Margaret Kilgallen: Heroines | "Exclusive" | Art21

Episode #175: Filmed in San Francisco in 2000, Margaret Kilgallen (1967-2001) discusses the female figures she incorporated into many of her paintings and graffiti tags. Loosely based on women she discovered while listening to folk records, watching buck dance videos, or reading about the history of swimming, Kilgallen painted her heroines to inspire others and to change how society looks at women. Three of Kilgallen's heroines—Matokie Slaughter, Algia Mae Hinton, and Fanny Durack—are shown and heard through archival video, images, and audio recordings. Kilgallen is shown tagging train cars with her husband, artist Barry McGee, in a Bay Area rail yard and painting in her studio at UC Berkeley.

Margaret Kilgallen's work reflects her encyclopedic knowledge of signs drawn from American folk tradition, printmaking, and letterpress. Kilgallen has a love of "things that show the evidence of the human hand." Painting directly on the wall, Kilgallen creates room-size murals that recall a time when personal craft and handmade signs were the dominant aesthetic.

Learn more about the artist at:
http://www.art21.org/artists/margaret-kilgallen

CREDITS | Producer: Ian Forster. Consulting Producer: Wesley Miller & Nick Ravich. Interview: Susan Sollins. Camera: Bob Elfstrom. Sound: Ray Day & Doug Dunderdale. Editor: Morgan Riles. Artwork Courtesy: Margaret Kilgallen. Archival Media Courtesy: Berea College, Alice Gerrard, Mitchell Library, State Library of NSW, Australia, The National Museum of Australia, North Carolina Folklife Program, NC Arts Council, Mike Seeger, Smithsonian Folkways Recordings, Lightnin' Wells & Wilson Library, The University of North Carolina at Chapel Hill. Photography: Mary Ann McDonald. Special Thanks: Fanny Durack, Algia Mae Hinton, Barry McGee & Matokie Slaughter. Theme Music: Peter Foley.

Barry, penses que hauria de fer alguna cosa aquí? Em sembla que m'agradaria fer una etiqueta allá.

BARRY MCGEE: D'acord

(RIUEN)

KILGALLEN: Estem nerviosos (RIU)

D'acord, podeu mirar alguna altra cosa un moment (Riu)

Dóna-li un bastó

KILGALLEN: Vols que pugi allà? MCGEE: D'acord

KILGALLEN: Hi ha dones a l'atzar que escriuen als trens, però hi ha algunes excepcions que és possible que vegi

Hi ha una dona que escriu "Judi Wynn" i que em sembla que sé on treballa.

N'hi ha una altra que escriu "Batwoman" i que crec que és d'algun lloc d'Oregon

Sí, no hi ha massa dones que ho facin, per descomptat, la majoria son definitivament homes

MCGEE: Vols anar a mirar cap als trens?

(SOROLL D'UN TREN QUE S'ACOSTA)

KILGALLEN: Oh, merda Barry, hauríem d'haver acabat... Ens veuran, no?

MCGEE: Tens raó. KILGALLEN: D'acord, sortim, aleshores.

MCGEE: Saludem-los

KILGALLEN: Oh, aquests vagons ni tan sols funcionen

(SOROLL DE LA BOTZINA DEL TREN)

KILGALLEN: Jo tinc moltes heroines, com també tinc molts herois, però...

M'agrada pintar imatges de dones que trobo que són inspiradores,

i no m'agrada escollir persones que tothom coneix.

M'agrada triar persones que només fan coses petites i que, tot i això, m'acaben tocant el cor.

(SO D'UN VIOLÍ, D'UNA GUITARRA ACÚSTICA I D'UN BANJO PREPARANT-SE PER TOCAR)

Em vaig interessar en la música antiga, particularment en el banjo, i

al principi escoltava algú tocant música en un disc

i aleshores no sabia quin aspecte tenien, però me'ls imaginava i els dibuixava

(BANJO)

Els discos que comprava mai no tenien dones. I Matokie Slaughter, per exemple,

va ser la primera dona que vaig veure en un disc, en un disc antic,

no podia creure que hagués trobat una dona, allà, i durant un temps no vaig saber que era una dona

perquè el nom de "Matokie" no sabia quin gènere tenia.

(BANJO)

Algia Mae Hinton toca una guitarra que s'acosta a les de blues

(SO D'UNA GUITARRA ACÚSTICA TOCANT BLUES AMB ELS PEUS PICANT A L'ESCENARI)

La vaig veure en un vídeo picant de peus a terra i ballant.

Ballava, es girava i es posava la guitarra a l'esquena

i tocava la guitarra, i ballava, i era increïble.

(MÉS MÚSICA)

És una mare soltera i manté els seus fills gràcies a la música.

(GUITARRA ACÚSTICA I VEU CANTANT)

Oh, jo solia llegir molt sobre la història de la natació, i

la primera dona que va guanyar els jocs Olímpics l'any 1912 va ser una dona que es deia Fanny Durak.

Era d'Austràlia, i portava un banyador que era tot fet de llana.

La raó per la que va guanyar va ser perquè va nedar en estil crol

i les altres dones no nedaven així.

(GUITARRA I VEU)

Quan em deprimeixo i no sento que vull fer art, i sento que vull renunciar

el que em manté dempeus és el fet que potser algú pugui aprendre del que faig.

Quan exposes la teva feina i algú se t'acosta i et dóna les gràcies per fer-la,

i especialment quan persones joves s'acsten i m'ho agraeixen, aquesta és la raó per la que faig la meva feina.

I com deus suposar, el que espero en especial és inspirar dones joves.

Perquè sovint sento que es posa molt èmfasi en el fet de ser bonica i ser prima

més que no pas en allò que pots fer i l'intel·ligent que ets.

M'agradaria canviar l'èmfasi que es posa en el que és important quan es mira una dona.