrar legalment en altres països.

Factors financers i polítics poden també
impedir que viatgin

per les rutes habituals.

Això significa que poden viatjar només
per terra o mar,

i poden necessitar confiar les seves vides
a traficants,

per a què els ajudin a creuar fronteres.

Mentre alguns busquen la seguretat
amb les seves famílies,

altres intenten passar sols
i deixen enrere els seus éssers estimats

amb l'esperança de reunir-s'hi després.

Aquesta separació pot ser traumàtica
i insuportablement llarga.

Encara que més de la meitat dels refugiats
que hi ha al món són en ciutats,

adesiara la primera parada d'algú que fuig
d'un conflicte és un camp de refugiats,

sovint dirigits per l'Agència de l'ONU
per als Refugiats o pels governs locals.

Els camps de refugiats estan pensats
per a ser refugis temporals,

usats a curt termini fins que
els seus habitants poden tornar a casa,

ser integrats en un país d'acollida,

o ser reubicats en un altre país.

Però el reassentament i la integració
a llarg termini són opcions limitades.

A molts refugiats no els queda altra que
quedar-se als camps durant anys

i a vegades fins i tot dècades.

Després d'arribar a un nou país,
el primer pas legal per a un desplaçat

és sol·licitar asil.

En aquest punt, són considerats
sol·licitants d'asil

i no se'ls reconeix com a refugiats
fins que la seva sol·licitud és acceptada.

Si bé en general els països coincideixen
en una definició de refugiat,

cada país d'acollida és responsable
d'examinar totes les sol·licituds d'asil

i de decidir si als sol·licitants se'ls
concedeix l'estatut de refugiats o no.

Les directrius poden variar
substancialment d'un país a un altre.

Els països d'acollida tenen
diverses obligacions

envers aquells a qui han reconegut
com a refugiats,

com ara la garantia de normes mínimes
de tractament i no discriminació.

L'obligació més bàsica vers els refugiats
és la no devolució,

un principi que impedeix que una nació
pugui enviar cap persona

al país on la seva vida i llibertat
són amenaçades.

En realitat, però, els refugiats són
sovint víctimes

d'un tractament
inconsistent i discriminatori.

Cada cop més són obligats a refer
les seves vides enfrontant la xenofòbia

i el racisme.

I massa sovint no se'ls permet
incorporar-se al mercat laboral

i són totalment dependents
de l'ajuda humanitària.

A més, moltíssims nens refugiats
no estan escolaritzats

degut a la falta de finançament
dels programes educatius.

Si mireu enrere
en la vostra història familiar,

hi ha possibilitats que descobriu
que en algun punt,

els vostres ancestres fossin forçats
a deixar la seva llar,

ja fos escapant d'una guerra o fugint
de la discriminació i la persecució.

Seria bo per a tots nosaltres
que recordéssim les seves històries

quan escoltem sobre els refugiats
desplaçats avui en dia,

a la recerca d'un nova llar.