Explicació de l'economia circular i de com la societat pot replantejar-se el progrés | Vídeo-assaig animat.

Hi ha un món d'oportunitats per replantejar-nos i redissenyar la manera en què fem coses.

«Re-thinking progress» explora com mitjançant un canvi de perspectiva podem redissenyar la manera en què funciona la nostra economia, dissenyant productes que poden ser «fets per ser fets de nou» i alimentant el sistema amb energia renovable. Planteja si amb creativitat i innovació podem construir una economia restaurativa.

Gràcies per veure aquest vídeo. La Fundació Ellen MacArthur és una organització benèfica britànica que treballa en els àmbits del negoci, l'aprenentatge, les idees i l'anàlisi i les comunicacions per accelerar la transició cap a l'economia circular.

Més informació sobre el nostre treball:
www.ellenmacarthurfoundation.org

Segueix-nos en:

Instagram: http://instagram.com/ellenmacarthurfoundation
Facebook: http://facebook.com/EllenMacArthurFoundation
LinkedIn: https://www.linkedin.com/company/ellen-macarthur-foundation
Pàgina web: https:/www.ellenmacarthurfoundation.org

#economiacircular

Els sistemes vius existeixen
des de fa uns quants milions d'anys

i existiran molts més.

Al món viu no hi ha abocadors.

En canvi, els materials flueixen.

El residu d’una espècie
és el menjar d’una altra;

l’energia la proporciona el sol;

tot creix i després mor;

i els nutrients tornen
al sòl de forma segura.

Així funciona.

Tanmateix, els humans

hem adoptat
un enfocament lineal:

agafem, fabriquem i tirem.

S'estrena un telèfon nou.

Doncs, ens desfem del vell.

La nostra rentadora es trenca.

Doncs, ens comprem una altra.

Cada vegada que ho fem, reduïm
un subministrament de recursos finit

i, sovint, produïm residus tòxics.

Això no pot funcionar a llarg termini.

Llavors, què pot?

Si acceptem
que el model cíclic del món viu funciona,

podem canviar
la nostra manera de pensar

perquè nosaltres
també fem servir una economia circular?

Comencem pel cicle biològic.

Com poden els nostres residus
generar diners en lloc de reduir-los?

Si replantegem i redissenyem
els productes i els components

i els seus envasos,

podem crear
materials segurs i compostables

que ajudin que creixin més coses.

Com es diu als films:

«Cap recurs s'ha desaprofitat
en l'elaboració d'aquest material».

Què passa amb les rentadores,
els telèfons mòbils i les neveres?

Sabem que no es biodegraden.

Aquí parlem
d’un altre tipus de replantejament:

una forma de reciclar metalls valuosos,
polímers i aliatges

de forma que mantinguin la seva qualitat
i continuen sent útils

més enllà de la vida útil
dels productes individuals.

I si els béns d’avui esdevinguessin
els recursos de demà?

Té sentit comercial.

En lloc de la cultura
de tirar i substituir que coneixem,

adoptaríem la de retornar i renovar

on els productes i components es dissenyen
per ser desmuntats i regenerats.

Una solució podria ser replantejar-nos
la nostra manera de veure la propietat.

I si no posseïm mai
les nostres tecnologies?

Simplement les prestem als fabricants.

Ajuntem el cicle biològic amb el tècnic.

Imagina que poguéssim dissenyar productes
que tornarien als fabricants,

reutilitzaríem els seus materials tècnics

i les seves parts biològiques
augmentarien el valor agrícola.

Imagina que aquests productes es fabriquen
i transporten amb energia renovable.

Seria un model que fomenta
la prosperitat a llarg termini.

I la bona notícia és
que ja hi ha empreses

que comencen a adoptar
aquesta forma de treballar.

Però l’economia circular no consisteix
en què un fabricant canviï un producte.

Es tracta de què
totes les empreses interconnectades

que formen
la nostra infraestructura i economia

s'ajunten.

Es tracta d’energia.

Es tracta de replantejar-se
el mateix sistema operatiu.

Tenim una oportunitat fantàstica
per obrir perspectives i horitzons nous.

En lloc de quedar-nos atrapats
en les frustracions del present,

amb creativitat i innovació,

podem replantejar-nos i redissenyar
el nostre futur de veritat.

Traduït per Anastasiya Horyacheva
Revisat per