Per què els déus van triar el Nil? | Irene Cordon | TEDxReus

Quan una societat habita en el que es pot descriure com un paradís, no té cap sentit canviar res en el mode de viure ja que no sembla que es pugui anar a millor… però pot un canvi climàtic sobtat destruir una civilització i donar naixement a d'altres? Què és més important, la influència dels humans en el paisatge o la de la geografia en com és la societat?

Irene Cordón i Solà-Sagalés, nascuda a Barcelona el 1972, té un doctorat en Arqueologia, Història Antiga i Medieval per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), un post-doctorat i un màster en Egiptologia per la UAB i és llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona (UB). La seva especialitat és l'antic Egipte i en particular els estudis de gènere.
Gràcies al seu doctorat Cum Laude va poder realitzar unes pràctiques durant un any a la Universitat Americana del Caire (AUC) com a investigadora. Ha participat en una excavació arqueològica a Saqqara amb un equip de la UAB, finançat per la Generalitat de Catalunya.
Actualment és un membre de la Societat Catalana d’Egiptologia, és professora a la Universitat de Múrcia (de cursos en línia) i imparteix cursos i realitza conferències sobre Egiptologia, Prehistòria i Història Antiga a diverses institucions i centres. Organitza i dirigeix viatges culturals, i publica articles sobre Egiptologia en diaris i revistes especialitzades (National Geographic, Sàpiens, Clio Història, Fent Història).
Aquesta xerrada va ser presentada a un event TEDx utilitzant el format de les conferències TED però organitzat independentment per una comunitat local. Més informació a http://ted.com/tedx

Irene Cordón i Solà-Sagalés, born in Barcelona in 1972, has a PhD in Archeology, Ancient and Medieval History by the Autonoma University of Barcelona (UAB), a post-doctorate and a master in Egyptology by the UAB and a degree in Law by the University of Barcelona (UB). Her specialization is Ancient Egypt and particularly gender studies.
For her Cum Laude PhD she undertook a year-long internship in the American University in Cairo (AUC) as a researcher. She has participated in an archeologic excavation in Saqqara with a team of the UAB, financed by the Generalitat de Catalunya.
She is currently a member of the Catalan Society of Egyptology, professor at the University of Múrcia (on line courses) and teaches courses and holds conferences on Egyptology, Prehistory and Ancient History in several institutions and centers, she organizes and leads cultural trips, publishes papers on Egyptology in specialized journals and magazines (National Geographic, Sàpiens, Clio Història, Fent Història)

This talk was given at a TEDx event using the TED conference format but independently organized by a local community. Learn more at http://ted.com/tedx

(Aplaudiments)

Mireu, començo amb una cita que diu:
'Egipte és un do del Nil'

Això ho va deixar per escrit Heròdot,
que és un historiador grec

que va visitar el país cap al segle
cinquè abans de Crist.

I quanta raó que tenia Heròdot.
Perque us diré una cosa,

sense l'existència d'aigua dolça,
en aquest cas sense l'existència del Nil,

no s'hauria pogut desenvolupar
cap cultura ni cap civilització.

El riu Nil era una font
inesgotable de recursos.

I això que vol dir?
Doncs que proveïa al poble egipci

tot allò que necessitava:
l'aigua, les plantes, els peixos,

també totes les aus aquàtiques...
No només això, sinó que

era l'hàbitat perfecte
per una gran diversitat de flora i fauna.

De fet, si ens hi fixem, amb alguns
frescos o algunes pintures que apareixen

en les parets de l'interior
d'algunes tombes egípcies,

podem veure el difunt que surt
representat dempeus sobre una barca

son barques sempre molt lleugeres,
fetes de materials periples,

moltes d'elles són joncs o són papirs
i veiem que estan sobre del Nil.

A més son unes imatges realment molt
boniques perquè podem veure per exemple

que van acompanyats
sempre de la seva família,

la família normalment és la dona
i els possibles fills que hi hagi.

Un fet curiós és veure que la dona
sempre apareix en un segon pla

fixeu-vos-hi, porta en aquest cas un
vestit de lli, insinua unes transparències

va tota perfumada a partir d'aquest
con de perfum que porten al cap,

sempre sosté les mans una floreta,
vaja, sempre apareixen amb...

tenen una actitud molt passiva,
molt secundària. En canvi

el difunt, els mascles, sempre estan
fent alguna actitud molt, molt activa.

En aquest cas els veiem, a tall d'exemple,
que sostenen amb les mans, una espècie

de boomerang, per donar caça
a les aus aquàtiques que trobaven

per la regió. Però alguna altra
vegada els podem veure que porten

una espècie d'arpons per pescar els peixos
que també els hi proporcionava el Nil.

Per tant, era un hàbitat ideal per tota
aquesta flora, per aquesta fauna,

però no us deixeu enganyar per aquestes
imatges tant idíl·liques perqué també

hi havien animals molt perillosos com són
per exemple els cocodrils o els hipopòtams

els quals els temien. La veritat és que
el riu Nil no era només això, sinó que era

també la principal via de comunicació.
Allò era una espècie d'autopista

o carretera que el que feia era
transportar les persones i les mercaderies

d'una punta a l'altra del país.

I es que el riu Nil és
el riu més llarg d'Àfrica,

probablement també el mes llarg del món,
perquè té una longitud superior a 6.650km.

Té dos afluents principals:
el Nil Blanc i el Nil Blau.

El Nil Blanc neix a la regió
dels grans llacs, allà l'Àfrica central,

mentre que el Nil Blau neix al llac Tana
a Etiòpia, més o menys prop de Khartum

que és la capital de l'actual Sudan Nord,
s'ajunten aquests rius formant un de sol,

recorren el que queda del desert,
entren per Egipte i finalment el que fa

es desembocar en el Mediterrani amb un
ampli delta.

El cert també és que els egipcis,
el seu país, el van anomenar Kemet.

Kemet literalment vol dir 'la negra'
o 'la terra negra', i fa referència

al color negre del llim que quedava
dipositat sobre els marges

en les époques de les inundacions.
Aquesta època es produia

als mesos més calorosos de l'any, per què
anava precisament de finals de mes de juny

al setembre, que és quan el Nil tenia
una crescuda, aquestes crescudes venen

per les pluges monsòniques que
es donen en el massís etiòp, bàsicament.

Doncs molt bé, Kemet que era per tant?
Kemet era simplement la zona d'hàbitat

i també la zona conreable, perquè en el
moment que es produïen aquestes crescudes

el que passava es que l'aigua anegava
tota una regió i passat aquests dies

quan aquesta aigua ja es retirava,
deixava una terra molt tova per poder-la

treballar molt bé i també molt rica en
minerals, el conreu era importantíssim

El poble egipci era un poble agricultor,
perquè tret del faraó i de quatre

privilegiats que formaven l'elit,
digueu-li sacerdots, la família reial,

tret d'aquests quatre, la immensa majoria
de la població eren camperols analfabets

que treballaven la terra. I van ser uns
camperols que ja des del ben principi,

des dels inicis ja van poder veure que
dominaven molt bé aquestes crescudes

perquè construïen uns dics i canals
per fer-ho encara molt més favorable.

Amb tot això que us he comentat, que podem
dir, doncs que el Nil va ser el principal

responsable de la vida d'Egipte, de la
fertilitat de la terra i sense massa dubte

també del seu destí històric. Per tant,
d'aquí ve aquesta frase o aquesta cita

tan cèlebre que va fer Heròdot:
Egipte és un do del Nil.

Molt bé, el que us he explicat fins ara
és molt bonic, però us seré molt sincera,

tot això ho podeu trobar
en qualsevol manual d'història

o egiptología però era important
posar aquestes bases.

On jo realment voldria anar a parar,
és preguntar-nos l'origen de tot plegat.

Es a dir, en quin momentum,
com apareix una civilització.

En el cas de la civilització egípcia,
això com neix? Perquè és evident que no

pot aparèixer com un bolet i ja està,
que algú ho posés allà i ja està.

És possible que sigui la idea esbojarrada
d'un individu que potser va amb la seva

colla, amb el seu grup i veu aquest
paratge tan bonic i s'envà corrents

cap als seus companys i els diu: guaita,
acabo de veure una cosa fabulosa,

nois que us sembla si ens quedem,
i liem-la, comencem a construir piràmides,

i escolta, no us preocupeu perquè d'aquí
cinc mil, quatre mil o tres mil anys

seguiran parlant de nosaltres,
què, ho fem?

Quan he dit un individu,
algú s'ha imaginat alguna dona?

M'atreviria a dir que pràcticament
ningú s'ha pogut imaginar una dona,

i que heu pensat que era un home,
quan jo he dit un individu.

Els antics egipcis, ho tenien claríssim
qui havia creat tot això,

tot era obra dels seus déus.
Van crear una sèrie de mites,

tots ells son molt bonics, que es van anar
explicant de generació en generació,

tot per via oral, i ens mostren
com els déus egipcis van crear el cosmos,

van crear també la Terra, que el Nil i els
humans van aparèixer de les llàgrimes

d'una divinitat, no em direu si això no és
bonic. Si haguéssim preguntat a un egipci,

de la època de Ramsès, de Keb,
de Hatxepsut o de Tuthmosis, qui havia

creat aquest món, què hauria contestat?
Qui havia posat el Nil allà, què haurien

contestat? Les divinitats. Però si aquest
mateix egipci li haguéssim dit que al cap

dels segles les seves divinitats ja no
existirien, s'hauria horroritzat.

Com és pot viure en un món sense déus?
Com és pot viure en aquest món,

ells que ens han creat,
ells que ens protegeixen,

ells que ens donen sentit a la vida.

Si fins i tot en el mateix egipci
li haguéssim dit que també al cap

del temps el faraó tampoc existiria,
llavors, jo crec que, directament,

un encobriment de cor és poc.

I per què? Perquè per cap de les maneres
el poble egipci pot concebre una vida

sense un faró. Perquè faraó
és una figura que era un mediador

entre el món diví i el món terrestre.

Molt bé, tornem un altre vegada
a la pregunta, de debò:

com neix o com apareix una civilització?

És la idea esbojarrada d'un individu?
És potser un caprici diví?

O potser la mare natura amb la seva
poderosa força té alguna cosa a veure?

Us seré molt sincera, les tres coses a mi
em fan molta por.

També us he de dir, però,
que si no us convenç

la idea de l'il·luminat, o no us convenç
la idea de les divinitats, potser fóra bo

que comencéssim a mirar i a
estudiar una mica el que és

la història climàtica del Sàhara.

Mireu, el desert del Sàhara
és enorme i abasta la major part

del Nord d'Àfrica, és tant gran com estats
Units o Europa. I us diré una cosa,

ja sé que tots vosaltres us agrada
fer fotografies en aquelles dunes

de color vermell, groc,
que són maques aquestes fotografíes.

Però us hauria de fer basarda,
perquè en aquell paratge no hi ha res,

no hi ha vida. A mi em fa una mica
de por, de debò us ho dic.

A més a més, té un clima duríssim
el Sàhara, és el punt més calent

de la Terra, i és el desert no polar
més extens també que tenim al planeta.

Malgrat tot, i encara que sembli mentida,
el Sàhara no ha presentat sempre aquest

aspecte tant àrid que presenta avui.
I si estudiem i analitzem la seva història

climàtica, ens n'adonem que a principis de
l'Holocè, que això és, més o menys, cap a

l'any 10.000 abans de Crist, tots els
altiplans Saharians estaven poblats

d'abundant flora i fauna, i que a més,
hi havien uns llacs, estacionals alguns,

però molts d'altres també eren permanents,
que venien alimentats per una sèrie de

pluges monsòniques que queien
sobre aquest Sàhara.

Els humans que vivien en aquesta regió,
que evidentment us l'heu d'imaginar

tota verda, d'acord, tot ple de boscos
tot ple de plantes.

Doncs els humans que vivien en aquesta
regió, fins i tot van poder desenvolupar

una cultura que estava basada en
la caça i la recol·lecció, i fins i tot

també amb l'explotació de tots els
recursos acuàtics perquè tenien

precisament aquests llacs.
Hem d'insistir un cop més, el Sàhara en

aquesta època, al deu mil abans de Crist,
és molt humit i cauen pluges, per tant,

això era un autèntic paradís, i per què us
dic això? Perquè els humans, que eren

grups petits, eren nòmades, tenien tot el
que necessitaven, ho tenien al seu abast.

Anaven caminant, i de cop i volta per
exemple, trobaven una figuera,

la veien carregada de fruit i es menjàven
les figues, o vèien un herbívor passar,

anaven darrera i intentàven
caçar-lo per menjar-se'l.

De tot això tenim moltissimes proves que
ho mostren, d'altra banda no hem d'oblidar

que els homes, els humans, per contra del
que es diu sovint que venim del simi,

això és mentida. Per què?
Perquè els homes som un simi.

I si no us agrada la paraula simi,
digueu-li primat. I som un simi omnívor

i som molt oportunistes, i això què vol
dir? Doncs que podem menjar un gran

ventall d'aliments. Ara us agafarà gana,
us aviso. I per què? Perquè si tinguéssim

gana, imagineu-vos que ara en aquest
moment tots els d'aquesta sala vivim en

aquesta regió, i de cop i volta ens agafa
gana, si en aquell moment ens passa pel

davant una granota, un cuc o un caragol,
mmm bo, eh? Però es que a més a més

també som capaços de menjar-nos un bistec
d'elefant, i també ens agrada la verdura,

i ens agrada la fruita i ens agraden
els tubercles, i també podem menjar bolets

i gràcies al domini del foc, podem
també coure menjar, i què vol dir això?

Doncs que hi ha aliments, com per exemple
el cereal, que si ens el mengem cru és

indigest, en el moment que el cous passa a
ser un gran nutrient, per tant som molt,

molt oportunistes. Quines proves tenim
d'aquesta vida tant clara al Sàhara?

Doncs són moltíssimes, d'entrada
trobem restes, per exemple, de mandíbules

de gasela i al costat trobem una punta de
fletxa. I una punta de fletxa què és?

Doncs és un instrument lític, és a dir, és
un tros de pedra que algú l'ha hagut de

repicar, algú l'ha hagut de polir i que
per tant t'està demostrant que allà

hi havia caça. També s'han trobat
les restes d'assentaments.

A vegades la gent, a mi em diuen, amb tot
el carinyo del món que veuen quatre pedres

però jo sempre els dic escolteu,
les pedres parlen, aquestes pedres

t'estan dient que en aquell indret, allò
és una cabana, un refugi.

Jo normalment dic una casa però tothom
se'n riu, si voleu un refugi.

Però es que al costat també hi trobareu
enterraments humans, també hi trobarem

en aquests assentaments un seguit de
denes fetes de la closca de l'ou d'estruç,

per fer-se braçalets, per fer-se collarets
i gràcies al carboni-14 ens indica

que tenen una antiguitat entre
vuit i set mil anys.

Què volem dir amb tot això? Doncs que són
proves irrefutables, que ens diuen que

en aquest Sàhara hi havia molta vida.
Hi ha una altra prova que a la gent li

agrada molt i és que quan veiem aquests
deserts, no ens adonem, però és una mica

els que us comentava ara de les pedres,
els hem d'escoltar, la sorra del desert

també ens parla. Per exemple, al desert
de Líbia entre tota aquesta sorra i pedres

també trobem art Saharià, i les pintures
i els gravats rupestres són una meravella.

Què hi podem trobar? Per exemple,
veiem unes girafes mutejades

que estan rodejades d'unes bèsties,
fins i tot també veiem humans,

Però tot què ens indica? Doncs que aquets
animals vivien en aquesta regió.

Hi han uns gravats deliciosos, per
exemple aquest elefant, que també

ens està demostrant
que en el Nord d'Àfrica

hi havien aquests elefants
per fer aquells bistecs

que comentàvem ara fa un moment.

Però es que podríem agafar tot
el Sàhara perquè tot ell va parlant.

Què trobem també?
Doncs si ens anem una mica més

cap al Sud, al que seria ja el desert
occidental d'Egipte, en una regió que es

coneix com Gilf Kebir, que està casi amb
frontera amb Líbia i el Sudan, també

trobem unes pintures i uns gravats molt
interessants. N'hi ha un de deliciós, en

el qual podem veure una sèrie de figures
humanes que estan al voltant d'un llac

i a més a més veiem que no només no
estan sols, sinó que hi han un animals.

Molt probablement sabeu què passava?
Que ells s'amagaven i esperaven que

aquests animals, potser eren herbívors,
anaven cap al llac per poder beure aigua

i aprofitaven per què?
Per caçar-los, i per tant ens està

demostrant que aquí també hi havia aigua.

Fins i tot a una coneguda cova que es
coneix com la Cova de les nadadores,

podem veure com hi ha
uns humans que sembla

que estiguin nedant
entre aquestes aigües.

Mireu aquest paradís, em direu si no era
un paratge idíl·lic per viure, és l'Edèn.

Aquest paradís però es va trencar,
perquè hi va haver un canvi:

una variació de l'òrbita terrestre.
Això què vol dir?

Vol dir que es va produir un desplaçament
molt subtil de l'eix de la Terra, i quan

es va produir aquest desplaçament
va deixar de ploure sobre el Sàhara.

Què implica això? Això va implicar un
canvi radical i dramàtic. Per què radical?

Doncs perquè en qüestió de tan sols dos
segles, tot aquest paratge que ara vèiem

del Sàhara que era de color verd passarà a
ser d'aquest verd fèrtil de la vegetació,

passarà a ser a un vermell totalment
infèrtil del desert. Però què produirà?

Aquí ve el canvi tant i tant dramàtic.
Doncs que tota aquella flora i fauna

que vivia en aquesta regió molts d'ells
desapareixeran, a tall d'exemple,

què passarà amb els llacs? Doncs que
els llacs s'aniran assecant i tota la vida

que hi havia dins d'aquests llacs,
d'aquestes aigües dolces,

aquests mol·luscs,
aquests peixos moriran.

Proves de tot això les trobem
a sobre la sorra del desert,

per això us dic que la sorra parla,
que també l'heu d'escoltar

Què va passar amb els arbres?
Exactament el mateix, no van poder fer

absolutament res i desapareixeran.
I pel que fa al grups humans què tenim?

Doncs aquells que van poder es van
desplaçar cap a l'est, amb la gran sort

que van topar amb una font d'aigua
inesgotable que era el Nil,

i ràpidament es van assentar allà.
Es van assentar i van començar a aprofitar

aquestes crescudes del Nil, van aprofitar
tot el que el Nil els hi donava.

Clar, es dramàtic perquè si ens hi fixem
la cultura d'aquells caçadors

recol·lectors va morir, deixarà d'existir,
i per què? Perquè es convertiran en

agricultors, és necessari convertir-te en
agricultor, perquè en el moment que el

medi ja no et proporciona tot els recursos
alimentaris necessaris per sobreviure, ho

hauràs de fer de forma artificial, i com
més temps dediquen a conrear la terra,

menys temps tindran per anar
a caçar i recol·lectar.

Però això tampoc ens ha de suposar,
de debò, un drama.

Vist des de fora podem veure que
gràcies aquesta desertització del Sàhara

va poder néixer la civilització Egípcia
faraònica, una de les més impactants

de la història de la humanitat.

Dit d'una altra manera l'Antic Egipte
és fruit de la sequera.

Ens podríem formular una altra pregunta,
hauria estat possible que s'hagués

desenvolupat una altra civilització
al costat del Nil? I es clar que sí.

De variants n'hi han moltíssimes,
i a part de la faraònica

n'hi han d'altres de civilitzacions
que es van assentar al costat

i estan assentades actualment
al costat del Nil.

Però probablement els seus reis
no es deien faraons,

o potser no es feien representar
amb una barba postissa

o amb un faldellí, ni
els seus déus tenien cap,

no ho sé, de falcó
o orelles de vaca.

Però el que està claríssim és que haurien
hagut d'aprendre a domesticar el Nil.

Us diré una cosa, a tots
ens fa molta por el canvi,

i ens fa por el canvi perquè temem
sempre el desconegut.

Però al llarg de la història si es
repeteix una constant, sabeu quina és?

Que tot canvia. Moltes gràcies.

(Aplaudiments)