Elizabeth Pisani: Sexe, drogues i VIH: siguem racionals

Armada amb una lògica vigorosa, intel·ligència i les seves "ulleres d'expert en salut pública", Elizabeth Pisani revela la miríada d'inconsistències dels sistemes polítics actuals que eviten que els nostres diners lluitin efectivament contra la propagació del VIH. El seu estudi de poblacions en risc (des de jonquis empresonats a treballadors sexuals dels carrers de Cambodja) desmostra que mesures que poden semblar anar contra el sentit comú poden aturar la propagació d'aquesta malaltia devastadora.

"La gent fa estupideses.

Això és el que escampa el VIH."

Això és un titular d'un diari britànic,

The Guardian, de no fa gaire.

Podeu aixecar les mans si hi esteu d'acord?

Bé, hi ha un parell de valents.

Això és una cita textual d'una epidemiòloga

que ha estudiat el VIH durant 15 anys,

ha treballat en 4 continents

i que us parla ara mateix.

I ara argumentaré

que això és només mig cert.

La gent agafa el VIH perquè fa estupideses,

però molts fan estupideses

per motius ben racionals.

De fet, la racionalitat és el model base

de la salut pública,

i si us poseu les ulleres d'entesos en salut pública,

veureu que si donem a la gent la informació

sobre el que és bo i dolent per ells,

si els donem els serveis

que poden usar amb aquesta informació

i els donem una empenta,

prendran decisions racionals

i tindran vides llargues i sanes.

Genial.

Això és un pèl problemàtic quan treballes amb el VIH.

Estic segura que sabeu que el VIH

té a veure amb la pobresa i la desigualtat de gènere,

i si vau ser al TED 2007,

té a veure amb el preu del cafè...

De fet, el VIH va de sexe i droga

i, si hi ha res que torni

els humans un xic irracionals,

són les ereccions i les addiccions.

(Rialles)

Vegem què és racional per a un addicte.

Recordo una conversa amb un amic
d'Indonèsia, el Frankie.

Mentre dinàvem em parlava de quan

va ser a la presó de Bali per injectar-se droga.

Era l'aniversari d'algú i havien aconseguit

heroïna de contraband

i el de l'aniversari la repartia generosament

amb tots els companys.

Tots van fer cua,

heroïnòmans en fila,

i el noi de l'aniversari

va omplir la xeringa

i va començar a injectar a tothom.

Injecta el primer,

eixuga l'agulla amb la samarreta

i injecta el següent.

I el Fankie diu: "Sóc el 22è de la cua

i veig l'agulla que se m'acosta

i està plena de sang.

S'està desafilant cada cop més.

I en part penso

«Això és repugnant

i molt perillós»,

però en realitat penso

«Si us plau, que en quedi una mica

quan m'arribi.

Si us plau, que en quedi una mica.»"

Llavors,

em va dir:

"Saps... Hòstia,

les drogues et tornen idiota."

I no li pots negar que té tota la raó.

Però, en aquells temps, el Frankie

era un heroïnòman i era a la presó.

Havia d'escollir entre

acceptar una agulla bruta o no col·locar-se.

I si hi ha un lloc on et vols col·locar,

és a la presó.

Però jo sóc una científica

i no converteixo les anècdotes en dades.

Vegem dades de debò.

Vam parlar amb 600 drogoaddictes

de 3 ciutats d'Indonèsia

i els vam preguntar: "Sabeu com agafeu el VIH?"

"I tant, compartint les agulles."

De debò, quasi el 100%, compartint les agulles.

"I sabeu on podeu aconseguir agulles netes

a un preu assequible per evitar-ho?"

"I tant." El 100%.

"Som heroïnòmans; sabem on trobar-les."

"I ara portes cap agulla?"

Entrevistàvem gent al carrer,

en llocs on prenien drogues.

"Portes cap agulla neta ara?"

1 de cada 4 com a màxim.

No ens ha de sorprendre que

la proporció que havia usat

agulles netes la setmana anterior

fos 1 de cada 10

i que els altres 9 les compartissin.

I hi ha aquesta discordança abismal;

tothom sap que

si comparteixen agafaran el VIH,

però malgrat tot ho fan.

Per què? La col·locada és millor si comparteixes?

Ho vam preguntar a un jonqui: "Esteu bojos?"

Vols compartir una agulla tant com vols compartir

un raspall de dents, fins i tot
amb la persona amb qui vas al llit.

Fa una mica de fàstic.

"No. Les compartim perquè
no volem anar a la presó."

A Indonèsia, actualment,

si portes una agulla i la policia te la troba,

et poden enviar a la presó.

I això altera l'equació lleugerament, no?

Però ara has d'escollir entre

faig servir la meva agulla

o podria compartir

i agafar una malaltia

que probablement em matarà en 10 anys,

o podria fer servir la meva agulla

i anar a la presó demà.

I, tot i que els jonquis creuen

que és molt mala idea exposar-se al VIH,

creuen que és molt pitjor

passar el següent any a la presó,

on segurament acabaran en la situació del Frankie

i s'exposaran al VIH igualment.

I, de sobte, sona perfectament racional

compartir les agulles.

Vegem què passa a l'hora de fer polítiques.

És un problema fàcil de resoldre.

En això, tots tenim els mateixos interessos.

Una cosa que és racional en salut pública.

Tu vols que la gent utilitzi agulles netes

i els jonquis volen utilitzar agulles netes.

Per tant, podríem resoldre el problema

fent accessibles universalment les agulles netes

i eliminant la por de l'arrest.

La primera persona que ho va pensar

i que va fer alguna cosa a escala nacional

va ser aquesta popular i sentimetal liberal:

Margaret Thatcher.

Va posar en marxa el primer

programa de distribució d'agulles del món

i altres països la van imitar,
com Austràlia o Holanda.

I podeu veure que en aquells països

menys del 4% dels addictes

es van infectar amb el VIH.

En llocs que no ho van fer, com Nova York,

Moscou o Jakarta,

veiem, en el seu punt màxim,

que 1 de cada 2

va contraure aquesta malaltia mortal.

Margaret Thatcher no ho va fer

pel seu gran amor pels jonquis.

Ho va fer perquè dirigia un país

amb un sistema de salut pública.

I si no invertia en la prevenció efectiva

hauria d'assumir els costos

del tractament més tard,

que eren molt més elevats.

Va prendre una decisió políticament racional.

Si ara em poso

les ulleres d'expert en salut pública

i miro aquestes dades,

sembla una obvietat, no?

Però en aquest país,

on el govern no sembla
que es consideri responsable

d'oferir un servei de salut als ciutadans,

hem escollit un altre camí.

El que hem fet als Estats Units

és revisar les dades; fins a l'extenuació.

Això són informes de centenars d'estudis

de tots els mestretites

del panteó científic dels Estats Units

i aquests estudis demostren

que els programes d'agulles són efectius.

I els que demostren que no són efectius...

Pensareu que és una d'aquelles estúpides

diapositives dinàmiques i
que ara apareixerà la resta,

però no; ja hi és tot.

(Riures)

No hi ha res a l'altra banda.

Del tot irracional

pensareu.

Però, un moment, els polítics també són racionals

i responen al que creuen que volen els votants.

I veiem que els votants responen

molt bé a ajudar els nens

i no tant bé a ajudar els jonquis.

(Riures)

Per això és prou racional

negar els serveis als jonquis.

Parlem de sexe ara.

Som més racionals respecte al sexe?

No penso mencionar

les posicions clarament irracionals

de gent com l'Església Catòlica,

que pensen que si proporciones condons

tothom correrà a practicar el sexe.

No sé si el papa Benet

mira TEDTalks,

però si ho fas, et diré una cosa, Benet.

Sempre porto condons

i mai no tinc sexe.

(Riures i aplaudiments)

No és tan fàcil!

Teniu. Potser vosaltres tindreu més sort.

(Aplaudiments)

Bé, de debò,

el VIH no és transment sexualment

tan fàcilment.

Depèn de quants virus hi ha

a la teva sang i en els teus fluids.

Hi ha un nivell molt molt elevat de virus

al principi quan t'infectes per primer cop,

llavors fabriques anticossos

i es manté en nivells baixos

durant molt de temps, 10 o 12 anys,

hi ha alguna pujada si agafes una altra ITS.

Però, de fet, no passa gaire res

fins als símptomes de la SIDA,

i a aquestes alçades

no fas bona cara, no et trobes genial i

no tens tant de sexe.

La transmissió sexual del VIH

es determina principalment pel nombre de parelles

en aquests períodes breus

dels pics de virus a la sang.

Aquí la gent s'ofèn

perquè això porta a parlar

d'alguns grups amb més parelles sexuals

en menys temps que d'altres grups

i això es considera estigmatitzant.

Sempre ho he trobat curiós

perquè crec que un estigma és dolent,

mentre que tenir molt sexe és bastant bo,

però tant fa.

El cas és que 20 anys

de recerca

demostren que

hi ha grups amb més tendència a tenir

grans quantitats de parelles en poc temps.

Aquests grups són, principlament,

els que venen sexe i les seves parelles habituals.

Són gais de vida nocturna

que tenen el triple de parelles

que els heteros de vida nocturna.

I són heterosexuals

de països amb tradició

de poligàmia

i nivells relativament alts d'autonomia femenina

i quasi tots estan a l'est o al sud de l'Àfrica.

Això es reflecteix en l'epidèmia que hi ha avui.

Aquí teniu dades terribles de l'Àfrica.

Són països del sud de l'Àfrica

on entre 1/7

i 1/3

dels adults

tenen el VIH.

A la resta del món

quasi no passa res en la població general,

nivells molt baixos.

Però hi ha nivells extraordinàriament alts

en les poblacions amb riscos més alts:

drogoaddicció, prostitució

i homosexualitat.

Aquí teniu dades de Los Àngeles:

25% d'incidència entre gais.

I no pots agafar el VIH només
fent sexe sense protecció.

El pots agafar només si tens sexe sense protecció

amb seropositius.

En la major part del món,

malgrat aquests fracasos

de prevenció,

ho fem prou bé actualment

en el sexe comercial.

El condó s'utilitza entre un 80 i un 100%

dels casos en la majoria de països.

Això és, un altre cop, per interessos comuns.

El que és racional per a la salut pública

també ho és per als treballadors sexuals

perquè és dolent per al negoci tenir una ITS.

Ningú no ho vol.

Els clients no volen tornar a casa amb una malaltia.

És a dir, es poden aconseguir

índex alts d'ús de condons en el sexe comercial.

Però en les relacions íntimes

és molt més difícil perquè,

amb la teva dona o xicot

o algú que creus que s'hi podria convertir,

tenim la il·lusió romàntica

de confiança i intimitat,

però res és menys romàntic

que "El meu condó o el teu, amor?"

Davant d'això

cal un incentiu bastant fort

per usar condons.

Per exemple, aquest home es diu Joseph.

És d'Haití i té la SIDA

i segurament no té gaire sexe ara mateix,

però és un recordatori de

perquè podries voler

utilitzar condons.

Això també és a Haití i és un recordatori

de perquè podries voler tenir sexe, potser.

Curiosament, també és el Joseph

després de sis mesos de tractament antiretroviral.

No li diuen l'efecte Llàtzer perquè sí.

Però això canvia l'equació

del que és racional

en les decisions sexuals.

El cas és

que alguns diuen: "No importa

perquè el tractament ja és una previsió efectiva

perquè disminueix la càrrega viral i

dificulta la trasmissió del VIH."

Si tornem a mirar la càrrega en sang,

si comences el tractament quan estàs malalt,

la càrrega viral disminueix.

Comparat amb què? Què passa si no et tractes?

Que mors,

i la càrrega viral baixa a zero.

I tot això en verd, inclosos els pics,

que hi són perquè no vas poder anar a la farmàcia

o et vas quedar sense medicaments
o vas passar tres dies de festa

i te'n vas oblidar

o perquè hi desenvolupes resistència
o el que sigui...

Tot és virus

que no hi seria sense el tractament.

Per tant, "Gran estratègia de prevenció;

deixem de tractar la gent."

No. És clar que no.

Hem d'expandir el tractament tant com puguem.

El que faig és qüestionar

els que diuen que més tractament

és tota la prevenció que ens cal.

Això no és necessàriament cert

i crec que podem aprendre molt dels gais

de països rics on el tractament ha estat disponible

durant 15 anys ja.

El que veiem és

que l'índex d'ús de condons,

que eren molt molt alts

-la comunitat gai va repondre ràpidament al VIH

amb molt poca ajuda

de la salut pública, diria jo-

l'ús de condons ha disminuit dràsticament
des que hi ha tractament

per dues raons.

Una és la creença de

"Si té el VIH, segurament es medica

i la càrrega viral és baixa i és prou segur."

D'altra banda, la gent ja no està

espantada del VIH

com ho estava de la SIDA.

La SIDA et desfigurava i et matava,

el VIH és un virus invisible

que et fa prendre una pastilla al dia.

I fa mandra,

però en fa tanta com

fer servir un condó cada cop que tens sexe,

encara que vagis begut,

encara que hagis pres poppers o el que sigui?

Mirant les dades, veurem que

la resposta és

"Mmm."

Això són dades d'Escòcia.

Veieu el pic en drogoaddictes

abans del programa d'agulles.

Llavors va baixar.

I tant en heteros, la majoria en sexe comercial,

com en drogoaddictes

no hi ha gaire a fer quan ha començat el tractament

a causa dels interessos comuns

que hem dit abans.

Però en els gais

hi ha un increment dràstic

3 o 4 anys després

que el tractament es fes accessible.

Això són infeccions noves.

Què vol dir?

Que l'efecte combinat de menys preocupació

i d'haver-hi més virus entre la població,

que viuen vides sanes més anys i

probablement tindran sexe

amb el VIH,

sobrepassa els efectes de la baixa càrrega viral

i això és molt preocupant.

Què vol dir?

Que hem de fer més prevenció
com més tractament tinguem.

I això ho fem?

No. Ho anomeno l'enigma de la compassió.

Hem parlat de compassió els últims dies,

però en realitat la gent

és incapaç d'aconseguir

bons serveis de salut per a treballadors sexuals

o de donar agulles als jonquis.

Però quan han passat

de ser trangressors amb conductes inacceptables

a víctimes de la SIDA,

ens tornem compassius

i els paguem medicines increïblement cares
per tota la vida.

No té cap sentit

des del punt de vista de la salut pública.

Quasi per acabar parlaré de la Ines.

Ella és una puta transexual de Jakarta;

una noia amb polla.

Per què fa aquesta feina?

Perquè hi està obligada, és clar.

Perquè no té cap alternativa, etc.

Si li poguéssim ensenyar a cosir

i donar-li feina en una fàbrica, estaria bé.

Els treballadors d'una fàbrica a Indonèsia guanyen

uns 0,20 €/h.

Canvia un xic entre províncies.

Parlant amb treballadors sexuals,

15.000 en aquest cas,

això és el que diuen

que guanyen en una hora.

No és una gran feina, però

és una escolla ben racional.

Vegeu l'Ines.

Tenim les eines, el coneixement, els diners i

el compromís a prevenir el VIH.

I per què augmenten les infeccions?

Política.

En política, res no té sentit.

Diu: "En política, res no té sentit."

Per a un treballador sexual

la política no té sentit.

Per a un entès en salut pública

els jonquis fan estupideses.

Tothom té un concepte diferent de racional.

Hi ha tants conceptes diferents

com humans hi ha al planeta,

i aquesta és una de les meravelles dels éssers humans.

Però cap d'aquests conceptes

és independent dels altres.

Compartir és racional

per a un drogoadicte

per la decisió estúpida d'un polític,

i per al polític és racional

aquesta decisió estúpida

perquè respon al que

creu que els votants volen.

El cas és que

nosaltres som els votants.

No tot ells, però a TED som un model d'opinió.

Tots els d'aquesta sala

i tots els que ens veuen per Internet

tenim el deure d'exigir als polítics

que es basin en les dades científiques

i en el sentit comú.

És molt difícil que individualment

canviem el que és racional

per a cada Frankie i Ines,

però podem fer servir el vot

per evitar les polítiques estúpides

que escampen el VIH.

Gràcies.

(Aplaudiments)