Bill Gates sobre energia: Innovant fins a zero!

A TED2010, Bill Gates mostra la seva visió del futur de l'energia del món, descrivint la necessitat de "miracles" per evitar una catàstrofe planetària i explicant perquè recolza un tipus radicalment diferent de reactor nuclear. L'objectiu necessari? Zero emissions de carboni a nivell global el 2050.

Avui parlaré sobre l'energia i el clima.

Potser sorprèn perquè

la meva feina a temps complert a la Fundació se centra principalment en vacunes i llavors,

sobre les coses que hem d'inventar i entregar

per ajudar als dos mil mil·lions de persones més pobres a viure una vida millor.

Però l'energia i el clima són extremament importants per a aquestes persones,

de fet, molt més important que per a la resta del planeta.

Que el clima empitjori vol dir que les seves collites no creixeran durant anys.

Hi haurà massa pluja, massa poca pluja.

Les coses canviaran de maneres

que el seu fràgil medi ambient simplement no pot suportar.

I això porta fam. Això porta incertesa. Això porta disturbis.

Així que, els canvis climàtics seran terribles per a ells.

A més, el preu de l'energia és molt important per a ells.

De fet, si poguessis triar només una cosa de la qual baixar el preu,

per a reduir la pobresa, de lluny, triaries l'energia.

Ara bé, el preu de l'energia ha baixat el llarg del temps.

Realment, una civilització avançada es basa en avanços en energia.

La revolució del carbó va impulsar la revolució industrial,

i, fins i tot al segle XX hem vist una ràpida davallada del preu de l'electricitat,

i és per això que tenim neveres, aires condicionats,

podem fer materials moderns i moltres altres coses.

Així doncs, amb electricitat en el món ric estem en una situació meravellosa.

Però a mesura que l'abaratim, suposem que la fem dues vegades més barata,

hem d'acomplir una nova restricció,

i aquesta restricció té a veure amb el CO2.

El CO2 està escalfant el planeta,

i l'equació del CO2 és en realitat molt senzilla.

Si sumes el CO2 que s'emet,

ens porta a un increment de la temperatura,

i aquest increment de la temperatura implica alguns efectes molt negatius.

Els efectes en el clima i, potser pitjor, els efectes indirectes,

en aquells ecosistemes naturals que no poden ajustar-se a canvis tan ràpids,

i que fan que els ecosistemes es col·lapsin.

En la manera exacta de descriure

des d'un cert augment de CO2 fins a la temperatura que tindrem

i el comportament exacte de les variables,

hi ha una mica d'incertesa, però no massa.

Segurament hi ha incertesa en com de dolents seran aquests efectes,

però seran extremadament dolents.

He preguntat als principals científics diverses vegades sobre això,

realment hem de baixar fins a gairebé zero?

No podriem simplement retallar-ne fins a la meitat o a un quart?

I la resposta és que fins que no ens acostem a zero,

la temperatura seguirà pujant.

I per tant això és un gran repte.

No és com un camió de 4m d'alçada que vol passar sota un pont de 3m i mig,

que només cal que s'apreti una mica.

Això ha d'arribar a zero.

Emetem molt de diòxid de carboni cada any,

més de 26 mil mil·lions de tones.

Per cada americà, són 20 tones.

Per gent en països pobres és menys d'una tona.

És una mitja d'unes cinc tones per persona al planeta.

I hem de fer canvis d'alguna manera

que portin aquesta quantitat fins a zero.

Ha estat creixent de forma constant

Han estat alguns canvis econòmics que l'han aconseguida aplanar una mica

així que hem d'anar d'un creixement ràpid

a una baixada, i baixar fins a zero.

Aquesta equació té quatre factors

Una mica de multiplicació.

Aleshores, tenim una cosa a l'esquerra, CO2, que vols que sigui zero,

i està relacionat amb el nombre de persones,

els serveis que cada persona utilitza de mitja,

l'energia promig de cada servei,

i el CO2 que s'emet per cada unitat d'energia.

Aleshores, fixem-nos en cada un d'ells

i mirem com podem rebaixar-los fins a zero.

Probablement algun d'aquests números hauràn d'acostar-se molt a zero.

Això és de quan fèiem àlgebra a l'escola,

però mirem-nos-ho.

Primer tenim la població.

El món té avui 6,8 mil mil.lions de persones.

I va de camí a que en siguem nou mil mil.lions.

Si fem una bona labor en noves vacunes,

tenim cura de la salut, serveis de salut reproductiva,

podríem reduir aquesta xifra en, potser, un 10 o 15 percent,

però estem veient un increment d'aproximadament un 1,3.

El segon factor són els serveis que utilitzem.

Això ho inclou tot,

els aliments que mengem, abric, televisió, calefacció.

Això són coses molt bones

i eliminar la pobresa implica donar aquests serveis

a gairebé tothom del planeta.

I és molt bo que aquest número creixi.

En el primer món, potser els mil mil.lions més afavorits,

podriem fer retallades i utilitzar-ne menys

però cada any, aquesta xifra puja de promig

i aleshores, en termes generals, es duplicaran

els serveis que es donen per persona.

Aquí tenim un servei molt bàsic.

Vostès tenen llum a casa per a poder fer els deures

però aquests nois no, així que surten a fora

i llegeixen els deures del col.legi sota els fanals del carrer.

Ara, la eficiència, la E, és l'energia de cada servei,

aquí, finalment, hi tenim una bona noticia.

Tenim una cosa que no està augmentant.

Mitjançant alguns invents i noves maneres de realitzar la il.luminació

amb diferents tipus de cotxes, formes diferents de construir edificis.

Hi ha molts serveis en els quals es pot reduir

de forma substancial el consum d'energia,

alguns dels serveis individuals ho fan en un 90 percent.

Hi ha altres serveis, com la forma de fabricar fertilitzants,

o el transport aeri

en els quals el marge de millora és molt menor.

I aleshores aquí, en general, sí que som optimistes,

podem arribar potser a una reducció d'un factor de tres, i fins potser de sis.

Però per a aquest primer tres factors,

passem de 26 mil mil.lions fins, en el millor dels casos, potser 13 mil mil.lions de tones

i això no rebaixaria prou.

Així que mirem aquest primer factor

-que serà un factor clau-

i aquesta és la quantitat de CO2 emesa per cada unitat d'energia.

I la pregunta és, pots fer-la baixar fins a zero?

Si cremes carbó, no.

Si cremes gas natural, no.

Gairebé tots els mètodes mitjançant els quals creem avui electricitat

excepte per les noves energies renovables i la nuclear, emeten CO2.

Aleshores el que haurem de fer a una escala global

és crear un nou sistema.

Aleshores necessitem miracles d'energia.

Quan utilitzo la paraula miracle, no vull dir coses que siguin impossibles.

El microprocessador és un miracle. L'ordinador és un miracle.

Internet i els seus serveis són un miracle.

La gent que hi ha aquí ha participat en la creació de molts miracles.

Normalment no tenim una data límit

per la qual hem de tenir llest un miracle per una determinada data.

Normalment, en certa forma esperes, i alguns miracles venen i altres no.

Aquest és un cas en el que realment hem d'avançar a màxima velocitat

i aconseguir un miracle en un temps molt ajustat.

I ara, vaig pensar, com podria aconseguir-ho?

Hi ha algun tipus d'exemple a la natura?

Alguna demostració que atraparia la imaginació de la gent?

Vaig pensar en l'any passat quan vaig portar mosquits,

i d'alguna manera a la gent li va agradar.

(Rialles)

Realment vaig aconseguir comprometre'ls amb la idea que,

ja sabeu, hi ha gent que viu amb mosquits.

Aleshores, amb l'energia, l'únic que se'm va acudir va ser això.

Vaig decidir que lliberar cuques de llum

seria la meva contribució al medi ambient, aquí, aquest any.

Així que aquí tenim unes cuques de llum naturals.

M'han dit que no mosseguen. De fet, potser ni sortiràn del pot.

(Rialles)

Ara, existeixen tot tipus de solucions rebuscades com aquesta,

però al cap i a la fi no sumen massa.

Necessitem solucions, potser una o varies,

que tinguin una escala inimaginable

i una fiabiiitat inimaginable,

i, encara que hi hagi moltes direccions en les que la gent està buscant,

jo només en veig cinc que poden aconseguir grans canvis.

Deixaré de banda l'energia hidroelèctrica, geotermal, la fusió i els biocombustibles.

Aquests poden arribar a fer una contribució,

i si poden aconseguir més del què espero, millor,

però la clau aquí

és que haurem de treballar en cada un d'aquests cinc

i no podem rendir-nos en cap d'elles perquè semblin enormes

perquè totes presenten reptes significatius.

Mirem primer als combustibles fòssils que es cremen,

tant cremant carbó o cremant gas natural.

El que s'ha de fer aquí sembla simple, però no ho és.

I és agafar tot el CO2 després de cremar-los

portar-lo a alta pressió, crear un líquid, posar-lo en algun lloc

i esperar que es quedi allà.

Ara tenim algunes coses pilot que ho fan a un nivell d'entre el 60 i el 80 percent,

però arribar fins a aquest percentatge, serà molt complicat,

i posar-se d'acord en on posar aquestes quantitats de CO2 serà complicat,

però el més difícil és el problema a llarg termini.

Qui ho sap del cert?

Qui garantirà una cosa que es literalment mil.lers de milions de vegades més gran

que qualsevol tipus de residu que puguis pensar en termes nuclears o d'altres?

Això és un volum molt gran.

Així que aquesta és complicada.

La següent seria la nuclear.

Que també té tres grans problemes.

El cost, particularmant en països altament regulats, és alt.

La seguretat, sentir-se segur que res pot anar malament,

que, tot i que tinguis operaris humans,

aquest combustible no es farà servir per a armes.

I després, què fas amb els residus?

I, encara que no són molt grans, hi ha moltes preocupacions al respecte.

La gent necessita sentir-se bé amb ella.

Així que tenim tres problemes molt difícils que podrien solucionar-se,

en els que hauriem de treballar.

Els tres últims dels cinc, els he posat junts.

Aquells als quals la gent es refereix com a fonts d'energia renovables.

I que... encara que són genials i no requereixen combustible...

tenen alguns desavantatges.

Un és que la densitat d'energia que s'ajunta en aquestes tecnologies

és moltíssim menys que la d'una planta d'energia.

Això són granges d'energia, així que estem parlant de molts metres quadrats,

centenars de vegades més que una planta tradicional de producció d'energia.

A més, aquestes són fonts intermitents.

El sol no brilla tot el dia, ni brilla cada dia,

i, de la mateixa manera, el vent no bufa tota l'estona.

Així que, si depens d'aquestes fonts,

has de tenir alguna manera de tenir energia

durant els períodes en que no està disponible.

Així que tenim reptes molt costosos aquí.

Tenim reptes de transmissió.

Per exemple, diguem que la font d'energia és fora del teu país,

no només necessites la tecnologia,

sinó que has de gestionar els riscos que té que l'energia vingui d'altres bandes.

I, finalment, el problema d'emmagatzemament.

I, per a dimansionar-lo, vaig investigar i buscar

tots els tipus de bateries que es fabriquen,

per a cotxes, ordinadors, telèfons, llanternes, per a qualsevol cosa,

i comparats amb la quantitat d'energia elèctrica que necessita el món,

el que vaig trobar és que totes les bateries que fabriquem

podrien emmagatzemar menys de 10 minuts de tota l'energia.

Així que, de fet, necessitem una gran millora aquí,

una millora que haurà de ser d'un factor de cent vegades millor

que les aproximacions que tenim ara.

No és impossible, però no es una cosa fàcil.

Ara, això és el que ens trobem quan volem que les fonts d'energia intermitents

estiguin per sobre, diguem, d'un 20 o 30 percent del què estem utilitzant.

Si comptes amb elles per a un 100 percent

necessites una bateria miraculosa increïble.

Ara, com avançarem en això: quina és l'aproximació encertada?

És un projecte Manhattan? Què ens hi pot portar?

Bé, necessitem moltes empreses treballant en això, centenars.

En cadascuna d'aquestes cinc vies, necessitem almenys un centenar de persones.

I a moltes d'aquestes, les mirareu i pensareu que estan boges. Això és bo.

I, penso, aquí en el grup de TED,

tenim molta gent que ja està perseguint això.

En Bill Gross té diverses empreses, incolent-ne una anomenada eSolar

que té grans tecnologies termo-solars.

En Vinod Khosla està invertint en dotzenes de companyies

que estan fent grans coses i tenen possibilitats interessants,

i estic procurant donar-los suport.

En Nathan Myhrvold i jo estem actualment recolzant una companyia

que, potser sorprenenmtent, està utilitzant l'enfoc nuclear.

Hi ha moltes innovacions en l'energia nuclear: modular, líquid.

I la innovació es va aturar en aquesta industria ja fa algun temps,

així que la idea que hi ha bones idees al seu voltant no és del tot sorprenent.

La idea de Terrapower és que, enlloc de cremar una part de l'urani,

l'u percent, que és l'U235,

vam decidir, cremem el 99 percent, l'U238.

És una idea esbojarrada.

De fet, la gent havia parlat d'això durant molt de temps,

però mai podien simular si funcionaria o no,

així que és mitjançant l'arribada dels supercomputadors moders

que es pot simular i veure que, sí,

amb una aproximació amb els materials correctes, sembla que podria funcionar.

I, perquè estas cremant el 99 percent,

tens una gran millora en el perfil de costos.

De fet estas cremant els residus, i pots utilitzar com a combustible

tots els sobrants dels reactors d'avui en dia.

Així que, enlloc de preocupar-se per ells, els utilitzes. Es un gran fet.

Consumeix aquest urani a mesura que avança. Així que és com una espelma.

Aquí tenen un tronc, anomenat de vegades reactor d'ona de propagació.

En termes de combustible, soluciona el problema.

Aquí tinc una foto d'un lloc a Kentucky.

Aquests són els sobrants, el 99 percent,

d'on han tret la part que es crema actualment,

així que s'anomena urani empobrit.

Podria donar energia als Estats Units durant centenars d'anys.

I, només filtrant l'aigua del mar en un procés sense cost,

tindries prou energia per a tota la vida de la resta del planeta.

Així que, ja sabeu, hi ha molts reptes per davant,

però és un exemple de les centenars i centenars d'idees

que necessitem per a avançar.

Així que pensem, com ens hauriem de mesurar?

Com hauria de ser el nostre butlletí de notes?

Bé, anem cap on hem d'anar

i després mirem al punt mig.

Per l'any 2050, han sentit a molta gent parlar d'aquesta reducció del 80 percent.

Això és molt important, que hi arribem.

I aquest 20 percent s'utilitzarà per a les necessitats dels països pobres,

com l'agricultura.

Tant de bo haguem netejat els boscos, el ciment.

Així que, per a arribar a aquest 80 percent,

els països desenvolupats, incloent països com la Xina,

hauran de canviar la seva generació d'energia per complert.

Aleshores, el seguent grau és, estem implantant aquesta tecnologia de zero-emissions?

l'hem implantada en tots els països desenvolupats?

i estem en procés de dur-la a tot arreu?

Això és súper important.

És un element clau per a aprovar el nostre butlletí de notes.

Així que, resumint des d'aquí, com hauria de ser el nostre butlletí de notes?

Bé, de nou, hauria de tenir dos elements.

Hauriem de passar per totes aquestes mesures d'eficiència per començar a tenir reduccions.

Quant menys emetem, menys serà la suma de CO2,

i, per tant, menor la temperatura.

Però d'algunes maneres, la nota que aconseguim aquí,

fent coses que no ens duguin cap a grans reduccions,

és només igual, o inclús menys, important que l'altra,

que és la peça d'innovació d'aquests avenços.

Aquesta avenços, que necessitem que passin a màxima velocitat,

i que podem mesurar en termes d'empreses,

projectes pilot, regulacions que hagin canviat.

Hi ha molts grans llibres que s'han escrit sobre això.

El llibre d'Al Gore, "La nostra opció"

i el llibre de David McKay, "Energia Sostenible Sense Aire Calent".

Realment ho estudien i creen un marc

per a que això es pugui discutir ampliament,

perquè necessitem un gran recolzament per a això.

Hi ha moltes coses que han de passar.

Així que això és un desig.

És un desig molt concret que inventem aquesta tecnologia.

Si em donessiu només un desig pels propers 50 anys,

podria escollir qui és president,

podria escollir una vacuna, que és una cosa que m'encanta,

o podria escollir que aquesta cosa

que divideix el cost per la meitat i que no emet CO2 s'inventi,

això és el que triaria.

Aquesta és la que té un impacte més gran.

Si no aconseguim aquest desig,

la divisió entre la gent que pensa en el curt i el llarg termini serà terrible,

entre els Estats Units i la Xina, entre els països pobres i els rics,

i la majoria de les vides d'aquests dos mil milions serà molt pitjor.

Així que, què hem de fer?

Per a què els estic demanant que donin un pas endavant i s'uneixin?

Hem d'aconseguir més inversió en recerca.

Quan països es reuneixen en llocs com Copenhagen,

no haurien de discutir només sobre el CO2.

Haurien de discutir aquesta agenda d'innovació,

i es quedarien atònits dels ridículs nivells de despesa

d'aquests enfocs innovadors.

Necessitem incentius del mercat, taxes de CO2, mercat de bons de carboni,

alguna cosa que difongui aquesta senyal del preu.

Hem de fer que es difongui el missatge.

Hem de fer que aquest diàleg sigui més racional, mes comprensible,

incloent els passos que el govern faci.

És un desig important, però és una cosa que crec que podem assolir.

Gràcies.

(Aplaudiments)

Gràcies.

Chris Anderson: Gràcies. Gràcies.

(Aplaudiments)

Gràcies. Per a entendre més sobre Terrapower, d'acord?

Vull dir, primer, pots donar-nos una idea de quin nivell d'inversió estem parlant?

Bill Gates: Per a fer el software, adquirir el super-ordinador,

fitxar tots els científics, cosa que ja hem fet,

això són només desenes de mil.lions,

i fins i tot un cop hem testejat els nostres materials en un reactor rus

per a estar segurs que els nostres materials funcionen correctament,

només pujarà a centenars de milions.

El problema és construir el reactor pilot,

trobar els diversos mil.lers de milions, trobar el regulador, la localització

que construeixi el primer d'ells.

Un cop tinguem fet el primer, si funciona com se suposa que ho ha de fer,

aleshores queda tot clar, perquè el model econòmic, la densitat d'energia

són molt diferents de l'energia nuclear tal i com la coneixem.

CA: Aleshores, per a entendre-ho bé, això implica construir molt profund a terra

gairebé una mena de columna de combustible nuclear,

d'aquesta mena d'urani empobrit,

i que el procés comença a dalt i va baixant?

BG: Correcte. Avui, sempre estem alimentant el reactor,

i tenim molta gent i molts controls que poden anar malament,

aquesta cosa que has d'obrir i moure coses cap a endins i enfora.

Això no està bé.

Així que, si tens combustible barat que pots posar durant 60 anys en...

imaginem-nos-ho com un tronc...

enterrar-ho i no tenir aquestes complicacions.

I s'està allà cremant durant seixanta anys, i després ja està.

CA: És una central nuclear qué soluciona la seva propia gestió de residus.

BG: Sí. Bé, el què passa amb els residus,

els pots deixar allà... hi ha molts menys residus d'aquesta manera...

també pots agafar-lo,

i posar-lo dins d'un altre i cremar-lo.

I comencem agafant els residus que existeixen avui en dia,

que es troben en aquestes piscines de refredament o en cubes seques per reactor.

Aquest és el combustible amb el que podem començar.

Així que, el què ha estat un problema per a aquests reactors

és el que alimenta els nostres,

i estas reduint el volum de residus de manera espectacular

al llarg d'aquest procés.

CA: Però en el teu discurs a gent diferent de tot el món

sobre les possibilitats que hi ha,

on hi ha més interès en fer coses amb això?

BG: Bé, no hem triat un lloc en particular,

i hi ha totes aquestes regles tan interessants sobre la divulgació de qualsevol cosa que sigui nuclear

així que tenim molt d'interès,

hi ha gent de l'empresa que ha estat a Russia, India, Xina.

Vaig estar aquí amb el Secretari d'Energia,

parlant sobre com encabir això en l'agenda d'energia.

Així que sóc optimista. Saps que els francesos i els japonesos han fet una mica de feina.

Aquesta és una variant de coses que ja s'han fet.

És un avanç important, però és un reactor ràpid,

i molts països n'han construit,

així que aquell que hagi construit un reactor ràpid, és un candidat per a ser el primer que en faci un.

CA: Així que, dins del teu cap, escala de temps i probabilitat

de fer que una cosa així sigui possible?

BG: Bé, necessitem, per una d'aquestes coses d'electro-generació a gran escala

que és molt barata,

tenim 20 anys per a inventar i 20 per a implementar.

Aquest és més o menys el termini que els models mediambientals

ens han ensenyat que hem d'assolir.

I, com saps, Terrapower, si les coses van bé, que és molt desitjar,

podria fàcilment acomplir-ho.

Hi ha, afortunadament, dotzenes d'empreses,

que necessitem que siguin centenars,

que, de la mateixa manera, si la seva ciència funciona,

si el finançament per a les seves plantes pilot va bé,

poden competir per a això.

I és millor si uns quants se'n surten,

perquè pots utilitzar una barreja d'aquestes coses.

Certament necessitem que un se'n surti.

CA: En termes de possibles canvis de joc a gran escala,

és aquest el més gran que coneixes?

BG: Un avenç energètic revolucionari és el més important.

Ho seria, fins i tot sense les restriccions mediambientals,

però la restricció mediambiental ho fa encara més important.

En temes nuclears, hi ha altres innovadors.

Ja saps, no coneixem la seva feina tan bé com coneixem aquesta,

però els modulars, això és un enfoc diferent.

Hi ha un tipus de reactor líquid, que sembla una mica difícil,

però potser diguin el mateix de nosaltres.

Així que n'hi ha de diferents,

però la bellesa d'això es que una molècula d'urani

té milions de vegades més energia que una molècula de, diguem, carbó,

i, si pots gestionar la part negativa,

que essencialment és la radiació.

l'empremta i el cost, el potencial,

en termes de l'efecte en el sòl i altres coses,

s'ha de posar gairebé en una categoria especial.

CA; Si no funciona, què fem?

Hem de prendre mesures d'emergència

per a intentar mantenir estable la temperatura de la terra?

BG: Si arribem a aquesta situació,

és com si haguéssis estat sobrealimentan-te i estiguéssis a punt de tenir un atac de cor.

On vas aleshores? Potser necessitis una operació de cor o una cosa semblant.

Hi ha una linia d'investigació en una cosa anomenada geoenginyeria,

que són diverses tècniques que endarreririen l'escalfament

i ens donarien 20 o 30 anys per a posar-nos d'acord.

Ara, això només és una pòlissa s'asegurança.

Esperem que no ho haguem de fer.

Hi ha gent que diu que no hauriem ni de treballar en aquesta pòlissa d'assegurança

perquè ens tornaria mandrosos,

que continuariem menjant perquè sabem que la cirurgia cardíaca és allà per a salvar-nos.

No estic segur que això sigui intel-ligent, donada la importància del problema,

però ara hi ha la discussió dels geoenginyers

sobre, hauriem de tenir això a la butxaca en cas que les coses passin més ràpid,

o aquesta innovació vagi més lenta del què esperem.

CA: Escèptics del canvi climàtic: si tingués una frase o dos per a ells,

com els convenceria que estan equivocats?

BG: Bé, desafortunadament, els escèptics venen de diferents bandes.

Els que tenen arguments científics són molt pocs.

Estan dient que hi ha efectes de retroalimentació

que tenen a veure amb núvols que compensen les coses?

Hi ha molt, molt poques coses que mostrin

que hi ha una possibilitat entre un mil.lio d'aquestes coses.

El principal problema que tenim és com amb el SIDA.

Si comets un error ara, el pagues més tard.

I com quan tens tot de problemes urgents,

la idea de que patir ara té a veure amb obtenir un guany més endavant...

i és un dolor una mica incert.

De fet, l'informe de l'IPCC, que no és necessariament el pitjor dels casos,

i hi ha gent en el món desenvolupat que miren l'IPCC

i diuen, d'acord, no és un problema tan gros.

El fet és que és aquesta part incerta és la que hauria de moure'ns cap aquí.

Però el meu somni és que si ho pots fer econòmic,

i acompleix els requeriments de CO2,

aleshores els escèptics digui, d'acord,

m'és igual que no emeti CO2,

desitjaria que no emetés CO2,

però suposo que acceptaré perquè és més barat que el què teniem.

(Aplaudiments)

CA: Així que, aquesta seria la teva resposta als arguments de'n Bjorn Lomborg,

que bàsicament si gastem tota aquesta energia en solventar el problema del CO2,

farà oblidar tots els teus altres objectius

d'intentar desfer-te de la pobresa del món, de la malaria, etc,

que és una despesa estúpida de recursos de la Terra el posar diners en això

quan hi ha coses millors que podem fer.

BG: Bé, la despesa actual en R+D...

diguem que els Estats Units hauria de gastar 10 mil milions més del què es gasta ara

no és tan terirble.

No hauria de fer-nos oblidar les altres coses.

Quan entres en grans xifres, i en això la gent raonable pot no estar-hi d'acord,

es quan tens una cosa que és no-econòmica i ho estàs intentant financiar.

Això, per a mi, és principalment un desbaratament.

A menys que estiguis molt aprop i estiguis finançant la corba d'aprenentatge

et sortirà molt barat.

Crec que hauriem de provar més coses que tinguin potencial

per ser molt menys cars.

Si l'intercanvi en el que entres es, fem l'energia super-cara,

aleshores els rics s'ho poden permetre.

Vull dir, tots nosaltres podriem pagar cinc vegades més per la nostra energia

i no canviar el nostre estil de vida.

El desastre és per aquests dos mil milions.

I fins i tot en Lomborg ha canviat.

El seu numeret ara és, perquè no s'està discutint més l'R+D?

Encara està, pels seus arguments anteriors,

associat al costat dels escèptics,

però s'ha adonat que està bastant sol a la seva banda,

i per això fa l'argument de la R+D.

I per això hi ha un fil argumental d'una cosa que crec que és inapropiada.

La R+D, és una bogeria la poca finançació que té.

CA: Bé, Bill, suposo que parlo en nom de la majoria de gent aquí

quan dic que espero que el teu somni es faci realitat. Moltes gràcies.

BG: Gràcies.

(Aplaudiments)