29th Street - Full Movie - High Quality & Widescreen

Déu del cel.
Soc jo, en Frankie. Mira.

Sé que no dec ser
un dels teus preferits aquí baix.

Tinc coses coses dolentes de tant en tant,

I últimament he demanat molts favors.

Potser ja se m'han acabat.

Devies mirar d'ajudar-me
amb això de la loteria.

Però tal com van les coses,

no sembla que hagi de sortir bé.

Per això demano un favor més.

Sisplau, que no plogui sobre mullat.

Déu, sisplau, t'ho suplico.

No vull guanyar la loteria.

No vull guanyar la loteria.

No vull guanyar la loteria.

- Com et dius?
- Frank Pesce.

- P-E-S...
- C-E.

Entesos. Té, Frank. Soc Julie.

Benvingut. Segueix-me.

Em consten sis persones.
On és la resta de la família?

- Què?
- On és la resta de la família?

Vinc només jo.

Què faràs si guanyes?

Doncs no ho sé.

Va, digue'm la veritat.
Et sents amb sort aquest vespre?

No en tens ni idea.

Bona sort, senyor Pesce.

Com vas?

Bona sort.

Senyores i senyors, el senyor Memory Lane
en persona: Joe Franklin.

Moltes gràcies, senyores i senyors.

El gran moment finalment ha arribat.

La primera loteria
de l'estat de Nova York.

Algun afortunat rebrà
sis milions dos-cents mil dòlars.

La primera de l'estat de Nova York.

Sé que l'emoció

ha crescut com un bolet

i s'ha acumulat com una bola de neu

i ha escalat i s'ha disparat

i els... participants... el públic...

esteu glatint embadocats

i ensalivant i preparant

el moment... El moment ha arribat

i l'afortunat és...

el senyor Frank Pesce.

EL CARRER 29

Estàs content ara?

Estàs content, Déu?
Havies de fer-me això.

No podies deixar-me estar.

Oi?

Et mataré.

Déu!

Jo no volia el coi de bitllet.

Per què me la vas donar?

Em llevo cada matí.

Estic bé, soc un paio trempat.

Sé quan faig una cosa malament.

Era perfectament feliç sense això.

- No em podies deixar tranquil, oi?
- Què passa aquí fora?

Quin collons de problema tens?

Frank, ets tu?

I tu? Què collons vols?

Fica't allà dins, Larry.

Què passa?

Ves quin favor m'has fet!

Trucaré els polis, Frank.

Soc catòlic.

Puc fer el que em roti.

L'ateu és aquí.

Porteu-lo.

Me n'haig d'anar.

Bon Nadal, sí.

Miri, sergent. M'ha de deixar anar.

I no tinc gaire temps.

Aquest capellà vol presentar càrrecs.

Li has malmès el pessebre.

Larry, em sap greu.

D'acord.

Molt bé.

Però per què ho has fet, Frankie?

Deixeu-me anar.

D'acord?

No puc seure aquí i parlar de collonades.

Treu-li les manilles.

Espera't.

Saps, Frank?

He comprovat el que has dit.

El teu germà és un poli excel·lent.

No tens antecedents.

Sembles un nano italià maco.

Què collons fas
tirant boles de neu a l'església,

i espantant el capellà?

És nit de Nadal. No tens enlloc on anar?

...que s'endurà 6,2 milions de dòlars.

Quan han dit el seu nom

i no ha sortit,

s'ha descobert que el senyor Pesce

devia haver abandonat el sorteig.

En qualsevol cas,
l'enhorabona a Frank Pesce

de Queens, Nova York.

Siguis on siguis.

Els novaiorquesos avui tenen
més males notícies econòmiques.

Alguns diuen que la nostra ciutat...

Ets tu?

El mateix?

Sí.

I has anat a trencar finestres
a l'església?

Què ets tu? Un tòtil?

És una història llarga.

No aniràs enlloc, ni jo tampoc,

fins que en traguem l'entrellat.

Juro davant de Déu
que l'única manera explicar-ho

és des del començament.

Tinc tota la nit.

És que... tinc una maledicció.

He tingut sort d'ençà que vaig néixer.

La mare...

treballava a l'Hospital de Lincoln i...

és on jo havia de néixer.

Però es va posar de part en un bingo,

a un parell de cantonades d'on vivíem.

Van haver de dur-la corrents
a l'Hospital Bellevue del carrer 29.

Aquell va ser el meu primer cop de sort,

perquè aquella mateixa nit
l'Hospital de Lincoln va acabar

amb un incendi enorme
que ho va cremar pràcticament tot.

603 és una combinació,

60 cèntims. 10 cèntims de diferència.
L'altra és una acció directa.

717 per un dòlar amb vint...

Tornaré a trucar.

Voldria veure el seu fill?

La mama deia que ell sempre plorava
quan ens veia per primer cop.

El meu germà, la meva germana, jo.

Va, faré tard.
20 minuts d'aquí a Radio City.

No vols res.

- Caminem. Quina nit tan maca.
- Són vuit cantonades.

Sí, però veurem l'obra dels estudiants.

Quan era petit,
el meu pare em semblava un gegant.

El que ho sabia tot de tot.

Què mires?

- Allà.
- Què és això?

Què diu?

Diu que avui és
l'aniversari del president Eisenhower.

Vull que surti el meu nom allà dalt.

A mi ja m'estaria bé, Frankie,

però només hi surten
noms de gent important.

Com puc fer-hi sortir el meu nom?

Has de fer una cosa gran, Frankie.

Gran com?

- Molt molt gran.
- Com de gran?

Així de gran.

Suposo que tothom vol
que el seu pare n'estigui orgullós.

Que no tingui la sensació
que ha fet el paperina per tenir-te.

Em va semblar que,
si podia fer sortir el meu nom allà,

almenys podria
deixar alguna marca al món.

Al meu barri hi havia
dues maneres de fer-ho.

Una, la manera bona

I l'altra, la manera ràpida,

i us haig de dir que la manera ràpida
m'atreia molt de nen.

Ostres! Mira això!

Loui Tucci és
l'espavilat més gran del veïnat.

És verí. Ni te'l miris.

Sí, però tot i així m'agrada el seu cotxe.

Més val que anem passant, Frankie.

El pare sempre podia
parlar en cercles de tothom.

Jo d'ell m'hauria presentat
a les eleccions

i fet de polític.

Alguna cosa estranya hi havia

entre ell i Loui Tucci.

Sé que el pare no podia suportar-lo,

I tot i així passaven molt temps plegats,

especialment quan el pare
va perdre l'empresa de transport,

ja ho explicaré més endavant.

Dius no te'l miris

perquè no és bo, i tu hi passes l'estona.

- Vols dir en Tucci?
- Sí.

Vinga, Frankie. Són negocis.

Fas negocis amb aquell paio?

Mai.

Fixa't, Frankie,

no vull fer negocis amb ell.

No vull passar temps amb algú així.

- Per això ets amb ell?
- Sí.

- Perquè no hi vols ser?
- Exacte.

Vols dir que hi passes temps

perquè no vols passar-hi temps.

És exactament això.

Si hi passés menys temps,

hi hauria de passar encara més temps.

Així doncs si no hi passes
gens de temps...

Llavors seria amb ell constantment.

Friso per fer-me gran, papa,

per poder saber de què carai parles.

Fuig d'aquí, setciències.

Frankie!

No facis tard.

La mama cuina pasta.

Sí, pare.

Fer-me gran no m'hi ha ajudat.

Encara no sé de què carai parla.

Això de la sort em passava
una vegada i una altra.

Recordo que un dia era
amb el meu amic Jimmy Vitello,

que era fill d'un altre mafiós.

De fet era el gàngster
més gros de la zona.

Bufa! T'ho pots creure? Era aquí!

Baixem-ho a ca l'Earf.

Te'n dono cinc dòlars.

- Cinc dòlars?
- Sí.

Estàs sonat?

En deu valdre dos-cents.

No siguis un collons de garrepa.

Quina boca que tens!

Fas petons a ta mare amb aquesta boca?

D'on l'has tret?

Déu l'ha deixat per a nosaltres.

Doncs no vull que vingui a buscar-ho.

Fora d'aquí.

Saps qui és el meu pare?

No volem
que hi hagi un petit malentès, oi?

10 bitllets, ja està.
Ara toqueu el dos, malparits!

Va.

A un nen això li impressionava molt.

Només calia anomenar
el pare de Jimmy Vitello

I, bum, tenies el que volguessis.

I per molt que en Jimmy
es desviés de la ratlla

els polis no es presentaven a casa seva.

En canvi un membre
de la policia de Nova York

va acabar a casa nostra.

El meu germà Vito va decidir fer-se poli.

Personalment trobo que era com
posar el llop a vigilar l'aviram,

però almenys algú feia alguna cosa
pel nom de la família.

Mentrestant jo rondava amb una colla

que no feia absolutament
res de la seva vida.

Hi havia en Lenny Nifty.

Li dèiem Nas d'agulla.

Era la definició de veu de nas.

Ei, Frank. Saps una cosa, Frank?

A les noies els encanta la poesia.

Fixa't bé.

Demà i demà i demà,

és la història de mai no acabar.

També hi havia en Dom la bomba.

Hola, Frankie, com estàs avui?

Sí, sí, sí, ara escolta. Frankie...

Es pensava que sabia cantar.

Què faré? Haig de perdre una mica de pes.

Dec tenir un problema hormonal.

En Rocky Sav tenia un problema hormonal

d'ençà que va néixer.

L'Alvus Vinus tirava capellans
cada vegada que parlava.

I a més hi havia en Jimmy Vitello.

Noi, vols fer uns quants diners?

Deu mil dòlars en efectiu,
lliures d'impostos.

Vam menjar una pizza l'altra nit...

Extra de formatge, salsitxa, pepperoni...

Oblida-te'n.

Mentre jo rondava pel carrer,

fent el dropo amb els amics tot el dia,

el pare es deixava la pell amunt i avall.

D'ençà que va perdre la seva empresa,

havia treballat de conductor
per a algun altre grup.

Cada dia havia d'agafar
el metro a Penn Station.

Després enllaçava
amb un tren fins a Union City

per conduir un camió cinc dies per setmana
enmig del trànsit urbà.

No és estrany
que tingués problemes a relaxar-se.

Aquesta ciutat és plena
de tocats de l’ala.

Hem de sortir d'aquí.

Ja ho he vist.

Necessitem una casa fora de Manhattan,
una casa maca amb gespa.

Això necessitem.

Ho saps, papa? És curiós que diguis això,

pel que jo he pensat.

Friso per sentir-ho.

Jo veig que el futur
és a l'espai exterior.

Potser podria ser astronauta.

És l'última frontera, papa.

Astronauta?

Pensa-hi. Mira, papa.

Podria ser el primer italià a la lluna.

Au, no te'n riguis.

Vull...

Vull fer coses...

que no he fet mai.

Ah!

Per què no proves d'anar a dins

i netejar el teu collons d'habitació?

Vinga, papa, ho dic de debò.

Tinc aspiracions i desigs com tothom.

Estàs bé?

Hi ha personetes voltant pel teu cap?

O em prens el pèl?

Jo parlo de la realitat, Frankie.

La realitat, ho entens?

Provo de traslladar-nos a Queens

i tu parles de recollir

roques lunars.

Ostres!

Saps quin és el teu problema?

Quin és el meu problema?

Els teus somnis són massa petits.

Quan jo tenia 18 anys el pare
va complir el seu somni

i ens vam traslladar tots a Queens.

També va fer realitat l'altre somni,
la gespa.

Cada tarda com un rellotge tornava a casa

i engegava la mànega.

Què sopem avui?

Dues putes pizzes.

Podríeu parlar bé, sisplau?

Als collons ha anat.

Vols això?

- Des de quan no t'agrada la pizza?
- És llençar els diners.

Però jugar no és llençar diners, eh?

Qui juga? Tu em veus jugar?

M'han dit que ahir vas dur
en Frankie a les curses.

No vas comprar-li
un trist entrepà de salsitxa per un dòlar,

però segur que en vas gastar quatre-cents

en un cavall que va arribar l'últim.

Va.

Digue'm que m'equivoco.

Veus el meu nom aquí?

Veus el meu nom enlloc?

Quin greu! Devia ser

algú altre que duia els teus pantalons.

Quant val la pizza?

Set dòlars.

Set dòlars, eh?

Probablement va costar 25 cèntims fer-la.

- I...
- I?

Soc un home de principis

i no pago 27 vegades el que val. Ves què!

No per res, papa. Però ho has pagat tu?

És un acudit, Frankie?

La meva família podia començar
una baralla per no res.

Quin temps farà demà?

He sentit que plourà.

Això no és el que he sentit.

Què collons has sentit?

Tant és, Frankie.

On has sentit que plouria?

A la ràdio.

L'home del temps diu que plourà demà.

Típic, Vito. Tu escoltes la ràdio?

S'equivoquen sempre.

Feu-me un favor amb el collons del temps.

Que si el temps, que si la pluja,

amb Mart i la pluja, a qui li importa

la sol i la pluja?

A mi, papa,

tu no pagues deu dòlars
perquè et pentinin.

A mi els cabells se m'encrespen si plou.

Escolta, bruixa. Deixa l'escombra a casa,

no surtis i els cabells no se't mullaran.

Digues el que vulguis

però jo un dia d'aquests em caso.

Quina puta merda!

Qui es casarà amb tu amb una boca així!

Dos mesos més tard es casava
amb un sicilià que es deia Tony.

I en Tony no va tenir
gaire èxit a la família.

La Guerra del Vietnam
estava en un punt àlgid.

Nois del veïnat arribaven
en caixes cada setmana.

Tots vam rebre cartes

i vam haver d'anar
a l'oficina de lleves a signar.

Estàvem a punt de fer
el que calia pel nostre país.

Acabo de rumiar una teoria sobre la vida.

Ah, sí. Quina?

Escolteu,

perquè és molt complicat.

Primer neixes i ets com un bebè,

una criatura,
i llavors comences l'adolescència.

Després et fas gran,

i et fas vell i mors.

I ja està.

Com tu has dit,

no t'ofenguis,

però és la poca-soltada més gran que he...

Molt bé, rieu.
Però si et pares a pensar-hi,

té molt sentit.

Quasi mil nois de divuit anys

constaven a la ciutat.

Amb un cop d'ull em va semblar

que podríem guanyar
la Guerra del Vietnam en 15 minuts.

Silenci, fills de puta!

Aquest sembla dur de pelar.

Sí, molt dur de pelar.

No mengis, Frank.

Molt bé, des d'ara mateix,

tots els que sou aquí

sou propietat
del govern dels Estats Units.

Si algú d'aquí...

ha estat a la presó,

i és fora sota fiança,

sisplau aneu a la dreta de l'auditori.

Tota la puta sala.

Quins collons!

Disculpi'm, senyor.

No trobo just que haguem de fer
un examen sense estudiar.

És un examen d'orina, noi!

Ho he entès malament.
Em pensava que era una altra cosa.

Com et dius, noi?

Frank Pesce, senyor.

Sap? Pesce vol dir peix en italià.

Tant se me'n fot què vol dir.

- Perdoni, senyor.
- Et passa res, noi?

No.

No que jo sàpiga, senyor.

Té un diploma de l'institut?

No, senyor.

No té cap diploma de l'institut?

No, senyor. Cap diploma, senyor.

Em sembla que li agrades.

Tapa't l'ull esquerre
i llegeix la línia set del gràfic.

Fora d'aquí.

Molt bé.

Sí.

On collons és Frank Pesce?

Pesce!

Frank Pesce, surt aquí, collons.

Sí, senyor.

No t'he demanat
si tenies un diploma de l'institut?

Sí, senyor.
Recordo que m'ho ha demanat.

I què m'has dit?

Que no en tenia cap.

Segons els meus arxius,
tens un diploma de l'institut.

En tenim un,

però no el duc a sobre.

Puja allà dalt a veure el psiquiatre.

Carda el camp d'aquí.

Tens quatre cartes a la mà...

No si...

És massa aviat de la partida.

Jo les recullo.

Ja ve el general Custer.

Vine, Frank. Vull parlar amb tu.

10 milions intentant esquivar la lleva

i només tu te'n surts.

Què vols dir?

Veus aquesta carta?

El govern dels Estats Units creu que

ets un risc calculat.

Això és bo o dolent?

- Creuen que estàs sonat.
- Ara l'exèrcit sap

el que tot el barri sap.
Estàs com una puta cabra.

Em sap molt greu decebre-us,

per no trepitjar una mina.

On és la gràcia?

Haig de dir a tot el veïnat

que el meu fill està sonat?

Per això no és a l'exèrcit, eh?

Has de tenir una malaltia mental, oi?

I et diré una altra cosa.

Estàs arruïnat.
No trobaràs feina a la ciutat, mai.

Disculpeu-me.
Vaig a buscar una corda per penjar-me.

Mentalment desqualificat reflecteix

a tota la família.

Vaig escapar-me de la guerra,
però sabia que no era cap accident.

Era la meva estrella de la sort.

Què has de rumiar?

El meu pare s'equivocava.

Finalment vaig trobar feina a la ciutat,

i va ser el més afortunat
que m'havia passat.

Es notava a la cara de Maria Rios.

El tren de les 7:10
no pot sortir a les 6:30.

Senyora.

En diuen tren de les 7:10
perquè surt a les set i deu.

Ah, es pensava que era el número del tren.

Vaja.

Quina idiota!

No, no. No a les 7:45.

Confiï en mi pels ulls de la meva mare.

Aquest surt a les 8:30.

Tant me fa.

Tant me fa.

Molt bé. Sap què?

Per què no ve a les 7:45?

I si comença a moure's

pugi-hi d'un salt.

Frank, ets dolent.

Tens uns ulls preciosos.

Ja n'hi ha prou, Frankie, ens enxamparan.

No ens enxamparan.

Soc l'amo d'aquí.

Ei, mireu.

Faré un anunci familiar.

M'agradaria felicitar
el meu fill petit Frankie Jr,

que porta el meu nom,
perquè avui l'han despatxat.

Has aguantat aquesta feina durant...
vuit mesos?

És un rècord. Destaco el teu progrés.

De totes maneres no m'agradava la feina.

A més tinc una perspectiva nova a la vida.

- Friso per sentir-ho.
- Sí, jo també.

Calla.

Mentre treballava allà,

pensava que
no havia de mirar mai el tauler,

sempre sabia quins trens anaven on,

em sabia cada horari de memòria.

Tu ja saps el que això significa.

Tens un talent natural
per a la informació inútil.

No, vol dir que
tinc bon cap per als nombres.

Podria anar
a una empresa de comptabilitat.

És una idea fabulosa, Frankie.

Doncs ja pots comptar.

Comptar què?

Comptar que ets un tanoca!

Si et van fer detectiu,
tot és possible, banyeta.

No reneguis.

Li puc tirar un tret per dir això?

Tinc una cosa molt seriosa a dir.

He pensat en aquella gespa.

Poa de Kentucky, què en penseu?

Tinc un parent a Kentucky...

Calla!

Què collons és?

És la millor herba que hi ha.

L'herba és herba, papa.

Tu no saps res de res, eh?

Ja n'hi ha prou d'aquesta gespa.

Sí, faràs parar tothom boig
amb aquella gespa.

Què ha passat, Tommy?

T'has vestit d'una esgarrapada avui?

T'has deixat la camisa a casa?

Demana-li a ella.
No ha fet bugada en una setmana.

- Què?
- Què vols dir “ella”?

Es diu Madeline.

I què és ella? La teva criada?

Com si jo no fos la teva criada.

Això és diferent.

Diferent en què?

És diferent, ves.

Papa, no comencem, sisplau.

Mare, gràcies pels espaguetis.

Eren boníssims.

Què passa? On vas?

Surto. No es veu?

On vas?

- Tinc una cita.
- Amb qui?

Amb una noia.

- Quina noia?
- La Maria.

Qui és la Maria?

La noia hispana de Spanish Harlem,

la que em vas dir que no m'hi acostés.

Fa tres mesos que és detectiu
i ja rep tothom.

Ei, té raó.

- Mama, saps on és la meva pistola?
- Frankie.

Et vaig dir que te n'apartessis.

Però és una noia maca.

Veieu el revòlver del servei per aquí?

- Faig tard.
- Tant me fa si és maca.

És hispana, és porto-riquenya,

i històricament els porto-riquenys
odien els italians.

Si vas a Spanish Harlem,

prendràs mal.

On és la pistola?

Prou de pistola, hòstia!

Ho haig de fer tot jo.
Haig de trobar la teva pistola.

Potser hauria d'anar al cotxe amb tu.

Pare, el seu germà Jesús
m'estima com un germà, d'acord?

Fes el que vulguis.

Ei, Jesús. Com vas?

Aparta't de la meva germana.

Ajudeu-me!

És un hospital catòlic?

Soc catòlic.

Si em moro,
vull morir en un hospital catòlic.

No és res greu,

només és un petit problema.

Vol parlar amb tu un minut.

Et trobes bé?

Fa bona cara, eh?

Com estàs, Frank?

Què passa? Em posaré bé, oi?

Déu t'ha salvat aquesta vegada.

Si no haguessis rebut aquesta ferida,

no hauríem agafat
l'altre problema a temps.

Què?

Em posaré bé, oi?

Els raigs X mostren que tens un tumor

a una costella, just sota la punyalada.

Un tumor?

Això és càncer!

Hauré d'entrar-hi i extirpar-lo.

Què té als ulls?

És un tic o ves a saber.

Tic?

És curiós.

No, no és curiós.

Aquest paio m'ha de tallar
i mirar per dins.

Ara mira l'aire condicionat

i ara em mira a mi.

Has de calmar-te,

has d'agafar-t'ho bé.

Aquest cirurgià
és un dels millors de Nova York.

Va operar els pulmons del cosí Ernie.

El cosí Ernie és mort.

No es va poder evitar.

Va morir d'un atac de cor.
Els pulmons eren nets.

La Societat Neptú,
una alternativa simple i digna

de baix cost al funeral de preu elevat

vol que gastis els diners en els vius,

no en l'enterramorts.

Ah sí, mira això.

És un dels pacients del doctor Puccini.

De què rius?

Ara he agafat una depressió.

Haig de veure una monja de la planta

per consell espiritual,
per ajudar-me.

Saben què diu?

La voluntat de Déu
és la voluntat de Déu, fill meu.

La veritat és que era càncer.

Però el vaig superar
perquè el van atrapar a temps.

No cal dir que
em vaig recuperar ràpidament.

I tot i que no vivia a Queens,
sempre era al carrer 29,

perquè és on hi havia l'acció.

El club el portava en Philie Becaina,

l'editor local que pudia

com si xuclés constantment un gra d'all.

Com pots tenir cartes tan bones,

i ser tan capsigrany.

Déu protegeix els enzes.

Tu necessites una protecció eterna.

Què us sembla aquesta?

A un paio l'apunyalen a Spanish Harlem

i allò li salva la vida.

El problema és que tens la sort.
Hi vas néixer.

Llàstima que no saps què collons fer-ne.

Alguns hi neixen i saben què fer-ne.

Philly Becaina, un narcolèptic.

Quedava clapat sense avisar,

i al cap d'un segon
es desvetllava de cop.

Quant temps he passat adormit?

Tres setmanes i mitja.

Mi-te'l que espavilat!
I tu, aprèn a aprotitar la sort.

En tens.

No em parlis amb el vent de cara, eh?

Recorden el que he dit de la manera bona

i manera la ràpida?

La manera bona no em funcionava massa bé,

i vaig decidir provar-ho
de la manera ràpida.

Uns pesos pesants
van venir de Mulberry Street

per organitzar el joc.

Van triar el forn de pa del costat

després de parlar amb en Billy,
el propietari.

Com que encara era un pallús,

vaig anar a demanar-hi feina de porter

en comptes d'espavilar-me.

En vaig parlar amb en Jimmy.

M'han dit que parli amb tu.

Sí? Qui?

No ho puc dir.

Coneixes algú?

Sí.

Però no ho puc dir.

Qui coneixes?

T'he dit que no ho puc dir.

Com collons es diu?

Jimmy Vitello.

No. No diguis mai noms.

No diguis mai noms així en aquest local.

És dolent. Mai mai...

- M'ho has demanat!
- T'equivoques.

Fos com fos em van donar la feina,

i tenia prou diners estalviats
per anar amb en Vito en cotxe.

- Qui parlarà?
- Jo parlaré, quina collonada.

Saps que vull demanar aquest cotxe
abans que passi de moda.

Blanc amb capota blanca de vinil
i desentelador al darrere.

Estèreo AM FM, finestres tintades,
i volant decantat.

Calla, entesos?

Per enèsima vegada, sé demanar un cotxe.

- Relaxa't.
- Blanc amb capota blanca de vinil.

Què és això? No és el nostre cotxe.

- Aquest és el cotxe.
- De què parles?

T'ho he dit.
Blanc amb capota blanca de vinil.

- Però aquell paio ha dit...
- Tant me fa el que ha dit.

- He entès "ample".
- No el vull aquest.

No el penso pagar.

Vine aquí.

- No et moguis d'allà.
- Vine un moment.

- No cardis!
- Per què hauria de...

No et moguis d'allà! Papa!

- Digue-li que no es mogui d'allà.
- Què és això?

És el nostre cotxe.

Ei, senyor Pesce. Com va?

Tot bé?

- Cap de trons.
- Papa.

A un home se'l jutja
per la gent amb qui va, Frankie.

I tu, papa?

Aquí fora fent companyia als grills.

Ets molt viu tu, eh?

Encara soc ben capaç
de fotre't un gec d'hòsties, si cal.

Avui vigiles la porta.

Què faràs demà?

Aguantaràs algú

mentre ell li fot trompades
amb la porra de goma?

Papa, és només temporal, d'acord?

Estalvio diners
per poder fer coses més grans.

Com ara què?

No ho sé.

Frankie, és ara. És tot el que hi ha.

Trobes una feina, et guanyes la vida.

Coneixes una noia,
et cases i tens canalla.

No hi ha res més.

Papa, no pot ser així, eh?

I si vull fer alguna altra cosa?

Com ara què?

No ho sé. Para de demanar-m'ho!

Mira, jo soc un desgraciat,
tu ets un desgraciat.

Ets un desgraciat. Saps què has de fer?

Trobar un hobby.

Exacte. Has de trobar una cosa

que et doni plaer.

Com jo i la meva gespa.

Fora!

Para! No peguis al gat!

La calor del seu cos
em crema un forat a la gespa.

No hi ha una gran diferència?

En què?

La poa de Kentucky.

No noto cap diferència.

No notes cap diferència?

No.

És perquè no tens l'ull, Frankie.

L'ull.

Quin ull?

L'ull!

Quin ull!

Si tinguessis l'ull, sabries de què parlo.

Però evidentment no tens l'ull, Frankie.

Tant de bo tingués l'ull,

perquè llavors sabria
de què collons parles.

Jo escolto un tambor diferent, Frank.

Així doncs ara hi ha tambors.

Hi ha molts romanços aquí fora.

Doncs sí.

La loteria ve a Nova York.
Fes un cop d'ull.

Tu i 20 milions de persones més
heu vist això avui, d'acord?

Sempre hi ha esperança, nano.

Per a tu no, papa. No hi ha esperança.

Collonades!

Hola, mama.

Com vas?

Temporització perfecta.

Surt d'aquí! Què et passa?

Ves a rentar-te les mans.

Arribes carregat de gèrmens

i els fots a la salsa!

Fora de la meva cadira, Bob.

Fot el camp.

Haig d'anar a treballar. Tinc una feina.

No com certa gent que conec.

I què fas aquí
amb aquesta colla d'ensopits?

On és el teu pare?

És a fora amb la poa de Kentucky
i l'ull i els tambors...

No li donis gaire murga.

Per què no?

L'han despatxat de la feina.

Despatxat?

Ja l'has sentit.

Vols anar a avisar el teu pare, eh?

Mou el cul i ves a avisar el teu pare!

Molt bé! Ja hi vaig.

Allò era greu.

Fins ara fèiem net i net,

i sabia que venien temps difícils.

Al mateix temps
el veïnat es tornava boig.

Tothom tenia febre de loteria.

Jo? No en volia saber res.

Rocky, què faràs amb els teus milions?

Qui no arrisca no pisca, Frank.

Quina originalitat!

Et convertiràs
en un Rockefeller excèntric, Rocky.

El pare podria haver mantingut

la comissió de loteria
de l'estat de Nova York tot sol.

Anava a buscar la grossa.

No està bé,
però jo havia recollit xecs d'atur

mentre treballava al club.

I vaig tenir sort,

perquè vaig cobrar-ne un
un dia del festa.

Tots els bancs eren tancats.

Ca l'Earf era l'únic lloc del bloc obert.

Ei, Frankie!

- Com estàs? Tot bé?
- Sí.

Com va la família? Ta mare, ton pare,

la teva preciosa germana Mary...

Tothom bé. Mira.
Haig de cobrar un xec, entesos?

Tens carnet d'identitat?

Earf!

Com va la meva germana? I la mama?
I em demanes identificació?

Em sap greu, Frank, va com va.

Has de tenir dues formes d'identificació.

Earf, saps qui és el meu pare, oi?

No volem tenir un malentès, oi?

Vinga. Per tu Frankie faré una excepció.

Gràcies, Earf.

Però compraràs alguna cosa,
un mínim de 10 dòlars.

- Haig de comprar alguna cosa.
- Sí.

Què compraré en aquest lloc?

Un collons d'ukulele?

No soc un banc, Frank. Mínim 10 bitllets.

Això sembla la mateixa merda
que hi tenies...

Molt bé, molt bé...

Dona'm aquell cony d'allargavistes...

Ei.

Macos.

- Nou dòlars.
- Au, vinga.

Te n'haig de carregar deu.

No, no.

Fes-me la diferència, d'acord?

Dona'm un bitllet de loteria.

Tot és un corcó amb aquest paio.

Tens uns allargavistes preciosos.

Són preciosos.

Entesos. Un, dos, tres, quatre, cinc...

Va.

No et descuidis els allargavistes.

No ens els descuidarem.

M'han costat nou bitllets.

I ja va estar.

Em semblava tant que llençava diners,

que no vaig dir mai al pare
que l'havia comprat.

I llavors va passar.

Jo era al metro per allà el novembre.

Merda!

No m'ho crec. No m'ho crec!

Soc finalista a la loteria!

Aquí, soc finalista a la loteria!

Sí, no ho dic de conya.

Espereu, espereu, espereu, espereu.

Mireu això. Aquí hi ha el bitllet!

6,2 milions de dòlars!

Pare! Mare! Sabeu què ha passat?

Soc finalista a la loteria!

- Ho dius de debò?
- Sí!

Frankie.

Es van riure de Cristòfol Colom,

es van riure dels germans Wright,
es van riure d'Einstein, mama,

però ningú es riurà de mi
després de la nit de Nadal,

perquè soc finalista
de la loteria de l'estat de Nova York

i guanyaré 6,2 milions de dòlars,

i me'ls gastaré.

Et compraré una casa preciosa
amb una gespa gran per a mi.

Frankie, no et preocupis per fer carrera.
Tampoc no te la trauries.

Llegeix-ho.

Qui hi ha al telèfon?

Madeline, et compraré una rentadora,
una assecadora,

tots els aparells
que havies esperat tenir.

Papa.

Es deu haver desmaiat.

Celebració! Vi!

I tu, detectiu Pesce?

Què puc comprar-te?

Ara, fill, estic ocupat
gastant-me els diners.

Escolta en Frankie.

Sí, fillet meu, que portes el meu nom.

- És exactament això.
- Sí. I?

Ens diem igual.

Què mires de dir-me, Frankie?

- Papa, és el meu bitllet.
- Què vols dir, el teu bitllet?

Ja ho sé.

No et penses que aniré
a mitges amb tu, oi?

És això, malparit avariciós?

És el meu bitllet!
Et compraré tot allò que vulguis.

Tens raó, nano. Tens tota la raó.

Per un moment

m'has tingut amb l'ai al cor.

Salud!

Què passa?

Rei,

és el bitllet d'en Frankie.

Sí, papa.

Vaig anar a ca l'Earf a cobrar un xec

perquè els bancs eren tancats

i em va fer comprar alguna cosa.

Per això vaig comprar
uns allargavistes i un bitllet.

Em dius que vas comprar un bitllet.

Tinc 8 milions de bitllets

en una capsa de sabates a dalt

i tu has comprat un bitllet.

Papa. Saps que tinc sort.

Puc veure el bitllet, Frankie?

Guanyaràs aquesta maleïda cosa.

Ho saps, oi?

Papa, ja saps que
el que és meu és teu.

Igualment, Frank. Jo no tinc res.

De sobte tothom era el meu millor amic.

És un malparit amb sort.

Frankie Pesce és finalista a la loteria.

Era molt ridícul.

Jo era un dels 50 finalistes

i tothom actuava
com si ja hagués guanyat.

Et jugaries diners en un cavall
amb 1 possibilitat sobre 50?

Jo no.

Els amics apostaven per mi,

com si estiguessin convençuts
que podia fer el que fos.

Em van dur a Mulberry Street,

a un local molt gran de joc
per veure si podia tirar uns daus.

No és en Loui Tucci, aquell?

Fot-li, Frankie.
Estrena el seu cementiri de Jersey.

Et tallaran el coll
i després sortiran a buscar calzone.

Tant se li'n fot, home.

Jo també tinc amics.

Tira el collons de daus, eh?

Vinga, pallús. Som-hi.

Llavors va passar. Vaig fer història.

Estava a punt de fer una cosa
que ningú havia vist mai.

Enlloc.

Traieu aquest nano d'aquí, hòstia!

Dona'm una destral i et tallaré les mans.

Estava molt alterat.

Què mires?

Et penses que és un acudit, hòstia?

Jo només jugo a daus.

Vine aquí, tu.

Digues bon dia a la Vinnie, papa.

Ho trobo un gran acudit, tu no?

Per què?

Trobar-se amb gent de la màfia,
tirar els daus...

De què collons parles?

Ets una llegenda a Mulberry Street.

El fill de Frankie Pesce,
l'home del braç d'or.

El braç d'or i un cap de cony.

Ves fent i veuràs què passa.

Relaxa't, entesos?

Em diverteixo, només és un esbarjo.

Un esbarjo, molt bé.

Que no et matin abans del sorteig.

Llavors pots fer el que et doni la gana.

Ah, genial. Gràcies.

Què collons és aquesta olor?

Com espardenyes de gimnàstica.

És la nostra pizza.

Això no s'assembla
a cap pizza que hagi vist, papa.

Calla i menja'n una tallada.

Ho has fet tu?

Si l'he fet jo? Veus ta mare aquí?

Sí, l'he fet jo. D'acord?

I m'ha costat un dòlar fer-la.

Un dòlar. Saps la merda que compres?

Set bitllets. Agafa'n un tros.

Va. Agafa'n un tros.

La massa és una mica dura.

Ah!

Què passa?

Papa, es troba una pizza millor a Corea.

Qui collons l'ha fet? Michelin?

Posa-la al camió
i fes-la servir de corretja.

Me'n torno al llit.

L'única de la família que apreciava
la pizza del pare era la Vinnie.

El pare no és d'aquells que seuen
per la casa com una persona normal.

L'avorriment el feia parar boig,

i recordin que la ment ociosa
és la mare de tots els vicis.

I en el cas del pare
se'ns en podia anar de les mans.

Ei!

On collons aneu vosaltres tres?

Anem a jugar a bitlles.

Ah, bitlles.

Bitlles, eh?

No heu jugat a bitlles d'ençà que Crist
va perdre l'espardenya.

Potser anirem a jugar a bitlles
i potser no.

Potser farem alguna altra cosa,

però m’ha vingut de gust

passar el vespre amb els fills.

Hi tens cap problema?

Estàs carregat de romanços!

No ho sé.

Amb el pare sense feina,

la situació econòmica
empitjorava cada cop més.

Vam decidir desfer-nos del Thunderbird
pels diners de l'assegurança.

Frankie.

- Un moment.
- Què?

- Vigileu allà.
- De què parles?

Vigileu allà, gireu-vos.

Gireu-vos.

Cap a casa.

Van trobar el cotxe completament intacte,

tret dels danys que hi havia fet el pare,

exactament on el vam deixar al Bronx.

Hi ha dies que no vols tenir sort,

però aquella estrella
continua brillant peti qui peti.

Bitlles, eh?

Per acabar-ho d'adobar,
teníem 500 dòlars de franquícia,

i un parabrisa trencat
en costa 380 i 40 el remolc,

així que vam haver de pagar 420 bitllets

només per deixar el cotxe com estava.

No tenim 420 dòlars.

Les asseguradores no es deixen
entabanar pels idiotes,

poca-soltes i curts de gambals.

Ah, sí? Curts de gambals?

Ens van robar el cotxe
a la pista de bitlles.

I no vull tornar a parlar-ne.

Sí, i jo soc una rossa espatarrant.

Sabeu per què no ens poden robar el cotxe?

Perquè va a nom seu.

I té aquesta puta sort!

El trobaran

per molt que l'amaguem.

És tot culpa teva.

Saps què? Estàs carregat de romanços.

- Ah, sí?
- Sí, carregat de romanços.

On vas ara?

Haig de fer una cosa, d'acord?

Vaig fer una visita al meu cosí Leo,
a Budd Lake, Nova Jersey,

i junts vam maquinar

una manera de desfer-nos del cotxe.

Saps que això realment funciona?

Cap a dins!

Al cap de 30 dies ens van dir
que anéssim a la companyia

a recollir el xec.

Havia passat un mes
i ningú havia trobat cap cotxe,

tal com estava segur que passaria.

Que no semblem tres pinxos entrant allà.

Semblem una família
que va a recollir un xec.

Una canilla de gossos salvatges.

Això és el que semblem.

Entraré sol. Vosaltres espereu-me.

Per què? No vols que entrem?

Frankie, digue-li el que he dit.

Em sap greu, senyor Pesce,

però sembla que ningú
ha trobat el cotxe del seu fill.

Doncs quina llàstima!

Ja coneix el meu fill Frankie.

Tot el mes que està malalt.

Sap què em diu?

Diu: "Papa,

"perdre el cotxe
és com perdre el meu germà.*

Està destrossat.

Em sap tan greu!

- Escolti. Deixi'm fer una trucada més...
- No, i ara!

Potser tindrem sort.

Hola, soc la Lucy Sills.

Sabeu si hi ha res de nou

en el cas... deu dos un sis nou?

Gràcies.

Ara ho comproven.

Sí.

Què?

- Boira Daurada d'Ivori?
- Ah, no. Aqua Velva.

No. El cotxe és el Boira Daurada d'Ivori,

un Ford Thunderbird matrícula My Way.

Sí, exacte.

Gràcies.

Gràcies.

Sembla que han trobat el cotxe
a Budd Lake, Nova Jersey.

No és meravellós?
M'alegro molt d'haver-ho comprovat.

- Budd Lake, Nova Jersey?
- Budd Lake.

Budd Lake, Nova Jersey.
Tarambana de merda!

Han trobat el cotxe.

- On?
- A Collons de Lake, Nova Jersey.

Quina coincidència! Hi tenim família!

No crec que la companyia d'assegurances

t'ho tingui en compte.

Hi vas anar amb el teu cosí Leo,
aquell tanoca acabat?

Va! Condueix!

- Puja al cotxe!
- Ja pujo!

Vam acabar venent el cotxe al cosí Leo.

Dos dies després de la venda el van robar.

Però aquells diners no van durar gaire.

Ara tocàvem fons.

Frankie, dona'm les claus.

Vinga, dona'm les claus.

Surts?

Vinga, dona'm les claus.

Va, va. Les necessito.

- Tens diners?
- Què?

Diners, tens diners?

- Necessito diners.
- Papa, no...

Frankie, mira. Vaig molt endarrerit.

Quant tens?

- Quatre-cents dòlars.
- Va, ves a buscar-los.

- No! Per què?
- Tinc un pressentiment aquest vespre.

Tinc un pressentiment
que avui no puc perdre.

Sisplau, va, ets el meu soci.
Serem socis.

Un altre cop no, pare.

Hòstia! És el primer cop
que t'he demanat diners!

Molt bé, vaig a buscar els diners.

Va.

Naturalment vaig donar-li els diners.

Frankie. Són al mitjó blau,

a l'esquerra del calaix.

I poden creure-ho o no,
el pare va guanyar,

i vaig baixar al club a aturar-lo
abans no fes més mal.

Però en Philly va dir que el pare
havia doblat els diners, agafat els 800,

apostat per un cavall, n'havia tret 1100

i tocat el dos cames ajudeu-me

amb en Johnny Cake i en Joe Numbers,

dient alguna cosa
de l'hipòdrom de Yonkers.

Què fas?

T'espero.

Està llevada la mare?

- Sí.
- Hòstia, no t'emprenyis.

Què ha passat?

N'he perdut 400.

Bona.

Estava ben preocupat.

Escolta, papa.

Per què no em deixes guardar
els altres diners?

No n'hi ha, Frank.

No has dit que n'has perdut 400?

Sí, he perdut els 400.

En tenies 1100 quan has sortit del club.

Sí.

O sigui que en tens 700.

No tinc ni una malla.

Com pots perdre'n 400 de 1.100

i no tenir res?

He perdut els 400 que m'has donat.

Has perdut mil cent dòlars!

No, he perdut els 400 que m'has donat.

Llavors on són els altres 700?

Se n'han anat.

Ho has perdut tot.

No.

Sí.

- Tècnicament.
- Tècnicament. Tècnicament què?

En tenies 1.100 i ara no tens una merda.

O sigui que n'has perdut mil cent.

No compto els altres set-cents.

- No comptes...
- No.

Aquells diners no són reals.

No serveixen, no paguen la hipoteca,
el gas, l'electricitat.

No els compto perquè són els seus diners.

He jugat amb els seus diners.

He perdut els teus 400,
però els seus diners són els seus diners.

Tenies els seus diners a la butxaca, oi?

Això és una mentida podrida!

Què collons vols de mi?

De què estàs preocupat?

Guanyaràs la loteria

i podràs rondar pel carrer

i ser un pallús la resta de la teva vida.

Com diantre saps
que guanyaré la loteria?

I encara que ho faci,

no forma part dels meus plans
fer el dropo en una cantonada.

Faré alguna cosa de la meva vida.

- Sí, com què?
- No ho sé.

Però penso tenir una vida de debò.

I què soc jo?
Un personatge de dibuixos animats?

Merda.

Frank.

Em sap greu.

Escolta'm, Frank Pesce.
Escolta'm bé, eh?

No vull sentir aquesta merda.

No se'm moris, malparit.

Ara no.

Relaxa't.

No aniràs enlloc.

Quan et posis bé,

vindràs a casa.

Vull la casa empudegada

de les pizzes que fas.

Vull que vegis el teu fill Frankie

fent alguna cosa de la seva vida, Frank.

Creus que viuré...

No faig bromes, Frank.

Tu i jo hem fet un tracte, una promesa.

Viure feliços junts per sempre més.

Vine.

Vine.

Anem.

Què ha dit, mama?

Que el gat no es fiqui a la gespa.

Hola, papa.

Bé?

Va dir que havíem malmès la gespa
mentre no hi era.

+*Llavors vaig saber que estava bé,

tornava a aterrir tothom.

Vaig decidir agafar
la primera feina disponible que trobés,

i en vaig trobar una a Joguines Sheldon,

com a representant de vendes.

Escolta,

de Joguines Sheldon

tinc els millors cotxets elèctrics
que has vist mai.

Aquests cotxes elèctrics són increïbles,
els nens s'hi tornen bojos.

Demana'n 20, 30,

perquè el primer dia, bam... s'acaben.

Ho dic de debò, no faig broma.

Quants en voldries?

Era la millor feina que havia tingut.

Fins i tot podia demanar
un cotxe d'empresa.

- Què és això?
- El meu cotxe nou.

Ja ho sé.
Blanc amb capota blanca de vinil.

És un cotxe de l'empresa.

Demanes un cotxe per a tu

i et donen el color bo.

Jo i tu anem a mitges,
i agafes aquell.

Porta'l a Budd Lake
i ensenya'l al cosí Leo.

És el que hauries
d'haver triat el primer cop.

Aquest cop l'assegurança
no anirà a nom meu, t'aviso.

Ei, Vitto.

Fa goig, eh?

Vine i digue-m'ho, carallot.

Ja et diré jo si fa goig.

Vine.

Fa una setmana en Jimmy Fratello va dir

que hi havia algú molt interessat
a veure'm.

En Jimmy només em deia que

tenia alguna cosa a veure
amb el meu cupó de loteria.

Ei, Pesce.

Puja al cotxe.

Ja vinc.

- Tu?
- Sí. Per què? Què tinc de dolent?

L'última vegada que em vas veure

semblava que volguessis matar-me.

No. Era només aquella nit.

Molta gent mor quan estàs de futris.

Ets una llegenda a Mulberry Street,
ho saps?

El que vas fer aquella nit amb els daus,

i tots els cops de sort que has tingut.

Portes el cupó de loteria a sobre?

Sí. Per què?

Em podria interessar comprar-lo.

No és en venda, saps?

Per deu mil?

Vols donar-me'n 10 dels grossos?

No és el que acabo de dir?

Corre la brama que guanyaràs,
amb la sort que tens.

Potser sí o potser no.

Però si te'l vols vendre
i fer el que cal, nano,

llavors que quedi en família.

Recorda que vaig amb tu i tu vas amb mi,

i tothom va amb nosaltres, capisci?

Ei!

Fa dos minuts que ens coneixem
i ja soc de la família.

Pensa-t'ho.

Aquestes coses acaben resolent-se.

I soc fàcil de trobar.

Tinc gana. Teniu gana?

Sí, tinc gana. Tu tens gana?

- I tant. Tinc gana.
- Sí, jo també. Tinc molta gana.

Carda el camp d'aquí.

Frankie.

Frankie, vinga, desperta't. Frankie!

Vinga, desperta't.

Em sembla que aquesta vegada l'he clavat.

Surt d'aquí, papa.
Aquest matí no.

No és millor el que fas aquí?

Quedar-te a casa,
lluny d'aquells mafiosos,

i tots aquells penjats?

Fixa-t'hi ara.

Arribaràs a algun lloc.

Escarrassa-t'hi,

i te'n sortiràs millor
que aquell poli de dalt.

No t'havia sentit mai parlar així, papa.

A vegades cal una cosa així
per obrir-te els ulls.

Frankie, vull fer-te una pregunta.

Quan guanyis la loteria,

no ho faràs servir

com a excusa per escarxofar-te, oi?

Et diré el que vull fer.

Què?

No te'n riguis, eh?

No me'n riuré.

Em sembla que aniré a la universitat.

Què et sembla?
Un graduat universitari a la família.

Si poguessis fer de metge...

Per què no apagues el cigarret, eh?

Es preocupa per mi.

No, metge no. I advocat? Faràs d'advocat.

El teu germà pot fotre tothom a la presó

i tu pots treure'ls.

Tothom ocupat.

És molt graciós!

Primer hauria d'arrestar algú.

Si troba la pistola.

Això és cultura.

Em vaig descuidar de dir-t'ho.

En Jimmy Vitello va trucar.

Què volia?

Baixa a veure-ho.
No li facis un lleig, eh?

Ja ens veurem.

- Surt d'aquí!
- Que bé que saps cantar encara!

Puc dir una cosa?

Saps que pateixo del cor.

Sé que pateixes del cor.

No me'l vols trencar, oi?

Oh, Frank.

- No hauria dit mai...
- Espera't, un moment...

Dispensa'm.

Ets boig, ja saps que ets boig.

Em concedeix aquest ball?

Seria un plaer.

He anat al club a matar el temps
abans del sorteig.

És aquí que tot ha començat
a anar-se'n en orris.

Un parell d'hores més

i sabràs si ets milionari.

Et desitjo tota la sort,

afortunat fill de puta.

Gràcies.

Ei, Richie. On és el meu plat?

Encara no està calent.

Fes-m'ho saber abans de morir, eh?

On és en Frank Pesce?

Aquí mateix.

Tu no, gamarús. El teu pare.

Ei, ei!

Al club no.

El teu pare deu molts diners al meu oncle.

Sí, parlo amb tu.

Què ets, sord?

De quins diners parles?

Quins diners?

Per qui ens prens, per pallussos?

El teu pare ens ha esquivat

tres setmanes.

Aquí no, al club no.

Si l'emprenyeu a ell, m'emprenyeu a mi.

Tu no tens res a veure amb això, Jimmy.

Collonades! Saps per què som aquí, Philly.

Què voleu fer?
Començar una guerra per això?

Veniu al meu club la nit de Nadal
i provoqueu aquest merder?

Fora d'aquí!

Vindrem a casa teva aquesta nit.

Donarem al teu pare

un regal de Nadal que no oblidarà mai.

Cardeu el camp del meu club.

Abans que us talli les pilotes

i me les mengi amb els calamars.

Què mires, nas de patata? Babau!

Dir-me a mi panxa de cucs!

Aneu a seure, divertiu-vos.

És la nit de Nadal. Canteu una cançó.

En saps res d'això?

El teu pare deu a en Tucci
10 dels grossos.

10 dels grossos!

I va tres setmanes endarrerit.

Què té al seu cap de cony?

Com pot anar tres setmanes endarrerit?

Jo no dormo amb el teu pare.
Com collons vols que ho sàpiga?

Té una hipoteca, té factures,
perd bous i esquelles aquí.

No ho sé, parla amb el teu pare.

Phil, has d'ajudar-me.

No penso embolicar-me en això.

Mataré aquell fill de puta.

Jimmy, vinga.

M'has d'ajudar, eh?

No puc, Frank.

Per què no?

No puc, home!

No hi pensis. D'acord.

Frankie, Frankie, Frankie...

Hòstia!

Gràcies a Déu, Frankie.
Què t'ha passat?

Tenim una hora i mitja
per arribar al Garden.

Estava morta de por.
Em pensava que t'havien fet mal.

Almenys estic bé, mama.

On és el papa?

A dalt vestint-se.

Passa res?

No.

Mireu. M'ho he rumiat...

Em sembla que hauria d'anar-hi sol.

- Què?
- Ets boig? El pare perdrà la xaveta.

Esperàvem aquest vespre amb il·lusió!

Ja ho sé, mama.

He comprat un vestit nou,
per l'amor de Déu!

Frankie, en passa alguna?

No, mama. Ja t'he dit que tot va bé.

Entesos? Només que m'ho he rumiat,

i crec que hauria d'anar al sorteig sol.

És això, entesos?

Un moment, un moment.

Ho esguerraràs tot?

- Calla d'una puta vegada.
- No em diguis que calli!

Parareu? Què passa?

En Frankie no vol que l'acompanyem.

No vols que vinguem?

Una idea que he tingut.

Doncs és una mala idea.

Treu-t'ho del cap i anem.

Es fa tard.

No, papa. Oblida-te'n.

Hi vaig sol

Vinga, Frankie.

Què passa?
Et posem massa pressió?

Tens por que si no guanyes
passarem una decepció...

Oblida aquesta merda.

Anem i divertim-nos.

Passi el que passi.

Papa, això és el que passarà.

Pujaré a la meva habitació,
agafaré el bitllet,

i hi aniré sol.

Sisplau, surt del mig.

Què collons tens malament?

Saps el que això significa
per a nosaltres.

És el moment més important
de la nostra vida,

per l'amor de Déu!

No, papa. No és el vostre moment.

És el meu moment.

Si surts d'aquesta casa sense nosaltres,

guanyis o perdis, no tornis.

Si em refio del teu exemple,
tinc moltes possibilitats de perdre.

Què collons has dit?

Em tractes de perdedor?

- No soc un perdedor.
- Com vulguis, papa...

No soc un perdedor!

Entesos, ets un guanyador.

És això el que vols sentir?

Que ets un guanyador?

Què collons has fet
que fos tan gran, eh?

A part de perdre jugant tot el que tenies,

incloent-hi el teu maleït negoci.

Vaig aguantar.

Ves què vaig fer!

Vaig aguantar 35 anys.

Vaig aguantar
i vaig pujar la família 35 anys.

Vaig fer tot el que havia de fer
per tenir un sostre.

Això és el que vaig fer, hòstia!

Vas aguantar, eh?

Gran cosa!

Vas aguantar, és el que s'ha de fer.

Més valia que fotessis el camp
i aguantessis la teva merda.

Has esclafat cada somni que tenia!

I què si et vas haver d'empassar
els teus somnis?

Em vas arrossegar avall amb tu.

No saps res dels meus somnis.

Ni una puta merda dels meus somnis.

Si et penses
que vaig perdre el negoci jugant,

no tens ni puta idea de què parles.

Adorava el meu negoci,
va ser l'única cosa que vaig tenir.

No el vaig perdre jugant.

Me'l van prendre.

Aquesta és la teva gran explicació?

És la mateixa merda de sempre, papa.

Saps una cosa, fill?

Ens en sortíem prou bé
fins que vas arribar tu.

Ho saps? Jo no et volia.

Ta mare sí.

I gairebé va morir tenint-te,
fill de puta.

Vaig demanar prestats els diners
perquè continuéssiu vius.

De genolls, vaig suplicar a Louie Tucci

que em donés els diners
per pagar les factures de l'hospital.

I com que no els hi vaig poder tornar,
va prendre control de la meva companyia

i de la meva vida.

Que et quedi clar, fill de puta desagraït.

No soc un perdedor!

Treu-me les mans de sobre, hòstia.

No soc un perdedor.

No soc un perdedor.

Frankie.

No soc un collons de perdedor!

Idiota!

Què vols?

Busco en Loui Tucci. Saps on és?

No, no és aquí.

Qui collons ets?

Treballo per a ell.
Vols veure el meu company?

He mirat per tot Times Square.
On collons és?

Qui ets tu? Vine aquí.

Mira. Em dic Frank Pesce, d'acord?

En Tucci vol comprar
un bitllet de loteria que tinc.

Fa dies me'n va oferir 10 dels grossos.

Ho sé tot. Afanya't.

Se'm glacen les pilotes.

Vull canviar el bitllet

pel que li deu el pare.

Però m'ha de prometre que no li farà mal.

Entesos, espera't aquí.
Espera't aquí mateix.

Ho troben just.

Tens el bitllet a sobre?

Sí.

Dona-me'l.

Buon Natale, nano.

I ja està.

En Tucci està molt content avui
perquè té 6,2 milions de dòlars.

He salvat el meu pare.

Ei.

Ho havia de fer, m'enteneu?

Llavors he baixat al Garden,

he comprovat els resultats...

Quina sort que tinc, eh?

La resta ja ho sabeu.

M'he tornat boig a l'església.

M'heu agafat i m'heu dut aquí.

Feu el que vulgueu amb mi.

Només vull anar a casa
i assegurar-me que el pare està bé.

Ves a casa, noi.

Oblidem el que ha passat.

- Tolen.
- Sí, senyor.

Dona-li un cop de mà.
Porta'l a casa, tot el que necessiti.

Gràcies, gent.

Frank.

Abans t'he dit tòtil. Perdona.

Gràcies, sergent.
Que Déu el beneeixi, pare.

Frank, vols que t'acompanyem a dalt?

No, no serà res.

Ei, Frank.

Bon Nadal.

Gràcies.

Frankie, l'enhorabona.

Hem vist l'espectacle a la TV!

La meva filla Sheila
es mor de ganes de conèixer-te.

És fabulós, Frankie.

Que Déu et beneeixi.

Mama, tenim problemes.
Haig de parlar amb el papa.

- On és?
- És a la cuina, fent una pizza.

Vinga, fem una festa.

Tothom és aquí.

L'enhorabona, fill.

Disculpi'm.

Què feu aquí? Estem en paus.

No sé de què collons parles.

Disculpi'm, disculpi'm.

- Puc dir una cosa, Louie?
- Sí.

Vull que tothom ho senti, Tucci.

No puc demanar-te més diners.

Vols saber per què?

- Sí.
- El meu fill Frankie és milionari.

I és primmirat amb qui em deixa diners.

Frankie, no m'aixafaràs la guitarra.

He esperat això tota la meva vida.

M'agradaria dir una cosa.

Abans he dit coses dolentes

al meu fill Frankie.

Coses que em sap greu haver dit.

Jo i el meu fill érem grans somiadors.

Però el meu problema és que

la major part dels meus somnis
no van sortir bé.

I em sembla que vaig trepitjar
molts somnis d'en Frankie.

Et fas gran

i t'endureixes i endureixes.

A vegades oblides el que és important.

Però avui

un dels meus somnis s'ha fet realitat.

He descobert per què va néixer
el meu fill Frankie.

Què és això? Un bateig?

On són els diners?

Tucci.

Saps què hi ha aquí dins?

Deu mil dòlars.

És el que et dec.

Vitto, dona-ho a en Tucci.

No, dona-l'hi.

No, no li deus res.

- Bon Nadal, Pesce.
- Igualment, Louie.

Què fas?

Frankie, t'ho dec a tu.

No pot agafar aquests diners!

No pot agafar aquests diners!

Me'ls va prestar.

Els hi devia i els hi he pagat.

M'han dit que tenies problemes,

per això he donat el bitllet a en Tucci.

Has donat el bitllet a en Tucci?

He donat el bitllet a en Tucci.

Li has donat el bitllet.

No li has donat el bitllet.

Li has donat el bitllet, eh?

Papa, per l'amor de Déu!

No en facis una davant de tothom, eh?

He donat el bitllet, era al restaurant.

L'he donat a un dels seus goril·les.

He rebut una trucada d’en Philly Becaina.

M'ha dit el que ha passat al club
aquest vespre.

Ets el meu fill, soc el teu pare,

i he deduït el que faries.

El paio a qui has donat el bitllet,

un gran amic meu.

Frankie.

T'has donat el bitllet

a tu mateix!

Què?

El tenim.

D'on has tret els diners?

D'on he tret els diners?

Els 10 grossos?

En Jimmy V.

Se'm poden deixar 10 grossos?

Ja els té, senyor Pesce.

Aquesta t'encantarà.

Buon Natale.

Malparit!

Què collons has dit a aquells del cotxe?

Els he desitjat Bon Nadal.

Frankie.

Ei, papa.

Això és teu.

Frankie.

Sabies que el primer cop que et vaig veure
em vas fer plorar?

El que has fet avui és magnífic.

Vull donar-te'n les gràcies.

Sort que has estat més llest que jo.

Només soc més vell.

Has dit coses maques allà dins avui.

Però voldries acabar
igual que has començat?

Què?

Saps per què vaig néixer?

No ho sé.

No ho sé.

Per què no surts i ho descobreixes tu?

De tant en tant torno a pensar
en la teoria de la vida d'en Rocky Savv.

Neixes, et fas gran i et mors.

Potser és tot el que hi ha.

I nosaltres ho fem
més complicat que no cal.

El pare ja no hi és.

Però recordo que anys més tard,

quan érem a la casa nova de Glen Cove,

amb vistes a la gespa nova
de poa de Kentucky,

si fa no fa la meitat
d'un camp de futbol.

Li vaig dir:

“Diria que hi ha un final feliç
per a nosaltres”.

“Final feliç, va dir.*

No en voldria cap de diferent.

Subtítols traduïts al català per
Projecte Transmate