Com afecten a la teva salut els carbohidrats? - Richard J. Wood

Per a veure la lliçó sencera: http://ed.ted.com/lessons/how-do-carbohydrates-impact-your-health-richard-j-wood

El que mengem diàriament pot afectar molt la nostra salut. Massa carbohidrats, per exemple, poden produir resistència a la insulina, una de les causes principals de les malalties cardiovasculars i la diabetis de tipus 2. Però què són exactament els carbohidrats o glúcids? I que fan als nostres cossos? Ens ho explica en Richard J. Wood.

Lliço de Richard J. Wood, animació de Qa'ed Mai.

Quin té menys
carbohidrats?

Aquest panet?

Aquest tassó d'arròs?

O aquesta llauna de refresc?

És una qüestió complicada.

Encara que difereixin en greixos,
vitamines i altres nutrients,

pel que fa als carbohidrats,
són si fa no fa el mateix.

I què significa això
per a la teva dieta?

Per començar, els carbohidrats (o glúcids)
són la categoria nutricional dels sucres

i les molècules que produeixen sucres
en ser digerides.

Hi ha carbohidrats simples o complexes,
segons quina estructura tinguin.

Això és un carbohidrat simple,
o monosacàrid.

La glucosa, la fructosa
i la galactosa són sucres simples.

Si n'unim dos,
obtenim un disacàrid,

com la lactosa, la maltosa o la sacarosa.

D'altra banda,
els carbohidrats complexes,

estan formats per tres o més
sucres simples encadenats.

Els carbohidrats formats
per de tres a deu sucres units

s'anomenen oligosacàrids.

I els que en tenen més de deu
són els polisacàrids.

Durant la digestió

el nostre cos descomposa aquests
carbohidrats complexes

en els monosacàrids que els composen,

d'on les cèl·lules obtenen energia.

Així, doncs, quan mengen un
aliment ric en carbohidrats,

el nivell de sucre a la sang,
normalment una culleradeta, augmenta.

Però el nostre tub digestiu no respon
per igual a tots els carbohidrats.

Considerem el midó i la fibra,

tots dos polisacàrids,

tots dos derivats de les plantes,

tots dos formats per centenars de milers
de monosacàrids encadenats,

però encadents de manera diferent,

i això canvia l'efecte
que tenen en el nostre cos.

Al midó, reserva d'energia de les plantes
a arrels i llavors,

les molècules de glucosa estan unides
per enllaços alfa,

que els enzims del tub digestiu
poden trencar amb faciltat.

Però a la fibra, els enllaços
són enllaços beta,

que el nostre cos no pot trencar.

La fibra també pot atrapar alguns midons,
i impedeix que siguin digerits,

i en resulta el que s'anomena
midó resistent.

Així, doncs, els aliments rics en midó
com les galetes i el pa blanc,

es digereixen fàcilment,

i alliberen ràpidament una gran quantitat
de glucosa a la sang,

exactament com passa quan bevem
begudes amb molta glucosa, com un refresc.

Aquest aliments tenen
un índex glucèmic elevat,

la quantitat en que augmenta el sucre
a la sang un aliment determinat.

Els refrescs ensucrats i el pa blanc
tenen un índex glucèmic semblant

perque afecten de manera semblant
el nivell de sucre a la sang.

Però quan menges aliments rics en fibra,
com vegetals, fruita o cereals integrals,

els enllaços beta indigeribles alenteixen
l'alliberament de glucosa a la sang.

Aquests aliments tenen
un índex glucèmic baix,

i aliments com els ous, el formatge
o la carn tenen el més baix de tots.

Quan el sucre passa del tub digestiu
al corrent sanguini,

el teu cos es posa en acció
per a transferir-lo als teixits

on serà utilitzat
per a produir energia.

La insulina, una hormona
sintetitzada al pàncrees,

és una de les principals eines del cos
per a la gestió del sucre.

Quan menges i el teu nivell
de sucre sanguini puja,

se secreta insulina a la sang.

Fa que el múscul i les cèl·lules
del teixit adipós deixin entrar el sucre

i el converteixin en energia.

El grau en que una unitat d'insulina
fa baixar el sucre a la sang

ens ajuda a entendre
l'anomenada sensibilitat a la insullina.

Com més fa baixar la glucèmia
una unitat d'insulina,

més sensible hi ets.

Quan baixa aquesta sensibilitat
diem que hi ha resistència a la insulina.

El pancrees encara produeix insulina,

però les cèl·lules, musculars sobretot,
hi reaccionen cada vegada menys,

i el sucre sanguini deixa de baixar,

mentre que la insulina a la sang augmenta.

El consum permanent
de gran quantitat de carbohidrats

pot originar resistència a la insulina,

i molts científics creuen
que la resistència a la insulina

origina una malaltia seriosa
anomenada síndrome metabòlica

que implica una colla de símptomes,

com sucre sanguini elevat,

augment de le circumferència abdominal

i pressió sanguínia elevada.

I augmenta el risc
de desenvolupar trastorns,

com malalties cardiovasculars,

i diabetes de tipus II.

La seva prevalença està augmentant
ràpidament per tot el món.

Fins a un 32 % de la població dels USA
pateix al síndrome metabòlica.

Tornem ara a la teva dieta.

SIgui o no sigui dolç,
el sucre és sucre,

i massa carbohidrats
poden ser un problema.

Pensa't-ho, doncs,

davant la pasta sushi panet pita burrito
donut hamburguesa entrepà.