Com funcionen els tests per detectar virus? - Cella Wright

Visualitzeu la lliçó completa: https://ed.ted.com/lessons/how-do-virus-tests-actually-work-cella-wright

Un nou virus apareix i s'escampa com una taca d'oli. Per controlar-lo, els investigadors han de recollir dades sobre les persones infectades. Hi ha dues tècniques de test que són crucials: una et diu si tens el virus i l'altra t'informa de si l'has tingut. Però, com funcionen exactament aquests tests? Celia Wright exposa la ciència dels tests PCR i dels immunològics.

Lliçó de Cella Wright, direcció de Hype CG.

Apareix un nou virus
i s'escampa com una taca d'oli.

Per poder controlar-lo,

els investigadors primer han de recollir
dades sobre les persones infectades.

Hi ha dos tipus crucials de tests virals:

L'un et diu si tens el virus

i l'altre mostra si l'has tingut.

Com funcionen exactament
aquests tests?

El PCR, o test de reacció
en cadena de la polimerasa,

apunta al material genètic
del virus al cos

i serveix per diagnosticar algú
que està actualment infectat.

Però el material genètic pot ser present
en quantitats tan imperceptibles,

que de fet sigui difícil de detectar.

Aquí és on entra el PCR,

que serveix per ampliar
la informació genètica a volums prou grans

per ser detectats fàcilment.

Per produir un test PCR
per un virus mai vist,

els investigadors primer seqüencien
el seu material genètic, o genoma,

i identifiquen regions úniques
per aquell virus específic.

El PCR aleshores
apunta a aquells segments determinats.

Un test PCR comença
amb la recollida d'una mostra:

pot ser sang pels virus de l'hepatitis,
la femta pels poliovirus,

i mostres del nas o la gola
pels coronavirus.

La mostra es duu
a un laboratori central

on executen un PCR per comprovar
la presència del genoma del virus.

La informació genètica està codificada
per l'ADN o l'ARN.

el papil·loma humà usa l'ADN,
i el SARS-CoV-2, la causa del COVID-19,

usa l'ARN.

Abans d'executar el PCR,
l'ARN del virus, si hi és,

s'ha de transcriure a l'inrevés,
per formar una tira d'ADN complementari.

Aleshores s'executa el PCR.

Si el virus està present a la mostra,
les regions úniques de codi genètic

seran identificades per encebadors
complementaris i els enzims les copiaran.

Un fil d'ADN es converteix
en cents de milions,

que es detecten amb sondes
marcades amb tint fluorescent.

Si la màquina PCR detecta fluorescència,

el resultat del test
és positiu per al virus,

i això significa
que la persona està infectada.

Els tests immunològics, en canvi,

exploren la memòria del virus
en el sistema immunitari,

i mostren si algú
ha estat infectat prèviament.

Apunten als anticossos específics contra
el virus generats pel sistema immunitari

durant la infecció.

Són unes classes
de proteïnes especialitzades

que identifiquen i combaten
substàncies estranyes, com els virus.

Els tests poden detectar els anticossos
immunoglobulina G, els més abundants,

i els anticossos IgM, el tipus que es
produeix en resposta a una nova infecció.

La presència d'anticossos IgM fa pensar
en una infecció recent,

però com que el cos pot trigar una setmana
a produir-ne una quantitat detectable,

no són de prou confiança
per detectar infeccions vigents.

Els anticossos IgG circulen durant
un període llarg després de la infecció;

la seva presència normalment indica que
algú hi ha estat exposat i s'ha recuperat.

Abans del test immunològic,

els professionals extreuen sang
d'un individu.

Aquesta mostra es posa en contacte
amb una part del virus en qüestió.

Si el cos ha estat exposat
al virus en el passat,

els anticossos del cos específics per
aquell virus s'hi uniran durant la prova.

Aquesta reacció provoca un canvi de color,
indicant un resultat positiu de la mostra

i que l'individu
ha estat exposat al virus.

Els tests immunològics són importants

per diagnosticar retroactivament

als qui van estar infectats
però no se'ls van fer proves.

I els qui han desenvolupat immunitat
a un virus tenen un gran potencial:

en alguns casos, el seu plasma sanguini
pot servir com a tractament

per la gent que hi estan lluitant.

Els PCR i els tests immunològics
estan en un procés continu

de millora de precisió i eficiència.

Per exemple,

la recerca sobre els PCR ha dut a crear
aparells automatitzats

que donen resultats en una hora.

El PCR digital, que quantifica
parts individuals de l'ADN objectiu,

promet millorar encara més la precisió.

I encara que costa desenvolupar
ràpidament els tests immunològics,

uns investigadors a Singapur
en van crear un per al SARS-CoV-2

fins i tot abans que es declarés
el COVID-19 com a pandèmia.

Aquests tests, i els científics
que els desenvolupen

i els professionals de la salut
que els administren,

són absolutament essencials.

I quan s'utilitzen a temps,
poden salvar milions de vides.