Part 01 - Moby Dick Audiobook by Herman Melville (Chs 001-009)

Part 1. Classic Literature VideoBook with synchronized text, interactive transcript, and closed captions in multiple languages. Audio courtesy of Librivox. Read by Stewart Wills.

Playlist for Moby Dick by Herman Melville: http://www.youtube.com/playlist?list=PL3488B73A45D1DF78

Moby Dick free audiobook at Librivox: http://librivox.org/moby-dick-by-herman-melville/

Moby Dick free eBook at Project Gutenberg: http://www.gutenberg.org/ebooks/2701

Moby Dick at Wikipedia: http://en.wikipedia.org/wiki/Moby-Dick

View a list of all our videobooks: http://www.ccprose.com/booklist

Etimologia i extractes etimologia.

(Subministrat per Usher consumptiu tarda a una escola secundària)

La Usher pàl.lid - rasa a redós, cor, cos i el cervell, jo ho veig ara.

Sempre va ser treure la pols al seu vell lèxic i la gramàtica, amb un mocador queer,

burlonament adornat amb totes les banderes gai de totes les nacions que se sap de la

món.

Li encantava la pols al seu vell gramàtiques, sinó que d'alguna manera lleugerament li recordava al seu

la mortalitat.

"Mentre que vostè pren a la mà als altres de l'escola, i ensenyar-per què el nom d'una balena de peix

es diu en la nostra llengua deixant de banda, a través de la ignorància, la lletra H, que

gairebé l'únic turment del significat de

la paraula, a lliurar el que no és veritat ".

- HACKLUYT

"BALENA .... Sw i Dan. HVAL. Aquest animal és el nom de la rodonesa o rodant, ja que en

Dan. HVALT és arquejat o volta. "- Diccionari Webster'S

"BALENA .... És més immediat de la Dut. i Alemanya. WALLER, COM WALW-IAN, a

roll, a rebolcar "-. Richardson S DICCIONARI

Ketos, GREC. Cetus, AMÈRICA.

WHOEL, anglo-saxó. HVALT, danès.

WAL, holandès. Hwal, SUEC.

BALENES, islandès. BALENES, l'anglès.

Baleine, FRANCÈS. BALENA, ESPANYOL.

Peke-nuée-nuée, FEGEE. Peke-nuée-nuée, ERROMANGOAN.

Extractes (subministrat per un bibliotecari sub-sub-).

Es veurà que aquest excavador minuciós simple i grub-cuc d'un pobre diable de

Sub-Sub sembla haver passat pel Vaticans llarg i llocs del carrer de la

la terra, recollint tot el que les lusions a l'atzar

a les balenes que podia de totes maneres trobar en qualsevol llibre que sigui, sagrades o profanes.

Per tant, no deu, en tot cas si més no, tenir la balena sense ordre ni concert

declaracions, però, autèntica, en aquests extractes, per cetology evangeli veritable.

Ni molt menys.

Com tocar els autors antics en general, així com els poetes que apareixen aquí, aquests

extractes és l'únic valor o d'entreteniment, com oferint un mirar

a vista d'ocell del que s'ha

promíscuament dit, pensat, imaginat, i cantada de Leviatan, per moltes nacions i

generacions, incloent la nostra. Així que et vagi bé, pobre diable d'un Sub-Sub,

que jo sóc comentarista.

Tu pertanys a aquesta tribu sense esperança, citrí, que no va venir d'aquest món mai

calenta, i per als quals fins i tot Sherry pàl.lid seria massa optimista, fort, però amb el qual es

de vegades li agrada seure, i se senten pobres

diabòlica, també, i créixer de convivència en llàgrimes, i els dic sense embuts, amb el ple

els ulls i gots buits, i en la tristesa, no del tot desagradable - Give it up,

Sub-Subs!

Per la quantitat dels dolors més us portarà a favor del món, per tant més es

vosaltres per sempre anar ingrata! Tant de bo pogués aclarir Hampton Court

i les Tullerías per a vosaltres!

Però empassar les teves llàgrimes i hic dalt a la Reial pal amb els seus cors, per la seva

amics que ens han precedit s'estan netejant els cels de set pisos, i fent

els refugiats de llarga mimat Gabriel, Miquel i Rafael, en contra de la seva vinguda.

Aquí us la vaga, però el cor estellat juntes - no, us vaga es

gots unsplinterable!

Extractes. "Déu creà els grans."

- GENESIS.

"Leviatan fa sortir un camí a brillar després d'ell, un podria pensar que l'abisme és cano."

- TREBALL.

"Ara que el Senyor havia preparat un gran peix que s'empassés a Jonàs."

- Jonàs.

"Aquí van els vaixells, cal Leviatan que vas fer per jugar

en ell "-. SALMS.

"En aquell dia, el Senyor amb la seva espasa dura, i gran, i forta, sancionarà

Leviatan serp de la perforació, fins i tot Leviatan, la serp tortuosa, i

matarà el drac que està al mar. "

- ISAÏES

"I quina cosa soever més ve en el caos de la boca d'aquest monstre,

ja sigui animal, vaixell, o pedra, fins que va tot incontinent que empassar gran manca

d'ell, i mor al golf sense fons de la seva panxa. "

- HOLANDA'S MORAL Plutarc.

"El mar de l'Índia breedeth els peixos més grans i els que són els següents: entre els quals

Les balenes i els Whirlpool anomenat Balaena, pren tant en longitud com quatre acres o

arpens de la terra. "

- HOLANDA'S Plini.

"Tot just vam pujar dos dies al mar, quan la sortida del sol un gran nombre de balenes

i altres monstres del mar, va aparèixer. Entre els primers, un de la majoria d'un

mida monstruós ....

Aquest vi cap a nosaltres, amb la boca oberta, aixecant les ones per tot arreu, i els cops de mar

davant d'ell en una escuma "-. Tooke'S Luciano.

"LA VERITABLE HISTÒRIA".

"Ell va visitar aquest país també amb la finalitat de la captura de balenes per cavalls, que tenien ossos

de gran valor per als seus dents, de la qual va portar al rei ....

El millor balenes van ser atrapats al seu propi país, dels quals quaranta-vuit,

uns cinquanta metres de llarg. Ell va dir que ell era un dels sis que s'havien

va matar a seixanta en dos dies. "

- ALTRE O ALTRES DE NARRATIVA ORAL BAIXAT DE LA SEVA BOCA pel rei Alfredo, AD

890.

"I mentre que totes les altres coses, si la bèstia o el vaixell, que entren en la

abisme terrible (balena) la boca d'aquest monstre, es perd immediatament i per ingestió

amunt, el mar es retira a pistó en una gran seguretat, i dorm allà. "

- MONTAIGNE. - Apologia de Raimond Sebond.

"Anem a volar, anem a volar! Antic Nick em porti si no és el Leviatan

descrit pel noble profeta Moisès en la vida del pacient Job ".

- Rabelais.

"Aquesta balena fetge tenia dos carretes". - ANALS Stowe 'S.

"El gran Leviatan, que ho faig dels mars a bullir com marmita".

VERSION Lord Bacon dels Salms -.

"En tocar aquest embalum monstruós de la balena o ork hem rebut res de cert.

Creixen superior al greix, de manera que una increïble quantitat d'oli es

extret d'una balena. "

- Ibidem. "HISTÒRIA DE LA VIDA I LA MORT".

"El sovereignest cosa a la terra és parmacetti un hematoma intern."

- REI.

"Com una balena". - HAMLET.

"El que per assegurar, no l'habilitat de l'art lixiviació li Malnom Availles, però a Return again

Per als treballadors de la seva ferida, que amb dard humil

Dinting seu pit, havia criat al seu inquiet Paine,

Igual que la balena ferida de la costa mosques thro 'l'estat de Maine. "

- La reina Faerie.

"Immens com les balenes, el moviment dels seus cossos en un gran problema pot pacífica calma

l'oceà fins que es bulli. "- Sir William Davenant.

PRÒLEG A Gondibert.

"Què és spermacetti, els homes amb justícia podrien dubtar, ja que el Hosmannus après en el seu

treball de trenta anys, diu clarament: Nescio quid seure. "

- Sir T. Browne. DE Sperm CETI i la balena Sperm CETI. VIDE SEVA VEU

"Igual que Spencer Talus amb el seu fuet modern Amenaça ruïna amb la seva cua pesada.

La seva jav'lins fixa en el seu costat que es posa, i en l'esquena d'un bosc de piques apareix. "

- WALLER'S BATALLA DE LES ILLES D'ESTIU.

"En l'art es crea aquest gran Leviatan, anomenat Estat Lliure Associat o de l'Estat - (en llatí,

Civitas) que no és sinó un home artificial "-. Frase del Leviatan de Hobbes.

"Almahumana ximple es la va empassar sense mastegar, com si hagués estat un espasí al

la boca d'una balena "-. El progrés del pelegrí 'S.

"Aquest mar bèstia Leviatan, que Déu de totes les seves obres més enorme Creat el que neden

corrent de mar "-. PARADISE LOST.

--- "No Leviatan, més gran d'éssers vius, en el profund s'estenia com un

promontori dorm o res, i sembla una terra en moviment, i en el seu brànquies atrau, i

en l'alè surt a dolls d'un mar. "

- Ibidem.

"Les balenes poderós que neden en un mar d'aigua, i tenen un mar de petroli en la natació

ells "-. ESTAT FULLLER'S el profà i el sant.

"Tan a prop darrere d'alguns promontori es troben El Leviatan enorme per assistir a les seves preses,

I no donen cap oportunitat, però s'empassen a les cries, que a través de les seves mandíbules obertes

error el camí "-. Dryden'S annus mirabilis.

"Mentre que la balena està flotant a la popa del vaixell, li van tallar el cap i remolc

amb un vaixell tan prop de la costa, ja que vindrà, però s'encalla en dotze o

de tretze peus d'aigua. "

- THOMAS EDGE deu viatges a Spitzbergen, en Purchase.

"En el camí van veure moltes balenes esportiva al mar, i en la disbauxa fins fuzzing

l'aigua a través dels seus canonades i conductes de ventilació, que la natura ha posat al seu

les espatlles. "

- Sir Herbert T.'S VIATGES A ÀSIA I ÀFRICA. HARRIS COLL.

"Aquí es va veure com les tropes d'enormes balenes, que es van veure obligats a procedir amb una

molta cautela per por que s'ha d'executar la nau sobre ells. "

- Schouten'S SISÈ volta al món.

"Sortim des del Elba, el vent NE al vaixell anomenat Jonas-en-el-Balena ....

Alguns diuen que la balena no pot obrir la boca, però això és una faula ....

Sovint, pujar els pals per veure si es pot veure una balena, durant els primers

descobridor té un ducat per als seus dolors ....

Em van dir d'una balena preses prop de les Shetland, que hi havia damunt d'un barril d'arengades en el seu

ventre ....

Un dels arponers em va dir que ell va cridar una vegada a la balena en Spitzbergen que es

tot blanc "-. Un viatge a Groenlàndia, AD 1671 HARRIS

COLL.

"Diverses balenes han arribat a la costa (Fife) Anno 1652, un vuitanta peus de

longitud de l'espècie de balena òssia vi, que (segons em van dir), a més d'una gran

quantitat d'oli, va fer pagar 500 pes de les barbes.

Les mandíbules d'estar aturat per una porta al jardí de Pitferren ".

- Sibbald'S Fife and Kinross.

"Jo mateix s'han posat d'acord per provar si puc dominar i matar a aquesta balena Esperma-CETI, per

Jo mai podria parlar d'alguna d'aquest tipus que va ser assassinat per un home, tal és la seva

ferocitat i rapidesa. "

CARTA DE RICHARD Strafford DE LA BERMUDAS -. PHIL. TRANS. AD 1668.

"Les balenes en la veu del déu del mar obeeixen". - PRIMER NE.

"Hem vist també l'abundància de balenes grans, que hi hagi més en els mars del sud, com

Puc dir, per cent a un, del que tenim al nord de nosaltres ".

ROUND CAPITÀ Cowley VIATGE DEL MÓN, AD 1729 -.

"... i l'alè de la balena és molt freqüentat, per tal

olor insuportable, com per provocar un trastorn del cervell. "

- Ulloa S AMERICA DEL SUD.

"A cinquanta elegit silfos de menció especial,

Confiem que el càrrec important, els enagos.

Tantes vegades hem conegut que el set vegades prop de fracassar,

Tho 'omple amb cèrcols i armats amb varetes de balena. "

- VIOLACIîN del pany.

"Si comparem els animals de la terra quant a magnitud, amb les que tenen els seus

estada en les profunditats, trobarem que apareixerà menyspreable en la comparació.

La balena és l'animal més gran, sens dubte, en la creació. "

- GOLDSMITH, NAT. HIST.

"Si vostè ha d'escriure una faula de petits peixos, que els faria parlar com

gran Gal "-. GOLDSMITH a Johnson.

"A la tarda vam veure el que se suposava que era una roca, però es va trobar que era un mort

balena, que alguns asiàtics havien matat, i després van ser remolc a terra.

Semblava que tractar d'ocultar-darrere de la balena, per tal de

evitar ser vist per nosaltres "-. VIATGES Cook S.

"Les balenes més grans, que poques vegades s'aventuren a atacar.

Estan de peu a por tan gran d'alguns d'ells, que quan en el mar tenen por

fins i tot a esmentar els seus noms, i dur a fems, calç de pedra, fusta de ginebre, i algunes

altres articles de la mateixa naturalesa en el seu

vaixells, amb la finalitat de terroritzar i impedir que el seu enfocament massa a prop. "

- UN VON Troilo CARTES SOBRE ELS BANCS I EL VIATGE Solander a Islàndia el 1772.

"La balena Spermacetti trobat pel Nantuckois, és un animal actiu, forta,

i requereix gran direcció i confiança en els pescadors. "

THOMAS JEFFERSON MEMORIAL DE LA BALENA A LA MINISTRA FRANCESA 1778 -.

"I prego, senyor, el que en el món és igual a ell?"

REFERÈNCIA Edmund Burke al Parlament per al Nantucket BALENA-PESCA -.

"Espanya - una de les grans balenes encallades a les costes d'Europa."

- Edmund Burke. (SOMEWHERE.)

"Una branca de la desena part dels ingressos ordinaris del rei, va dir que es basa en la

consideració de la seva custòdia i protecció dels mars dels pirates i

lladres, és el dret a pescar real, que són la balena i l'esturió.

I aquests, quan sigui llançat a terra o capturat prop de la costa, són propietat de

el rei. "

- Blackstone.

"Molt aviat en l'esport de la mort de la reparació dels equips:

Rodmond infalible o'er del cap suspèn l'acer de pues, i assisteix a cada pas. "

- Falconer S naufragi.

"Va brillar els sostres, les cúpules, les torres,

I els coets explotar acte impulsat, per penjar el foc momentani

Al voltant de la volta del cel.

"Així que el foc amb aigua per a comparar, El mar forma part alta,

Fins de bec per una balena en l'aire, per expressar alegria difícil de gestionar. "

- Cowper, LA VISITA DE LA REINA A LONDRES.

Galons "Fa deu o quinze de sang són expulsats del cor d'un sol cop, amb immensa

la velocitat "-. COMPTE John Hunter de la dissecció

D'una balena. (Un mida petita.)

"L'aorta d'una balena és més gran en el diàmetre de la canonada principal de les obres d'aigua en

Pont de Londres, i el rugit de l'aigua en el seu pas a través d'aquesta canonada és inferior en

impuls i la velocitat de la sang que brolla del cor de la balena. "

- Paley "S Teologia.

"La balena és un animal mamífer sense potes del darrere".

- Baró Cuvier.

"En 40 graus de latitud sud, vam veure balenes Spermacetti, però no va prendre cap fins a la primera

de maig, el mar es cobreix amb ells ".

- Colnett'S VIATGE A FI DE L'AMPLIACIÓ DE LA PESCA catxalot.

"En l'element lliure va nedar per sota meu, va fracassar i es va enfonsar,

en joc, en la cacera, en la batalla, els peixos de tots els colors, la forma i tipus;

Que el llenguatge no pot pintar, i el mariner Mai havia vist, de Leviatan por

A milions d'insectes que poblen cada onada:

Gather'd en immensos bancs, com les illes flotants,

Dirigit per l'instint misteriós a través de que els residus

I a la regió sense camins, però per tot arreu Assaltat pels enemics voraços,

Balenes, taurons i monstres, arm'd front o en la mandíbula,

Amb espases, serres, banyes en espiral, o ullals de ganxo. "

- MONTGOMERY'S món abans del diluvi.

"Io! Himne! Io! cantar. Per al rei del poble d'aletes.

No és una balena més poderosa que està en el vast Atlàntic;

No és un peix gros que ell, Flounders al voltant del mar polar. "

TRIUMPH Charles Lamb DE LA BALENA -.

"L'any 1690 algunes persones estaven en un turó de l'observació de les balenes i els dolls

esportius amb els altres, quan un observa: allà - assenyalant cap al mar - és un

pastures verdes on els nostres fills néts es van per el pa. "

HISTÒRIA Obed Macy'S de Nantucket -.

"Vaig construir una casa de Susan i jo, i va fer una entrada en forma d'un gòtic

. Arc, mitjançant l'establiment dels ossos de la mandíbula d'una balena "- Hawthorne'S CONTES dit dues vegades.

"Ella va venir a ens parlen d'un monument al seu primer amor, que havia estat assassinat per una balena

a l'oceà Pacífic, no menys de quaranta anys. "

- Ibidem.

"No, senyor, 'tis una balena franca", va respondre Tom, "He vist el seu fill, que va llançar un parell

com l'arc de Sant Martí bonic com un cristià que desitja veure.

He'sa Raal oli de la culata, aquest home! "

- COOPER-S PILOT.

"Els documents van ser portats, i vam veure en el Butlletí Oficial de Berlín que les balenes havien estat

introduir en l'escena allà "-. Eckermann'S CONVERSES AMB GOETHE.

"Déu meu! Sr Chace, el que passa? ", Vaig respondre," hem estat l'estufa per un

balena ".

- "Narrativa del naufragi DE LA BALENA DE VAIXELLS ESSEX de Nantucket, que va ser atacada

I finalment destruït per un catxalot GRAN A L'OCEÀ PACÍFIC. "

PER OWEN CHACO de Nantucket, primer oficial del vaixell.

NOVA YORK, 1821.

"Un mariner es va asseure en les cobertes d'una nit, el vent de canonades lliure;

Ara brillant, ara atenuat, era la llum de la lluna pàl lida,

I el phospher brillava en el deixant de la balena,

Ja que va fracassar al mar. "

- Elizabeth Oakes Smith.

"La quantitat de la línia de retirada dels vaixells dedicats a la captura d'aquesta

balena, van ascendir en total a 10.440 metres, o prop de sis milles Anglès ....

"De vegades la balena sacseja la seva cua enorme en l'aire, que, com una formació d'esquerdes

fuet, ressona a la distància de tres o quatre milles. "

- Scoresby.

"Boig de la agonia que pateix d'aquests nous atacs, el enfurismat catxalot

rotlles d'una i altra vegada, ell aixeca la seva enorme cap, i amb àmplia mandíbules ampliat encaix en

tot al seu voltant, es llança a la

els vaixells amb el cap, sinó que són impulsats davant seu amb una rapidesa enorme, i

de vegades totalment destruït ....

Es tracta d'una qüestió de gran sorpresa que la consideració dels hàbits de manera

interessant, i, en un punt de vista comercial, tan important a un animal (com l'esperma

Balenes) hauria d'haver estat tan completament

descuidat, o hauria d'haver excitat la curiositat tan poc entre els nombrosos i molts

els observadors competents, que en els últims anys, ha d'haver posseït la majoria dels

abundant i el més convenient

oportunitats de presenciar les seves habituds. "

HISTÒRIA DE THOMAS Beale de la balena esperma, 1839 -.

"El catxalot" (balena d'esperma) "no només és millor armats que la balena True"

(Groenlàndia o balena franca) "en possessió d'una arma formidable, ja sigui en les extremitats de

el seu cos, sinó també amb més freqüència es mostra

una disposició a emprar aquestes armes ofensives i en la forma a la vegada tan

enginyós, audaç i travessa, com per conduir al seu ésser considerat com el més perillós

l'atac de totes les espècies conegudes de la tribu de balenes. "

Viatge al voltant CAÇA DE BALENES FREDERICK Debelle Bennett EL MÓN, 1840 -.

13 d'octubre. "Per allà esbufega", va ser cantat fora de la

pal. "On lluny?", Va exigir el capità.

"Tres punts del sotavent, senyor."

"Alceu les seves rodes. Constant! "

"Tranquil, senyor." "Màstil vista!

Veu vostè aquesta balena ara? "

"Ai ai, senyor! Un banc de balenes d'esperma!

Per allí esbufega! Allà les violacions "

"Sing Out! cantar tot el temps! "

"Ai Ai, senyor! Per allí esbufega! hi - hi - que Thar

cops - Bowes - bo-o-us ","? Què tan lluny "

"A dues milles i mitja."

"Llamps i trons! tan a prop! Truqui a totes les mans. "

- J. Ross Browne gravats d'un Cruize caça de balenes. 1846.

"The Globe vaixell balener, a bord de l'embarcació que es van produir les transaccions horrible que

estan a punt de relatar, pertanyia a l'illa de Nantucket. "

- "Narrativa del món", pels supervivents laics i Hussey. AD 1828.

Ser perseguit per una vegada una balena que havia ferit, va detenir l'assalt per alguna

temps amb una llança, però el monstre furiós per fi es va precipitar al vaixell, a si mateix i

camarades només es conserva saltant

en l'aigua quan van veure el començament era inevitable. "

- MISSIONERS DE LA REVISTA Tyerman i Bennett.

"Nantucket si mateix," va dir el Sr Webster, "és una part molt cridaner i peculiar de la

Interès nacional.

Hi ha una població de vuit o nou mil persones que viuen aquí al mar,

agregant en gran mesura tots els anys a la riquesa nacional pels més audaços i perseverants més

de la indústria. "

- INFORME D'INTERVENCIÓ Daniel Webster al Senat dels EUA, SOBRE L'APLICACIÓ DE LA

Construcció d'una escullera a Nantucket. 1828.

"La balena va caure directament sobre ell, i probablement el va matar en un moment."

- "La balena i els seus captors, o aventures dels baleners i el de la balena

La biografia, es van reunir al CREUER DE RETORN DE LA Preble Commodore. "PER REV. HENRY T.

Cheever.

"Si vostè fa el bit menys maleït soroll", va dir Samuel, "t'enviaré a l'infern."

- LA VIDA DE SAMUEL Comstock (el amotinat), pel seu germà, William Comstock.

Una altra versió de la narrativa de GLOBE vaixell balener.

"Els viatges dels holandesos i Anglès per al nord de l'Oceà, per tal de, si és possible,

per descobrir un passatge a través d'ell a l'Índia, encara que no del seu objecte principal,

oberta al públic els llocs predilectes de la balena. "

- MCCULLOCH'S DICCIONARI COMERCIAL.

"Aquestes coses són recíproques, la pilota rebota, només per limitar de nou cap endavant, perquè

ara en la col.locació d'obrir la ronda de les balenes, els baleners semblen tenir indirectament afectats

en cabdells nou a la mateixa mística passatge del nord-oest ".

- DE "alguna cosa" inèdit.

"És impossible conèixer un vaixell balener a l'oceà sense ser colpejat per les seves prop de

aparença.

El vaixell navegant a vela curta, amb sentinelles a les cosas, amb impaciència l'anàlisi

àmplia extensió al seu voltant, té un aire totalment diferent dels que participen en regulars

viatge. "

- CORRENTS I CAÇA DE BALENES. EUA EX. EX.

"Els vianants a les rodalies de Londres i altres llocs pot recordar haver vist grans

ossos corbs col.locats verticalment a la terra, ja sigui per formar arcs de portes d'enllaç o

entrades en fornícules, i que potser

han dit que es tractava de les costelles de balenes. "

- Contes d'un viatger de balenes de l'Oceà Àrtic.

"No va ser sinó fins als vaixells van tornar de la persecució d'aquestes balenes, que el

els blancs van veure la nau en el seu poder amb sang dels salvatges inscrit entre la tripulació. "

- DIARI DE COMPTE DE LA PRESA I reprèn l'HOBOMACK vaixell balener.

"En general és ben conegut que de les tripulacions dels vaixells baleners (americà) pocs

mai tornar en els vaixells a bord de la qual van partir ".

- CREUER EN VAIXELL DE BALENES.

"De sobte, una poderosa massa va sortir de l'aigua, i es va disparar perpendicular al

aire. Era el temps. "

- MIRIAM taüt o el pescador de balenes.

"La balena és arpó per estar segur, però penseu que, com hauria de conduir un

poltre de gran abast sense trencar, amb l'aparell només d'una corda lligada a l'arrel del seu

cua ".

- Un capítol sobre la caça en les costelles i camions.

"En una ocasió vaig veure dos d'aquests monstres (balenes), probablement mascle i femella,

poc a poc la natació, un darrere l'altre, en menys d'un tir de pedra de la

shore "(Terra del Foc)," més del que el faig estès les seves branques. "

- DARWIN'S viatge d'un naturalista.

"'Stern tots-va exclamar el company, ja que en girar el cap, va veure a les mandíbules disteses

prop d'un gran catxalot al cap de l'embarcació, l'amenaçava amb una instantània

destrucció; - '! Stern, de tot, per la teva vida "

- WHARTON l'orca.

"Així que es alegre, nois, deixin que els seus cors mai fallen, Mentre que el arponer audaç és

sorprenent la balena "- SONG Nantucket.

"Oh, la vella balena rar, tempesta i vent mitjà a casa de mar

Un gegant en el poder, on la força és el dret, i el rei del mar sense límits. "

- Whale SONG.

>

-Capítol 1. Loomings.

Call me Ishmael.

Fa alguns anys - no importa quant temps exactament - amb poc o cap diners en el meu

bossa, i res en particular que m'interessés en terra, vaig pensar que anava a navegar sobre un

poc i veure la part aquosa del món.

És una manera que tinc de la conducció fora de la melsa i la regulació de la circulació.

Cada vegada que em trobo a mi mateix cada vegada ombrívol voltant de la boca, quan es tracta d'un plugim humida,

De novembre en la meva ànima, quan em trobo involuntàriament una pausa abans de taüt

magatzems, i en la rereguarda de la

cada funeral que em trobo, i sobretot cada vegada que el meu hipoglucèmies obtenir aquesta avantatge de

em, que requereix d'un principi moral fort per impedir que em deliberadament

entrar al carrer, i metòdicament

colpejant barrets persones de fora - llavors, m'explica arribat el moment d'arribar al mar tan aviat com

pot. Aquest és el meu substitut de la pistola i la pilota.

Amb una filosofia florir Catón es llança sobre la seva espasa, i jo en silenci a prendre

la nau. No hi ha res sorprenent en això.

Però si ho sabia, gairebé tots els homes en el seu grau, en algun moment o altre, valorar

gairebé els mateixos sentiments cap a l'oceà amb mi.

Hi ha ara és la seva ciutat insular de la Manhattan, rodó amb cinturó de molls com

Illes índies dels esculls de coral - el comerç l'envolta amb la seva surf.

Dreta i esquerra, els carrers de prendre waterward.

El seu centre és l'extrem de la bateria, quan aquesta mola noble és banyada per les onades, i

refrescades per les brises, que una hora anterior alguns es van perdre de vista de la terra.

Mira a la multitud d'observadors d'aigua allà.

Circumval la ciutat de somni dissabte a la tarda.

Anar de ganxo Corlears a Coenties Slip, i des d'allí, per Whitehall, cap al nord.

Què és el que veus - Publicat com sentinelles silenciosos de tot el poble, dret

milers i milers d'homes mortals fixa en somnis oceà.

Alguns recolzat en la pilots, alguns asseguts al moll dels caps, alguns buscant

sobre la borda dels vaixells procedents de la Xina, alguns d'alta en l'aire en l'aparell, com si lluitant

per obtenir un cop d'ull cap al mar segueix sent millor.

Però aquests són tots els homes de terra endins, dels dies de la setmana tancada en llistons i guix - vinculat a

taulells, clavats als bancs, va assegurar als escriptoris.

Llavors, com és això?

Són els camps verds ha anat? El que fan aquí?

Però mira! aquí ve més gent, caminant directament cap a l'aigua, i pel que sembla vinculat

per a una immersió.

Que estrany! Res els continguts, sinó més extrema de la

límit de la terra, vagant sota l'ombra dels magatzems llegeix allà no es

és suficient.

No Han d'aconseguir tan a prop de l'aigua com els sigui possible, sense caure polz

I allà estan - milla d'ells - les lligues.

Terra endins de tot, ells vénen de carrerons i carrerons, carrers i avingudes - nord, est,

sud i oest. No obstant això, aquí tots s'uneixen.

Digues-me, la virtut magnètica de les agulles de les brúixoles de tots els vaixells

atreure'ls cap allà? Una vegada més.

Diguem que vostè està al país, en una terra de llacs d'alta.

Prendre gairebé qualsevol camí que per favor, i de deu a un el que et porta a una vall, i

deixa allà per un grup a la riera.

Hi ha màgia en ella.

Deixi que la majoria dels distret dels homes que van caure en les seves més profundes fantasies - que estan

l'home en les seves cames, va posar els peus un curs, i infaliblemente el portarà a l'aigua, si

aigua que no hi hagi en tota la terra.

Si alguna vegada es té set en el gran desert americà, prova aquest experiment, si

la seva caravana passar a ser subministrat amb un professor de metafísica.

Sí, com tothom sap, la meditació i l'aigua es va casar per sempre.

Però aquí és un artista.

El vol pintar el somiador, més tèrbol, més tranquils, poc més encantadores de

paisatge romàntic en tota la vall del Sac.

Quin és el principal element que utilitza?

Aquí hi ha els seus arbres, cadascun amb un tronc buit, com si d'un ermità i un crucifix van ser

dins, i aquí dorm el seu prat, i el somni del seu bestiar, i des d'allà

casa de camp va a fumar son.

Profundament en els boscos llunyans vents d'una manera laberíntics, arribant a la superposició d'estímuls

muntanyes banyades en la seva vessant del turó blau.

Però encara que la imatge es troba en trànsit per tant, i encara que aquest pi sacseja la seva

sospirs com les fulles sobre el cap d'aquest pastor, però, tots van ser en va, llevat que el

els ulls del pastor es van fixar en el flux de la màgia abans que ell.

Anar a visitar les praderies al juny, quan les puntuacions en les qualificacions de milles que travessar fins al genoll

profunda entre Tiger lliris - ¿Quin és l'encant d'un desig - d'aigua - no hi ha una caiguda

d'aigua hi ha!

Van ser les Cascades, però una cataracta de sorra, que viatja milers de quilòmetres de les seves veure-ho?

Per què el pobre poeta de Tennessee, en rebre de sobte dos grapats de plata,

deliberar si li compro un abric, que per desgràcia és necessari, o invertir els seus diners en un

viatge dels vianants a Rockaway Beach?

Per què gairebé tots els nens sans robusta amb una ànima robusta saludable en ell, en algun moment

o boig per anar al mar?

Per què en el seu primer viatge com a passatger, el que et sents com un místic

les vibracions, la primera vegada que va dir que vostè i el seu vaixell estaven fora de la vista de la terra?

Per què els antics perses celebrar la santa mar?

Per què els grecs li donen una deïtat separada, i el propi germà de Jove?

Segurament tot això no deixa de tenir sentit.

I encara més profund el significat de la història de Narcís, que perquè no podia

entendre el turment, la imatge suau que va veure en la font, es va submergir en ella i es

es va ofegar.

No obstant això, aquesta mateixa imatge, ens veiem en tots els rius i els oceans.

És la imatge del fantasma inabastable de la vida, i aquesta és la clau de tot.

Ara, quan dic que estic en l'hàbit d'anar al mar cada cop que comencen a créixer boirós

voltant dels ulls, i comencen a ser més conscient dels meus pulmons, no em refereixo a

han d'inferir que alguna vegada anar a la mar com un passatger.

Per anar com a passatger que és necessari que tingui una cartera i una bossa no és més que un drap

a menys que hi hagi alguna cosa en ella.

A més, els passatgers marejats - creixen busca-raons - el somni de les nits, no - no

es diverteixen molt, com una cosa general, - No, mai em vaig com a passatger, ni tampoc, tot i

Sóc una espècie de sal, el que mai van a

mar com Commodore, o el capità, o un cuiner.

Abandonament la glòria i la distinció d'aquestes oficines als quals els estimen.

Per la meva banda, abomino tots els afanys honorable respectables, les proves i tribulacions

de tot tipus.

És tant com puc fer per cuidar-me a mi mateix, sense atendre

vaixells, barques, bergantins, goletes, i el que no.

I pel que fa a anar com a cuiner, - encara que confesso que és la glòria considerable en què, una cuinera

ser una mena d'oficial de bord de vaixells -, però, d'alguna manera, mai em vaig imaginar rostir aus; -

encara que una vegada a la graella, amb criteri de mantega,

i judgmatically salat i assaonat, no hi ha ningú que parli més

amb respecte, per no dir reverència, d'un au rostida que jo.

És a partir de la dotings idòlatra dels antics egipcis al ibis rostit i rostit

cavall de riu, que es veu a les mòmies de les criatures en la seva gran forns

les piràmides.

No, quan vaig a la mar, em vaig com un simple mariner, just abans que el pal vertical cap avall

al castell de proa, en alt allà per el real pal.

És cert que no em para d'alguns, i em fan saltar d'un pal al pal, com un

llagosta en un prat de maig. I en un primer moment, aquest tipus de coses és

bastant desagradable.

Que toca el propi sentit de l'honor, sobretot si ve d'un vell

establir la família a la terra, el Rensselaers Van, o Randolph, o Hardicanut.

I més que tot, si només abans de posar la mà a la tarda pot,

han estat tenint senyoriu com a mestre rural, de manera que el més alt de nens de peu

en el temor de vostè.

La transició és un viu, l'hi asseguro, d'un mestre d'escola a un mariner, i

requereix una decocció forta de Sèneca i els estoics perquè pugui somriure i aguantar

que.

Però fins i tot aquesta s'esvaeix en el temps. I què, si alguns trossos d'edat d'un mar-

el capità em ordena per obtenir una escombra i escombrar cap avall les cobertes?

Què significa aquesta quantitat a la indignitat, pesat, és a dir, en les escales de la Nova

Testament?

Creu vostè que l'arcàngel Gabriel pensa que una mica menys de mi, perquè jo immediatament

i respecte que obeir trossos d'edat en aquest cas particular?

Que ain'ta esclau?

Digues-me que.

Bé, llavors, però el vell capitans de mar pot donar-me ordres - però, poden colpejar

i pegar-me uns, tinc la satisfacció de saber que està bé, que

tots els altres d'una manera o altra servit

en gran part de la mateixa manera - ja sigui en l'aspecte físic o metafísic de vista, que és, i

de manera que el cop universal, es passa tot, i totes les mans es freguen uns amb altres a l'espatlla-

fulles, i estar satisfets.

Una vegada més, sempre vaig a la mar com un mariner, perquè fer un punt de pagar-me per

la meva angoixa, mentre que no paguen els passatgers un sol cèntim, que jo sàpiga

de.

Per contra, els passatgers s'han de pagar.

I hi ha tota la diferència en el món entre el pagament i pagant.

L'acte de pagar és potser la imposició més incòmode que els dos

lladres hort implica a nosaltres. Però atenció, - el que va a comparar amb ell?

L'activitat urbana amb la qual un home rep els diners és realment meravellós,

tenint en compte que tan seriosament creuen que els diners és l'arrel de tots els mals terrenals,

i que en cap cas pot un home adinerat entrar al cel.

Ah! Amb quanta alegria ens consigna a la perdició!

Finalment, sempre vaig a la mar com un mariner, per l'exercici sa i pur

l'aire de la coberta de castell de proa.

Perquè així com en aquest món, els vents de proa són molt més freqüents que els vents de popa (que

És a dir, si no es viola la màxima de Pitàgores), de manera que la major part de la Commodore

en l'alcàsser rep el seu atmosfera

de segona mà dels mariners al castell de proa.

Ell pensa que es respira primer, però no és així.

De la mateixa manera que la gent del carrer no portar els seus líders en moltes altres coses, en el

mateix temps que els líders que poc sospitós.

Però per què va ser que després de diverses vegades feia olor el mar com un comerciant

mariner, que ara el tingui al meu cap per anar en un viatge de caça de balenes, la qual cosa la

oficial de policia invisible de les Parques, que

té la constant vigilància de mi, i en secret em gossos, i influeix en mi, en alguns

manera inexplicable - que millor pot respondre al fet que cap altre.

I, sens dubte, el meu va en aquest viatge la caça de balenes, va formar part del programa de gran

de la Providència que va ser elaborat fa molt de temps.

Va arribar en una mena de interludi breu i en solitari entre les actuacions més àmplies.

Suposo que aquesta part del projecte de llei ha de tenir alguna cosa funcioni com això:

"GRAND impugnada ELECCIÓ DE LA PRESIDÈNCIA DELS ESTATS UNITS.

"LA CAÇA DE BALENES VIATGE PER UN Ismael. "SAGNANT BATALLA EN AFFGHANISTAN".

Encara que no puc dir per què va ser exactament el que els directors d'escena, les Parques, ja

Em Down per aquesta part lamentable d'un viatge de caça de balenes, quan els altres s'ha fixat per

peces magnífiques de les tragèdies d'alta, i

peces curtes i fàcils de comèdies gentil, alegre i parts de farses - encara que no puc

dir per què això era exactament, però, ara que recordo totes les circumstàncies, crec que puc

veure una mica en les fonts i els motius

que es presenten astutament a mi sota diversos disfresses, em va induir a establir uns

realitzar la part que em va fer, a més d'afalagar a mi la il.lusió que es tractava d'una elecció

com a resultat del meu propi lliure albir judici imparcial i la discriminació.

El principal d'aquests motius va ser la idea aclaparadora de la gran balena

si mateix.

Un monstre prodigiós i misteriós va despertar tota la meva curiositat.

Llavors, el mar salvatge i llunyà, on va rodar la seva major illa, la impossibilitat de lliurament,

perills sense nom de la balena, els quals, amb totes les meravelles d'un miler d'assistents

Llocs d'interès turístic de la Patagònia i els sons, em va ajudar a influir en el meu desig.

Amb altres homes, potser, aquestes coses no haurien estat licients, però pel que fa a mi,

Perquè estic turmentat amb una picor etern de les coses a distància.

M'encanta navegar per mars prohibits, i la terra en les costes bàrbares.

No fent cas omís del que és bo, m'apresso a percebre un horror, i podria ser encara

socials amb ella - em permeten -, ja que no és més que bé per ser en termes amistosos amb

tots els interns del lloc s'allotja polz

Per raó d'aquestes coses, llavors, el viatge de la caça de balenes era benvingut, la gran

les comportes de les meravelles del món es va obrir, i en els conceptes salvatge que em balancejava

el meu propòsit, de dos en dos flotaven en

íntim de la meva ànima, processons interminables de la balena, i, sobretot a mitjans de totes elles, una gran

fantasma encaputxat, com un turó de neu en l'aire.

Capítol 2. La borsa de viatge.

Vaig ficar una camisa o dos en la meva vella bossa de viatge, la va posar sota el braç, i

començar pel Cap d'Hornos i el Pacífic. Sortir de la ciutat de bons Manhattan d'edat, em

degudament va arribar a New Bedford.

Va ser una nit de dissabte de desembre.

Quant em decebut en assabentar-se que el petit paquet de Nantucket ja havia

va navegar, i que no hi ha manera d'arribar a aquest lloc s'ofereixen, fins al següent

Dilluns.

Com els candidats més joves dels dolors i les penes d'aturar la caça de balenes en aquesta mateixa Nova

Bedford, d'allí a embarcar-se en el seu viatge, bé podria estar relacionat amb que, per exemple,

no tenia ni idea de fer-ho.

Per la meva ment es va fer a la vela en ni més ni menys que una embarcació de Nantucket, perquè hi havia una

alguna cosa bona, bulliciós de tot el relacionat amb l'antiga illa famosa,

que sorprenentment m'ha agradat.

A més de New Bedford, encara que últimament ha anat monopolitzant el negoci de

la caça de balenes, i encara que en aquesta matèria pobra Nantucket és ara molt més darrere d'ella, però,

Nantucket era la seva gran original - el dels pneumàtics

d'aquesta Cartago, - el lloc on va quedar varada la primera balena nord-americans morts.

On més sinó de Nantucket van fer els baleners aborígens, els homes de vermell, en primer lloc

sortida en canoes per donar caça al Leviatan?

I on sinó de Nantucket, també va fer que la primera corbeta poc aventurer lloc a un altre,

parcialment carregat de llambordes importats - així va la història - per llançar a les balenes, en

per descobrir quan estaven a prop com per arriscar-se a un arpó del bauprès?

Ara tenir una nit, un dia, i una altra nit següent davant meu a Nova

Bedford, abans que pogués emprendre per al meu port destí, es va convertir en una qüestió de concernment

on anava a menjar i dormir mentrestant.

Va ser un molt dubtós el futur, o millor dit, una nit molt fosca i lúgubre, fred i mordaç

trist. No coneixia a ningú en el lloc.

Amb ruixons ansietat amb la qual havia sonat la meva butxaca, i només va portar a unes poques peces de

plata, - Per tant, allà on vagi, Ismael, em vaig dir, mentre em trobava enmig d'un

carrer trist assumir la meva bossa, i

comparació de la foscor cap al nord amb la foscor cap al sud - en qualsevol part

la seva saviesa és possible concloure a presentar a la nit, estimat Ismael, assegureu-vos

preguntar el preu, i no ser massa particular.

Amb passos vacil.lants que es va passejar pel carrer, i es passa el senyal de "els arpons creuats" -

però semblava massa car i no alegre.

Més endavant, a partir de la brillant finestres vermelles de la "Espasa-Fish Inn", va ser enviada

raigs fervent, que semblava haver fos la neu acumulada i el gel abans de la

casa, per tot arreu del congelat

gelades ben plantat deu centímetres de gruix en un paviment dur, asfalt, - bastant cansat per a mi,

quan em va colpejar el peu contra les projeccions de pedernal, perquè des del disc dur, implacable

servei de les soles de les meves botes estaven en una situació més miserable.

Massa car i alegre, de nou vaig pensar, detenint-se un moment per observar la plena llum

al carrer, i escoltar els sons de les copes dringuen dins.

Però segueix, Ismael, vaig dir, per fi, no sents? abans de sortir de la porta;

les seves botes apedaçades estan deixant el camí. Així que el que anava.

Ara seguit per l'instint dels carrers que em va portar waterward, doncs, sens dubte,

eren els més barats, si no el més alegre hotels.

Tal carrers tristos! blocs de la foscor, no les cases, a banda i banda, i aquí i

hi ha una vela, igual que una vela es mouen en una tomba.

En aquesta hora de la nit, l'últim dia de la setmana, que la quarta part de la ciutat

resultar gairebé deserta.

Però actualment em vaig trobar a un procediment de la llum fum d'un edifici baix i ample, el

la porta estava oberta temptadora.

Tenia un aspecte descuidat, com si fos destinada als usos de l'opinió pública, de manera d'ingressar,

el primer que vaig fer va ser ensopegar amb una caixa de cendres al porxo.

¡Ja! va pensar que jo, ha, ja que les partícules volant gairebé em va ofegar, són aquestes cendres que

ciutat destruïda, Gomorra?

No obstant això, "els arpons creuats" i "El peix espasa?" -, Llavors ha de ser el signe de les necessitats

de "La trampa".

No obstant això, em vaig aixecar i escoltar una veu interior, va empènyer i va obrir una

segona porta interior. Semblava que el gran Parlament Negre

assegut en Tofet.

Un centenar de rostres negre va donar la volta a les seves files als companys, i més enllà, un àngel negre de

Doom va ser copejar a un llibre en un púlpit.

Era una església negra, i el text del predicador s'acosta la foscor de les tenebres,

i el plor i laments i el cruixir de dents allà.

Ha, Ismael, em va murmurar, retrocedint, entreteniment condemnats al senyal de 'La

Trampa! "

Canviant de tema, que per fi va arribar a una espècie de llum tènue, no gaire lluny dels molls, i va sentir una

cruixit trist en l'aire, i mirant cap amunt, vaig veure un rètol sobre la porta vaivé amb

una pintura blanca sobre ella, a penes

el que representa un raig d'alta recta d'esprai boira, i sota d'aquestes paraules - "El

Spout Inn: -.? Taüt de Pere "Taüt - Spout - En lloc sinistre en què

connexió particular, el pensament I.

Però és un nom comú en Nantucket, diuen, i suposo que aquest Peter aquí és un

emigrants d'allà.

Com la llum es veia tan tènue, i el lloc, de moment, semblava bastant tranquil, i el

ruïnosa caseta de fusta es veia com si hagués estat robada aquí

de les ruïnes d'algun barri cremat, i

com el senyal oscilante tenia una espècie pobra de cruixit a ell, vaig pensar que aquí

va ser el mateix lloc d'allotjament barat, i el millor del cafè de pèsols.

Va ser una estranya espècie de lloc - un frontó de composició casa antiga, un costat paralitzat per dir-ho, i

inclinat sobre tristesa.

Es trobava en un racó ombrívol fort, on Euroclidón vent tempestuós que va mantenir una

udolant pitjor que mai ho va fer sobre la nau va llançar pobre Pau.

Euroclidón, però, és una poderosa brisa agradable per a ningú en les portes, amb

els peus a la cuina en silenci torrat per al llit.

"Al jutjar d'aquest vent sobtat anomenat Euroclidón", diu un antic escriptor - de l'

obres que té l'única còpia existent - "que fa sortir una diferència meravellosa, ja sigui

tu observes a terme a des d'una finestra de vidre

on el fred és tot a l'exterior, o si tu l'observes des que

sashless finestra, on la gelada està en ambdós costats, i que la mort és el Wight

només vidrier ".

La veritat és que, vaig pensar, ja que aquest pas es va produir en la meva ment - vell negre, carta, tu

argumentes bé. Sí, aquests ulls són les finestres, i aquest cos

el meu és de la casa.

Quina llàstima que no es va aturar fins a les esquerdes i les esquerdes, però, i l'empenta d'una

pelussa poc aquí i allà. Però és massa tard per fer les millores

ara.

L'univers està acabat, la cavalló està encesa, i les fitxes van ser implicats d'un milió de

anys.

El pobre Llàtzer allà, xerrant les dents contra la vorada del coixí, i

sacsejant seus parracs amb els seus sotracs, podria tapar les orelles amb

draps, i posar una panotxa de blat de moro a la boca,

i però, que no mantindria el Euroclidón tempestuós.

Euroclidón! diu immersions d'edat, en el seu embolcall de seda de color vermell - (n'hi havia un vermell

després) Bah, bah!

Quina nit gelada bé, com Orió brilla, el que les llums del nord!

Permetis que parlin dels seus climes d'estiu oriental de conservatoris eterna; donar

em el privilegi de fer la meva pròpia de l'estiu amb el meu propi carbó.

Però, què pensa Lázaro?

Pot escalfar les seves mans blau subjectar-los als llums del nord de cua?

No seria més aviat que Llàtzer a Sumatra que aquí?

No seria molt més que el dormir al llarg de la línia de l'equador;

sí, oh déus! baixar a la fossa de foc en si, per tal de mantenir aquesta gelada?

Ara, que Llàtzer ha d'estar encallats allà a la vorera davant de la porta del ric,

això és més meravellós que un iceberg ha de ser amarrat a una de les Moluques.

No obstant això, el propi immersions, ell també viu com un tsar en un palau de gel feta de sospirs congelats, i

ser un president d'una societat la temprança, que només beu de les llàgrimes tèbies dels orfes.

Però no més d'aquesta ploriquejant ara, anem una caça de balenes, i hi ha un munt de

que encara està per venir.

Anem a raspar el gel dels peus gelats, i veure quina mena de lloc aquest

"Spout" pot ser.

>

-Capítol 3. Ell Spout-Inn

Entrar en aquest frontó de composició Spout-Inn, et trobes en un mínim d'ample, endarrerits

entrada a la manera antiga frisos, recordant a un dels baluards d'alguns

condemnat antic ofici.

D'una banda penjava una pintura a l'oli de grans dimensions tan a fons besmoked, i així cada

desfigurat, que en el crosslights desigualtat mitjançant el qual segons sembla, era només per

estudi diligent i sistemàtica d'una sèrie de

visites a la mateixa, i una investigació minuciosa dels veïns, que es podia arribar a qualsevol forma

una comprensió del seu propòsit.

Masses tan irresponsables de matisos i ombres, que al principi gairebé es creia

algun artista jove i ambiciós, en el moment de les bruixes de Nova Anglaterra, s'havia esforçat per

delinear el caos embruixat.

Però a força de molta contemplació i fervor, i moltes vegades repetides reflexions,

i sobretot per obrir les finestres poc al darrere de l'entrada,

per fi, arribat a la conclusió que tal

idea, però salvatges, podria no ser del tot injustificada.

Però el que més perplex i confós que va ser un llarg i flexible, la massa portentosa, negre

d'alguna cosa flotant al centre de la imatge en tres blaus, perpendicular feble,

línies de flotació en un llevat sense nom.

Un pantanós, imatge xop, squitchy veritablement, prou com per conduir a un home nerviós distret.

No obstant això, hi va haver una mena d'indefinida, mig assolit, la sublimitat de l'inimaginable

que prou li va congelar a ell, fins que involuntàriament va fer un jurament amb vostè mateix per

descobrir el que significava que la pintura meravellosa.

De tant en tant una idea enganyosa brillant, però, per desgràcia, es llançava a través .--

És el Mar Negre en un vendaval mitjanit .-- És el combat natural dels quatre

elements primaris .-- És un raig salut .--

És una escena d'hivern hiperbori .-- És la ruptura del corrent del temps cobert de gel.

Però al final totes aquestes fantasies cedit a aquesta cosa portentós en el

medio imatge.

Que una vegada que es va assabentar, i la resta eren clares.

Però aturar, no ho tenen un lleu semblant a un peix gegantí? fins i tot el

mateix gran Leviatan?

De fet, el disseny de l'artista semblava això: una teoria final de la meva, en part basat en

les opinions agregades de moltes persones d'edat amb qui va conversar sobre la

matèria.

La imatge representa un Cap-Horner en un gran huracà, la meitat de la nau en orris

rebolcant allà amb els seus tres pals visibles només desmantellat, i una exasperada

balena, proposant fer una neteja en els

artesania, és en l'enorme acte de empalar a si mateix als tres pals.

La paret de davant de l'entrada va ser penjat per tot arreu amb una gran pagà de

clubs monstruós i llances.

Alguns es van establir una espessa capa de brillants dents d'ivori semblant a les serres, mentre que altres van ser marí

amb els nusos de cabell humà, i una era en forma de falç, amb un mànec de gran escombrat

rodó com el segment de fet en l'herba acabada de segar per una talladora de llargs braços.

Que es va estremir quan el mirava, i es va preguntar què monstruós caníbal i salvatge podia

sempre han anat de mort de recollida amb una aplicació de hacking, horrible.

Barrejats amb aquests estaven oxidades llances i arpons baleners edat tots els trencats i

deformada. Alguns eren armes pisos.

Amb aquesta llança un cop prolongada, ara va donar un cop de colze salvatge, fa cinquanta anys van fer Nathan Swain

matar a quinze balenes entre un alba i un capvespre.

Arpón i que - com un llevataps que ara - va ser llançat al mar de Java, i fugir amb

per una balena, anys després assassinat al Cap de Blanco.

El ferro original va entrar a prop de la cua, i, com un pelegrinatge agulla inquiets

el cos d'un home, va viatjar total de quaranta peus, i per fi es va trobar incrustada al

gepa.

Creuant aquesta entrada fosca, ia través de yon sota arc forma - tallar a través del que en l'antiga

vegades ha d'haver estat una gran llar de foc central amb llar de foc tot - que

entrar a la sala pública.

Un lloc encara duskier és aquesta, amb tan pesats per sobre de les llums baixes, i com vell

arrugada sota dels taulers, que gairebé li ve de gust que va recórrer alguns dels antics nau

cabines, sobretot d'un udol

nit, quan aquest racó ancorades arca vella va sacsejar amb tanta fúria.

D'una banda hi havia un llarg i baix, prestatge-com la taula coberta amb caixes de vidre trencat,

ple de rareses polsegoses es van reunir des de la més remota racons d'aquest món.

Es projecta des de l'angle posterior de la sala es troba una cova fosca d'aspecte - la barra - una

intent groller al cap d'una balena franca.

Sigui com sigui, aquí està l'os gran arc de la mandíbula de la balena, tan gran, un

l'entrenador gairebé podria conduir sota d'ella.

Dins dels prestatges estan malament, van rodona amb garrafes, ampolles, flascons, i en

les urpes de la destrucció sobtada, com un altre Jonàs maleït (per el nom en realitat

li deien), bull una mica marcides

ancià, que, pels seus diners, molt car ven els deliris mariners i la mort.

Abominables són els gots en els quals ell vessa el seu verí.

Si bé els recipients sense cert - a l'interior, les ulleres verdes sortits vilà

engany a la baixa es redueix a una part inferior trampa.

Meridians paral.lels grollerament picotejaven en el vidre, envolten copes d'aquests bandolers.

Omplir a aquesta marca, i el seu càrrec no és més que un cèntim, per a la qual penic més, i així successivament fins

el got ple - la mesura del Cap d'Hornos, que pot engolir per un xíling.

En entrar al lloc em vaig trobar amb un nombre de mariners joves reunits al voltant d'una taula,

l'examen per una llum tènue bussos espècimens de SKRIMSHANDER.

Vaig buscar al propietari, i dient-li que desitjava ser acomodats en una habitació,

rebut per resposta que la seva casa estava plena - no és un llit desocupada.

"Però Avast", va afegir, tocant el seu front, "que Haint cap objecció a

compartir una manta de arponer, teniu? Suposo que vostè és goin un Whalin-, per la qual cosa hauria

millor que s'acostumi a aquest tipus de coses. "

Jo li vaig dir que mai m'ha agradat dormir dos en un llit, que si mai ha de fer,

dependrà que l'arponer podria ser, i que si ell (el propietari) realment

no tenien altre lloc per a mi, i el

arponer no era decididament desagradable, per què en lloc de vagar per més d'un

estranya ciutat en tan amarga la nit, em posaria al dia amb la meitat de la de qualsevol home decent

manta.

"Jo creia que sí. Molt bé, prendre seient.

Sopar -? Vols sopar? Supper'll estar preparats directament. "

Em vaig asseure en un de fusta vella resoldre, tallada per tot arreu com un banc de la bateria.

En un extrem una tar rumiant va ser encara més, que adornen amb la seva navalla de butxaca,

ajupint-se i treballant diligentment lluny en l'espai entre les cames.

Ell estava tractant de la seva mà en un vaixell a tota vela, però no ho va fer avançar molt,

pensament. Per fi, uns quatre o cinc de nosaltres ens

anomenat al menjar en una habitació contigua.

Feia un fred de Islàndia - no hi ha foc en tots - l'amo va dir que no podia permetre.

Res més que dues espelmes de sèu trist, cadascun amb un mocador.

Estàvem de bon grat al botó fins armilles mico, i mantenir a les nostres tasses de llavis

te bullint amb els dits congelats i mig.

No obstant això, la tarifa era d'allò més important - no només la carn i les patates, però

mandonguilles, Déu meu! mandonguilles per al sopar!

Un jove amb un abric de la caixa verda, es va dirigir a aquestes mandonguilles en un

manera més horrible. "El meu fill", va dir l'amo ", que tindrà

el malson d'un sartainty morts. "

"Propietari", em va xiuxiuejar, "que no és el arponer és?"

"Oh, no," va dir, mirant a una mena de diabòlicament divertit ", l'arponer és un

pell morena cap.

Mai menja dumplings, que no - que menja res més que carn, i li agrada 'em rares ".

"El diable que fa", li dic jo "On és aquest arponer?

Està aquí? "

"Estarà aquí anteriorment sempre", va ser la resposta. Jo no ho podia evitar, però vaig començar a sentir

sospita d'aquest "pell morena" arponer.

En qualsevol cas, em vaig fer a la idea que si així resulta que hem de dormir

junts, ell ha de despullar-se i ficar-se al llit abans que jo.

Sopar més, la companyia va tornar a la barra de la sala, quan, sense saber què fer

amb mi mateix, em vaig decidir a passar la resta de la nit, com un badoc a.

En l'actualitat un soroll es va sentir, sense disturbis.

La posada en marxa, el propietari va cridar: "Aquesta és la tripulació del Grampus és.

Em va informar de la llavor de la seva a la vista d'aquest matí, un viatge de tres anys, i un complet

vaixell. ¡Hurra, nois, ara tindrem l'última

de premsa de la Feegees ".

A petjades de botes d'aigua es va escoltar a l'entrada, la porta es va obrir de cop, i en

va rodar una sèrie salvatge dels marins suficient.

Envoltats en els seus abrics peluts veure, i amb el cap embolicat en llana

edredons, tots bedarned i desigual, i la barba dura, amb caramells de gel, que

semblava una erupció dels óssos de Labrador.

Acabaven d'aterrar del seu vaixell, i aquesta va ser la primera casa que va entrar.

No és d'estranyar, doncs, que van fer una crida directe a la boca de la balena - la barra - quan

la vella arrugada Jonàs poc, hi ha àrbitres, aviat els va vessar brimmers

tot.

Un es va queixar d'un fort refredat al cap, en què Jonàs li barreja un to similar

poció de ginebra i melassa, que va jurar era una cura per a tots els sobirans i els refredats

refredats que sigui, no importa de quant temps

de peu, o si capturat a la costa de Labrador, o en la banda de sobrevent d'una

de gel de l'illa.

El licor aviat muntats al cap, ja que generalment ni tan sols amb la

arrantest bevedors acabat d'aterrar des del mar, i van començar fent cabrioles sobre la majoria dels

sorollosament.

He observat, però, que un d'ells tenia alguna cosa distant, i encara que semblava

desitjós de no fer malbé la hilaritat dels seus companys pel seu rostre sobri propi, però en

tot el que es va abstenir de fer tant soroll com la resta.

Aquest home m'ha interessat al mateix temps, i com els déus del mar, havia ordenat que hauria

aviat a ser el meu company de bord (tot i que, sinó un somni, la parella, de manera que aquest

narrativa es refereix), que aquí s'aventura en una petita descripció d'ell.

Es va posar dret complet de sis peus d'alçada, amb les espatlles noble, i un pit com un cofre-

presa.

Poques vegades he vist un home en la força muscular.

El seu rostre era molt bru i cremat, de manera que les seves dents blanques enlluernadores per contra;

mentre que en les profundes ombres d'ulls suraven algunes reminiscències que no

Sembla que li donen molta alegria.

La seva veu al mateix temps, va anunciar que ell era un sud, i de la seva alçada bé, em

va pensar que havia de ser un dels alpinistes d'altura de la serralada en Alleghanian

Virgínia.

Quan la gresca dels seus companys havia pujat a la seva alçada, aquest home va lliscar

distància observada, i no vaig veure més d'ell fins que es va convertir en el meu company al mar.

En pocs minuts, però, es va perdre pels seus companys, i que, segons sembla, per

alguna raó, un gran favorit amb ells, es va aixecar un crit de "Bulkington!

Bulkington! On és Bulkington? "I va sortir corrent de la casa a la recerca d'ell.

Era ja prop de les nou, i el quart sembla gairebé sobrenatural tranquil després de

aquestes orgies, vaig començar a felicitar a un petit pla que s'havia produït

a mi només anterior a l'entrada dels mariners.

Cap home prefereix dormir dos en un llit. De fet, vostè seria un bon lloc, no

somni amb el seu propi germà.

No sé com és, però la gent li agrada ser privat quan estan dormint.

I quan es tracta de dormir amb un desconegut, en una posada estranya, en un

ciutat estranya, i que estranys un arponer, que consta de les objeccions

per temps indefinit es multipliquen.

Tampoc hi havia cap raó terrenal jo com un mariner de dormir dos en un llit, més de

ningú més, perquè els mariners no dormir més dos en un llit al mar, que els reis de solter fer

en terra.

Per assegurar que tots dormen junts en un apartament, però vostè té la seva pròpia hamaca,

i es cobreixen amb la seva pròpia manta, i dormir en la teva pròpia pell.

Com més pensava sobre aquest arponer, més que abominava de la idea de

dormir amb ell.

Va ser just presumir de ser un arponer, el lli o llana, com la

cas podria ser, no seria de la més net, i certament cap dels millors.

Vaig començar a tremolar tot el cos.

A més, s'estava fent tard, i la meva arponer decent ha d'estar a casa i va

bedwards.

Suposem ara, que ha de caure sobre mi a la mitjanit - ¿com podria jo dir del vil

forat que havia vingut? "Propietari!

Jo he canviat d'opinió sobre que arponer .-- No vaig a dormir amb ell.

Vaig a tractar aquí el banc. "

"Com vostè vulgui, jo sento que no puc heu recanvi unes estovalles d'un matalàs, i És una

empipador brut consell aquí "- la sensació dels nusos i osques.

"Però espera una mica, Skrimshander, tinc el pla d'un fuster que al bar - espera,

Jo dic, i vaig a fer vosaltres prou ajustat ".

Dient això, va adquirir l'avió, i amb el seu mocador de seda antics primer treure la pols de

banc, establert en vigor raspallat lluny en el meu llit, alhora que somreia com un mico.

Les encenalls va volar a dreta i esquerra, fins que per fi l'avió de ferro va ser un cop contra el

nus indestructible.

L'amo estava prop d'un esquinç al canell, i li vaig dir que per amor de Déu per deixar de fumar -

el llit era prou tova per al meu gust, i jo no sabia com tots els raspallat al

món podria fer eider baix d'un tauler de pi.

Així de recollir els encenalls amb un altre somriure, i tirar-los a la gran

estufa al centre de l'habitació, ell va continuar el seu camí, i em va deixar en un cafè

estudi.

Ara ha pres la mesura de la banqueta i es va trobar que es tractava d'un peu molt curt, però

que poden ser reparats amb una cadira.

Però es tractava d'un peu molt estret, i l'altre banc a l'habitació era de quatre polzades

superior al planejat - el que no calia junyir.

Llavors vaig posar el primer banc longitudinal al llarg de l'espai únic clar en contra de la

paret, deixant un petit interval entre, per la meva esquena per establir polz

Però aviat em vaig adonar que una tal corrent d'aire fred sobre mi per sota de la

ampit de la finestra, que aquest pla no serviria de res, especialment en allò altre

actual de la porta atrotinada es va reunir el

des de la finestra, i els dos junts formen una sèrie de petits remolins en el futur immediat

voltants del lloc on jo havia pensat passar la nit.

El diable de buscar arponer, vaig pensar, però s'aturen, no podria avançar-se a ell -

pern de la porta per dins, i saltar al llit, per no ser despertat pels més violents

knockings?

No semblava mala idea, però de dubte que ho va rebutjar.

Perquè, qui podria dir, però el que al matí següent, tan aviat com va sortir de la

quart, l'arponer podria estar dret a l'entrada, tot llest a caure!

No obstant això, mirant al seu voltant una altra vegada, i veure cap possibilitat de passar un tolerables

nit, excepte en el llit d'una altra persona, em vaig posar a pensar que després de tot el que podria ser

acariciant els prejudicis en contra d'aquesta injustificable arponer desconegut.

Pensa que jo, vaig a esperar una mica, sinó que ha d'estar caient en poc temps.

Vaig a tenir una bona mirada en ell, llavors, i potser puguem arribar a ser alegres companys de llit bona

després de tot - no se sap.

No obstant això, encara que els altres hostes seguien arribant per uns, dos, o tres, i va a

llit, però ni rastre del meu arponer. "Propietari" vaig dir, "quina classe d'un tipus és

ell - és el que sempre mantingui tan tard? "

Ara era difícil a les dotze. El propietari va tornar a riure amb el seu magra

riure, i semblava estar fortament pessigolles a una mica més enllà de la meva comprensió.

"No," va respondre, "en general ell és un matiner - airley al llit i airley a pujar -

sí, és l'ocell el que diu el cuc.

Però aquesta nit, va sortir un trànsit, que veu, i no veig el que manté en Airth

ell tan tard, a menys, pot ser, no pot vendre el seu cap. "

"No es pot vendre el cap - Quina mena d'història bamboozingly és això que estan dient

em? "entrar en un furiós.

"Vostè pretén dir, el propietari, que aquest arponer és realment compromesa aquesta beneïda

Dissabte a la nit, o més aviat el matí del diumenge, en el trànsit del cap al voltant d'aquesta ciutat? "

"Això és precisament això", va dir l'amo, "i jo li vaig dir que no podia vendre aquí,

del mercat són excessives. "" Amb què? ", va cridar I.

"Amb el cap per estar segur, no hi ha massa caps al món?"

"Jo et dic el que és, el propietari," li vaig dir amb molta calma, "és millor que deixi de girar

que el fil per a mi - no estic verd ".

"No pot ser", traient un pal i tallar un escuradents de dents, "però m'imagino rayther

vostè pot fer si BROWN arponer que abans que vostè sent un slanderin "el cap".

"Vaig a trencar per a ell", vaig dir jo, volant en una passió de nou en aquest inexplicable

farda de la del propietari. "Es va trencar a'ready", va dir.

"Va trencar", em va dir - "TRENCAT, vol dir"

"Sartain, i aquesta és la raó que no es pot vendre, suposo."

"Propietari", li vaig dir, va a ell tan fresc com la muntanya. Hecla en una tempesta de neu - "propietari,

deixar de tallar.

Vostè i jo hem d'entendre els uns als altres, i que també sense demora.

Puc anar a casa teva i vols un llit, em dius que només em pot donar la meitat d'un;

que l'altra meitat pertany a un arponer cert.

I sobre aquest arponer, que no he vist encara, s'insisteix en dir-me la

històries més desconcertant i exasperant tendència a engendrar en mi un incòmode

sentiment cap a l'home a qui el disseny de

meu company de llit - una espècie de connexió, el propietari, que és un íntim i

un confidencial en el grau més alt.

Ara la demanda que parlar i em diu qui i què és aquest arponer, i

si he de ser en tots els aspectes segur per passar la nit amb ell.

I en primer lloc, vostè serà tan bo com per desdir la història sobre la venda del seu

cap, que si és veritat que considero que és una bona evidència que aquest arponer està boig de lligar,

i no tinc ni idea de dormir amb un boig;

i vostè, senyor, vull dir, propietari, vostè, senyor, en tractar de induir a fer-ho

sabent, el que faria vostè responsable d'un procés penal. "

"Mur", va dir el propietari, anar a buscar un llarg sospir, "aquesta és una llarga Purty sarmon per a un

capítol que trenca una mica de tant en tant.

Però és fàcil, ser fàcil, això aquí arponer m'ha Tellin vostè acaba d'arribar de

dels mars del sud, on va comprar un munt de 'balmes Nova Zelanda cap (grans

curiositats, ja saps), i que ha venut tot a 'em

però un, i que un està tractant de vendre aquesta nit, perquè el diumenge de matí, i

no se que fer per ser "caps humans pels carrers quan la gent està passant" venent a

esglésies.

Volia, diumenge passat, però el va detenir quan estava goin 'fora de la porta

amb quatre caps enfilades en una cadena, per a tots els Airth com un collaret de inions ".

Aquest compte va aclarir el misteri d'una altra manera inexplicable, i va demostrar que la

propietari, després de tot, no tenia ni idea d'enganyar a mi - però al mateix temps, el que podria

Crec que d'un arponer que es van quedar fora d'un

Dissabte a la nit neta en dissabte sant, dedicat a un negoci tan caníbal com

la venda dels caps dels idòlatres morts? "Poden estar segurs, el propietari, que arponer

És un home perillós. "

"Es paga reg'lar", va ser la rèplica. "Però, anem, s'està posant terrible tarda,

tenia aletes millor donar volta - És un bon llit, Sal i em dormia al llit abans que la

nit estàvem empalmats.

Hi ha un munt d'espai per a dues per posar sobre el llit en què, és un llit gran totpoderós

que.

Per què, aforament que renunciar-hi, Sal utilitza per posar la nostra Sam i Johnny poc en els peus de

que.

Però tinc un somni i en expansió d'una nit, i d'alguna manera, Sam es va llançar a

el sòl, i va arribar prop de trencar el braç. Artèries que, Sal va dir que no faria.

Vine aquí, vaig a vosaltres donar una Glim en un tres i no res ", i, dient això, va encendre una espelma

i se celebrarà a mi, que ofereix a liderar el camí.

Però em vaig quedar indecís, en mirar un rellotge a la cantonada, va exclamar: "Jo vum

és diumenge - no veurà que arponer aquesta nit, que ha vingut a ancorar en alguna part -

venir després; t'acostis, que no aneu a venir? "

I va considerar l'assumpte un moment, i després pujar les escales que ens vam anar, i em van fer passar a una

habitació petita, freda com una cloïssa, i moblat, amb seguretat, amb un llit enorme, gairebé

prou gran com de fet, per qualsevol dels quatre arponers a dormir al dia.

"No", va dir el propietari, la col.locació de la vela en un bagul vell boig que es

una doble funció com un lavabo i taula de centre, "no, posa't còmode

ara, i bona nit a vosaltres. "

Em vaig girar mirant des del llit, però ell havia desaparegut.

Replegar el cobrellit, em vaig inclinar sobre el llit.

Encara que cap dels més elegants, que encara es trobava l'escrutini bastant bé.

Llavors va mirar per l'habitació, i fora de la taula de llit i el centre, no veia

altres mobles que pertanyen al lloc, però un prestatge groller, les quatre parets, empaperades i un

Descarregueu-representa un home sorprenent d'una balena.

Del que no pertany pròpiament a l'habitació, hi havia una hamaca assotat, i

tirat a terra en una cantonada, també una gran bossa de mariner, que conté la

armari arponer, sens dubte, en lloc d'un tronc de la terra.

Així mateix, hi va haver un recinte de extravagants hams d'os de peix al prestatge sobre el foc-

lloc, i un arpó d'altura de peu a la capçalera del llit.

Però què és això en el pit?

La vaig prendre, i es va apropar a la llum, i se sentia, i ho va fer olor, i va tractar de

totes les formes possibles per arribar a alguna conclusió satisfactòria al respecte.

Jo puc comparar amb res més que una estora de la porta gran, adornat en les vores amb

cosa poc dringadissa etiquetes com les pues de porc espí tacada al voltant d'un indi

mocassí.

Hi havia un forat o esquerda en el medi d'aquesta catifa, com vostè veu les mateixes al sud de

Nord-americana ponxos.

Però podria ser possible que qualsevol arponer sobri d'entrar en una estora de la porta, i

desfilada pels carrers de qualsevol ciutat cristiana en aquest tipus de disfressa?

M'ho vaig posar, per provar-ho, i això em pesava com un obstacle, sent poc comú Shaggy

i gruixut, i vaig pensar que una mica humit, com si aquest misteriós arponer havia estat

que el porta d'un dia plujós.

Me'n vaig anar-hi a un tros de vidre enganxat contra la paret, i mai vaig veure tal

la vista en la meva vida. Jo em desprenc d'ell amb tanta pressa

que em va donar una torçada al coll.

Em vaig asseure a la vora del llit, i va començar a pensar en el trànsit del cap

arponer, i la seva estora.

Després de pensar una estona al llit del costat, em vaig aixecar i em vaig treure la jaqueta del mico, i

es va posar dret enmig de la sala pensant.

Llavors em vaig treure la jaqueta, i pensar una mica més en cos de camisa.

Però començant a sentir molt fred, mig nua com estava, i recordar el que

l'amo va dir sobre el arponer no torna a casa en tota la nit, al

tan tard, no vaig fer cap tràmit més, però

va saltar dels meus pantalons i botes, i després d'apagar la llum va caure en

llit, i em vaig encomanar a l'atenció del cel.

Si el matalàs estava farcit amb panotxes o vaixella trencada, no hi ha

dient, però jo vaig rodar sobre un bon negoci, i no podia dormir per un llarg temps.

Per fi va lliscar en un somni lleuger, i tenia si fa no fa va fer un bon lluny

cap a la terra de Nod, quan vaig sentir un intens trànsit al passadís, i va veure un

raig de llum entra a la sala de sota de la porta.

Senyor, salveu-me, pensa que jo, que ha de ser el arponer, l'infernal cap venedor ambulant.

Però em vaig quedar immòbil, i va decidir no dir ni una paraula fins que se li parla.

La celebració d'una llum en una mà, i que el cap idèntica a Nova Zelanda en l'altre,

el desconegut va entrar a l'habitació, i sense mirar cap al llit, va posar el seu vela

una bona forma de de mi a terra en un

cantonada, i després va començar a treballar fora de les cordes amb nusos de la borsa gran que abans

va parlar de com estar a la sala.

Jo era tot afany de veure la seva cara, però la va mantenir evitat des de fa algun temps, mentre que

emprats en unlacing boca de la bossa. Un cop aconseguit això, però, es va tornar

ronda - quan, Déu meu! Quin espectacle!

Aquesta cara! Era d'un fosc color porpra, groc,

aquí i allà, enganxat sobre amb grans places negrós buscant.

Sí, és així com jo pensava, he'sa terribles company de llit, que ha estat en una baralla,

es terriblement curta, i aquí està, només pel cirurgià.

Però en aquest moment va arribar també al seu torn el seu rostre cap a la llum per la qual cosa amb tota claredat

van veure que no podien estar enganxant pegats, en absolut, els quadrats de color negre en les seves galtes.

Eren taques d'algun tipus o un altre.

Al principi no sabia què fer amb això, però aviat es va produir un indici de la veritat

per a mi.

Em vaig recordar d'una història d'un home blanc - un balener també - que, caient entre els

caníbals, havien tatuat per ells.

Vaig arribar a la conclusió que aquest arponer, en el curs dels seus viatges a distància, ha de tenir

es va reunir amb una aventura similar. I el que és, vaig pensar, després de tot!

És només el seu exterior, un home pot ser honest en qualsevol tipus de pell.

Però llavors, què fer amb la seva pell sobrenatural, que parteix d'ella, vull dir, la mentida

voltant, i completament independent de les places dels tatuatges.

Sens dubte, podria ser res més que una bona capa de bronzejat tropical, però mai he sentit

d'un sol de bronzejat a un blanc en un groc púrpura.

No obstant això, jo mai havia estat en els Mars del Sud, i potser el sol no produeix

aquests efectes extraordinaris sobre la pell.

Ara, si bé totes aquestes idees estaven passant a través de mi com un llamp, aquest arponer

Mai em vaig adonar de res.

Però, després d'algunes dificultats que va obrir la seva bossa, ell va començar a les palpentes-hi, i

Actualment va treure una mena de destral de guerra, i una cartera de pell de foca amb el pèl en.

La col.locació d'aquests en el pit d'edat en el centre de l'habitació, ell va prendre la Nova

Cap Zelanda - una cosa horrible prou - i amuntegats baix en la borsa.

Ara es va treure el barret - un nou barret de castor - quan em va venir juntament amb el cant fresc

sorpresa.

No hi havia pèl al cap - no per parlar d'almenys - res més que una petita

cuir cabellut-nus retorçat al front. El seu cap calb ara semblava porpra per a tots

el món com un crani de floridura.

No hi havia l'estrany estava entre la porta i jo, m'hauria va sortir corrent de la mateixa

més ràpid que mai Vaig sortir corrent d'un sopar.

Tot i que era, vaig pensar que alguna cosa de caure per la finestra, però va ser la

segon pis de nou.

Jo no sóc covard, però què fer amb aquest murri de cap per complet el trànsit de porpra

va passar a la meva comprensió.

La ignorància és la mare de la por, i estar completament desconcertat i confós sobre

l'estrany, confesso que ara tanta por d'ell com si fos el diable

mateix que s'havia trencat per tant a la meva habitació en la foscor de la nit.

De fet, jo tenia tanta por del que jo no era un joc suficient en aquell moment per adreçar-s'hi,

i la demanda d'una resposta satisfactòria respecte al que semblava inexplicable en ell.

Mentrestant, va continuar el negoci de despullar-se, i per fi va mostrar el seu pit

i els braços.

Visc jo, aquestes parts cobertes de quadres amb ell van ser les mateixes caselles com el seu

cara, l'esquena, també, tot havia acabat les caselles negres mateixa, semblava haver estat en una

Guerra dels Trenta Anys, i acaba d'escapar d'ell amb una camisa d'esparadrap.

Encara més, amb les cames molt marcats, com si d'una parcel de granotes verdes foscos es

corrent pels troncs de les palmes joves.

Era ja molt clar que devia ser algun salvatge abominable o enviat a bord de

d'un balener en els mars del sud, de manera que va aterrar en aquest país cristià.

M'estremia en pensar-hi.

Un venedor ambulant dels caps també - potser els caps dels seus propis germans.

Per tal de prendre una fantasia a la meva - Déu meu! mira que tomahawk!

Però no hi havia temps per estremir, ara com ara el salvatge va ser una cosa que

completament fascinat la meva atenció, i em va convèncer de que realment ha de ser un

pagans.

Va a la seva pesada gregorià, o wrapall, o cuirassat, que havia penjat prèviament

en una cadira, es va buscar a la butxaca, i produït en la longitud d'un petit i curiós

imatge deformada amb un pressentiment sobre la seva esquena,

i exactament el color d'un nadó de tres dies d'edat Congo.

Recordant el cap embalsamada, en un primer moment vaig estar a punt de pensar que aquest maniquí negre era

un nadó de veritat preservada d'alguna manera similar.

Però en veure que no era en absolut àgil, i que brillava com un bon negoci

banús polit, vaig arribar a la conclusió que ha de ser més que un ídol de fusta, que de fet

resultar ser.

Per ara el salvatge s'acosta a la xemeneia buida, i l'eliminació dels empaperats de foc

Junta, estableix aquest petit geperut d'imatge, com un deu pins, entre els capfoguers.

Les brancals de la xemeneia i tots els maons de l'interior eren molt sutge, per la qual cosa considera que la

llar de foc va fer un petit altar o capella molt apropiat per al seu ídol Congo.

Ara cargolar meus ulls dur cap al medi imatge oculta sentiment, però de mala gana

Mentrestant - per veure el que estava al costat de seguiment.

En primer lloc es pren al voltant d'un bon grapat d'encenalls de la seva butxaca gregorià, i

posa amb cura davant l'ídol, i després per la qual es una mica de galeta a la part superior del vaixell i

l'aplicació de la flama del llum que

encès les encenalls en una flamarada de sacrifici.

En l'actualitat, després de molts fragments precipitada al foc, i els recessos encara fastiguejar de

els dits (en el qual semblava estar a abrasador mal), per fi va aconseguir

en l'elaboració de la galeta i després bufar

Retirar del foc i la cendra una mica, va fer una oferta de cortesia de la mateixa al negrito.

Però el petit dimoni no semblen de fantasia tal manera, en sec de la tarifa en tot, mai

va moure els llavis.

Totes aquestes pallassades van ser acompanyats per estranys sorolls guturals encara més estrany de la

devot, que semblava estar pregant en un cantarella, o bé cantant alguns pagans

salmòdia o un altre, durant el qual el seu rostre

retorçar sobre la manera més natural.

Per fi, l'extinció de l'incendi, que va prendre l'ídol fins molt bruscament, i en bosses que

de nou a la butxaca gregorià tan descuidadament com si fos un esportista embutxacat un mort

becada.

Tots aquests procediments s'estranya de la meva major incomoditat, i veure-ho ara

amb símptomes forts de la celebració de les seves operacions de negoci, i el salt en

el llit amb mi, vaig pensar que era hora que,

ara o mai, abans que la llum es va apagar, per trencar l'encanteri en el qual vaig tenir tant de temps

estat consolidats. No obstant això, l'interval que vaig passar en les seves deliberacions

què dir, va ser fatal.

Prendre possessió del seu destral de guerra de la taula, va examinar el cap d'ella per un instant, i

llavors la celebració de la llum, amb la boca al mànec, ell va esbufegar fora gran

núvols de fum de tabac.

Al moment següent la llum es va apagar, i entre aquest caníbal salvatge, destral de guerra

les seves dents, es va posar al llit amb mi.

Jo cantava, jo no podia ajudar ara, i donant un grunyit sobtat sorpresa que

va començar a sentir jo.

Balbucejant alguna cosa, no sé què, que es va allunyar d'ell contra la paret,

i després li va conjurar, sigui qui sigui, a guardar silenci, i em deixa

i encendre de nou.

Però les seves respostes em gutural satisfet al mateix temps que ell, però mal comprès meu

significat. "Qui-i que Debele?" - Va dir per fi - "que

no parlar-i, presa-me, I kill-i. "

I així dient el tomahawk encesa va començar a florir en mi en la foscor.

"Propietari, per amor de Déu, Coffin Peter", va cridar I.

"Propietari! Mira! Taüt! Els àngels! ¡Salveu-me! "

"Parla-i! diuen-ee-ee jo que es, o la presa-em, I kill-i "una vegada més-va grunyir el caníbal,

mentre que la seva flourishings horrible del tomahawk escampar les cendres del tabac calenta

sobre mi fins que jo pensava que la meva roba es rep al foc.

Però gràcies a Déu, en aquest moment el propietari va entrar en la llum de l'habitació a la mà,

i saltant del llit en la qual va córrer cap a ell.

"No tingueu por", va dir ell, somrient de nou ", Queequeg aquí no faria mal a un pèl

del seu cap. "

"Deixa de somriure", vaig cridar, "i per què no em vas dir que aquest infernal

arponer era un caníbal? "

"Crec que heu know'd; - ¿No 't t'ho dic jo, que era un Peddlin caps de la ciutat - però?

al seu torn aletes de nou i anar a dormir.

Queequeg, mira aquí - em sabbee, em sabbee - a aquest home que sleep - que

sabbee? "

"Em sabbee abundància" - va grunyir Queequeg, fumant la seva pipa i assegut a la

llit.

"Vostè gettee a", ha afegit, assenyalant a mi amb la seva destral de guerra, i llençar la roba

a un costat. Ell realment va fer això, no només en una guerra civil, però

d'una manera molt amable i caritativa.

Em vaig quedar mirant un moment. Malgrat la seva tatuatges va ser, en general,

un caníbal net, bell futur.

Què és tot aquest enrenou he estat fent al voltant, em vaig dir a mi mateix - la man'sa

ésser humà igual que jo: té raó la mateixa forma al temor de mi, com jo ha de ser

por d'ell.

Millor dormir amb un caníbal sobri que un borratxo cristiana.

"Propietari", li vaig dir, "li dic per amagar la seva destral de guerra allà, o tub, o el que sigui que

en diuen, li diuen que deixi de fumar, en poques paraules, i jo em tornaré amb ell.

Però no em ve de gust tenir un home fumant al llit amb mi.

És perillós. A més, no està assegurat. "

Això es va dir que Queequeg, que una vegada complert, i de nou amablement em va indicar que

ficar-se al llit - rodar a un costat tant com per dir - "no vaig a tocar una cama de

vosaltres ".

"Bona nit, el propietari," li vaig dir, "vostè pot anar."

Em vaig tornar, i mai dormit millor en la meva vida.

>

-Capítol 4. La cobrellit.

En despertar al matí següent de la llum del dia, em vaig trobar amb el braç de Queequeg llançat sobre mi en el

més afectuós i afectuós manera. Que havia gairebé vaig pensar que havia estat la seva esposa.

La cobrellit de patchwork era, ple d'estranyes poc bigarrats quadrats i

triangles, i el braç de la seva tatuat tot el cos amb un interminable laberint de Creta

d'una figura, no hi ha dues parts de les quals eren de

una ombra precisa - Suposo que per la seva mantenir el seu braç al mar sense mètode de

sol i ombra, mànigues de la camisa enrotllades irregularment en diverses ocasions -

aquest mateix braç d'ell, dic, va mirar per a tots

el món com una tira d'aquesta cobrellit de retalls mateix.

De fet, en part, estirat sobre ell com el braç portava el primer cop que es va despertar, no podia dir-li

del cobrellit, que el barregen els seus colors junts, i va ser només pel sentit de

pes i la pressió que em vaig adonar que Queequeg m'abraçava.

Els meus sensacions eren estranyes. Vaig a provar d'explicar.

Quan jo era petit, recordo molt bé una circumstància similar que va afectar

mi, ja era una realitat o un somni, jo mai podria resoldre del tot.

La circumstància era això.

Jo havia estat tallant alguna entremaliadura o d'un altre tipus - Crec que estava intentant escalar la part

llar de foc, com havia vist fer una escombrada de poc un parell de dies anteriors, i la meva madrastra, que,

una o altra manera, va ser tot el temps assots

jo, o m'envia al llit sense sopar, - la meva mare em va arrossegar per les cames fora de la

llar de foc i em van enviar al llit, encara que només dos de la tarda del

el 21 de juny, el dia més llarg de l'any en el nostre hemisferi.

Em vaig sentir terriblement.

Però no hi havia res a fer, de manera que pujar les escales em vaig anar a la meva habitació en el tercer

pis, em van despullar el més poc a poc possible, per matar el temps, i amb un

sospir amarg es va ficar entre els llençols.

Em vaig quedar allà lamentablement el càlcul que setze hores senceres ha de transcórrer abans que

podria esperar una resurrecció. Setze hores al llit! la part baixa de l'esquena

li feia mal pensar-hi.

I va ser així també la llum, el sol que brilla a la finestra, i una gran quantitat de sorolls

entrenadors als carrers, i el so de les veus de gais a tota la casa.

Em sentia cada vegada pitjor - a la fi em vaig aixecar, em vaig vestir i suaument baixant en el meu

mitjons, va buscar a la meva madrastra, i de sobte em vaig llançar als seus peus,

suplicant a ella com un favor especial a

dóna'm una sabatilla bo per al meu mal comportament, però en realitat res

condemnant a mi per dormir en un llit com una longitud de temps insuportable.

Però ella era la millor i més conscient de les madrastres, i de nou vaig haver d'anar al meu

habitació.

Durant diverses hores, em vaig quedar allà àmplia despert, sentint molt pitjor del que he

fet, ja que, fins i tot de les grans desgràcies posteriors.

Al final em deu haver caigut en un malson amb problemes d'un sopor, i poc a poc desperta de

que - la meitat plena de somnis - Vaig obrir els ulls, i abans de l'assolellada habitació estava ara

embolicat en la tenebra.

A l'instant em vaig sentir un xoc que travessa el meu marc, res es veia, i

res es sentia, però una mà sobrenatural semblava col.locat a la meva.

El meu braç planava sobre el cobertor, i el nom, la forma inimaginable, en silenci o

fantasma, a la qual pertanyia la mà, semblava molt assegut a la tauleta de nit.

Pel que van semblar segles apilats en les edats, em vaig quedar allà, paralitzat per la por més terrible,

sense atrevir-se a arrossegar al meu costat, però sempre pensant que si he pogut, però es remou un

sola polzada, l'encanteri es trencaria horrible.

Jo no sabia com aquesta consciència, per fi s'allunyava de mi, però despertar en la

matí, shudderingly ho recordava tot, i per dies, setmanes i mesos

després em vaig perdre en els intents de confusió per explicar el misteri.

No, a aquesta mateixa hora, sovint em trencaclosques amb ella.

Ara bé, treure la por terrible, i les meves sensacions en sentir la mà sobrenatural

en la meva eren molt similars, en la seva estranyesa, als quals he viscut

en despertar i veure el braç de Queequeg pagans tirat al meu voltant.

Però al final tots els esdeveniments de la nit passada amb sobrietat recorregut, un per un, en renda fixa

la realitat, i després em vaig quedar només amb vida a la difícil situació còmica.

Per la qual cosa va tractar de moure el braç - desbloquejar seu tancament nuvi -, però, per dormir com

era, encara em va abraçar amb força, com si res a part de la mort ens separi dos.

Ara es va esforçar per despertar - "Queequeg!" - Però la seva única resposta va ser un ronc.

Llavors es va girar, el meu coll sensació com si es tractés d'un cavall de coll, i de sobte

va sentir un lleuger esgarrinxada.

Llançant el cobertor, que estava dormint la destral de guerra al costat dels salvatges,

com si fos un nadó amb cara de destral.

Un bonic escabetx, en veritat, vaig pensar, aquí a llit en una casa estranya en el ple dia,

amb un caníbal i un destral de guerra! "Queequeg - en nom de la bondat,

Queequeg, desperta! "

Per fi, a força de tant retorçar, i reconvencions forta i incessant en la

unbecomingness de la seva abraçada un home company en aquest tipus matrimonial d'estil,

èxit en l'extracció d'un grunyit, i

Actualment, ell es va tirar enrere el seu braç, es va sacsejar tot com un gos de Terranova

només per l'aigua, i es va asseure al llit, tes com una pica amb el personal, em mira, i

fregant-se els ulls com si no

tot record com va arribar-hi, a través d'una tènue consciència de saber

alguna cosa em semblava poc a poc alba per sobre d'ell.

Mentrestant, em vaig quedar en silenci l'observava, en no tenir seriosos dubtes ara, i es va inclinar sobre

estreta observació de tan singular criatura.

Quan, per fi, la seva ment semblava format per tocar el caràcter del seu company de llit,

i es va convertir, per dir-ho, reconciliar-se amb el fet, va saltar a terra, i

per certs signes i sons em va donar a

Entenc que, si m'ha agradat, es vestia i després deixar que em vesteixi

després, deixant tot l'apartament per a mi sol.

Pensa que, Queequeg, donades les circumstàncies, aquesta és una molt civilitzada

obertura, però, la veritat és que aquests salvatges tenen un sentit innat de delicadesa, dir el que

vostè, és meravellós veure com en essència són educats.

Puc pagar aquest complement especial a Queequeg, perquè ell em tracta amb tan

molta cortesia i consideració, mentre que jo era culpable de la grolleria gran, mirant

el del llit, i observant tots els seus

moviments de toilette, de moment la meva curiositat traient el millor de la meva criança.

No obstant això, un home com Queequeg que no es veu cada dia, ell i les seves formes eren molt

val la pena inusual respecte.

Va començar vestir a la part superior de posar-se el seu barret de castor, molt alt, per cert, i

llavors - encara sense els seus pantalons - que caçava les botes.

El que hi ha sota els cels que ho va fer per, jo no puc dir, però el seu moviment següent va ser

aixafar a si mateix - les botes a la mà i el barret - sota el llit, quan, a partir de diversos violents

panteixos i strainings, vaig deduir que era

treballant dur en l'arrencada mateix, encara que de cap llei de la propietat que jo sàpiga, és

qualsevol home per ser privat en posar a les seves botes.

Però Queequeg, veus, era una criatura en l'etapa de transició - ni eruga

ni de la papallona.

No era més que suficient civilitzats per mostrar la seva extravagància en el més estrany

les maneres possibles. La seva educació no s'ha completat encara.

Ell era un estudiant.

Si no hagués estat un títol civilitzada petit, molt probablement no hauria

es preocupava amb les botes en tot, però llavors, si no hagués estat encara un salvatge,

Mai hagués somiat arribar sota el llit per posar-.

Per fi, va sortir amb el seu barret molt abonyegat i aixafat sobre els ulls, i

va començar a cruixir i coixejant per l'habitació, com si no, que acostumada a les botes,

seu parell dels humits, cuir arrugat -

Probablement no sigui fet a la mesura - en lloc atapeït i el turmentava en el anar primer

fora d'un matí de fred glacial.

Veure, ara, que no havia cortines a la finestra, i que la carretera està molt

estret, la casa del davant va ordenar una vista de tots a l'habitació, i observar

cada vegada més la figura indecorós que

Queequeg fet, sobre staving amb poc més que el barret i les botes, li vaig pregar

així com vaig poder, per accelerar el seu bany una mica, i sobretot arribar a

en els seus pantalons tan aviat com sigui possible.

Ell va obeir, i després procedir a rentar-se.

En aquest moment del matí a qualsevol cristià que han rentat la cara, però Queequeg,

per la meva sorpresa, es va acontentar amb restringir les seves ablucions al pit,

braços i mans.

A continuació, es va posar la seva armilla, i prenent una pastilla de sabó dur al lavabo

taula de centre, el va submergir en l'aigua i va començar a ensabonar la cara.

Jo estava veient a veure on guardava la seva navalla d'afaitar, quan heus aquí, pren la

arpó des del cantó del llit, se surt de la culata de fusta llarga, desembeina el cap,

desperta una mica del seu inici, i caminant

fins el tros de mirall a la paret, s'inicia un raspat vigorós, o més aviat

arpó de les seves galtes. Pensa que, Queequeg, això és l'ús de Rogers

millor coberts amb una venjança.

Després em vaig preguntar si més no en aquesta operació quan em vaig assabentar del que bé

d'acer del cap d'un arpó es fa, i com molt forta la llarga recta

vores sempre es compleixen.

La resta del seu bany es va aconseguir aviat, i amb orgull va sortir de l'habitació,

embolicat en la seva jaqueta un gran mico de pilot, i lluint el seu arpó com un

bastó de mariscal.

Capítol 5. Esmorzar.

Jo ràpidament van seguir l'exemple, i baixar a la barra de la sala abordat el somriure

propietari molt agradable.

Jo vaig apreciar cap malícia cap a ell, tot i que havia estat Skylarking no amb mi una mica

en l'assumpte del meu company de llit.

No obstant això, una bona riure és una bona cosa poderosa, i més bé massa escàs és una cosa bona;

el és una llàstima.

Per tant, si un sol home, en la seva pròpia persona, coses per pagar una bona broma a

a ningú, no li va permetre ser al revés, però ho va deixar alegrement permetre gastar i

es va passar d'aquesta manera.

I l'home que té alguna cosa risible generosament sobre ell, assegureu-vos que hi hagi més

en que l'home del que potser pensar per.

El bar-saló estava ple dels clients que havien estat caient en la nit

anterior, i que jo encara no havia tingut un bon cop d'ull a.

Eren gairebé tots baleners, primers oficials de pont, i companys de segon, tercer i companys, i el mar

fusters, boters i mar, i els ferrers del mar, i arponers, i el vaixell

guardes, una companyia de cafè i musculosa, amb

bosky barba, un conjunt d'esquilar, pelut, granota usant les jaquetes per als vestits del matí.

Es podria molt clarament diu el temps que cada un havia estat en terra.

Galta sana aquest jove és com un sol, torrat de peres en el to, i sembla

olor gairebé com almesc, no pot haver estat tres dies d'aterrar del seu viatge a l'Índia.

Que l'home al seu costat es veu amb tonalitats més clares, es podria dir un toc de setí

fusta està en ell.

En l'aspecte d'un terç encara persisteix una Tawn tròpic, però una mica blanquejada

Amb tot, sens dubte ha estat setmanes completes en terra.

Però, qui podria mostrar una galta com Queequeg? que, va prohibir amb diversos tons, semblava

com el pendent occidental dels Andes, per manifestar en una matriu, climes contrastants,

zona per zona.

"Grub, ho!" Ara-va cridar l'amo, obrint una porta, i ens vam anar a

esmorzar.

Diuen que els homes que han vist el món, per tant arribar a ser molt a gust en la forma,

molt amo de si mateix a l'empresa.

No sempre, però: Ledyard, el gran viatger de Nova Anglaterra, i Mungo Park, el

Scotch un, de tots els homes, que posseïen la menor seguretat a la sala.

Però potser el pas simple de Sibèria en un trineu tirat per gossos com va fer Ledyard, o

el donar un llarg passeig solitari amb l'estómac buit, al cor negre de l'Àfrica,

que era la suma dels pobres de Mungo

actuacions - aquest tipus de viatges, dic, no pot ser la manera millor d'aconseguir

un vernís social alt. No obstant això, en la seva major part, aquest tipus de

cosa és ser tingut a tot arreu.

Aquestes reflexions només aquí són ocasionats per la circumstància que després estàvem tots

asseguts a la taula, i m'estava preparant per escoltar algunes bones històries sobre la caça de balenes, al meu

no és de sorprendre, gairebé tots els homes mantenen un profund silenci.

I no només això, sinó que es veia avergonyit.

Sí, aquí hi havia un conjunt de llops de mar, molts d'ells sense cap pudor s'havia

pujar a les grans balenes en alta mar - completament alienes a ells - i els duels

mort sense immutar-se, i però, que aquí

es va asseure en una taula d'esmorzar socials - tot de la vocació mateixa, tots els gustos afins -

mirant al seu voltant com tímidament els uns als altres com si mai haguessin estat fora de la vista

d'algun cleda entre les verdes muntanyes.

Un espectacle curiós, aquests óssos tímida, aquests baleners guerrer tímid!

Però pel que fa a Queequeg - Per què, Queequeg es va asseure entre ells - al capdavant de la taula,

també, així que per casualitat, tan freda com un iceberg. Ser que No puc dir tant per la seva

reproducció.

El seu major admirador no podria haver justificat la seva cordialment portar el seu

arpó en l'esmorzar amb ell, i l'ús d'allà sense cerimònia, arribant a més de

la taula amb ell, amb el perill imminent

de molts caps, i l'atac del bistecs cap a ell.

Però això va ser certament molt fredament fet per ell, i ho sap tot aquell que en la majoria de

estimació de la gent, per fer qualsevol cosa amb fredor és fer-ho gentilment.

No anem a parlar de les peculiaritats de tots els Queequeg aquí, com va evitar el cafè

i pastes calentes, i s'aplica tota la seva atenció als filets, fet poc freqüent.

Suficient, que quan l'esmorzar era més que ell es va retirar com la resta en el públic

quart, va encendre la seva pipa-destral de guerra, i estava assegut en silenci per pair i el tabaquisme

amb el seu barret inseparable, quan em va sortir a passejar.

Capítol 6. Del carrer.

Si hagués estat sorprès per primera veure un indici del que extravagant a un individu com

Queequeg que circula entre la bona societat d'un poble civilitzat, que

sorpresa aviat va sortir a prendre la meva

passeig de la llum del dia primer pels carrers de New Bedford.

En les vies a prop dels molls, qualsevol port considerable sovint ofereixen

per veure el més estrany nondescripts recerca de terres estrangeres.

Fins i tot als carrers Broadway i Castaño, els marins de la Mediterrània de vegades

empenyen a les dames espantats.

Regent Street no és desconegut per Lascars i malais, i en Bombai, al Parc Apolo

Yankees viuen sovint han espantat als nadius. No obstant això, New Bedford supera a tots carrer de l'Aigua i

Wapping.

En aquests llocs esmentat en darrer lloc es veu només els mariners, però a New Bedford real,

caníbals de peu xerrant en les cantonades; salvatges absoluta, molts dels quals encara dur a terme

seus ossos impia carn.

Té una mirada estranya.

Però, a més de la Feegeeans, Tongatobooarrs, Erromanggoans, Pannangians, i

Brighggians, i, a més dels espècimens silvestres de la caça de balenes, les embarcacions que

rodet desatès pels carrers, se li

veure altres llocs d'interès encara més curiós, sens dubte, més còmica.

No hi ha setmana arriben a aquesta ciutat de les puntuacions i els homes verds de Vermont New Hampshire, tots els

set de guany i glòria en la pesquera.

La majoria són joves, dels marcs incondicional; companys que han talat els boscos, i ara

busquen deixar caure la destral i l'arrencada de la balena-lance.

Molts són tan verdes com la de les Muntanyes Verdes on van venir.

En algunes coses que vostè els creu però el vell les poques hores.

Mira allà! que el capítol orgullós tocar.

Porta un barret de copa i capa de cua d'oreneta, cenyida amb un cinturó i mariner

beina de ganivet.

Aquí ve un altre amb un sou'-western i una capa bombasí.

No dandi ciutat de raça es compara amb un país de raça - em refereixo a una francament

trompellot dandi - un home que, en la canícula, tallarà els seus dos acres de davant

guants per temor a les mans de bronzejat.

Ara, quan un dandi país com aquest que té en el seu cap per fer un distingit

reputació, i s'uneix a la gran balena, la pesca, ha de veure les coses còmiques

el que fa en arribar al port.

En bespeaking seu mar-equip, ordena campana botons per a les seves armilles, corretges per

seus pantalons de lona.

Ah, pobre Hay-llavors! com va a esclatar amb amargor les corretges a la primera tempesta udolant,

quan tu ets conduït, corretges, botons i tot, per la gola de la tempesta.

Però no crec que aquesta famosa ciutat té només arponers, caníbals i ignorants

per mostrar als seus visitants. No, en absolut.

Encara New Bedford és un lloc estrany.

Si no hagués estat pels baleners nosaltres, perquè les vies de terra que avui en dia potser han estat en

udolant com a condició de la costa de Labrador.

Tal com és, les parts del seu país de nou és suficient per espantar a una, es veuen tan ossuda.

La ciutat en si és potser el lloc més estimat per viure, en tota Nova Anglaterra.

És una terra d'oli, és cert: però no com Canaan, la terra, també, de blat de moro i

vi.

Els carrers no s'executen amb la llet, ni a la primavera de temps és el que ells preparen amb

ous frescos.

No obstant això, tot i això, en cap lloc en tota Amèrica es troba més patrici-com

cases, parcs i jardins més opulents, que a New Bedford.

D'on vénen? com es planten en aquesta escòria un cop descarnat d'un país?

Anar a contemplar els arpons de ferro rodó emblemàtica mansió d'aquell noble, i

la seva pregunta serà resposta.

Sí, totes aquestes cases valent i jardins florits va arribar des de l'Atlàntic, el Pacífic,

i Índic.

Tots i cada un, van ser arpons i arrossegat fins aquí des del fons de la

del mar. Pot el senyor Alexander realitzar una gesta com

que?

A New Bedford, pares, diuen, donar les balenes de dots a les seves filles, i

part de les seves nebodes amb uns dofins una peça.

Vostè ha d'anar a New Bedford a veure un casament brillant, doncs, diuen, tenen

dipòsits d'oli a cada casa, i cada nit temerari cremar els seus cossos en

esperma d'espelmes.

A l'estiu, el poble és bonic veure, ple d'aurons molt bé - llargues avingudes de verd

i l'or.

I a l'agost, d'alta en l'aire, el bell i abundant cavalls castanyers, canelobre

savis, oferir al vianant per la seva cònica cons en posició vertical de les flors es van congregar.

Tan omnipotent és l'art, que en molts casos un barri de New Bedford ha sobreafegit

terrasses brillant de les flors sobre les roques es neguen estèril fets a una banda en la creació de

últim dia.

I les dones de New Bedford, floreixen com roses vermelles seu compte.

Però les roses només floreixen a l'estiu, mentre que el clavell bé de les seves galtes és perenne

com la llum del sol al cel setè.

En una altra part coincideix amb la floració dels seus, no podeu, excepte en Salem, on em diuen

les joves respiren com el almesc, els seus amors mariner olorar milles

riba, com si fossin apropant-se al

oloroses Moluques en lloc de les sorres del puritanisme.

Capítol 7. La Capella.

En aquest mateix New Bedford es troba la capella un balener, i pocs són els de mal humor

pescadors, una mica obligat per l'Oceà Índic o el Pacífic, que no fan un diumenge

visita al lloc.

Estic segur que no ho vaig fer. En tornar del meu passeig matutí en primer lloc, em

de nou van sortir a terme en aquesta missió especial. El cel havia canviat de fred clar i assolellat,

per conduir el aiguaneu i la boira.

Embolicant a la meva jaqueta peluda de la tela anomenada pell d'ós, em vaig obrir camí

contra la tempesta tenaç.

En entrar, em vaig trobar amb una petita congregació escampats dels mariners, mariners i les dones

i les vídues. Un silenci va regnar apagada, només trencat en

vegades pels crits de la tempesta.

Cada adorador silenciós semblava a propòsit assegut a part dels altres, com si cadascun

dolor silenciós es insular i incomunicable.

El capellà no havia arribat encara, i que hi eren assegudes aquestes illes silenciosa d'homes i dones

amb fermesa mirant diverses rajoles de marbre, amb vores en negre, maçons a la paret

a cada costat de la trona.

Tres d'ells va córrer alguna cosa com el següent, però jo no pretenc citar: -

SAGRAT A LA MEMÒRIA DE JOHN: Qui, a l'edat de divuit anys, es va perdre per la borda,

A prop de la Illa de la Desolació, de la Patagònia, 1 de novembre de 1836.

Aquesta tauleta és erigit a la seva memòria per la seva germana.

SAGRAT A LA MEMÒRIA DE ROBERT LONG, Ellery WILLIS, COLEMAN NATHAN, WALTER Canny SETH,

Macy, i Samuel Gleig, formant una de les tripulacions dels vaixells 'DE LA ELIZA vaixell que es

remolcat fora de la vista per una balena, El-Off

la costa de terra al Pacífic, 31 de desembre 1839.

Aquest marbre és aquí col.locats pels seus companys supervivents.

Sagrat per a la memòria del difunt HARDY CAPITÀ Ezequiel, que a la proa del seu vaixell

va ser assassinat per un catxalot a la costa del Japó, 3d agost de 1833.

Aquesta tauleta és erigit a la seva memòria per la seva vídua.

Sacsejant el aiguaneu del meu gel vidre barret i la jaqueta, em vaig asseure prop de la

porta, i donant un gir cap a sorprendre veure Queequeg prop de mi.

Afectats per la solemnitat de l'escena, hi havia una mirada sorpresa dels incrèduls

curiositat a la cara.

Aquest salvatge era l'única persona present que va semblar adonar-se de la meva entrada, perquè

va ser l'únic que no sabia llegir, i, per tant, no estava llegint les gelades

inscripcions a la paret.

Si algun dels familiars dels mariners els noms apareixien ara hi havia entre

la congregació, no sé, però molts són els accidents no registrats al

la pesca, de manera que clarament va fer diverses dones

Actualment porten la cara, si no la parafernàlia d'un continu dolor, que em

segur que aquí abans que jo es van reunir els, en el cor incurables

la vista dels comprimits de ombrívol

amb simpatia les velles ferides causades a sagnar de nou.

Oh! vosaltres els morts es troben enterrats sota de l'herba verda, que dempeus entre les flors poden

diuen - Aquí, aquí està el meu estimat, perquè no sabeu la desolació que plana al pit

com aquests.

Quins espais en blanc amarg en els marbres vora negre que no cobreixen les cendres!

Quina desesperació en aquells immobles inscripcions!

Què buits mortals i les infidelitats de forma espontània en les línies que semblen mossegar a tots els

La fe, i es neguen resurreccions dels éssers que han mort placelessly

sense tomba.

Seria el mateix que les pastilles estan a la cova d'Elefanta com en aquest cas.

En això del cens dels éssers vius, els morts de la humanitat s'inclouen, per què és

que un proverbi universal, diu d'ells, que no compten contes, encara que amb més

secrets de les Arenes Goodwin, com es

que al seu nom, que ahir va partir cap a l'altre món, que tan important prefix

i infidels una paraula, i no obstant això no li dóna dret per tant, si només s'embarca per a la

remotes Índies d'aquesta terra viva, per què

les Companyies d'Assegurances de Vida pagar la mort decomisos als immortals, pel que

paràlisi eterna, immòbils, i el trànsit mortal, sense esperança, però, es troba antics Adam

va morir fa seixanta segles rodona, com es

que encara es nega a que la consolin sobre aquells als que no obstant això es mantenen

habitatge en l'aquesta inefable, per què tots els que viuen per tractar de fer callar a tots els morts;

Per tant, però la remor d'un cop en una tomba terroritzar tota una ciutat.

Totes aquestes coses tenen els seus significats.

Però la fe, com un xacal, s'alimenta en els sepulcres, i fins i tot dels dubtes que morts

reuneix a la seva esperança més vital.

Cal penes que se'ls digui, amb quins sentiments, en la vigília d'un viatge a Nantucket,

He considerat les rajoles de marbre, i per la penombra d'aquell dia fosc, trist

llegir la destinació dels baleners que havien anat abans que jo.

Sí, Ismael, el mateix destí que pot ser teu. Però d'alguna manera vaig créixer feliç de nou.

Incentius per embarcar deliciosa, possibilitats de promoció bé, sembla que - sí, un

vaixell estufa em farà immortal per brevet.

Sí, hi ha mort en aquest negoci de la caça de balenes - un caos sense parla ràpida

l'agrupació d'un home en l'eternitat. ¿I després què?

Em sembla que ens hem equivocat enormement aquest assumpte de vida o mort.

Em sembla que el que ells criden la meva ombra a la terra és la meva veritable essència.

Em sembla que en l'estudi de les coses espirituals, que s'assemblen massa a les ostres

observar el sol a través de l'aigua, i pensar que l'aigua de gruix més prim de

aire.

Em sembla que el meu cos no és més que la femta del meu ser millor.

De fet, tenir el meu cos que, prengui la que dic, no sóc jo.

I per tant, tres hurres per Nantucket, i veuen un vaixell de l'estufa i cos de l'estufa quan

ells, per evitar la meva ànima, el mateix Júpiter no es pot.

>

-Capítol 8. El Púlpit.

No havia estat assegut abans de molt de temps un home d'una robustesa venerable certs va entrar;

immediatament la porta de tempesta van llançar va volar de tornada a admetre, un regardful ràpida

mirant d'ell per tota la congregació,

suficientment acreditat que l'ancià bé era el capellà.

Sí, era el pare Mapple famós, anomenat així pels baleners, entre els quals era un

gran favorit.

Que havia estat mariner i arponer una en la seva joventut, però durant molts anys havia passat

va dedicar la seva vida al ministeri.

En el moment d'escriure ara, pare Mapple va ser en l'hivern resistents d'una saludable edat

edat, l'estil de la vellesa que sembla fondre en un jove de segona floració, per

entre totes les fissures de les seves arrugues,

brillar certs centelleigs suaus d'una floració de recent desenvolupament - la verdor de primavera

apuntant successivament, fins i tot sota la neu al febrer.

Ningú prèviament escoltat la seva història, va poder per primera vegada, vet aquí que el Pare

Mapple sense més interès, perquè no estaven segurs de empeltat d'oficina

peculiaritats d'ell, imputable a la vida marítima aventurer que havia portat.

Quan va entrar, vaig observar que no portava paraigua, i certament no havia arribat a

seu cotxe, el seu barret de lona va córrer amb aiguaneu de fusió, i la seva gran

jaqueta de pilot de tela gairebé semblava arrossegar

ell a terra amb el pes de l'aigua que havia absorbit.

No obstant això, barret i l'abric i sabates de goma s'elimina un a un, i va penjar en una petita

espai en una cantonada adjacent, quan, vestit amb un vestit decent, que en silenci es va acostar a la

púlpit.

Igual que la majoria dels púlpits d'estil antic, que era molt elevada, i des d'una escala normal

a tal alçada que, pel seu angle de llarg amb el pis, de debò el contracte

ia petita àrea de la capella, el

arquitecte, segons sembla, havia actuat sobre la pista del pare Mapple, i va acabar el

púlpit sense escales, en substitució d'una escala lateral perpendicular, com els utilitzats

en el muntatge d'un vaixell d'un vaixell al mar.

L'esposa d'un capità balener havia proporcionat a la capella amb una bella parella de vermell

pentinada per l'home cordes per aquesta escala, que s'està molt ben dirigit, i es van tenyir

amb un color caoba, el conjunt

artifici, tenint en compte quina mena de capella que era, semblava de cap manera en les males

gust.

Aturar per un instant als peus de l'escala, i amb les dues mans agafant la

perillas ornamentals de les cordes per l'home, pare Mapple va llançar una mirada cap amunt, i després amb un

realment com a mariner, però encara reverencial

destresa, mà sobre mà, va pujar els graons, com si l'ascens al principal-la part superior del seu

vaixell.

Les parts perpendiculars de l'escala lateral, com és usualment el cas amb

els oscil.lants, eren de tela coberta de la corda, només les rondes eren de fusta, de manera que en

cada pas que es d'una articulació.

En la meva primera visió de la trona, no se m'havia escapat que, no obstant això convenient per

un vaixell, aquestes articulacions en aquest cas semblava innecessari.

Perquè jo no estava preparat per veure pare Mapple després de guanyar l'altura, a poc a poc al seu torn

rodona, i inclinant-se sobre la trona, prolongar deliberadament l'escala de mà per

pas, fins que tot va quedar dipositat a l'interior,

deixant-lo inexpugnable en el seu petit Quebec.

Vaig rumiar algun temps sense comprendre la raó d'això.

Pare Mapple gaudit d'una gran reputació per la sinceritat i la santedat, que

No podia sospitar de festejar la notorietat per algun truc simple de l'etapa.

No, vaig pensar, ha d'haver alguna raó per això sobri i, a més, ha de

símbol d'alguna cosa invisible.

Es pot, doncs, que per aquest acte d'aïllament físic, que significa la seva

retir espiritual de moment, de tots els llaços mundans i connexions cap a l'exterior?

Sí, per omplir amb la carn i el vi de la paraula, l'home fidel de Déu,

aquest púlpit, jo veig, és un bastió de l'auto-que conté - un elevat Ehrenbreitstein, amb un

i perennes d'aigua dins de les parets.

No obstant això, l'escala lateral no va ser l'única característica estranya del lloc, pres de

dim farings anterior del capellà.

Entre els cenotafios de marbre a cada costat de la trona, el mur que formaven la seva

enrere estava adornat amb una gran pintura que representa una pallissa nau valenta contra

una terrible tempesta d'una costa de sotavent de les roques negre i els interruptors de neu.

Però per sobre dels Scud de vol i els núvols foscos de laminació, surava una petita illa

la llum del sol, de la qual bigues endavant rostre d'un àngel, i aquest rostre brillant vessar ni una

lloc diferent de la radiació en el vaixell de

coberta va tirar, una mena que la placa de plata, ara inserit al tauler de la Victòria

on Nelson va caure.

"Ah, el vaixell noble," semblava que l'àngel diu, "Beat on, van colpejar a, vaixell noble tu, i

portar un casc resistent, per! el sol està travessant, els núvols estan rodant

off - serens blau està a la mà ".

Tampoc va ser el propi púlpit sense deixar rastre de la mateixa mar-gust que havia aconseguit la

escala i la imatge.

La seva façana amb panells era semblant als arcs d'un fanal de vaixell, i la Santa Bíblia

es basava en una peça excel.lent de treball de desplaçament, de moda després d'una nau violí

encapçalada pic.

Què podria ser més ple de significat - per la trona és cada vegada més important d'aquesta terra

part, la resta ve a la part posterior, la trona és líder mundial.

D'allí és que la tempesta de la ira de Déu és ràpid albirar primer, i que l'arc

tenir el primer pes.

D'allí que és el Déu de les brises fair o foul es va invocar per primera vegada de favorable

vents.

Sí, el vaixell world'sa en el seu pas cap a fora, i no un viatge complet, i el púlpit

és la proa.

Capítol 9. El sermó.

Pare Mapple es va aixecar, i amb una veu suau de l'autoritat va ordenar als dispersos sense pretensions

la gent es condensi. "Starboard smarthost; no! costat oposat a la

babord - passarel.la de babord a estribord!

Enmig del vaixell! enmig del vaixell! "Hi va haver una baixa fort estrèpit de les botes de mar

entre els bancs, i un lleu encara arrossegant els peus de les sabates de dona, i era tot

silenci de nou, i tots els ulls en el predicador.

Es va aturar una mica, i després de genolls en el púlpit de proa, va doblegar les mans marrons grans

al pit, va aixecar els ulls tancats, i va oferir una oració tan profundament devota que

semblava agenollat i resant en el fons del mar.

Això va acabar en una perllongada to solemne, com el toc d'una campana contínua en un vaixell

que es piqui al mar en la boira - en un to tal, va començar la lectura dels següents

himne, però canviant la seva manera cap al

concloure estrofes, va esclatar amb una exaltació repic i l'alegria -

"Les costelles i els terrors de la balena, amb arcs sobre mi una tristesa ombrívola,

Mentre que il.luminat pel sol tots els sants onades van passar, i em llevant l'aprofundiment de baix a la perdició.

"Vaig veure l'obertura de la gola de l'infern, amb dolors i tristeses infinites allà;

Que ningú sinó ell necessita que li puc dir - Oh, jo estava enfonsant en la desesperació.

"En perill negre, vaig trucar al meu Déu, Quan jo amb prou feines podia creure el meu,

Es va inclinar l'orella a les meves queixes - No més que la balena no em limita.

"Amb una velocitat va volar per la meva alleujament, com en un dofí radiant càrrec;

Horrible, però brillant, com un llampec va brillar el rostre del meu Déu Libertador.

"La meva cançó per sempre fer constar que terrible, que hores alegres;

Li dono la glòria al meu Déu, la seva misericòrdia a tots i el poder. "

Gairebé tots es van unir per cantar aquest himne, que va créixer molt per sobre dels udols dels

tempesta.

Una breu pausa va seguir, el predicador va girar lentament sobre els fulls de la Bíblia, i en

passat, doblant la mà cap avall a la pàgina correcta, va dir: "Estimats companys, aconseguir el

últim vers del primer capítol de Jonàs -

"I que Déu havia preparat un gran peix que s'empassés a Jonàs".

"Companys, aquest llibre, que conté només quatre capítols - quatre fils - és una de les

petits fils en el cable poderosa de les Escriptures.

No obstant això, el més profund de l'ànima sona línia de profunditat de Jonàs! Quina lliçó embarassades

per a nosaltres és aquest profeta! Quina cosa més noble és el càntic de la

peix panxa!

Com onada-com a gran i riallades! Sentim les inundacions alça per sobre de nosaltres, ens

so amb ell en el fons kelpy de les aigües, algues i tot el fang de la

mar és de nosaltres!

Però quina és la lliçó que el llibre de Jonàs ens ensenya?

Companys, és una lliçó de dos fils, una lliçó per a tots nosaltres els homes com pecadors, i un

lliçó per a mi com a pilot del Déu vivent.

Com els homes pecadors, és una lliçó per a tots nosaltres, perquè és una història del pecat, de difícil

despreocupació, els temors despertats de sobte, el càstig ràpid penediment, la pregària, i

finalment, l'alliberament i l'alegria de Jonàs.

Igual que amb tots els pecadors als homes, el pecat d'aquest fill de Amitai estava en el seu deliberada

la desobediència de l'ordre de Déu - no importa ara el que l'ordre era, ni com

transmès - que es va trobar amb un manament difícil.

Però totes les coses que Déu vol de nosaltres és difícil per a nosaltres - recordar que -

i per tant, que amb més freqüència ens ordena que s'esforça per convèncer.

I si obeïm a Déu, hem de desobeir, i és en aquest desobeir

nosaltres mateixos, on la duresa d'obeir a Déu consisteix.

"Amb aquest pecat de desobediència en ell, Jonàs encara burla més a Déu, per

intentant fugir d'ell.

Ell pensa que una nau feta per l'home el portarà als països on Déu no

regnat, però només els capitans d'aquesta terra. Que aguaita sobre els molls de Jafa, i

busca un vaixell que està destinada a Tarsis.

S'amaga, potser, un fins llavors inadvertit que en aquesta matèria.

Per tots els comptes de Tarsis va poder haver estat que cap altra ciutat de l'actual Cadis.

Aquesta és l'opinió dels savis.

¿I on és Cadis, companys? Cadis es troba a Espanya, en la mesura d'aigua, de

Jafa, com Jonàs podria haver navegat en els temps antics, quan l'Atlàntic

era un mar gairebé desconegut.

A causa de Jafa, els Jaffa modern, companys, és a la costa més oriental de les

Mediterrani, el sirià, i Tarsis o Cadis més de dos mil quilòmetres al

cap a l'oest des que, als afores de l'estret de Gibraltar.

Veieu doncs, companys, que Jonàs va intentar fugir a tot el món de Déu?

Miserable!

Oh! més menyspreable i digne de tot menyspreu, amb barret flexible i l'ull de culpabilitat,

amagant del seu Déu, rondant entre el transport marítim com un lladre vil apressant-se a

creuar els mars.

Per tant desordenada, l'auto-condemna és la seva mirada, que si hagués hagut policies en els

dies, Jonàs, per la mera sospita d'una cosa dolenta, havia estat detingut abans que ell

tocat una baralla.

Que bé he'sa fugitiu! sense equipatge, no un 'hat-caixa, maletí, bossa o la catifa, - no

amics l'acompanyen fins al moll amb els seus adéus.

Per fi, després d'una recerca molt més esquiva, es troba el vaixell Tarsis rebre l'última

articles del seu carregament, i com a mesures a bord per veure el seu capità en la cabina de tot,

els mariners, de moment desistir de

elevació dels béns, amb motiu de mal d'ull del foraster.

Jonàs veu això, però en va es tracta de buscar totes les facilitat i confiança, en va

assaigs amb el seu somriure infeliç.

Forts intuïcions de l'home asseguren els mariners que no pot ser innocent.

A la seva manera juganera, però greu encara, una li xiuxiueja a l'altra - "Jack, que està

robat a una vídua ", o" Joe, li marca; he'sa bígam ", o" Harry noi, crec que

ell és el adúlter que es va trencar la presó a l'antic

Gomorra, o belike, un dels assassins falta de Sodoma ".

Un altre va a llegir el projecte de llei que s'enganxa contra el casquet al moll perquè

el vaixell està amarrat, que ofereix 500 monedes d'or per l'aprehensió d'un

parricidi, i que conté una descripció de la seva persona.

Que llegeix, i es veu de Jonàs al projecte de llei, mentre que tots els seus companys simpàtic ara

reuneixen al voltant de Jonàs, preparats per posar les seves mans sobre ell.

Espantat tremola Jonàs, i convocant a tota la seva audàcia a la cara, només es veu tan

molt més covard. No va a confessar sospita, però

que sí que és forta sospita.

Així que fa el millor d'ella, i quan els mariners no troba el que l'home que es

publicitat, que el va deixar passar, i baixa a la cabina.

"Qui està aquí?-Va exclamar el capità en el seu escriptori, ocupat, es va afanyar a fer els seus papers

de la Duana - 'Who hi és "Oh? la manera com destrossa pregunta inofensiva

Jonàs!

Per l'instant en què gairebé es torna a fugir de nou.

No obstant això, les manifestacions. "Busco un passatge en el vaixell a Tarsis;

que tan aviat us vela, senyor?

Fins ara, el capità no s'havia ocupat mirar Jonàs, encara que l'home que ara es presenta davant

ell, però tan aviat es va sentir la veu buida del que els dards una mirada escrutadora.

"Naveguem amb la propera marea que ve," per fi va respondre lentament, encara amb atenció

mirant-lo. "Tan aviat com, ?'--' senyor Molt aviat per a qualsevol

home honest que va a un passatger.

¡Ja! Jonàs, que és una altra punyalada. Però ràpidament les trucades fora el capità de

aquesta olor.

"Vaig a navegar amb vosaltres", - diu, - "els diners del passatge és que la quantitat - que haurà de pagar

ara ".

Per això és especialment escrit, companys, com si fos una cosa que no s'ha d'oblidar

en aquesta història ", que ell va pagar el preu dels mateixos" abans que la nau va salpar.

I es pren amb el context, això està ple de significat.

"Ara el capità de Jonàs, companys, va ser un el discerniment detecta delicte en qualsevol, però

la cobdícia s'exposa només en la misèria.

En aquest món, companys, el pecat que paga el seu camí pot viatjar lliurement, i sense

passaport, mentre que la virtut, si un indigent, s'atura en totes les fronteres.

Així que el capità de Jonàs es prepara per posar a prova la durada de la cartera de Jonàs, abans que ho jutjarà

obertament. Es l'acusa de tres vegades la suma de costum, i

és sancionada.

Llavors el capità sap que Jonàs és un fugitiu, però al mateix temps que resol

ajudar a un vol que aplana la seva part posterior amb l'or.

No obstant això, quan Jonàs bastant treu la seva cartera, sent prudents sospites molesten al

Capità. Toca totes les monedes per trobar una falsificació.

No és un falsificador, qualsevol manera, murmura ell, i Jonàs s'atribueix al seu pas.

"Punt de la meva cabina, senyor", diu Jonàs ara, "Estic cansat de viatjar, he de dormir.

"Tu observes com si", diu el capità-, hi ha espai teu.

Jonàs entra, i tancava la porta, però el pany no conté cap clau.

Al sentir-lo tontament maldestre allà, el capità riu humil a si mateix, i

murmura alguna cosa sobre les portes de les cèl lules dels condemnats "no es permeti la seva

bloquejat en el seu interior.

Tots els vestits i polsegós com ell, Jonàs es llança a la seva llitera, i es troba

el petit estat de les habitacions de sostre gairebé recolzada al front.

L'aire és a prop, i panteixa Jonàs.

Llavors, en aquest forat contractats, enfonsat, també per sota del vaixell la línia de flotació, Jonàs se sent

anunciant el pressentiment que hores sufocants, quan la balena se li mantingui en el

més petita de les sales de les seves entranyes ".

"Screw en el seu eix al lateral, un llum penjant lleugerament oscil en

Sala de Jonàs, i el vaixell, l'escora més cap al moll amb el pes de la

bales última vegada que va rebre, el llum, la flama i

tots, encara que en lleuger moviment, encara manté una inclinació permanent amb

referència a la sala, encara que, en veritat, infaliblemente es recta, sinó que es

obvi que els nivells de fals, la mentida entre els que es pengen.

El llum d'alarma i espanta Jonàs, com la mentida en la seva llitera al seu rotllo dels ulls turmentats

voltant del lloc, i aquest fugitiu amb èxit fins al moment no troba refugi per a la seva

mirada inquieta.

Però aquesta contradicció en el llum horroritza cada vegada més d'ell.

El pis, el sostre, i al costat, són tots malament.

"Oh! per la qual cosa la meva consciència es penja en mi "es queixa," cap amunt directament, el que es crema, però

les càmeres de la meva ànima estan en perversitat! "

"Com algú que després d'una nit de gresca guix borratxo al seu llit, encara atordit, però

amb la consciència encara li punxades, com el dels romans plungings cavall de carreres, però el

tant la vaga més les seves plaques d'acer en

ell, com un que en aquesta miserable situació encara dóna voltes i voltes en l'angoixa vertiginosa,

pregant a Déu per l'aniquilació fins que l'ajust es va aprovar, i en el passat, enmig del remolí de

ai se sent, un profund estupor roba més

ell, com l'home que mor dessagnat, perquè la consciència és la ferida, i hi és

res per aturar que, de manera que, després de lluites dolor en la seva llitera, Jonàs prodigi de

la misèria pesat l'arrossega ofegant a dormir.

"I ara el moment de la marea ha arribat, el vaixell es despulla dels seus cables, i de la

moll abandonat el vaixell uncheered a Tarsis, totes les tasques de carena, es llisca cap al mar.

Aquesta nau, els meus amics, va ser el primer dels traficants de gravat! el contraban era

Jonàs. Però els rebels del mar, ja que no es farà càrrec de la

càrrega malvats.

Una terrible tempesta s'encén, el vaixell és com per trencar.

Però ara, quan el contramestre crida a tots les mans a la alleugerir, quan les caixes, fardells, gerres i

són estrèpit per la borda, quan el vent crida, i els homes estan cridant, i

cada taula de trons amb petjades

dreta sobre el cap de Jonàs, en tot aquest tumult furiós, Jonàs dorm el seu somni horrible.

Ell no veu el cel negre i mar embravit, se sent la fusta oscil.lant, i escolta poc

ell o presta atenció a que la febre del moment de la balena poderosa, que fins i tot ara, amb la boca oberta és

fendint el mar després d'ell.

Sí, companys, Jonàs havia baixat a l'interior de la nau - un lloc a la cabina

com ho he pres, i estava profundament adormit.

Però el mestre por ve a ell, i els crits a l'orella mort ", què proposes

tu, oh, tu que dorms! ¡Aixeca't! "

Sorprès de la seva letargia per el crit horrible, Jonàs trontolla sobre els seus peus, i

obstacle per a la coberta, agafa un sudari, per contemplar el mar.

Però en aquell moment es va abalançar sobre una ona pantera saltant sobre la borda.

Una onada darrera l'altra per tant es fica al vaixell, i en no trobar una ràpida ventilació corre rugint

a proa i popa, fins que els mariners s'acostarà a punt d'ofegar, mentre que encara a la superfície.

I mai, com la blanca lluna mostra el seu rostre espantat de les barrancas escarpades en

la sobrecàrrega de la negritud, horroritzat Jonàs veu el bauprès de cria que apunta alt cap amunt,

però aviat van colpejar a la baixa de nou cap al turmentat profund.

"Terror en terrors corren cridant a través de la seva ànima.

En totes les seves actituds servils, el Déu-fugitiu s'ha quedat clarament coneguda.

Els mariners li marca, cada vegada més convençuda creixen les seves sospites d'ell, i finalment,

totalment a prova de la veritat, en trametre l'assumpte al cel, cauen al

tirant sorts, per veure per la causa aquesta gran tempesta va caure sobre ells.

El lot és de Jonàs, que va descobrir, llavors, com furiosament li torba amb els seus

preguntes.

"Quina és la teva ocupació? D'on véns?

El teu país? Què gent?

No obstant això, la marca ara, els meus companys, el comportament dels pobres de Jonàs.

Els mariners ansiosos, però li pregunto qui és i d'on, i que, no només

rebre una resposta a aquestes preguntes, però també una altra resposta a una pregunta no

formulades per ells, però la resposta no sol.licitada

obligades a Jonàs per la mà dura de Déu que està sobre ell.

"'Sóc hebreu,' plora - i - 'I fidels del Senyor el Déu del Cel, que ha

va fer el mar i la terra seca! "

La por d'ell, O Jonàs? Sí, així fossis tu el temor del Senyor

LLAVORS!

Immediatament, ell ara farà una confessió completa, de manera que els mariners es va convertir en

cada vegada més horroritzat, però són lamentables.

Per quan Jonàs, encara no suplicant a Déu per misericòrdia, ja que ell coneixia massa bé el

la foscor dels seus deserts, - quan miserable Jonàs crida que el portaran i

el van tirar al mar, perquè sabia

que per amor a aquesta gran tempesta va caure sobre ells, sinó que misericordiosament al seu torn d'ell,

i buscar per altres mitjans per salvar el vaixell.

Però tot va ser en va, el indignat crida més fort vendaval, i després, amb una mà aixecada

invokingly a Déu, amb l'altre no es unreluctantly recórrer Jonàs.

"I heus aquí Jonàs pres com àncora i es va deixar caure al mar, quan un instant

calma oliosa surant des de l'est, i el mar segueix sent, com Jonàs porta per la

vendaval amb ell, deixant l'aigua sense problemes al darrere.

Ell es posa al cor giratori d'una commoció sense amo que presta atenció als escassos

el moment en què les gotes bullint en la gola oberta que l'esperava, i la balena

dispara a tots els seus dents d'ivori, igual que els perns de blanc, per a molts, a la seva presó.

Llavors va pregar Jonàs a Déu des del ventre del peix.

No obstant això, observar la pregària, i aprendre una lliçó important.

Per pecaminosa que sigui, Jonàs no plora i es lamenta per l'alliberament directa.

Ell sent que la seva terrible càstig és just.

Deixa a tots el seu alliberament a Déu, acontentant-se amb això, que tot i

tots els seus dolors i dolors, encara es mira cap al seu sant temple.

I aquí, companys, és cert penediment i fidel, no clamorosa de perdó, però

agraït pel càstig.

I n'és de grat a Déu era aquesta conducta en Jonàs, es mostra en l'alliberament final

d'ell des del mar i la balena.

Companys, no poso Jonàs abans que es va a copiar pel seu pecat, però jo li lloc

davant vostès com un model per al penediment. El pecat no, però si ho fas, vés amb compte, que es penedeixin

d'ella com Jonàs. "

Mentre ell parlava aquestes paraules, l'udol dels crits, inclinada tempesta

sense semblava que afegir un nou poder per al predicador, que, en descriure de Jonàs al mar

tempesta, semblava sacsejat per una tempesta de si mateix.

El seu pit profund va llançar com amb una onada, els seus braços semblaven va llançar la guerra

elements en el treball, i els trons que havia estat retirada del front morena, i

saltant a la llum dels seus ulls, va fer totes les

seus oients simple mirada en ell amb un temor ràpid que era estrany per a ells.

Hi ha ara va venir una pausa en la seva mirada, en silenci, com volta a les fulles del Llibre

una vegada més, i, per fi, dret, immòbil, amb els ulls tancats, per al

moment, semblava en comunió amb Déu i amb si mateix.

Però de nou es va inclinar cap al poble, i inclinant el cap humil, amb una

aspecte de la humilitat més profunda viril, però, ell va dir aquestes paraules:

"Companys, Déu ha posat, però una mà damunt vostre, els seus dos mans premsa sobre mi.

Us he llegit de manera que la llum tèrbola pot ser meva la lliçó que Jonàs ensenya a tots els

els pecadors, i per tant a vosaltres, i encara més per a mi, que sóc un pecador més gran que

us.

I ara, amb quin gust vaig a baixar d'aquest pal i se sentin en les escotilles es

on vostè se senti i escolta a mesura que escolta, mentre que alguns de vostès em llegeix que altres

i més terrible lliçó que Jonàs ensenya a mi, com a pilot del Déu vivent.

Com ser un ungit pilot profeta, o representant de les coses veritables, i ordenat pel

Senyor a sonar les veritats desagradables a les orelles d'un malvat Nínive, Jonàs, horroritzat

a l'hostilitat que ha d'augmentar, va fugir de

seva missió, i va tractar d'escapar del seu deure i el seu Déu, mitjançant l'adopció de vaixell a Jafa.

Però Déu és a tot arreu; Tarsis mai va arribar.

Com hem vist, Déu va ell a la balena, i es va empassar baix a la vida

golfs de la fatalitat, i amb slantings ràpida li va esquinçar al llarg de "enmig de la

els mars ", on les profunditats s'arremolinaven li va xuclar

10.000 braces, i 'L'alga es va enredar al voltant del seu cap, "i tots els

món aquàtic de dolor va rodar sobre ell.

No obstant això, tot i així fora de l'abast de qualsevol plomada - 'out del ventre de hell' - quan

la balena a terra en els ossos més gran dels oceans, tot i així, Déu va escoltar el engulphed,

penedir profeta quan plorava.

Llavors va parlar Déu als peixos, i pel fred sotrac i la negror de la mar,

la balena va arribar ironia cap al sol càlid i agradable, i tots els plaers

d'aire i la terra, i "va vomitar a Jonàs

sobre la terra seca, "quan la paraula del Senyor vi per segona vegada, i Jonàs, colpejat

i colpejat - les orelles, com dues closques marines, encara multitudinàriament murmuració dels

oceà - Jonàs licitació del Totpoderós.

I què va ser això, companys? Per predicar la veritat a la cara de

Falsedat! Això era!

"Aquest companys, és a dir que una altra lliçó, i ai d'aquell pilot de la vida

Déu que menysprea la mateixa. Ai d'aquell que aquest món d'encants

Evangeli deure!

Ai d'aquell que tracta d'abocar oli sobre les aigües, quan Déu els ha preparat en una

vent! Ai d'aquell que busca si us plau en lloc de

a horroritzar!

Ai d'aquell el bon nom és per a ell més que a Déu!

Ai del que, en aquest món, no els tribunals deshonra!

Ai del qual no seria veritat, tot i que és falsa es la salvació!

Sí, ai d'aquell que, com el gran pilot Pau ho ha fet, mentre predicava als altres és

a si mateix un nàufrag! "

Es va deixar caure i es va allunyar de si mateix per un moment i després aixecar la cara per

una vegada més, va mostrar una gran alegria en els seus ulls, mentre cridava amb entusiasme celestial, - "Però

oh! companys! d'una banda d'estribord de la

tots els mals, no és un plaer segur, i major la part superior d'aquest plaer, que el

part inferior de l'aflicció és profunda. No és el major principal de camions de la

Kelson és baixa?

El plaer és per a ell - una molt, molt cap amunt, cap a l'interior i el plaer - que contra els déus orgullosos

i comodoros d'aquesta terra, cada vegada es troba endavant la seva pròpia inexorable.

El plaer és per a ell amb els braços forts però hi donen suport, quan el vaixell d'aquesta base de

traïdor món s'ha reduït per sota d'ell.

El plaer és per a ell, que no dóna quarter en la veritat, i el mata, crema i destrueix

tot pecat encara que ho prendrà de sota de les túniques dels senadors i jutges.

Delight, - top-galant delícia és ell, que no reconeix la llei o el senyor, però el

Senyor, el vostre Déu, i és només un patriota al cel.

El plaer és per a ell, a qui totes les ones de les ones dels mars de la bulliciosa

la màfia no pot sacsejar d'aquesta quilla segur de l'Edat.

I el delit i l'exquisidesa eterna serà la seva, que venia a establir, es pot dir

amb el seu últim alè - Pare - conegut principalment a mi per la teva vara - mortal o immortal,

aquí em moro.

M'he esforçat a ser teu, més de ser del món, o la meva pròpia.

Tanmateix, això no és res: els deixo l'eternitat a Tu, per la qual cosa és l'home que havia de viure

la vida del seu Déu? "

No va dir més, però poc a poc agitant una benedicció, es va cobrir el rostre amb la seva

les mans, i així va quedar de genolls, fins que tota la gent s'havia anat, i que va deixar va ser

només en el lloc.

>